Divendres, 8 d'octubre de 2010
QUATRE CONSELLS PEL CAP DE SETMANA
BALLA



FES PETONS



RELAXA'T



NO TINGUIS POR A FER EL RIDÍCUL



Trenca les regles, perdona rapidament, estima de veritat, riu amb llibertat i mai t'arrepenteixis de tot allò que t'ha fet somriure o que has viscut intensament.

Dijous, 7 d'octubre de 2010

EXÀMENS!!!

No s'estan confesant... estan fent un control.

Dimarts, 5 d'octubre de 2010
L'ODONTÒLEG VE A L'ESCOLA
La salut bucodental forma part de l’educació integral que han de tenir els nens i les nenes.
Les visites al dentista han de formar part de la rutina sanitària des de ben petits per poder evitar, amb els anys, problemes més grans.
És per això que ens hem posat en contacte amb la Clínica Dental Zendrera http://www.cdz.es/ que mereix la nostra confiança, per poder realitzar en tots els nens i nenes de Primària una revisió de l’estat de les seves dents.
Avui, dimecres, la portarem a terme.
Un per un aniran passant per la “consulta” improvisada a fi de descartar possibles problemes dentals que no s’hagin detectat fins ara.
Se us donarà el resultat de manera individualitzada.

Dilluns, 4 d'octubre de 2010
FELICITAT GRAN
La tardor entra a l’escola en forma de colors daurats, ocres i marrons.
Les alegries tenen aquest matís lluent, aquesta llum vellutada i tènue. Gens estrident com la de l’estiu.
Si l’aire fos una miqueta més fresc seria la perfecció.
Acarono cares d’infants feliços mentre vivim aquesta preciosa tardor.
L’hivern encara no treu les urpes ferotges però arribarà. De fet sempre viu entre nosaltres però tan és.
Ni el rigorós fred pot refredar aquesta tardor, aquest camí diari ple de colors càlids.
L’altre dia Eduard Punset va dir: El món és fantàstic. La gent és fantàstica. I no ho sap.

És cert. De vegades no sabem que som fantàstics. Que la gent que ens envolta són fantàstics.
Avui ha estat un dia fantàstic gràcies a tots els que heu fet que això passi.
Un somriure.
Una abraçada.
Una broma.
Una foto.
Un misatge.
O rebre aquest meravellós mail:
Hola senyoreta Montserrat,
Sóc ….
El dia ... és el meu cumpleanys i com que tots els meus cumpleanys estic amb tu, doncs se'm fa molt raro, per això, m'agradaria que poguessis vindre a berenar amb mi en front del col.legi, al forn Roure, a les 17:30 h.
Espero que puguis venir!!! Només serem tu, la meva mare i jo.
Molts petonets
Tal i com li he contestat hauria de caurem un llamp a sobre per no anar a berenar amb tu.

Felicitat petita? Noooooo aquesta és la felicitat més gran que pot rebre una mestra.

Divendres, 1 d'octubre de 2010
LA VIDA ES BELLA
Aquesta cançó la cantem amb els nens de 6è a la graduació des de fa ... crec que des de sempre.
Per motivar aquests preadolescents a cantar amb interès i a involucrar-se una mica, acostumo a muntar una història per a cada cançó: la que li dediquem al papa o a la mama, la que canten per a ells mateixos i la que em dediquen a mi.
A ells els hi fa molts gràcia quan els hi dic que aquesta cançó me la dediquin especialment a mi, la mestra de música que tindran durant més cursos i amb la que ho passaran millor.
La frase que més m’agrada: Que una noche la tristeza se irá sin avisar i al fin sabrás lo bello que es vivir

