Dijous, 11 de juny de 2009
2on DIA DE CONVIVÈNCIES
7:00 A les habitacions de la casa de colònies de Moià hi ha un silenci sepulcral. Tothom dorm plàcidament.
8:00 Diana a Moià!!!!! Alguns ja feia una miqueta que s'havien despertat, però la majoria encara estaven dormint i els hem hagut de despertar. La primera nit ha passat sense cap incidència remarcable. Ara toca aseo matinal, vestir-se i preparar-se per les 9 que està previst l'esmorzar.



A Palautordera la nit ha sigut molt curta...ja que a les 2 de la matinada encara estaven xerrant, rient i jugant amb les llinternes per les habitacions, i a les 6 del matí ja estaven tots, tots, tots desperts inclus alguns vestits i tot. A les 9 tenim previst l'esmorzar.

9:00 Ja estem esmorzant llet, cereals, croissant i suc.

9:50 Ara anirem a veure les vaques i els toros que hi han aquí a la Granja.

MOLTES GRÀCIES a totes les families per tant bé com heu preparat les motxilles dels nens. Estan totes, sense excepció, molt ben organitzades i molt ben fetes. Aquest matí ho hem comentat totes les mestres i hem coincidit totes en que estan molt ben preparades, i això, quan tens 25 nens al teu càrrec ens facilita moltíssim la feina a nosaltres. Us agraïm molt la vostra col-laboració.

10:50 (Moià) Com podeu veure estem donant menjar a les vaques. Alguns dels més petitons no els hi fa massa gràcia ja que les veuen molt grans, a la resta els hi agrada molt poder alimentar aquests animals.


11:00 (Palautordera) Aquest matí hem hagut de buscar un planell que havien deixat els pirates amagat. Ja l'hem trobat i ara estem fent unes "mascares" de pirata.

11:30 (Moià) Estem munyint una vaca i ens expliquen quin procés segueix la llet desde que surt de la vaca fins que ens mengem un iogurt.

11:40 (Palautordera) Ara anem a fer el circuit de l'Indiana Jones...ja us explicarem com ha anat, perqué l'aventura esta garantitzada.

Hem enviat un "bruixot" a Palautordera a fi que solventi els problemes tècnics i sembla que està tenint èxit. Aquest vespre tindreu fotos dels grans.

Agraeixo molt els vostres comentaris però cal que tinguem molt en compte que el mèrit no és només meu. Jo només coordino. Darrera meu hi ha un gran equip que fa la feina, sense ells tot seria impossible.

12:10 (Moià) Estem a l'hort màgic fent de pagesos, regant i plantant carbassons.



12:25 (Palautordera) Estem muntant a cavall, fa molta calor i un sol esplèndid.

12:30 (Moià) Ara estem al planetari, és una sala preciosa, tota fosca on podem veure tots els planetes amb una llum ultraviolada. Realment és molt instructiu, interessant i s'està més fresquet que a fora, que també ens està fent molt de sol i molta calor. Tots els nens ja tenen la gorra posada i la crema solar.

13:15 (Moià) Ja hem rentat mans i anem cap a dinar. De primer tenim macarrons amb tomàquet, de segon croquetes amb patates i de postre poma.
Com podeu comprovar en la foto el cansament es comença a notar entre els més petitons.


14:00 (Palautordera) Hem dinat llenties, salsitxes i petit suisse. Tot va genial. Ho passem molt bé. Les aventures són divertides i els cavalls molt emocionant.
Ser pirates i fer d'Indiana Jones ens ha ocupat tot el matí.
El "bruixot" que hem enviat ha solventat els problemes, aquesta tarda-vespre ja ens podreu veure en alguna foto.

Genolls pelats a cabassos!!!


Tarda de convis: Tranquil·litat a les dues cases. Tots estan enfeinats fen coses: planetari, contes, bruixots, rocòdrom, cavalls...



Ja van arribant fotos de Palautordera

Uns gaudeixen aprenent a ser bruixots, altres pirates i altres Indiana Jones.

Fa un sol impressionant, estan tots morenos. Nosaltres no fem res més que preseguir-los per posar gorres i crema solar.


Ningú plora ni diuen que volen tornar (excepció del professorat, clar) però em sembla que no queda ningú que no tingui el genoll pelat, fins i tot jo.


El millor equip que està controlant els vostres fills i filles: les 13 fantàstiques!!!



Els grups de Palautordera




Els grups de Moià

SI ENTREU AL WEB DE L'ESCOLA www.xtec.cat/escoladelcarme, TENIU PENJADES LES FOTOS DE PALAUTORDERA.

21:00 (Moià) Hem sopat tots molt bé, menestra de verdures, peix arrabossat, pizza i iogurt. Ara anem cap a la discoteca a veure fins on arriben les forces dels nostres balladors.

22:00 (Palautordera) Aquí la festa promet, tothom està molt engrescat i amb ganes de marxa.

22:00 (Moià) A la discoteca hi ha forces nens que ballen, alguns que no els hi agrada gens ballar...i uns quants de P3 que ja estan dormint en algun raconet...

