13/5/09

Dimecres, 13 de maig de 2009
LA CANÇÓ QUE MÉS US AGRADA
Quan la Marta era petita jugàvem a un joc ella i jo. Consistia en que la nena em deia una paraula, la primera que li venia al cap, i jo cantava una cançó on sortia la paraula que m’havia dit.
A ella li encantava aquest joc i deia que jo sabia totes les cançons més boniques del món. També val a dir que quan va ser adolescent deia que jo sabia totes les cançons més ximples i carrinclones d’aquest món, i tancava la porta de la seva habitació per no sentir-me. Ara fa veure que no em sent. Són etapes que hem de passar tots amb els nostres fills.
Jo canturreixo tot el dia, estigui més contenta o menys. El meu repertori manifesta el meu estat d’ànim però mai deixo de cantar. A les meves classes de Música canten tots els nens, tinguin la veu que tinguin. Cantar bé és molt difícil però desinhibir-se cantant és una gran teràpia.
Diuen que cal cantar com si ningú et sentís, ballar com si ningú et veies i estimar com si mai ningú t’hagués fet mal.
Jo faig les tres coses, de ben segur és per això que no necessito psicòleg.
Tot i conèixer moltes cançons i tenir cent cançons preferides no sé massa perquè però en aquests moments tinc un bloqueig mental.
Les músiques es barregen en el meu cervell i no acabo de treure l’entrellat. Estic preparant la festa de final de curs de l’Infantil (P5) i de Primària (6è) i és per això que avui us demano un cop de mà.
M’agradaria que em diguéssiu una cançó que us arribi al cor, aquella que us posi els pels de punta, que us faci estremir i que penseu que és la cançó més bonica del món.
A veure si em doneu bones idees.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Mama! per mi la cançó més bonica del món és "She's the one" de Robbie Williams, però també puc dir-te quina és la més horrorosa que cantes i la que més odio:
"Sóc un bolet molt petito, ensenyo el barret, quan ve la tardor.
xim xim xim...m'agrada la pluja, xim xim xim... m'agrada el sol"
Quina lletra més ridicula!!!
Encara em tanco a l'habitació quan sento que la cantes :-)

Anònim ha dit...

És difícil dir una cançó concreta. Jo en tinc moltes, i no sabria dir quina és la millor i tampoc sabria posar-les per ordre. Segons l'estat d'ànim serà una o l'altre, i a més són d'estils molt variats.

Frank Sinatra - My way
Tina Turner - Simply the best
Gloria Gaynor / Diana Ross - I will survive
Antonio Flores - Alba, la flor de mi jardín.
Diego Torres - Saber que se puede.
U2 - With or without you.
Bruce Springsteen - totes, qualsevol.

I de ben segur que hem descuido alguna.

gemma

PS ha dit...

"Diuen que cal cantar com si ningú et sentís, ballar com si ningú et veies i estimar com si mai ningú t’hagués fet mal."
Jo també ho faig tot això Montserrat, per això a casa em diuen que estic una mica boja, però sé que el vincle de la música és molt important entre pares i fills, és un fil més on agafar-se.
Quant a les cançons , coincideixo sempre amb les que penges al blog, però n´hi ha una, "Menuda", que em té el cor robat.

Silvia M. ha dit...

Puff, ni ha un munt de canconçs, per mi depend del estat d'anim, ara mateix m'encanta el himne del Barça perque em sento orgullosa d'un equip. ja, ja, fora bromas una canço que me porta records i m'agrada molt es "Bona Nit" d'els Pets ó "T'estimo molt" de Lax'n Busto perquè em porta molts records de quan el miquel era bebe i li cantaben i encara s'en recorda ell. Peró si hi ha una cançò que em possa els peus de polleguera sense dubte es la que van cantar "Montserrat Caballé amb Frederi Mercuri" a les olimpiades. Bona sort et queda una gran feinada.

Anònim ha dit...

Bufff!Jo també tinc moltes cançons preferides, i sincerament trobo molt complicat de triar-ne una...Fent un gran esforç te'n poso les següents
-"Patience" i "Back for good" del grup Take that
-"Feel" Robbie Williams
-"Boig per tu" de Sau
-Moltes del SERRAT, però d'entre elles triaria Mediterráneo, Els Falziots, Me'n vaig a peu, etc...

Això és un petit resum, que m'ha costat mooolt de fer...

Sílvia Z.

Berenguer ha dit...

Les cançons van, vénen, tornen...Però les tres cançons que sempre, sempre, sempre estan amb mi són:

Amor di Mundo, de Cesaria Évora
Thunder Road, de Bruce Springteen
Viatge a Itaca, del Llach

Anònim ha dit...

Jo també canto molt. Segons del estat d'anims canto una o altre.

Les cançons que mes m'agraden son:

Saber que se puede. Diego Torres
Eres tu. Merche
Alegría. Cirque de Soleil.
Boig per tu.

