Divendres, 26 de febrer de 2010
PROJECTE AMB ELS PETITS
El pati, el divendres, es va convertit en tot un circuit.

Primer van escoltar les explicacions: per on circular, senyal d’obligació, el semàfor, l’stop...
Després va arribar el moment de fer les pràctiques amb cotxe i autocar.





Tota una experiència

Dimecres, 24 de febrer de 2010
ELS NENS MÉS BONICS DEL MÓN
Agafo la càmera i dic:
- Me’n vaig al parvulari!!! Si hi ha algun problema em truqueu al mòbil!!!
- Valeeeeeeeeee, em contesta el Jordi sense aixecar la vista de la feina administrativa que està fent.
El Sr Pinyol, més veterà, només em mira.
Aquesta escena, i la breu conversa, es repeteix cada dia un parell de vegades, com a poc.
No puc marxar de l’escola sense dir on vaig i recordar i repetir que “si hi ha algun problema” em truquin al mòbil.
Això no és res més que una deformació professional que he heretat de la Srta Elena.

Arribo al parvulari amb la idea de fer fotos del material que estant portant sobre els mitjans de transport.
L’Àngels i la Laura tenen hora lliure i estan per terra pintant uns murals enormes de la roda i el globus. Els hi està quedant molt maco i els hi recordo que em truquin per fer fotos quan facin aquesta activitat que estan preparant.
No puc seguir sense fer la meva parada obligada als Pollets.
La Sheila els hi ha donat les nines i estan tots fent moixaines. Què monos!!!
Acaronen les nines al so de la música, fan veure que les adormen... i m’ensenyen com ho fan.
Foto obligada.

Traspasso el pati i entro a veure els Óssos. Estan fent anglès amb la teacher Dolors i no vull destorbar. Faig una foto de les coses que han portat, i abans que comencin a explicar-me mil històries marxo. Tot i així quan ja he tancat la porta sento que em criden.

Continuo i entro als Cargols.
La Maria organitza les fitxes dels nens mentre que l’Elsa els té amb rotllana davant de la pissarra. Sento que diu:
- A veure, Èric, dibuixa a la pissarra una línia horitzontal. L'Èric s’aixeca i així ho fa.
Passo casi de puntetes. No faig ni la foto. Els té tan concentrats i ben posadets que no vull interrompre res.
Entro als Peixos, només per fer, en principi, la foto del material.
La Isabel està fent música.
Canten no sé pas quina cançó amb un nino. Tots concentrats, tots fent ballar al peluix.

Quantes coses!!! Què bé!!! La gent col•labora molt, estic contenta.

Mentre la Isabel els ha col•locat a punt de ballar un vals.
Comença la música... els nens ballen abraçadets a les nines: un, dos tres... un, dos, tres...

Just en aquest moment escriuria el post més bonic del món però el que faig és gaudir de la felicitat que em donen els vostres fills i compartir-ho amb vosaltres...

Dimarts, 23 de febrer de 2010
BILL GATES
Diuen que Bill Gates va anar a una escola a donar una conferència.
El tema era sobre coses que els estudiants no aprenen a l’escola però que són de vital importància.
També de què la política de vida fàcil als nens, ha originat una generació sense concepte de la realitat i com les persones fallen després de deixar l’escola.
La conferència havia de durar més d’una hora però ell va parlar menys de 5 minuts, el van aplaudir més de 10 minuts i va marxar donant les gràcies.
Jo no sé que deuria cobrar el Sr Bill Gates per fer això però si sé què cobra un conferenciant, per tant m’imagino que jo no hauria deixat que marxés, de la nostra Sala Polivalent, tan ràpid amb uns honoraris tan alts i amb un temps tan curt.
Malgrat tot, i bromes a part, les seves paraules estan plenes de saviesa i ens inviten a la reflexió.
Diuen així:
1- La vida no és fàcil, acostuma’t a això
2- El món no es preocupa de la teva autoestima
3- No guanyaràs diners fàcilment. Tot requereix molt d’esforç
4- Si creus que el teu professor és dur, espera a tenir un “jefe”. Ell no tindrà vocació de mestre ni paciència
5- Tenir feines senzilles i bàsiques no és estar l’últim en l’escala social. Això és tenir oportunitats
6- No ploris pels teus errors, aprèn d’ells. Si t’equivoques, la culpa no la tenen ni els teus pares ni la mala sort
7- Els teus pares no et critiquen per què si. Ells paguen les teves despeses, netegen allò que embrutes i escolten quan els hi dius que són ridículs. Abans de salvar el planeta arreglant els problemes que ells han comés, comença netejant la teva vida, començat per la teva habitació.
8- Actualment a les escoles no es repeteix curs, fan que els deures siguin fàcils i et donen moltes oportunitats, així no funciona la vida real. Si falles t'acomiaden, així que encerta a la primera.
9- Si et vols trobar a tu mateix ho hauràs de fer en el teu temps lliure
10- La TV no és la vida real
11- Sigues amable amb els bons estudiants, hi ha moltes possibilitats de que acabis treballant per a un d’ells