Dijous, 30 de setembre de 2010
DE LLAPIS A BOLÍGRAF
Els nostres alumnes aprenen a escriure, de bon començament, amb lletra lligada.
Les grafies s’ensenyen minuciosament als nivells d’infantil, el seu traç correcte i delimitat dóna més d’un mal de cap.
Jo sóc clarament defensora d’aquest tipus d’escriptura.
Proporciona rapidesa perquè el llapis no s’aixeca massa vegades del paper. També ens facilita una gran unitat de significació ja que al escriure les lletres juntes, el sentit es capta de manera més senzilla que no pas amb la lletra d’impremta.
Uns dels reptes que més il•lusió fa als de 2n és el dia en què poden passar a escriure els enunciats a bolígraf. Això només ho aconsegueix qui fa lletra ben feta.
Escriure a bolígraf és un premi i els motiva a esforçar-se en fer el traç uniforme, llegible i el més bonic possible.
Passar del llapis al bolígraf no és fàcil. És més còmode el llapis però els fa sentir molt grans això d’escriure amb bolígraf.
La cal•ligrafia l’hauran de continuar fent amb llapis i el resultat del càlcul i els problemes també.
Les lletres llegibles i boniques són un cavall de batalla.
Però, malgrat els ordinadors, els nens han d’aprendre a escriure, de manera llegible, a mà.
Les cal•ligrafies i les còpies els acompanyaran tota la Primària (fins i tot algú n’hauria de fer a l’ESO) i moltes vegades no s’aconsegueix l’objectiu.
De tota manera hi ha un grupet a 2n que ja ha passat a bolígraf.
Felicitats!!! Però vigileu perquè si no ho feu bé tornareu al llapis.
De moment concentrats ho estan.

Dimecres, 29 de setembre de 2010
VAGA
Un petit ensurt a l’Avinguda Madrid, amb piquets i policia, ens ha obligat a tancar llums i la reixa de la porta a fi de protegir a la vintena de nens i nenes que teníem dins.
Al Parvulari res a mencionar.
Amb les finestres tancades i el pati tancat hem anat passat el matí.
Dia estrany el d’avui.

Dilluns, 27 de setembre de 2010
LOS ANGELES LAKERS
Disposo d’unes quantes invitacions per assistir a l’entrenament de Los Angeles Lakers, el proper dimarts 5 d’octubre, al Palau Blaugrana, de 17:00 a 18:30 hores.
Si algú de vosaltres li fa gràcia veure aquestes grans estrelles en directe en un entrenament, pot demanar-me invitacions enviant un correu al mail escoladelcarme@hotmail.com
Les aniré reservant a mida que vagi rebent els correus fins que les acabi.

DIADA DE LA MERCÈ
Felicitats!!!

Dijous, 23 de setembre de 2010
ACABEM LES REUNIONS
La Reunió de pares dels petits de l’escola és sempre la més entranyable.
La majoria són pares que tot just fa un any o dos que ho són i per ells tot són novetats.
La classe, les activitats, els hàbits i les rutines. Tot és nou.
Veuen els seus fills tan petits que costa d’imaginar que faran tot el que els hi diem. Però ho faran. En dono fe.
En aquestes reunions conec a pares i mares dels alumnes nous i recomencem amb germans petits.
Qua amb la Srta Elena comentem com anat tot plegat sempre diem:
-Quina sort!!! Tenim gent molt maca a l’escola!!!
Amb aquesta reunió acabem la tanda.
Ara toca treballar cada dia amb tots els nens i mantenir la comunicació constant amb tots vosaltres.
De nou, gràcies per la confiança.

Dimecres, 22 de setembre de 2010
REUNIÓ A PRIMÀRIA
De nou tranquil•litat en la segona reunió de pares d’enguany.
Gairebé només ens ha faltat el cafè i les pastetes.
De fet el que més m’agrada d’aquestes reunions són les converses disteses amb vosaltres a nivell de passadís, a la classe amb un parell de pares o fins i tot fora la porta.
Arrenquem els motors del nou curs a velocitat constant i ferma.
Gràcies a tots els que confieu en el nostre circuit.
La carrera serà divertida i complicada. Trobarem obstacles que superarem plegats, diversió on gaudirem tots i nous reptes que ens ompliran de joia i satisfacció.
Sigui com sigui tenim el vent a favor.
L’educació dels vostres fills és un repte que ens apassiona tirar endavant. No ho dubteu.

Dimarts, 21 de setembre de 2010
1a REUNIÓ DE PARES
Avui hem fet la primera reunió de pares amb una assistència més aviat baixa.
Aquest fet no em preocupa.
Les reunions de pares són importants però no imprescindibles. Les Tutories personalitzades són importants i imprescindibles.
Els canals de comunicació amb l’escola són molt fàcils i funcionen en la majoria dels casos.
Quan em busqueu em trobeu sempre i quan us busco també us trobo.
Les reunions d’avui han seguit un ritme planer, fàcil, ràpid, clar i molt familiar i proper.
Els dubtes que han quedat els resoldrem tots a nivell de Direcció o a nivell d’entrevistes personalitzades.
El que cal fer és treballar cada dia plegats el demés és anecdòtic.

Dilluns, 20 de setembre de 2010
NOVA TEORIA DE LA RELATIVITAT
Nova teoria de la relativitat.
Amb el primer fill esterilitzes el xumet cada cop que cau a terra, amb el segon el passes per sota l’aixeta i amb el tercer... si cau... que caigui... com a molt el fregues amb la màniga.

Nova teoria de les reunions de pares.
Amb el primer fill aneu el pare i la mare (no cal), agafeu apunts i feu preguntes personals que no interessen als altres pares.
Amb el segon fill només ve un dels dos (a casa explicareu el que s’ha dit que de fet no és res nou) i marxeu quan comença la tanda de preguntes dels pares que només en tenen un.
Amb el tercer fill us espereu a tenir les tutories individualitzades, al cap i a la fi és el que més interessa.

Dijous, 16 de setembre de 2010
EXTRAESCOLARS
El setembre és un mes complicat.
Comencen les classes, ens hem de posar de nou a to, agafar el ritme de cada dia, normalitzar horaris… en definitiva aterrar a la realitat de cada dia.
També és el moment d’organitzar les activitats extraescolars.
Piscina, futbol, anglès, catequesis, manualitats, patinatge... tot és bo per omplir les tardes durant la setmana.
No estic pas en contra de què els nens facin coses al sortir de l’escola però no us oblideu del sentit comú.
Diuen els experts que tenir totes les tardes ocupades i tot el temps lliure ocupat no és massa bo pel desenvolupament formatiu de les persones.
Anar de bòlit cada dia al sortir de l’escola crea mancances efectives i provoca estrès.
Recupereu el plaer de venir-los a buscar sense pressa. Anar a berenar amb calma. Xerrar de com anat el dia. Fer els deures i gaudir del que estan aprenent. Deixar-los que juguin sols amb les joguines i inventin aventures.
Activitat extraescolar: jugar sols
Dies: un o dos cops a la setmana
Cost: 0 euros
Resultats: nens feliços, tranquils i imaginatius. Famílies menys estressades, amb més temps i gaudint de més moments amb els seus fills.

Dimecres, 15 de setembre de 2010
CARTA DE COMPROMÍS AMB L'ESCOLA
Ara resulta que les famílies haureu de signar una carta de compromís amb l’escola.
Aquesta carta, redactada per cada centre, vol incloure els compromisos que vosaltres, com a pares, agafeu amb el Centre.
Ha de constar que us comprometeu a seguir l’ideari de l’escola, accepteu els principis educatius del centre, respecteu les nostres opinions, conviccions i principis.
També us comprometeu a mantenir una comunicació amb el Centre i que complireu amb els compromisos establers.
Les famílies haureu de comprometres també a que els vostres fills compliran les normes establertes, assistireu a les reunions i tutories que se us convoquin, us interessareu pel desenvolupament dels nens, educareu els fills en l’esforç, els hi fareu fer els deures, garantireu els hàbits d’higiene i puntualitat, fomentareu el respecte a les instal•lacions i a l’escola en general. Vetllareu per aconseguir una responsabilitat i una harmonia social entre totes les persones i l‘ús dels espais públics.

Tot el que ha de constar a la carta de compromís no és res més que coses de sentit comú.
Els pares que esteu involucrats ja ho feu tot això i els que no ho estan no canviaran pel sol fet de signar un document amb l’escola.

Jo he vist cartes de compromís que ens han enviat per tenir de model i dóna la sensació que estan ensenyat normes i comportaments a famílies de països en vies de desenvolupament.

Què es vol aconseguir amb això?
Primer de tot donar una feina extra a l’equip directiu. Cal redactar la carta, fer còpies i informar a les famílies que això no és una cosa que m’he inventat jo.
Controlar que tots la portin signada, arxivar-la i guardar-la per poder ensenyar-la a Ensenyament quan ens la demanin.
Un cop signada i arxivada en la carpeta de l’expedient acadèmic de cada nen, què se suposa què hem de fer?
Enganxar-la a la porta de l’escola, un cop s’ha tancat la porta, i recordar-vos que els nens han d’arribar puntuals?
Treure-la cada vegada que un nen no faci els deures i recordar que és responsabilitat vostre?
Treure-la cada vegada que no esteu d’acord amb alguna decisió que pren l’escola?
Fer unes còpies gegants i enganxar-les al carrer Saleta per recordar que és un espai públic que cal no malmetre amb jocs descontrolats, sense vigilància, per part de les famílies?