Nosaltres amb l’Eric estem a la fase de la Gallina Turuleta, el arca de Noé, etc.
A vegades quan estic trista canto la gallina turuleta,recordo el Eric, i així m'alegro una mica.
La musica es especial.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

A mi també m'agrada molt cantar (però per mi i pel Martí i prou...) però aquest exercici és de les coses més díficils que hi ha, cada cançó pertany a un moment especial i és impossible dir la millor a mi la musica em porta molts records, bons i dolents, sobretot de joventut...
Ara em dóna bon rollo Viva la vida de Coldplay, serà pel Barça?? je
Recordo amb emoció Bona nit dels Pets, Serrat( Mediterraneo, cançó de matinada); amor particular del LLach, Desde mi libertad de l'Ana Belen.. i en la plana internacional Robie Williams, Rod Stewart(I don't want to talk about it, sailing...) The River del Bruce....
Ja paro, ja paro.... m'emociono al Martí li agrada olles de vi blanc¿?... I Puff el Drac màgic, fantàstica cançó... M'has fet pensar en campaments, focs de camp, joventut... Gràcies Rosa B.

Anònim ha dit...

A mi m'agrada molt escoltar música, pero sincerament cantar jo sola no canto, perque canto força malament, el que si que faig es cantar amb els nens, en el cotxe posem canços i les cantem, ara per aixó començan les petites discusions, donçs la neus comença a demanar cançons "actuals" com queria tanto (daconte), i el sergi disfruta amb el bolet, els dies de la setmana, el gall i la gallina, així que anem fent torns i així tots contents. Balla si que m'agrada i estimar es la millor terapia. Pel que fa al tema de les cançons jo també opino que depen molt de l'estat d'anims i de les circunstancies, pero hi ha un autor que m'agrada moltíssim sigui quin sigui el meu estat d'anim i es Richard Clayderman, potser es perque m'encanta sentir tocar el piano, ja de molt petita m'agradava i es una asignatura pendent.Per cert Marta ara el bolet et sembla ridícul,normal tot en aquesta vida son etapes, pero estic segura que quan eras petita t'agradava, i ja veuràs que quan tinguis fills i sentis que la cantan et semblarà la canço més maca del mon.
Francesca

Anònim ha dit...

El sentido del ridiculo me impide cantar y bailar como si nadie me viera y oyera, excepto delante de mis niños, que miran y escuchan como si fuera una gran artista "santa inocencia". En lo de querer estoy de acuerdo no concibo otra forma de hacerlo.
Canciones.... buff!!!! "Dejame" de los secretos y la "Chica de ayer" de Nacha Pop... forman parte de mi.
"Stand by me", "The best", "Words" "Dancing in de dark" "I will survive" en cualquier hora y en cualquier momento.. y en cualquier versión.
Pero hay tantas que se me ocurren......
Nuria

Anònim ha dit...

Estic convençuda que al llarg de la vida d’una persona hi ha tantes cançons especials com estats d’ànim, situacions i relacions que ha viscut.

A la meva sel.leccio no hi pot faltar:
"I don´t wanna miss a thing" - Aerosmith.
“Bohemian Rhapsody - Queen “ - Una de les millors cançons que existeixen, amb uns canvis de ritme brutals que no em deixa mai indiferent
“Love of my life” tambe de Queen Una de les balades mes boniques que he escoltat mai.
"What a Wonderful World". La versio de Rod Stewart es deliciosa
"Your Song" d'Elton John, pero la que posa els pels de punta es la versio de la peli Moulin Rouge.

Darrerament he descobert una canço dels Antònia Font "Alegria" i m'agrada perque desprèn sentiments molt positius.

En fi, la llista podria ser llarguissima.
Lourdes

Anònim ha dit...

Per mi hi ha moltes cançons. Si no escolto musica unes quantes hores al dia em falta alguna cosa.
Per mi Queen es un gran oasis (I want to break free, Love of my life), i despres hi ha algunes de country, Rose Garden per exemple.
De les que diu la Lourdes m'agraden totes.
I despres estan les que son horribles, pero m'encanten, per exemple les de Joe Dasin, un gran "hortera" frances, que m'agrada sentir encara que tothom em miri amb cara de que no se lo que es bo.
Jacques Brel. I moltes en frances.
I totes les de joventut!!!

Anònim ha dit...

Jo tinc una capacitat innata per cantar, aquest any he cantat molt i per fi s'ha acavat la sequera.....

La meva selecció:

- "Confortably Numb" - (Pink Floid)
- "Smoke on the Water" i "Highway Star" - (Deep Purple)
- Bohemian Rhapsody - (Queen)
i moltes més...... et podria colapsar el bloc

Tony

Anònim ha dit...

jajaja, me encanta leer que coincidimos en muchas de las canciones. Pero hay una que solo la escuchamos unos pocos, y es la del Abu de Alexandra cantado My Way. Es impresionante, se te pone la piel de gallina, no entremos en si la canta perfecta etc etc. Es el sentimiento que despierta. Imaginar, recordamos a los cantantes cuando ya no estan, por su musica. pues imagianr que siempre podais recordar a vuestros padres, amigos, primos, sobrinos...etc etc. Es el bien mas preciado que pueden dejarnos.
Un besazo y no olvideis leer y escuchar musica.
Cris

Anònim ha dit...

M'he tornat a enganxar amb les cançons, dissabte tot passejant vaig sentir, per casualitat una cançó que m'encanta, de la Withney Houston, The greatest love of all, te una lletra preciosa que parla de la importància d'estimar-se un mateix, molt bonica... i vaig pensar en el blog. Rosa