Dilluns, 22 de febrer de 2010
PROJECTE INTERDISCIPLINARI
Durant aquesta setmana treballarem tota l’escola un Projecte comú: ELS TRANSPORTS.
Cada classe ha triat un tema concret per poder aprofundir i treballar els continguts escolars d’una altra manera a l’habitual.
Hem après molts continguts i els volem posar en pràctica durant aquesta setmana en un PROJECTE D’INVESTIGACIÓ.

El treball per projectes és una metodologia que potencia en els alumnes l’aprenentatge significatiu i alhora estimula la curiositat i d’interès per un tema concret, la recerca d’informació per part dels alumnes, l’expressió i comprensió oral i la col·laboració per aconseguir un objectiu comú.

A continuació us expliquem com durem a terme aquest projecte per tal que la col·laboració sigui més eficient:
- Temes triats:
· Peixos: la Roda
· Óssos: el Globus aerostàtic
· Lleons: la Bicicleta
· 1r: el Tren
· 2n: l’Autobús
· 3r: l’Avió
· 4t: el Cotxe
· 5è: el Submarí
· 6è: la Nau espacial
- Primerament, analitzarem els coneixements previs dels alumnes respecte el tema per poder-los comparar amb els coneixements finals
- A casa, els nens i nenes i les seves famílies podeu fer un treball de recerca dels aspectes que creieu interessants i anar-ho portant a l’escola, al racó del nostre projecte, a mida que es van trobant
- Les fonts d’informació poden ser molt variades i donem llibertat total: revistes, diaris, llibres, contes, manualitats i un llarg etcètera
- A l’escola plantejarem algunes preguntes per centralitzar la recerca i que resulti interessant per tots
- Entre tota la informació que recol·lectem farem un mural on la plasmarem
- Per últim farem la fase de diàleg i escolta de les aportacions de tots. També podrem aprofitar aquest moment per aclarir possibles equivocacions en les idees prèvies.


L’objectiu principal d’aquest treball és despertar l’interès i la curiositat en tots els alumnes.
D’aquesta manera cada un d’ells es sentirà important amb la seva participació i aportació.

Agraïm la vostra col·laboració.
Esperem que aquest treball sigui profitós per tothom: De totes les experiències de la vida es pot aprendre.

NOTA: Degut a problemes de darrera hora l'excursió d'aquest divendres queda aplaçada fins nou avís.

Dijous, 18 de febrer de 2010
LA BIBLIOTECA MÒBIL
El divendres és el dia de la Biblioteca Mòbil
Des del curs passat fem aquest projecte de lectura.
Consisteix en què tots els divendres els nens trien un llibre de la biblioteca de l’escola.
Se’l emporten a casa i el poden tenir els dies que vulguin.
La idea és que es llegeixi durant el cap de setmana, que tenen més temps lliure.
Van contents amb el seu carnet i agafen aquell llibre que els hi crida més l’atenció.
Els nens esperen aquesta activitat amb ganes.
De P5 a 3r hi van tots, sempre que hagin tornat el llibre.
Els de 4t hi van de manera voluntària. Pel que observo, els de 4t que utilitzen la biblioteca mòbil són la meitat de la classe. Crec que és un èxit.
Quan controlo la fila o esperen per entrar a escollir el llibre acostumo a preguntar quin llibre han llegit, si els hi ha agradar, de què anava, si l’han acabat... tot i així les seves respostes no són massa fiables.
Penso que és un projecte interessant ja què els hi facilitem l’hàbit d’utilitzar una biblioteca, la llibertat d’escollir, responsabilitzar-se d’un llibre que cal tornar, no perdre el carnet... però desconec si aquests llibres veritablement els llegeixen.
És per això que avui us faig la pregunta: llegeixen els vostres fills el llibre que porten de la biblioteca mòbil de l’escola?
Contesteu, si us plau, l’enquesta que us poso a la columna de la dreta.
Amb els resultats obtinguts podrem valorar si realment funciona i hem de seguir igual, o pel contrari cal canviar l’estratègia.
Gràcies.