22:30 (Moià) Quan s'ha acabat la discoteca hem tingut una sorpresa inesperada, s'ens ha aparegut del cel una escombra màgica il-luminada que treia fum ens portava una nota que deia que demà farem la pòcima de l' ALEGRIA i que gràcies a aquesta pòcima, per fi, podrem trobar el mestre "Tabalot". Així que ens n'anem cap a les habitacions, avui no els hi costarà gaire dormir.

23.00 Tenia raó, després de que la senyoreta hagi passat a fer un petonet de bona nit a cada un dels nens, ja estan tots dormint com angelets.

Bona nit

23:30 A Moià dorm tothom...a Palautordera no dorm ningú...ni la Srta Elena.

HEM PENJAT NOVES FOTOS DE MOIÀ AL WEB DE L'ESCOLA www.xtec.cat/escoladelcarme

Dimecres, 10 de juny de 2009
1er DIA DE CONVIVÈNCIES
9:35 Amb l' Avinguda Madrid plena de mames, papes, avies, avis i amics hem posat totes les motxilles als autocars, hem col-locat a tots els nens als seus seients, hem cordat els cinturons de seguretat i ens hem despedit, amb alguna llàgrima als ulls i amb el cor encongit, dels petits tresors que han marxat de convivències.
Primer han sortit dos autocars (les classes de 2n, 3r,4t i 5è) en direcció a Santa Maria de Palautordera http://www.la-granja.net/ que tardarem aproximadament 45 minuts en arribar (60 km).
Els altres dos autocars han sortit poc després amb els alumnes de P3, P4, P5 i 1r en direcció a Moià a la casa de colònies de CAN VILALTA http://www.canvilalta.com/ tardarem aproximadament 1 hora en arribar.

10:10 Ara mateix estem passant per Caldes de Montbui on viu el Drac de Sant Jordi, que el passat 23 d'Abril va venir a la nostra escola i que va fer que els nostres nens ho passesin tant bé.

10:43 Els dos autocars de PALAUTORDERA ja han arribat al seu destí, sense cap problema. Els dos de Moià segueixen l'itinerari previst sense incidència.

11:00 Els dos autocars de MOIÀ ja han arribat a la casa de colònies. Hem tingut una sorpresa!!!! Ens han vingut a rebre uns bruixots...Anem a descarregar les motxilles, i a conèixer la casa.

11:20 Estan tots al menjador esmorzant.

12:00 Ara estem acompanyats d'aquests mags que veieu a la foto. Són l'Arnau, el Marc, la Raquel, el Roger i el Rogereti i cadascun d'ells té una especialitat. Un és especialista en fer pòcimes, l'altre en parlar amb els animals, un altre es queda amb els nens que no es porten bé, un altre és l'encarregat de les escombres i l'altre fa varetes màgiques. Ara ens han encomanat una feina: s'ha perdut el mestre, "el tabalot" i entre tots els hem d'ajudar a buscar-lo.

Ho estem passant molt bé amb tot el que ens expliquen. I això tot just acaba de començar....

12:45 A Palautordera ens hem trobat uns pirates i ara començaran les aventures...

13:30 Ja estan tots dinant els menús són:

Moià: Arròs amb tomàquet, salsitxes amb patates fregides i platan.

Palautordera: Macarrons, pollastre arrebossat amb patates fregides i poma.

Ja han acabat gairebé tots de dinar i en general han menjat molt bé. Ara tindran una hora lliure per fer el que vulguin. I a les 15:00 començaran les activitats de tarda. A Palautordera faran jocs d'aventura i a Moià faran una vareta màgica que ens ajudarà a fer totes les activitats de màgia previstes en aquests dies.

PROBLEMES TÉCNICS A PALAUTORDERA: Degut a que hi ha molt poca cobertura a la zona de la casa de colònies de Santa Maria de Palautordera no podem penjar ni al blog ni al web les fotos fins divendres quan tornem. Si que anirem informant puntualment de totes les activitats que anem fent.

TARDA DE CONVIS

Tarda assoleiada a les dues cases.Continuem amb problemes tècnics a Palautordera pel tema fotos però us informarem igualment.

Palautordera: Uns estan fent galetes super bones, altres escalant al rocòdrom i els més grans descobrint la Ruta Secreta, tot un laberint d’obstacles difícils amb ponts i moltes proves.

Moià: el nostre “Tabalot” continua perdut. El que primer hem de fer és fer unes proves,molt difícils, per aconseguir trobar totes les peces del mapa per saber on està la seva escombra.Tots estan feliços i contents.

17:00 Ja hem trobat l'escombra del "Tabalot" i ara tots contents anem a buscar una bona ombra per berenar, ja que fa un dia molt asolellat però amb una temperatura agradable perqué fa aire.

17:45 Hem menjat unes magdalenes amb xocolata per berenar i ara anem a pintar les varetes màgiques.

18:30 Estem cantant i ballant a la placeta que hi ha just davant de la casa de colònies...que divertit!!!

