22/5/07

Dimarts, 22 de maig de 2007
PILOTES FORA
Sempre hi ha algú que ha de posar normes i ser més estricte i aquest paper és el que faig a l’escola.
Cada dia un grup de 6è. ve a demanar una pilota al Sr. Pinyol per jugar al pati.
És molt divertit veure’ls venir ja que si em veuen a mi dissimulen (jo sempre els hi dic que no).
Venen a poc a poc, i mig treuen el cap per la porta del despatx, si està el Sr. Pinyol canvien la cara i contents li demanen una pilota, i ell sempre en té alguna per deixar-los, però si en veuen a mi marxen enseguida.
La veritat és que em fa gràcia l’escena, ja que es repeteix cada dia durant tot el curs.
Avui un de més agosarat al veure’m a mi em diu:
- Senyoreta, ens deixes una pilota per jugar?
Mentre els companys que l’acompanyaven, sempre venen en grup, li deien fluixet: no, no li demanis a ella que et dirà que no.
Evidentment els he dit que no i al trobar al Sr. Pinyol ell els esperava amb la pilota a la mà que molt aviat han penjat, també com cada dia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Només una pregunta: Hi ha algun motiu pel qual no els hi deixis la pilota?
Pensa que amb un gest tan insignificant per tu, els teus alumnes fomenten l'esport i fan una activitat física alhora que es diverteixen i fan més amenes les estones mentres esperen per tornar a la rutina de les classes i tindran el cap més "despejat" per entendre les coses que els professors els hi ensenyareu. Això no implica ni molt menys que et deixaran de respectar més o menys, però per ells, en canvi, si que els hi pot ser de molta utilitat.
Crec que no és bo que els alumnes et vegin com una persona "inflexible", si que t'han de respectar i acomplir unes normes però no que et vegin com un "ogro". Endavant amb la vostra tasca educativa que comparteixo 100 %.

Francesc Puigcarbó ha dit...

deliciós i quotidià

Anònim ha dit...

QUAN JO ERA ALUMNE DE L'ESCOLA TAMPOC ELS DEIXABAN JUGAR AMB PILOTA...PERO SEMPRE ESTAVA EL PAPER DE PLATA DEL ESMORZAR PER PODER JUGAR A FUTBOL...ELS NENS SEMPRE TROBEN SOLUCIONS PER TOT.
BELEN

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb el Jordi, fer esport està molt bé i és bo que els nens vulguin jugar a pilota l'hora de pati. Però ja m'imagino per quin motiu ha deixat de donar la pilota a aquests nens... Si cada dia pengen la pilota i no se'n fan responsables és normal que la professora ja no se'n refii i dubti de la seva responsabilitat de tornar la pilota al final de l'esbarjo...

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el comentarid'en Jordi Martínez, trobo que té molta raó; potser sí els avisese que si la pengen a l'endemà no la tindràn, aniràn en més compte.Ara que també penso que ja hauràs probat tots els mètodes,no? Je je... laia

Anònim ha dit...

La veritat és que jo he viscut aquesta experiència d'anar a buscar una pilota i alegrar-te en veure al Sr.Pinyol o en canvi marxar si hi ha la Srta. Montserrat. Jugar a futbol amb els companys sempre és divertit i amè, però tampoc cal muntar un gran drama si no es pot jugar a aquest esport. Recordo els dies que no disposàvem de pilota que en el fons no eren tants perquè sempre hi havia algú que en tenia una a la motxilla o ,com molt bé heu dit, el manetes de la classe feia una gran bola de plata. Aquestes estones estaven també molt bé, perquè aprofitàvem per fer altres activitats o simplement xerrar i riure una estona.
NOTA: A la ESO i batxillerat no podem jugar a pilota (i encara que sembli cosa de nens, a la nostra edat encara és molt divertit!). No em vull ni imaginar tots aquells nois bojos darrere d'una pilota durant la pausa del pati. I els que no volen (o no deixen) jugar??? Han de quedar-se quiets i que els arrosseguin els altres? uiui millor ens estalviem aquests conflictes, són totalment innecessaris.
Marta