21/5/09

Dijous, 21 de maig de 2009
FOTOS DE GRUP
Avui hem fet les fotos dels grups de classe.
Quan els veig tots allà posadets sempre trobo que fan molt de goig.
És un bon record tenir totes aquestes fotos i veure com van creixent.
Aquests dies estic fent el Power-Point dels de sisè amb fotos dels aniversaris, de les sortides, dels festivals i de diverses activitats que hem anat fent al llarg de tota la seva història per l’escola.
Poder posar tot aquest material gràfic junt és un record molt bonic que els hi quedarà per sempre.
Ara encara no ho saben i només desitgen acabar amb l’etapa de Primària per deixar l’escola i conèixer nous amics, però amb el temps recordaran tots els anys que han passat aquí i de ben segur enyoraran aquests moments.
Jo els hi dic moltes vegades: - ja em trobareu a faltar, ja.
Però encara no s’ho creuen.

8 comentaris:

Noemi Massague ha dit...

Segur que moltes històries viscudes a l'escola, mestres i amics els recordaran amb carinyo tota la vida. I,arribada una edat, també ... amb anyorança.
Molta sort a la nova aventura a tots els que es graduen!

Anònim ha dit...

Estoy de acuerdo que la foto de grupo es un buen recuerdo pero me sabe mal que (despues de hacer mis averiguaciones) una vez mas se haya excluido a la tutora de esta foto de grupo.
G.S.

Anònim ha dit...

L'etapa de Primària és la més maca, encara que mentre la estas passant només penses en que et vols fer gran.
Jo he tingut contacte amb algun company d'"EGB", però, ara, gràcies al faceboock, ens hem retrobat molts companys i hem quedat per fer un sopar tots junts.

Per cert, quina por em fa el canvi de segon a tercer, estic amb la Laia, ens havien dit que segon era fàcil i JO l'estic trobant difícil, no vull pensar a tercer.

Gemma

Anònim ha dit...

L'etapa que amb més anyorança recordo i amb la que tinc una sensació de felicitat completa és la de primària, inclús recordo amb nostàlgia als mestres que menys m'agradaven...

Laia

Anònim ha dit...

Jo també crec que es un regal fabulós, segur que quan siguin grans ho recordaran i els encantarà, jo sempre penso que sento "emveja" d'ells perque disposan de tot aquest material que nosaltres a la nostra época no disposavam. Jo que soc adicte a les fotos sempre porta la càmara al bolso, quan els més fills siguin més grans i els faci un àlbum de 18 anys i posaré moltes de les fotos que ens penjes en el bloc, i segur que els encantarà, i faré que vinguin a ensenyar-ta'l o vindré jo .Ara es normal que potser no valorin del tot el que tenen pero a mida que creixin, segur que et recordaran a tu , a les senyoretes, les anécdotres viscudes i als amics. Per cert gemma jo també tinc un sopar de l'escola al dia 6 de juny, a veure si serà al mateix.
Bon cap de setmana.
Francesca

Anònim ha dit...

Las fotografias es una manera de redactar nuestra vida en imagenes.

Que pena que a veces no valoremos lo que tenemos en el momento, pero seguro que luego recordaran mucho esta etapa.

Buen fin de semana.
Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Quina il.lusió, la foto de grup es un bon record, la de l'any passat la vam mirar i remirar mil cops... inclus vam fer una còpia amb paper per no gastar-la ni espatllar-la, jo també estic d'acord que estaria bé que sortis la senyoreta amb els nens, que per ells també és un record. L'any passat el Martí trobava a faltar la Maria a la foto cada cop que la mirava, gràcies
Rosa B.

Anònim ha dit...

A MI TAMBIEN ME DICES QUE TE ECHARE DE MENOS...JAJAJA. PERO ESTOY SEGURA QUE TU A MI TAMBIEN. UN ABRAZO,
CRIS
PD. (SUERTE QUE ESTAMOS CERCA Y ADEMAS TENGO EL BLOG)