ATENCIÓ ELS BRUIXOTS DE CAN VILALTA HAN ESCRIT ALS PARES

Palautordera: fa molta, molta i molta calor. Els hi hem posat crema solar a tota hora.

Els pirates han fet cabanes, ho han passat genial. I els altres han gaudit molt amb els camins d'aventura.

S'estan portant molt bé, diu la Srta Elena.

Ara temps lliure per jugar a pilota.

20:00 A Moià anem a sopar. El menú : sopa boníssima, pastís de patata i flam.

HEM PENJAT FOTOS AL WEB DE L'ESCOLA www.xtec.cat/escoladelcarme

21:15 Hem acabat de sopar i pugem a les habitacions a posar-nos la jaqueta i agafarem les llinternes, ja que avui hem tingut un problema. El bruixot ESTRELLAT s'ha emportat totes les estrelles a casa seva i ara al cel no n'hi ha cap. Nosaltres haurem d'anar a recuperar-les i quan les trobem hi haurà un castell de focs artificials per celebrar que les estrelles han tornat al cel. La nit promet.

BONA NIT DES DE LES CONVIS

Palautordera: La nit és jove!!! Han sopat sopa, hamburguesa i iogurt. Una llarga excursió pel bosc, molt emocionant i plena de misteri. Els de com que són pirates han buscat uns caramels màgics i també han sortit al bosc.

Les nenes de 5è. han muntat una gran festa amb xuxes a la seva habitació. Ho passen genial tots.

Moià: Un castell de focs ha coronat el cel i l'ha omplert d'estrelles. L'estrellat ens ha ajudat. Avui hi ha estrelles al cel gràcies als nostres nens i nenes que han passat una bona eston buscant-les pel terra del camp de futbol, amb les llinternes, i les hem tornat al cel.

Ara estic escrivint des de l'únic lloc de la casa on tinc internet i hi ha silenci a les habitacions. Tots dormen!!! Increible!!!

Bona nit a tothom.

CONVIVÈNCIES!!!

Dilluns, 15 de juny de 2009
ÚLTIMES INFORMACIONS PER LES CONVIVÈNCIES
· Dimecres sortim tots de l’Escola de Primària a les 9:00
· Arribarem el divendres, sobre les 16:30 hores
· No oblideu portar la targeta de la Seguretat Social
· Dimarts cal donar els medicaments en mà, NO els poseu a la motxilla
· Els nens han d’entrar a l’escola sense la motxilla, ells només han de portar la bossa de plàstic, amb el nom, de l’esmorzar.
Cal que VOSALTRES col·loqueu la motxilla dintre de l’autocar on vagi el nen. Aneu en compte perquè hi ha dos destins, no us equivoqueu d’autocar:
-Moià: P3, P4, P5 i 1r
-Palautordera: 2n, 3r, 4r i 5è

· MOLT IMPORTANT: el divendres, quan arribem, primer de tot traurem les motxilles dels autocars. Cal que col·laboreu fent cadena entre vosaltres tot traient les motxilles i deixant-les a la paret de l’escola. Quan totes les motxilles estiguin fora aniran baixant els nens. Si només voleu agafar la vostra el caos que es munta és impressionant, si ho fem d’aquesta manera tot serà àgil i senzill.

· Els nens arriben molt cansats, la majoria s’han adormit a l’autocar i no estaran de massa bon humor. Ho heu de tenir en compte. No els bombardegeu a preguntes, una dutxa i al llit és el millor per tots. L’endemà ja aniran explicant tot el que han fet. Fins i tot és probable que quan baixin de l’autocar plorin, no us preocupeu ja que és la reacció normal després de tres dies molt intensos, on han jugat molt i han dormit poc.

GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ.
Ja ho heu marcat TOT amb el nom i cognom???

Dijous, 4 de juny de 2009

DE NOU UN BON PASSEIG

Ja coneixeu els meus passejos per l’escola.
Quan els problemes s’acumulen i la feina et supera donar una volta pel parvulari és una injecció d’energia immediata que et dóna les forces suficient per continuar.
Feu la volta amb mi, val la pena.

Els Pollets, experimentaven amb textura: farina, sèmola, arròs...

Cargols: gaudien de la bona temperatura i la tranquil·litat del pati tot fent la classe d’expressió oral.

Els Peixos: xof xof... pintem amb una esponja el mar

Els Óssos: repassen tots junts la lectura

Dilluns, 1 de juny de 2009
PROJECTE A P3
A la classe dels Peixos (P3), hem engegat un Projecte Pilot que portarem a terme aquestes últimes setmanes de curs. Es tracta d’un Projecte d’investigació.
El treball per projectes és una metodologia que potencia en els alumnes l’aprenentatge significatiu i alhora estimula la curiositat i l’interès per un tema concret, la recerca d’informació, l’expressió i comprensió oral i la col·laboració per aconseguir un objectiu comú.
El divendres vam fer la votació per triar el tema, i va sortir: L’aigua.
Al començament de buscar el tema ningú deia res, de ben segur els nostres petits de 3 i 4 anys no sabien massa bé que era el que havien de dir. Però poc a poc han sortit moltes temes.