Dijous, 17 de febrer de 2010
REFLEXIÓ
Avui us deixo amb unes paraules d'en Carles Capdevila. Periodista. Molt involucrat en temes educatius.
A mi m'han fet reflexionar força i les volia compartir amb vosaltres.

... N'estic fart que la paraula més utilitzada al costat d'escola sigui "fracàs" i al davant d'educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte "problema", i que "mestre" acostumi a compartir titular amb "vacances".
L'escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vacances i l'educació és bastant més que un problema. De fet és l'única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices.
Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són.
Es necessita moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.
¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?
La força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.

Dimecres, 16 de febrer de 2010
DIMECRES DE CENDRA
Just acabem el Carnaval i entrem a la Quaresma.
Falten set setmanes per Pasqua, que com ja he explicat alguna vegada, ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Demà el nostre Carnestoltes, cap de la tribu Carmenkee, marxarà.
No el cremarem.
La tradició diu que s’ha de cremar però nosaltres no el cremarem. Entre altres coses per una qüestió de seguretat i principalment per que l’any que ve el farem ressuscitar amb un vestit nou i una perruca.
A l’escola sempre hem celebrat el carnaval. Alguns anys havíem fet Rua única pel carrer Vallespir, altres no sortíem i ho fèiem al pati.
Avui recordava totes les disfresses dels últims anys que hem fet la Rua.
M’ha fet il·lusió recuperar les fotos i recordar.
Els de 6è quan anavem de xinesos, aquest any ja estan 2n de carrera a la Universitat.
Quan veig aquestes fotos jo no sóc de les que penso: com passa el temps! Jo sempre penso: quantes coses què vivim i quantes ens queden per viure!
La vida és un camí. El que cal fer és caminar plegats i gaudir del paisatge.
Tal i com diu la cançó: A mi m’agrada passejar, per on hi ha floretes...
No veieu les floretes? Vinga obriu els ulls i aneu més a poc a poc, les floretes hi són just al vostre costat... en dono fe.

GRAN RUA INDIS!!!
Una gran Rua la d'avui, com sempre.
Ho hem passat d'allò més bé. El millor és veure les imatges i així ens fem una idea de tot plegat.

Problemes informàtics no ens permet penjar cap foto al web, però el nostre equip informàtic no esgota recursos i hem obert un nou portal.
Podeu mirar els fotos, de moment, a: http://escoladelcarme.galeon.com/
Teniu més fotos de la rua de carnaval a: http://carmecarnaval2010.galeon.com/

Dijous, 11 de febrer 2010

TV3 A L'ESCOLA DEL CARME

Aquest matí entre màscares, cares pintades i entrepans de truita hem tingut la visita de les càmares de TV3 que han vingut a fer un reportatge sobre el dijous gras i els alumnes de l'Escola del Carme n'han estat els protagonistes.

El reportatge ha estat emés a les 19:30 dins del programa "Info K" del canal 3/300 i aquí el podeu veure.

ARA ARRIBA EL CARNESTOLTES!!!
La Maika, la mama del Sergi, ens ha fet aquesta magnífica sorpresa: EL GRAN CAP DE LA TRIBU!!!
Demà també el treurem a la Rua.
Moltes Gràcies Maika.

Dijous Gras
Per Dijous Gras, una màscara portaràs o la cara et pintaràs… i per esmorzar una bona truita et menjaràs.

El dia ha estat ple de moltes activitats.
Els missatgers del Carnestoltes han arribat a l’escola per anunciar el començament del Carnaval.
Els de 3r i 4t han fet un Projecte de Recerca Científica molt interessant, sobre tribus prehistòriques.

A tot això la dinàmica del curs continua sense moure’s en absolut. Carnaval no vol dir aturar en cap moment el dia a dia escolar.
Els deures, les lliçons, els controls... omplen el dia malgrat vagin pintats, amb grans llaçades o amb màscares.

Tenim un problema tècnic al web i no podem penjar, ara per ara, les fotos d’avui. Ho solucionarem amb la rapidesa que caracteritza l’equip que ho fa possible.

Nota important: DEMÀ ARRIBA EL CARNESTOLTES, CAP DE LA TRIBU DELS CARMENSKEE, QUE COMPARTIRÀ LA PIPA DE LA PAU AMB TOTES LES ALTRES TRIBUS.

Dimecres, 9 de febrer de 2010
Dimecres de Carnaval
Pel Dimecres Sa Majestat ha ordenat:
Els nens ben elegants i fins amb els seus magnífics corbatins.
Les nenes ben engalanades amb unes gran llaçades.

