15/10/08

Dimecres, 15 d'octubre de 2008
LA PARAULA ESCRITA
Fa temps una mare em comentava que la relació amb el seu fill era molt difícil.
Gairebé no es deien res i quan es parlaven era per barallar-se i dir-se mútuament tot tipus de retrets.
Li vaig comentar que utilitzes el llenguatge escrit ja que l’oral no funcionava.
Em va mirar amb cara de no entendre massa el que deia i li vaig explicar que intentés manifestar els seus sentiments, les emocions, els consells i les inquietuds per escrit.
Hi ha coses que són més fàcils d’escriure que no pas de dir.
Si no t’escolta, escriu-li una carta amb el que li vulguis dir.
Avui he retrobar a la mare angoixada i em comentava que l’escriptura funcionava i ajudava a millorar la relació amb el seu fill.
Encara hi ha un mur entre nosaltres, em deia, però llegeix el que li escric, ho guarda i ho rellegeix. Tot i que fingeix indiferència a vegades em contesta i intento entendre el que em diu.
Penso que l’escriptura és una bona manera de poder comunicar-se.
Agafeu un full en blanc, penseu què voleu escriure, què voleu transmetre.
Escriviu tot allò que és important per vosaltres i voleu que se sàpiga però que us costa dir o, si més no... escriviu un blog!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

jo he fet aquest sistema i funciona prou bé. el més important es poder comunicar-nos amb els nostres fills d'alguna manera o altra

Anònim ha dit...

Es imprescindible tenir una bona comunicació amb els nostres fills. Penso que hi ha moltes maneres de fer-ho, amb un gest, amb una mirada de complicitat, parlant, disfrutant del temps que passem junts, mirant una peli, fent esport...
Però per aconseguir un bon resultat hi ha d’haver afecte, estimar-los, que ens importi què fa, què sent, què pensa. Per això és molt important el diàleg.

Judit ha dit...

Ja fa dies que et vaig fer cas amb el fet d'escriure un blog, desfoga bastant!!! a més de ser un record per ells.
A vegades, sembla que amb els fills, parlis en un idioma diferent, però d'allò que els dius, expliques.. i que sembla que prediquis a una pared, alguna cosa queda i et sorprenen al cap d'un temps dient ells el mateix. Hi ha èpoques més difícils que d'altres, però els teus consells solen funcionar i com la Lourdes penso que és imprescindible tenir una bona comunicació amb els nostres fills, encara que hagi de ser per escrit.

Anònim ha dit...

L'escriptura es una fórmula màgica d'expressa alló que a vegades amb paraules costa tant, ja sigui per comunicar-li alguna cosa a alguna persona, com per un mateix per desfogar-se, jo es una técnica que acostumo a fer servir. Aixó mateix que fem en aquest blog es un instrument de diàleg entre nosaltres, compartim experiencies, inquietuts, felicitats i un munt de sentiments.
Francesca

Anònim ha dit...

El primer cop que el meu fill em va dir via SMS "Perdóname" y "Te quiero" vaig tenir una sensació de més autenticitat que si m'ho hagués dit de paraula. No sabria dir perqué però va ser així. Potser vaig pensar que el seu sentiment era tan autèntic que la seva única manera d'expresar-lo sense sentir vergonya era per escrit. Per descontat el tinc guardat i no l'esborraré mai.

Li