A fi de centrar-nos una mica ens havíem de quedar en quatre, que han estat: l’aigua, els cocodrils, l’esquirol i els ocells.
Aquests Quatre han quedat en dos i a la votació final ha sortit l’aigua.
Un cop ja sabíem el tema hem encetat una conversa per saber que sabíem sobre l’aigua i la cosa ha anat més o menys així:
- Guillem.M: si plou hem de portar paraigua
- Oriol: hi ha aigua als llacs
- Marc.S: l'aigua es per beure quan tinc set
- Marta.C: l'aigua amb sorra surt fang
- Sergi: em banyo a la banyera amb aigua i sabó
- Carlos: l'aigua ve del cel
- Anna (li contesta): nooooooo!!! ve de la platja
- Aleix: l'aigua del mar té sal
- Victòria: nooooo!! té sucre
- Martí: si ens cau aigua al cap ens quedem mullats
- Daniela: si posem aigua a les flors es fan grans.

Ja veurem que surt de tot plegat.

Dijous, 28 de maig de 2009
CALENDARI ESCOLAR
Ja s'ha publicat el calendari escolar del curs vinent.
Queda de la següent manera:
- El curs escolar comença el dilluns, 14 de setembre
- El curs acabarà el 22 de juny
- Vacances de Nadal: del 23 de desembre al 7 de gener, ambdós inclosos
- Setmana Santa: del 29 de març al 5 d'abril, ambdós inclosos
- Festes de lliure disposició: 7 de desembre, 15 de febrer i 21 de maig

Dimarts, 26 de maig de 2009
LA SORPRESA DEL INSUFICIENT
Una de les moltes coses positives que m’ha donat aquest blog és conèixer les inquietuds de molts de vosaltres sobre temes que jo dono per suposats.
Encara molts de vosaltres penseu que la mama de la fulaneta sap la resposta del vostre dubte escolar millor que nosaltres i que el papa del sotanet sap del que parla quan explica el que passa a la classe quan no hi ha posat els peus en tot el dia.
Jo no entenc massa com podeu preguntar a tothom menys a la persona indicada que és justament l’escola.
El blog ha estat i és un mitjà còmode i fàcil per exposar els vostres dubtes (bé, això ho hauria de matissar millor per què escriure a les 23:00 hores de la nit no és ni massa còmode ni massa fàcil per mi) però bromes a part, és un mitjà que ens serveix com a trampolí per fer arribar una informació que d’altra manera seria difícil de fer-la extensible a vosaltres i a nosaltres.
El tema que avui m’ocupa és la preocupació sobre les notes i la sorpresa del suspens.
En la nostra escola no us trobareu mai amb aquesta desagradable sorpresa de no saber si els nens han suspès per què els controls es signen tots, tots i tots.
A partir de 2n l’agenda és una eina imprescindible per controlar el seguiment escolar.
Allà està tot reflectit: deures, notes, conflictes... clar que la condició és que vosaltres la mireu cada dia.
Mirar l’agenda ha de ser un hàbit diari tan habitual en els pares com rentar-se les dents o tancar la porta amb clau abans d’anar a dormir.
Si vosaltres mireu la carpeta, signeu els controls i mireu l’agenda no tindreu mai la sorpresa quan rebeu les notes al final de curs.
Si teniu aquesta sorpresa vol dir que algun canal no ha funcionat i llavors caldrà posar remei i analitzar personalment per on ha fallat la situació.

Dilluns, 25 de maig de 2009
3r. PRIMÀRIA
La setmana passada se’m va preguntar sobre el curs de 3r.
Si que és veritat que és un curs complicat.
A 1r i 2n els llibres s’escriuen ja que són llibres-fitxes però a 3r ja són llibres de text pròpiament i cal fer tota la feina en fulls. Això implica copiar anunciats, respondre els exercicis i organització.
Els conceptes són molt més difícils i les lliçons llargues.
Han de fer la feina amb rapidesa i cada hora tenen una assignatura diferent, i a vegades fins i tot amb mestres diferents.
Fins aquí els inconvenients.
Els avantatges són que els nostres alumnes ja estan acostumats a treballar molt, a estudiar i a portar deures cada dia.
La base de l’èxit no es altra que la constància i el treball diari.
A partir de 3r l’escola assumeix la responsabilitat de ser un eix vertebrador més que mai.
Tot volta al voltant d’aquest eix: les activitats extraescolars, les tardes, els deures i les lliçons.
Ja no és suficient llegir 10 minuts abans de dormir, ni es fan els deures en 15 minuts... les rutines canvien i si s’és conscient d’aquest canvi tot serà més senzill. De fet fins i tot m’atreviria a dir que és la primera vegada que heu de tractar els vostres fills com a nens més grans que comencen a tenir responsabilitats amb conseqüències futures.
De totes maneres no serem alarmistes ni cal exagerar.
Els que ja ho heu passat teniu la feina feta i els que encara heu d’arribar caminarem pas a pas, si hi ha l’ajut familiar la feina es redueix a la meitat.
El camí escolar és complicat però ningú us va dir que fos fàcil, el que si que podem fer és que sigui planer, útil i el més fàcil que podem.

