Dilluns, 1 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
Espero que ja tingueu tots el vostre calendari d’Advent amb la finestra del dia 1 oberta.
L’Advent és una paraula llatina que significa arribada.
Pels cristians és el període que va des del dia 1 de desembre fins el 24, moment en que es celebrarà el naixement de Jesús.
Cada vegada està més arrelada la tradició de tenir un d’aquets calendaris i anar obrint cada dia una finestreta, esperant trobar una petita xocolata, un dibuixet o, com el meu d’aquest any, que cada dia em trobo una bonica frase per pensar.
Intenteu que els nens no obrin totes les finestres de cop, ja que es perd la màgia d’esperar cada dia amb emoció. La immediatesa a la que estan acostumats no els ensenya a tenir paciència. I la paciència acostuma a ser bona consellera.
CALENDARI D’ADVENT ESPECIAL
Instruccions d’ús: cada dia s’ha de llegir la frase. El primer pas és pensar si té alguna relació amb vosaltres i tenir la frase present durant tot el dia. Analitzar si t’agradaria que formés part de la teva manera de ser i què pots fer per què sigui així.
FINESTRA NÚMERO 1: L’amistat és una flor preciosa, però cal tenir el coratge d’anar a buscar-la a l’abisme del precipici i mantenir-se allà.
9 comentaris:
Preciós el teu calendari... la Núria esperará la xocolatina amb el dibuix misteriós cada día i jo la teva frase, la d'avui per reflexionar...
Bon dia a tothom
Merche
Molt original el teu calendari, esperaré cada dia la frase, la d'avui... "durilla", eh?!!
Judit
Justament ahir quan amb el Pol obríem la primera finestreta del calendari d'advent jo comentava que mai n'havia tingut un. Doncs mira, ja no ho podré dir.Gràcies per aquest calendari d'advent tan especial!Per cert, trobo genial la visita d'en Víctor Tomàs. Jo penso que pot tenir molta més influència en els nens el que els hi recomani, com en aquest cas un esportista d'èlit basant-se en la seva experiència, que no pas el que els hi diguem els pares. Una abraçada. Sílvia Z.
M´encanta el teu calendari i que el comparteixis amb nosaltres. Els meus petits tenen el seu calendari, i com cada any s´aixequen amb l´il.lusió d´obrir-lo, per sort, no són prou golafres com per voler obrir-lo abans del dia que toca.
Me ha gustado mucho tu calendario, la frase me ha hecho pensar, valorar la suerte que tengo con mis verdaderos amigos y el no importarme estar a su lado en esos momentos grises que nos trae la vida, ellos también están en los míos.
Petons
Avui aniré a buscar dos d'aquests calendaris que l'any passat vaig descobrir, gràcies a unes flors precioses que estan en un precipici.
Una bonica manera de fer homenatge a l'amistat.
Qui te un amic te un tresor!!!! i un tresor que hem de cuidar i conservar.
Lourdes
La Neus i al Sergi ja van obrir el seu calendari, aquest any feia una setmana que ja al tenian donçs els hi va regalar la padrina de la Neus, pero han tingut suficient força de voluntat per no obrir-lo ( i jo paciencia per a que no ho fesin). Ara per sort nosaltres també tindrem un, que esperarem impacients cada dia per llegir-lo.Jo sempre he comparat la vida amb un viatje en tren, quan neixes hi pujas i ja no l'abandones fins al final, en aquest tren hi trovas als pares, germans i amics. En diferents estacions alguns d'aquests amics es baixan pero pujan uns altres i així continuament. Poques vegades pujan i es mantenan, allà quiets amb tu, pero si tens la "sort" de mantenir-los tens un tresor. Jo vaig tenir la sort que amb 3 anys, va pujar al meu tren una bona amiga, juntes hem passat molt bones estones, i també ens hem acompanyat en circunstancies molt tristes,i totes aquestes vivencies juntes fan que la nostra amistat sigui cada cop més forta, avuí dia aquesta magnífica amiga que es diu gemma i es la padrina de la meva filla i després de 31 anys encara ens aguantem, i espero de tot cor que ninguna de les dues abandoni mai aquest gran tren que es la vida.
Francesca
Gràcies per compartir el teu calendari amb tots nosaltres!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada