Dijous, 17 de febrer de 2010
REFLEXIÓ
Avui us deixo amb unes paraules d'en Carles Capdevila. Periodista. Molt involucrat en temes educatius.
A mi m'han fet reflexionar força i les volia compartir amb vosaltres.
... N'estic fart que la paraula més utilitzada al costat d'escola sigui "fracàs" i al davant d'educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte "problema", i que "mestre" acostumi a compartir titular amb "vacances".
L'escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vacances i l'educació és bastant més que un problema. De fet és l'única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices.
Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són.
Es necessita moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.
¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?
La força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.
8 comentaris:
Sempre he dit que hi ha feines que han de ser vocacionals, la vostra és una d'elles.
Laia
Quan tot s'encarrila sol: perfecte. Però no sempre és així. Hi ha nens que els hi costa més i és imprescindible la col.laboració de pares i escola. No només és esforç i constància, també s'ha de caminar en la direcció correcte i només els mestres poden ajudar-nos.
Moltes gràcies per no només fer vacances, moltes gràcies per guiar-nos, moltes gràcies per implicar-vos.
Jo seguieixo al Carles, quan puc, des que vaig llegir el llibre Criatura i Companyia. Entre risa i risa, diu veritats com a temples.
Els mestres son aquelles persones a les que deixem els nostres fills perque els ensenyin una pila de coses. Si el nen no te problemes, perfecte, si en te, son ells els que els detecten i els solucionen juntament amb el pares.
Ser mestre és, n'estic segura, vocacional, no s'apren a ser-ho, s’ha de ser mestre.
Montse
Una gran veritat, amb aquests temes de canalla el Capdevila normalment esta molt encertat. Moltes gracies per donar-nos confiança, dedicacio, esforç, voluntat, paciencia i moltes dosis de carinyo a nosaltres i els nostres nens, si no es confia en l'escola es impossible deixar-hi els nens tants dies i hores! Gracies Rosa i Marti
Penso que quan deixes als teus fills al càrrec d'algú es perque confies en aquesta persona, jo no seria capaç de deixar als meus tresors en mans que no confiés, quan portes al nen a una escola es perque l'esculls per una serie de motius. No es poden fer generalitzacions en cap sentit, la feina de mestre ha de ser vocacional, es llavors quan s'hauria d'utilitzar aquesta denominació, donçs mestre es aquell que ensenya a apendre i ajuda a compendre, es aquell que inspira en els nens el desig de saber més, i aixó sols ho podan fer els MESTRES, per desgràcia hi ha qui imparteix classe sense sentir aquest desig d'ajudar,i d'ensenyar, i son aquests mateixos els que inspiran aquest malestar. Que els mestres tenen moltes vacançes? Si, les tenen, aixó no es pot negar, pero si els que ens dediquem a altres feines puguessim tenir-les sense cap dubte les agafariem. Pel que fa al tema del fracàs, aixó es com tot de les coses dolentes tothom s'anadona ràpid, pero de les coses bones? d'aixó normalment no es parla, sols hi ha que llegir el diari, veure les noticies... el 95% son males noticies, crec que no es tindria que fer tant de cas del que la gent parla, sobretot quan es tracta de paraules ofensives que l'únic que fan es ferir, l'unic consol o consell que li puc donar els bons mestres es que es deixin guiar pel seu cor i la seva conciencia.
francesca
Esto pasa como en otros ámbitos de nuestra vida; uno pone su vida y toda su confianza en las manos de un médico, la educación de nuestros hijos en manos de un profesor, tus problemas legales en manos de un abogado o juez y así sucesivamente. Y confiamos, vaya si confiamos, no nos queda más remedio. Y realmente la gran mayoría no nos defraudan, pero lamentablemente no siempre sucede así. Así que cuando tenemos la suerte de encontrar a ese buen médico, a ese juez o abogado íntegro, honesto y cabal y a esos profesores que son capaces de "colgar su mochila" al lado de la de nuestros hijos, no nos queda otra cosa más que FELICITARNOS!.
He de confesar que hace muchos años tenía la intención de cambiar a mis hijos de colegio, porque me parecía que las instalaciones dejaban (un poquitico) que desear. Pero alguien me dijo: ".... tienes razón, pero la enseñanza y la educación son muy buenas". Así que pensé "¿qué es lo que realmente importa? ¿unas instalaciones supermegaguays o una buena educación para nuestros hijos?? Y está claro lo que elegí no? Y me felicito por ello y el tiempo le ha dado la razón a aquella persona que me dió aquel buen consejo.
GRACIAS
"En Tierra extraña"
M'agradat molt l'escrit del Capdevila. quina raó. Jo ni per tot l'or del món seria professora, teniu molt de mèrit.
De portes a fora tot sembla molt fàcil
mamafau
nomès una coseta; els mestres han d'ensenyar (que no és poc) i els pares han d'educar. Desprès hi ha solapaments i sinergies que fan que agafis una escola en lloc d'un altre, pero be, s'ha de tenir clar que ha de fer cadasqun.
Gran part del problema (i entenc per problema que "els productes o nens no surten com haurien de sortir"), be, quan els pares "deleguen" les seves responsabilitats en els mestres.
estem en una societat hipòcrita plena de complexos, a on els negres son "subsaharians" i els "vells" son tercera edat. Hem de deixar-nos de tanta hipocresia i tornar la autoritat als pares o a qui ells la deleguen, en aquest cas, els mestres.
Dar Bader
Publica un comentari a l'entrada