Divendres, 22 de maig de 2009

MARINA

La Marina estudia violí i avui ens ha fet una audició a tots els nens del Parvulari.
Els hi ha explicat com era l’instrument i l’arquet. Hem senyalat les parts del violí i hem comptat que tenia quatre cordes.
El que més els hi ha cridat l’atenció és quan la Marina els hi ha dit que l’arquet estava format per pèls de cua de cavall.
No s’ho acabaven de creure.
Ha estat una bona experiència tant pel públic entusiasta, com veieu a les fotos, com per la concertista.
El violí és un instrument molt difícil de tocar i es necessita molta constància i estona d’estudi.
Des d’aquí felicitem a la Marina per el seu esforç ja que els aplaudiments ja els

ha rebut del jove públic.

.

Dijous, 21 de maig de 2009
FOTOS DE GRUP
Avui hem fet les fotos dels grups de classe.
Quan els veig tots allà posadets sempre trobo que fan molt de goig.
És un bon record tenir totes aquestes fotos i veure com van creixent.
Aquests dies estic fent el Power-Point dels de sisè amb fotos dels aniversaris, de les sortides, dels festivals i de diverses activitats que hem anat fent al llarg de tota la seva història per l’escola.
Poder posar tot aquest material gràfic junt és un record molt bonic que els hi quedarà per sempre.
Ara encara no ho saben i només desitgen acabar amb l’etapa de Primària per deixar l’escola i conèixer nous amics, però amb el temps recordaran tots els anys que han passat aquí i de ben segur enyoraran aquests moments.
Jo els hi dic moltes vegades: - ja em trobareu a faltar, ja.
Però encara no s’ho creuen.

Dimecres, 20 de maig de 2009
EXAMEN DE FLAUTA
Avui he fet l’examen final de flauta als de 3r.
Sóc molt benèvola a l’hora de puntuar aquest tipus d’examen.
Els exigeixo treball, dedicació i atenció en les meves classes però tocar sols allà davant de tothom, mentre que jo me’ls miro fixament, imposa a tothom i en sóc molt conscient.
Recordo quan jo m’examinava al Conservatori del Liceu.
Ens tancaven en una saleta i ens anaven cridant d’un en un. Llavors quan ens tocava havíem de tocar el piano davant d’un tribunal, tres persones series i silencioses que no ens dedicaven ni un somriure. Les mans em suaven i tremolava casi descontroladament.
Quan examino als meus alumnes de flauta acostumo a recordar aquells exàmens.
Tot i que els tranquil·litzo es queden sense bufera i la flauta els hi tremola.
Pel sol fet de saber col·locar els dits en la nota adequada ja tenen un Bé. Si alguna nota sona tenen un Notable i si sona la majoria tenen l’Excel·lent. Aquest és el criteri que segueixo.
Han passat un per un a tocar. Podien triar entre “El gegant del Pi” , “Aniversari feliç” o “Cançó de maig”.
No ho han fet malament i els que han tret un Notable els hi he dit que podien repetir l’examen a les 16:00 hores per pujar nota.
Un d’ells ha vingut puntualment:
-A veure, que fas aquí??? No t’he posat un Excel·lent???
- Siiiii, però vinc a pujar nota per aconseguir un Excel·lent, Felicitats!!!
- Ja pots marxar, hi dóna’t per felicitat.
Han anat passant i tots han pujat nota. Entre nosaltres us he de dir que només per l’interès de tornar a fer l’examen ja els hi pujava directament.
El millor però ha estat que mentre que ells repetien les cançonetes els de 2n els estaven escoltant.
Quan hem acabat els hi he dit:
- Us ha agradat com toquen?
- Siiiiiii
- Dons l’any que ve ja tocareu vosaltres
- És difícil??? – M’han preguntat
- Una mica
- Ho fan bé. Però Srta. una pregunta... quines cançons tocaven???

Imagineu-vos com toquen els Excel·lents que el públic no ha distingit si era el “Aniversari Feliç” o el “Gegant del Pi”!!!
No em pregunteu com toquen els que han tret Suficient, ens queden encara moltes hores de vol per fer.

Dimarts, 19 de maig de 2009

ALIMENTACIÓ, JOCS FLORALS I ROSA

Avui hem fet les últimes xerrades sobre alimentació i hàbits saludables als de 3r. i 4r. i d’aquesta manera donem per tancat aquest eix transversal aquest curs.
Les xerrades han estat molt interessats i molt aprofitades per els nens però en aquest àmbit és essencial la col·laboració de la família.
Els nens que es queden a dinar a l’escola és molt més senzill de portar aquest tema de manera saludable ja que mengen de tot.
Tot i que gairebé tothom porta per esmorzar entrepà i deixen de banda les galetes i la bolleria industrial encara hi ha qui no acaba de facilitar-nos la feina. En alguna classe hem intentat engegar un programa d’esmorzar sa i variat però a la que nosaltres hem baixat la guàrdia alguns nens (la majoria no) han tornat a les galetes i a l’embotit que més els hi agrada de manera diària.
De totes maneres continuarem treballant en el tema, sempre hi ha qui ho aprofita molt i fa el seguiment a casa, en benefici dels nens.