INDIS
El dia de la Rua cada classe serà una tribu diferent.
Avui he anat entrant, en algunes classes, amb una llarga llista de noms de tribus.
La idea era que ells escollissin el nom de la tribu que volien ser.
Evidentment he entrat al Google i he buscat el nom de les tribus més famoses que sortien en les pel•lícules de la meva infantesa: Sioux, Xerokee, Comanxe, Apatxe, Arapahoe... he trobat molta informació i també he apuntat el nom, per si de cas, dels Pebreshes, Abekanis, Trioshkee, Wappos...
Al costat de cada nom m’he apuntat el seu significat.
La meva sorpresa ha estat que els nens desconeixien igual el nom de Sioux com el nom de Pebreshes... feien cara de sentir tot plegat per primer cop.
La pregunta ha estat:
- Què no heu vist mai pel•lícules de indis i de cowboys?
- Noooooooo

En fi... per una vegada els nostres nens desconeixen que els indis eren els dolents i els americans els bons. Ja m’està bé, de tot hem de mirar la part positiva.
El cas és que ells han votat el nom de la seva tribu pel significat.
Les tribus que sortiran divendres són:
P5: Comanxes: la tribu que viu pels camins
1r: Pebreshes: els que coneixen les herbes aromàtiques i medicinals
2n: Xerokee: la tribu que viu a les coves
3r: Abekani: la tribu del Sol
4t: Sioux: els homes serp
5è: Trioshkee: la tribu que viu als arbres
6è: Carmenskee: Són els portadors de la pancarta de l'escola!!!

Dimarts, 8 de febrer de 2010
PIGUES!!!
Escolteu bé, avui és dimarts
I perquè la gent ens miri estranyats
Anirem tots a l’escola
Ben pigats

NOTA:
Les fotos del slide no es poden agafar. Ja que he tingut molts mails preguntant com es podien agafar, fet que m'anima molt perquè vol dir que hi ha molts de vosaltres que recupera les fotos i les guarda i això em motiva molt a fer-ne, us puc dir que el divendres penjarem al web totes les fotos de la setmana. Rua inclosa.


DEURES FETS: El web ja està actualitzat amb les fotos de Carnaval d'enguany http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Dilluns, 8 de frebrer de 2010
BARRETS DE CARNAVAL

Divendres, 5 de febrer de 2010

CARNESTOLTES

Una vegada més el Rei Carnestoltes arriba a la nostra escola, ple de gatzara i diversió. Ens vol fer passar una setmana de disbauxa riallera.
Per això nosaltres, com a emissaris seus, i acatant la seva voluntat… us fem saber que el desig de Sa Majestat és que el proper dilluns, per abrigar-nos del fred, porteu qualsevol cosa damunt el vostre capet.

Ja ho sabeu. Dilluns tots amb un barret al cap.
Feliç Carnestoltes

dimecres, 3 de febrer de 2010
BILINGÜES??? O TRILINGÜES???
L’altre dia parlava amb un pare d’escola sobre temes d’ensenyament.
Tot i ser una conversa molt interessant resultava, al mateix moment, molt relaxada i planera. De ben segur això estava propiciat perquè, mentre xerràvem, miràvem també el partit de futbol dels nostres futbolistes preferits.
En un moment de la conversa un fet em va cridar molt l’atenció. El pare desconeixia que a la nostra escola utilitzem el Llibre de Llengua Castellana del MEC (Ministerio d’Educación y Ciencia) que té un bon nivell d’aprenentatge i no el de la Generalitat de Catalunya, amb un nivell més justet.
De nou vaig pensar que això ho havia de posar al blog, i de nou vaig tornar a creure amb la importància i el canal d’informació que hem aconseguit gràcies a ell.
Vagi per endavant que no vull fer cap tipus de propaganda ideològica lingüística i us podeu ben creure que no penjaré cap comentari que tingui una petita esbrina política de posicionament a favor d’una llengua o l’altra.
Aquest post és només per informar que, a nivell de llibre de text, de conceptes i de procediments, les dues llengües són tractades com a primeres llengües a l’escola.
El que volem aconseguir és el màxim nivell per als nostres alumnes i és per això que vam fer aquesta aposta.
Els nens tenen més volum d’exercicis per fer i més feina però els resultats, a la llarga, també són positius.
Ara el que hem d’aconseguir és el mateix nivell d’anglès i passar de ser bilingües a trilingües.
Tot va arribant.

