9/5/07

Dimecres, 9 de maig de 2007
TELEVISIÓ
És un programa de tarda. La presentadora, molt bufona, no para de riure les seves pròpies gràcies, que tot sigui dit de pas, les porta escrites en un guió. S’aixeca del tamboret constantment a fi de que tots observem la seva minúscula faldilleta (o pantalonet no ho he acabat de distingir del tot).
El seu timbre de veu no és agradable d’escoltar, crida massa, però el que diu encara és pitjor. No parla un català gaire correcte i les paraules malsonants són constants.
En el programa han presentat cinc vídeos relacionats amb l’alcoholisme, el sexe, carreres de cotxe pel mig de la ciutat que acaba amb accident i el d’un actor famós borratxo que està estirat per terra menjant-se una hamburguesa sense cap mena d’educació bàsica, mentre el grava la seva filla de 16 anys.
Els vídeos són desagradables i grollers, no tan sols per les imatges que contenen, sinó per la manca de qualsevol valor ni principi.
Demà, a l’escola, algú correrà pel pati com un boig atropellant tot el que troba pel davant imitant el vídeo que ha vist avui, un altre es farà el borratxo parlant atropelladament per fer riure, un altre s’estirarà a terra i es menjarà l’entrepà com un perfecte marrà i un altre repetirà les paraules que la presentadora, tan bufona i espontània, ha dit en un programa de tarda en la televisió pública del nostre país... i nosaltres els haurem de renyar explicant que aquestes conductes, tan naturals per televisió, són una manca d’educació i comportament.
Mentrestant hem d’avaluar l’expressió oral i escrita dels alumnes de tot Catalunya, per arribar a la conclusió que el nivell escolar és un desastre i les mancances són immenses, fet que podríem saber obrint la televisió a les 18:00 hores.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui penso que el comentari del blog es per fer una bona refexió tots plegats i en familia, i he recordat una cita de Groucho Marx que deia..." Encuentro la televisión muy educativa, cada vez que alguien la enciende, me retiro a otra habitación y leo un libro "...

Per cert molts anims en aquesta recta final tan intensa.

Dolors Casanovas

Anònim ha dit...

Encara no has comentat que van fer un concurs de petons on es va veure uns avis i dues noies fent-se petons,

Odalric ha dit...

La veritat és que la televisió pública hauria de fer un pensament.
I de fet, la privada també.

Entenc la llibertat d'expressió com un bé bàsic però també l'ensenyament dels nostres fills.

El millor, com la cita del GM de la Dolors: Inculquem l'amor als llibres als nostres fills.

Anònim ha dit...

em sembla que se de que parles, es una seccio de videos inclosa en el programa El Club? Jo ho he enganxat alguna vegada i es vergonyos. Quan tornem a la tarda del cole nosaltres tambe optem per jugar o pintar.

Anònim ha dit...

Montserrat, una pregunta: Quan un nen veu els dibuixos animats del "Correcaminos i el Coyote" on al pobre coyote li exploten una pila d'explosius en cada capitol. L'endemà venen a l'escola carregats d'explosius per fer volar pels aires els seus companys de classe??? O quan veuen els dibuixos del Superman es van tirant per les finestres??? Crec que el problema no està tan en el que ens ensenyen per la TV, sino amb que nosaltres, els pares, els hi sabem ensenyar la diferencia entre la ficció (TV, Cine, Dibuixos, etc...) i la realitat. Que potser en els llibres no hi han conductes i continguts que no son correctes? A la mare del Bambi li tiren un tret uns caçadors, a la iaia de la caputxeta se la menja el llop, etc... No podem pretendre que els nostres fills estiguin tancats en un mon meravellós, simplement els hi hem d'ensenyar nosaltres quines conductes estan bé i quines conductes estan malament. La TV que tenim actualment no és la ideal però tothom és lliure d'engegar-la, parar-la o canviar de canal quan vulgui.

Anònim ha dit...

Jo no estaria tan segur sobre el tema dels explosius (no seria la primera vegada) tampoc sobre el tema d'intentar volar... necessitem models vàlids per als nostres nens i nenes!!!

Anònim ha dit...

Aquest video del que parles, el del actor famós, és el que va fer el cotxe fantastic, i aquestes imatges li han costat perdre la custòdia de la seva filla.

Odalric ha dit...

Jordi,
crec que una cosa és una ficció i un altre imatges de gent normal fent disbarats.
Entenc que els amics d'ACME no deixen de ser dibuixets (amb un missatge, cert, però que podem explicar) però veure gent "normal" costa més diferenciar la realitat de la exageració.
Tens raó que sempre podem apagar la tele, i de fet jo ho recomano :)

Per cert, avui ens han confirmat que la peque ha entrat al cole triat!
(cosa que per cert motivarà un article pq estic fart de que un tema tan important vingui dirigit per l'administració)

Anònim ha dit...

La televisió que tenim actualment és una porqueria i el millor que podem fer per als nostres fills és intentar que la mirin el menys possible.

Anònim ha dit...

A casa sols hi havia tv al saló, mai vam tenir tv ni a la cuina ni a les habitacions, de petita no ho entenia, sopar sense tele, compartir el que veies amb els pares.. ho vaig compendre al tenir els nens i veure que, les úniques estones que podiem passar amb ells, si la tv estaba encesa, ells no ens feien ni cas. Els meus fills entre setmana no veuen la tv, tenen activitats per la tarda i quan arriven just tenen temps de fer deures, jugar dutxar-se, sopar (sense tele perquè ens expliquin les seves coses) i anar a dormir. Al cap de setmana trien 1 programa de matí i una peli per la nit. Ara bé, saben la lletra dels anuncis, el nom dels personatges de les sèries.. realment al pati comenten el què es veu a la tele per la tarda. Crec que la Montserrat té raó, el que hi emetèn no és el més edecuat i efectivament, no engegant-la s'acaba, però la solució, pensant-ho bé, és ben trista i penosa.
Judit

Anònim ha dit...

Jo no sé de quin programa esteu parlant, però em sembla que no em perdo gaire cosa?,de totes maneres m'agrada la postura d'apagar la TV i agafar un llibre o posarme a repartir colors, encara que al final s'acabi convertint en una batalla campal entre els meus dos fills, i evidentmen t no sigi tan comode.laia

Anònim ha dit...

Tots parleu d'apagar la tele quan no ens interessa el que fan. A casa, les nostres filles ens demanen permís per encendre la tele. A vegades acceptem i d'altres, no. Hem d'aprendre a que no ha de ser un element imprescindible en una casa. I els hi hem de transmetre a ells. Marta

Anònim ha dit...

La millor observació crec que és la de la Marta: permís per encendre la TV!!!