Avui han estat els Jocs Florals del Districte.
Aquest any no hem tingut massa sort i no ens han donat cap premi. Ho seguirem intentant el curs vinent. De totes maneres tots han sortit amb la seva rosa i el seu diploma.
La felicitat petita del dia la he tingut quan un d’ells m’ha regalat la seva rosa.

Moltes gràcies

Dilluns, 18 de maig de 2009
LLIBRES DE TEXT
Estem ja acabant els llibres de totes les assignatures.
Jo sóc partidària dels llibres de text. Hi ha mestres que no els hi agrada però jo penso que els nens han d’acostumar-se a manejar llibres, i no pas dossiers fets pel professorat.
Tenir llibres de text et dóna la seguretat que no et deixes cap tema per tractar de competències bàsiques i que segueixes una línia coherent. A part dels llibres pots ampliar tan com vulguis si el temps t’ho permet.
Com a mestra de Música segueixo el llibre que tenim però amplio els coneixements que crec que són imprescindibles per a uns nens de Primària.
A mi no m’agrada massa donar coneixements de Llenguatge Musical, són feixucs, difícil d’entendre i fàcils d’oblidar. Tenint en compte que en el currículum només tenim una hora a la setmana de Música no en vull entretenir amb conceptes teòrics i que no treballa la Música com a art.
A mi m’agrada molt explicar anècdotes de músics, escoltar peces i cantar. Crec que això és molt més interessant pel futur que no pas saber els tons, els semitons i les alteracions.
Malgrat tot aquest curs ja gairebé tenim la feina feta, tot i que queda encara un munt de coses.
Avui per avui tinc els meus dubtes de si arribaré sana i estalvi al final.

Dijous, 14 de maig de 2009
50 CANÇONS... TRIA I REMENA
He arribat a casa, aquest vespre, amb la idea de fer mil i una coses que tinc per acabar.
Però...sabeu que ha passat? Que m’he posat a escoltar les més de les 50 cançons que m’heu dit avui.
La música és una de les meves passions i m’he quedat aquí a l’ordinador entre el you Tube i el Goar. Escoltant cançons, veient vídeos, recordant... i tota la feina per fer.
Jo també he fet una tria que us he penjat aquí al lateral del blog, però no hagués acabat mai la llarga llista.
La conclusió ha estat que entre tots els que heu participat heu recordat 50 cançons i només s’ha repetit alguna del Serrat.
La Música ens envolta a tots de manera màgica i suau.
De totes formes jo continuo amb l’enorme dilema de no saber quines músiques posar, però tard o d’hora m’hauré de decidir.
Ho deixaré una mica a la primera que em vingui al cap quan hagi de fer el muntatge.
La primera impressió és la que val no?

Dimecres, 13 de maig de 2009
LA CANÇÓ QUE MÉS US AGRADA
Quan la Marta era petita jugàvem a un joc ella i jo. Consistia en que la nena em deia una paraula, la primera que li venia al cap, i jo cantava una cançó on sortia la paraula que m’havia dit.
A ella li encantava aquest joc i deia que jo sabia totes les cançons més boniques del món. També val a dir que quan va ser adolescent deia que jo sabia totes les cançons més ximples i carrinclones d’aquest món, i tancava la porta de la seva habitació per no sentir-me. Ara fa veure que no em sent. Són etapes que hem de passar tots amb els nostres fills.
Jo canturreixo tot el dia, estigui més contenta o menys. El meu repertori manifesta el meu estat d’ànim però mai deixo de cantar. A les meves classes de Música canten tots els nens, tinguin la veu que tinguin. Cantar bé és molt difícil però desinhibir-se cantant és una gran teràpia.
Diuen que cal cantar com si ningú et sentís, ballar com si ningú et veies i estimar com si mai ningú t’hagués fet mal.
Jo faig les tres coses, de ben segur és per això que no necessito psicòleg.
Tot i conèixer moltes cançons i tenir cent cançons preferides no sé massa perquè però en aquests moments tinc un bloqueig mental.
Les músiques es barregen en el meu cervell i no acabo de treure l’entrellat. Estic preparant la festa de final de curs de l’Infantil (P5) i de Primària (6è) i és per això que avui us demano un cop de mà.
M’agradaria que em diguéssiu una cançó que us arribi al cor, aquella que us posi els pels de punta, que us faci estremir i que penseu que és la cançó més bonica del món.
A veure si em doneu bones idees.