Dimarts, 2 de febrer de 2010
3a Part: Més Biblioteca
Els Cargols seuen tranquil•lament a la taula. La Maria i l’Elsa els hi reparteixen llibres. Elles van passant per les taules i els hi van explicant els contes. Els ajuden a fixar-se en els dibuixos, en els detalls... l’objectiu és aconseguir que descobreixin el màxim de coses i aguantin el màxim de temps possible.
Els Peixos ja escullen ells mateixos el llibre que volen. La Laura només posa pau quan dos es barallen pel mateix. Asseguts al voltant del cistell dels llibres trien. Poden retornar-lo quan l’han acabat o comentar-lo amb els amics del costat.
Concentrats també ho estan.

Dilluns, 1 de febrer de 2010
QUÈ ÉS LA CLOROFIL·LA?
Primera hora del matí. Classe de Medi Natural a 4r.
Tema: la fotosíntesis.
La Srta Rai està explicant.
De la fotosíntesis ha arribat a la clorofil·la.
Per fer el tema més entenedor la srta els hi ha proposat un experiment que podien fer a casa.
Agafeu fulles verdes, les premeu amb una mà de morter, hi poseu alcohol... i sabeu què tindreu??
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, jo ho sé, jo ho sé..... Ha dit la nena entusiasmada, aixecant el dit
- Digues, que sortirà? Convençuda que diria clorofil·la
- Mojito!!!

Dijous, 27 de gener de 2010
INDIS!!!
Enguany, en plena crisis, haureu de col·laborar una miqueta més en la confecció de la disfressa.
Us donarem, avui divendres, la tela, que caldrà cosir.
Només cal que feu una costura per darrera i el tanqueu per les dues espatlles.
I talleu els costats perquè puguin treure els braços :-)
Abans de cosir retalleu els serrells.
Quan això ja estigui enllestit només caldrà decorar el vestit amb les tires d’aironfix que també us hem donat, igual que el model de la foto.
Si no ho acabeu d’entendre veniu a preguntar, tenim un model ja fet.
El complement del cap ja us el donarem fet.
Ànims!!!
Faran com sempre molt de goig i serem els més macos de la Rua.

Dimecres, 27 de gener de 2010
BENVINGUTS... PASSEU, PASSEU...
Una de les coses que més m’agrada, de totes les tasques que he de fer durant el dia, és l’entrada pel matí.
M’agrada rebre els nens i donar el Bon Dia.
Obro la porta i de ben segur em trobo, recolzat a la barana el pare, que tot i tenir família nombrosa i espavilar les seves tres filles, em rep de bon matí amb un ampli somriure.
De seguida ja veig un altre pare que sempre, sempre em dóna el bon dia.
Ja veig l’altra mama que de ben segur em farà algun comentari o que amb naturalitat em comentarà que li agrada la jaqueta que avui estreno.
A l’altra extrem de la barana hi ha un grup de mares que riuen divertides, mai sé ben bé de què.
Arriba corrents la mare que fa tard a la feina.
Uiii ja tinc al davant l’àvia andalusa que em diu: “Zeñorita Montze, aquí le dejo a mi nieta”
L’avi que porta les nétes i que sovint baixa del cotxe per dir-me: continuo llegint el blog. Gràcies.
- Senyoreta avui es queda a dinar.
- Senyoreta avui doneu-li dieta.
Ara arriben els motoristes. El pare porta una nena i la mare porta a l’altra.
Aquell que arriba corrents i entra sense dir-me bon dia, tot i que sap que si me n’adono el faré tornar a la porta i saludar-me.
L’abraçada feliç a la mama, abans d’entrar.
El nen que ni diu adéu a la mama.
La mama que li diu: t’estimo.
La que els deixa a la parada del bus i els mira com entren.
Els petons llargs, els petons curts, petons fugissers al cap del nen...
- Porta’t bé
- Llegeix bé les preguntes del control
El papa que arriba fins la porta, sense pressa, s’acomiada amb lentitud de la nena i la mira fins que arriba al final del passadís i la perd de vista. La majoria de dies la nena es gira abans d’entrar i li llença un petó. Gaudeix el moment. Abans de marxar comentem qualsevol cosa.
I just abans de tancar arriben ja els últims.
Corre que tanco.
Corre que feu tard.
Espera que arriba l’últim motorista. Baixa de la moto, es treu el casc. Li treu el casc a la nena. Fins fa molt poc la pentinava. Arriben tots dos fins la porta, em diuen bon dia.
Normalment arriben rient, contents. No recordo haver-los vist mai enfadats.
El pare es queda fins que la nena desapareix dins l’escola.
Ens saludem o comentem alguna cosa.
Torna a la moto.
Fa set anys que el veig fer això cada dia.
Quan ell marxa tanco la porta.
La jornada escolar ha començat.