Dimarts, 12 de maig de 2009
EL MEU PASSEIG...
Hi ha gent que passeja a la vora del mar, altres per valls i muntanyes majestuoses, altres per la Rambla... jo passejo per l'escola...
Quan comença a fer bo, vagis a l’hora que vagis a la classe dels Pollets, hi ha nens a l’orinalet.
- Hola guapo, qui sóc jo? - li dic
Em contesta:
- Aigua!!!
- Nooooo Mont-se-rrat!!!
- Aigua!!!
Desisteixo. El deixo assegut al seu orinalet. La Isabel em diu que si l’Eric diu Montserrat abans que Isabel l’escanya allà mateix.

Els Cargols ara estan aprenent els mitjans de transport:
- A veure, que és això???
- Un autobús!!!
- I això?
- Un tren!!!

Són intel·ligents els nostres Cargols, ho saben tot.

Els Peixos estan entusiasmats fent puzles, el silenci és impressionant tots estan concentrats.

Vaig al pati i sento els ocellets (no és broma, al nostre pati es senten ocellets) però m’aturo a escoltar com canten els Óssos. He d’intentar que no em vegin perquè sinó em criden i deixen de cantar. El seu cant em sona fabulosament. És sempre un plaer sentir cantar als nens.

Els Lleons assagen la seva Graduació.
- Molt bé, ho estem fent molt bé – els hi dic. El que estem fent és un secret, no ho digueu a ningú
Però amb la sinceritat més absoluta em diu:
- Srta Montserrat, a mi no se’m poden dir secrets perquè sempre els explico. No em puc aguantar.

Els de 1r. lluiten amb l’ortografia. Fer bona lletra és una tasca complicada. Goma a la mà esborrem allò que no està bé.

Els de 2n. han de respondre controls. Estan estudiant però encara no saben massa bé que han de respondre a totes aquestes preguntes tan complicades. Són capaços de dir la lliçó sencera de memòria però no contestar preguntes breus.

Els de 3r.? Un ampli ventall de personalitats. En aquesta classe hi podeu trobar de tot. Nens encantadors, belluguets, treballadors, ganduls fins la sacietat, simpàtics, silenciosos, xerraires, tremendos, carinyosos... aquí hi ha de tot, fins i tot del Barça fins la medul·la i de l’Espanyol fins el moll.

Entreu a 4rt. i sempre sentireu un sermó. No sé perquè però als de 4rt sempre estem fent sermons. Són petits per segons que i grans per altres coses. Un curs complicat, no acadèmicament però si emocionalment.

Els de 5è... la lluita diària: deures, lliçons, responsabilitats, notes a l’agenda, controls... més notes a l’agenda, més controls. No hem de deixar que es cansin, ni tirarem la tovallola, s’ha de lluitar fins l’últim dia.

I acabo a 6è. Quina sort que no tinc adolescents a l’escola!
Quan entres a sisè l’olor a hormones descontrolades et tomba d’esquena, i això que només son pre-adolescents.
Són poca-soltes, costa una barbaritat que treballin, que deixin de riure per la mosca que vola. La bata els hi ve petita i llueixen amb desgana el xandall de l’escola.
Desafinen quan canten i em desespero pensat amb la seva Graduació, que al final serà un èxit. Volen cantar cançons de la Hannah Montana i de cantants que no he sentit en la meva vida.
- Srta, aquesta cançó és preciosa!!!
Jo escolto, amb la meva millor bona voluntat, cançons que no es poden cantar sense ferir la meva sensibilitat de mestra de Música.
Mira canteu el que més us agradi, al cap i a la fi veure com els nostres fills acaben una etapa escolar i deixen la seva escola és un moment tan meravellós que tos els cants sonen a gloria.
Demà més...

Dilluns, 11 de maig de 2009
EL TEMPS... FINAL DE CURS
Avui en el Claustre de mestres ja hem acabat de programar el final de curs.
Dóna la sensació que un tren ens persegueix i que, d’un moment a l’altre, ens agafarà.
Queden uns 30 dies feiners per acabar el curs i una feinada impressionant: àlbums, notes, controls, graduacions, convivències, tancament del curs...
A mi em costa entendre aquest desesperació pel final del curs. Tot ho farem.
Jo tinc una visió molt particular sobre el temps. El temps és sempre relatiu.
Einstein deia: posa la teva mà sobre una estufa durant un minut i et semblarà una hora. Seu al costat d’una dona encantadora durant una hora i et semblarà un minut. Això és la relativitat.
Jo no faig gens de cas al temps que passa volant, això és una frase feta que tothom diu i que la majoria de gent ha assumit com a filosofia de vida. Em nego a fer-la meva.
Ha passat un curs, com podeu oblidar tan fàcilment que hem viscut mil coses? Hem curat molts genolls pelats, posats termòmetres, preguntat lliçons i taules de multiplicar, he parlat amb vosaltres, he rigut i m’he preocupat molt. He renyat, castigat i felicitat. He fet moltes entrades i sortides a la porta de l’escola. Ho he passat molt bé algunes vegades i altres no tant. He anat a Caldes a buscar un enorme Drac. He dinat amb amics, he vist pel·lícules, series, he fet festivals de Nadal, cavalcades, Rua... com podeu dir que ha passat volant si no parem de fer coses?
Gaudiu el què feu al minut i traieu del vostre cap la idea de que ha passat volant.
Les coses les vivim a ritme frenètic però hem de ser molt conscients que ho hem viscut, i hem viscut molt.
Jo no dono cap importància a l’edat, ni als anys. No m’interessa l’edat que té la gent. Hauria de calcular l’edat que tenen els meus pares i els meus germans, no la sabria pas dir de memòria i amb rapidesa, per no parlar de la meva perquè sempre me la invento.
No sé mai en quin dia visc. A mi m’interessa el minut a minut, la immediatesa. El moment de gaudir d’una carícia, d’una trobada, d’un somriure i d’un instant. Si saps viure així el temps no passa mai ràpid.
Diuen que un aniversari és només el primer dia d’una altra volta de 365 dies al voltant del Sol.
Gaudeix del viatge.

Dijous, 7 de maig de 2009
ENTRADES PER L'HANDBOL
Aquest any l’escola ha fet un treball conjunt d’esport amb la Secció d’handbol del Barcelona.
Vam fer uns entrenaments amb el gran jugador Andrei Txepkin, ens va fer una xerrada l’esportista Víctor Tomàs, vam anar a visitar les instal·lacions del F.C. Barcelona, vam assistir a un entrenament... tot un ventall d’activitats esportives i educatives de les quals vam quedar molt satisfets.
Un cop més tenim la possibilitat de poder fer una activitat, aquest cop oberta a les famílies.
Disposem d’un nombre força elevat d’invitacions per poder assistir a l’últim partit de la lliga Asobal.
F.B. Barcelona i SD Teucro Ence, el proper dissabte, 16 de maig, a les 18:30 hores.
Tots aquells que vulgueu invitacions me les demaneu, teniu de temps fins dimarts. Les aniré repartim per odre que aneu demanant. Ho podeu fer via Blog, mail o a la porta de l’escola.
Quan s’acabin... haurem acabat de repartir.
Tots els que demaneu entrades us heu de comprometre a anar, és l’únic requisit que demanem.

Dimecres, 6 de maig de 2009
Sr Conseller...
Ja està. Ja hem fet les famoses proves. Aquestes que determinaran el nivell dels nostres alumnes.
Nerviosos, neguitosos i plens de curiositat entraven avui a l’escola.
Hem hagut d’aixecar acta per certificat que les proves no havien estat manipulades, posar enganxines a tots els quaderns d’exàmens per fer-ho més anònim, seure’ls en taules individuals ben separats i posar pressió a uns nens de Primària.
El senyor Conseller recorda que és un nen de tot just 12 anys?
El senyor Conseller no sap que si aquestes proves es passen a hores del dia diferents els resultats també varien?
El senyor Conseller no sap que és fer tres exàmens en un matí?
El Senyor Conseller avui ha donat a cada tutor de 6è la feina extra de corregir 50 proves de català, 50 proves de castellà i 50 proves de matemàtiques. Ahh i 100 redaccions!!!
No han editat llibret de correcció, ni sabem com s’ha de fer. Han dit que caldrà que ens imprimim, des de l’escola, el llibre d’instruccions, unes 50 pàgines. Això és per què ja han gastat el milió d’euros, i no queden diners per poder fer-ho en una impremta???
Tot això ho haurem d’entrar en un programa informàtic, que no sabem com funciona, abans del dia 18 d’aquest mes.
El Senyor Conseller no recorda que estem a final de curs i tenim una feina impressionant?
El Senyor Conseller el que si sap és que els mestres de Catalunya estan tan poc valorats, estan tan desmotivats i tan cansats que els hi pot donar aquesta feina sense que tinguin ni esma ni força de dir NO.

Dimarts, 5 de maig de 2009
L'EFECTE PAPALLONA
Diuen que el simple moviment de les ales d’una papallona que agita l’aire a Pequín pot desencadenar una tempesta el mes que ve a Nova York.
Això vol dir que tots els nostres actes porten conseqüències.
Cada acció que fem afecta a tot el que ens envolta d’una manera o altra.
Avui, com a mestra, ha estat un dia trist.
M’he assabentat que una ex-alumna, que tot just té 15 anys, està embarassada.
Quan ho he sabut el que primer m’ha vingut al cap ha estat:
- que dius??? Amb els problemes que em va donar la seva mare amb l’excés de protecció que tenia cap a la nena. No anava de convivències perquè ella patia. L’acompanyava fins la porta i la recollia fins i tot a 6è.
No la deixava anar a jugar a casa de cap amic i no volia que es quedés ni a dinar a l’escola.
Sempre creia que la nena no havia de tenir cap problema i que el millor era estalviar-li conflictes.
- Pobreta!!! Em deia

Malgrat els nostres esforços, la seva mare no va entendre mai que darrera un t’estimo molt sempre ha d’haver un No i una frustració.
L’excés de protecció també és una forma de maltractament, i molt còmode.

Quan va moure les ales va desencadenar un huracà que, per desgracia, no té volta enrere.

DIA DE LA MARE
Hi ha un sol nen preciós en el món
i cada mare el té... (i cada pare també)