Pels pares responsables i que es comuniquen amb l’escola i treballen plegats, és gairebé un insult fer-los signar la carta i pels irresponsables... una signatura no els farà canviar.

Dilluns, 13 de setembre de 2010
MOLTA FEINA PER FER
Amb els de 5è i 6è anirem al Museu d’Història de Catalunya.
Aprofitant que estem allà els entraré a veure l’exposició de la Nova Cançó.
A fi de què sàpiguen de què va el tema avui els hi explicava, als de 5è., el moviment dels Setze Jutges i el perquè de tot plegat.
Les meves explicacions eren molt subtils i jo caminava amb peus de plom tot explicant què era la censura i les cançons protesta.
Volia que entenguessis la història però no tenia cap intenció d’entrar en detalls ideològics.
La setmana passada vaig fer aquesta mateixa xerrada a 6è i tots van callar. No van haver preguntes ni comentaris. Res.
He començat explicant què era la Nova Cançó, els setze jutges, per què va sorgir aquest moviment, el temps de repressió... tots escoltaven amb silenci.
Ells saben que mentre que jo explico no poden preguntar ni intervenir. Han d’aprendre a escoltar i un cop jo he acabat comença el torn de preguntes i comentaris. És una manera d’ensenyar a escoltar i ajudar a entendre que no s’han de fer preguntes d’allò que ja s’ha dit i explicat de manera entenedora.
Tot just he acabat les mans dels nens s’han aixecat.
Tots volien opinar:
- el meu besavi va anar a la guerra
- el meu avi li van donar un cop de porra
- el meu avi no em vol parlar d’això mai
- el meu besavi va estar a la presó

Les històries dels avis i besavis es barrejaven unes amb les altres.
El nostre 5è és un grup inquiet i molt espontani. A mi m’agrada molt donar classe en aquest grup per què són un repte constant, però avui potser massa.
M’he quedat molt parada de tot el que sabien d’aquella època.
Em preguntaven mil coses.
Preguntes a les que jo no tenia, millor dit no volia, donar resposta.
Era hora de plegar i havíem d’acabar la conversa.
Jo estava contenta per la inquietud i la motivació de nens de 5è.
Coneixien la història del seu país i tenien opinió. Anem bé, he pensat.
De sobte tot s’ha desmuntat.
- Jopeta Srta!!! Si això passes ara tots nosaltres agafaríem una pistola i mataríem a tots aquells que no ens deixéssim opinar!!!

El camí per ensenyar tolerància no ha fet res més que començar. Tenim, tots, molta feina a fer.

Dilluns, 13 de setembre de 2010
CALENDARI ESCOLAR
Ja teniu el calendari actualitzat al web i els horaris de Primària
http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Divendres, 9 de setembre de 2010
PRIMERA SETMANA
Hem superat la primera setmana de curs.
Al cent per cent des del primer dia. Millor dit, des dels primers cinc minuts.
Hi ha la mateixa quantitat de nens però la fila del matí em sembla més llarga que mai i les sortides de la tarda sembla que vinguin les famílies senceres a buscar les criatures.
La sortida dura, poc més d'uns 7 o 8 minuts. Aquests minuts són els preferits per a tots els avis de la residència del costat, que decideixen sortir a passejar just en aquest instant de la tarda.
Quan hem acabat de fer la sortida a ells també se’ls hi passa les ganes de passejar i la vorera queda deserta.
Hem estrenat ja tots els llibres, les llibretes, els flamants estoigs nous i les carteres pengen noves i netes dels penjadors.
Les classes encara fan olor de pintura i les finestres, amb el nou alumini acabat d’estrenar, estan tot el dia obertes amb l’esperança de que corri airet.
També hem estrenat la mútua: quatre punts al cap de l’Adrià.
Aquesta setmana farem fotos de tots els nens en ple treball a la classe, que sé que les esteu esperant.
Espero que les pugui fer, si desapereixo una estoneta de la porta, el despatx i el telèfon.

Dimecres, 8 de setembre de 2010
ENQUESTA
Tots coneixeu la meva opinió sobre la setmana blanca que farem enguany.
Dins l’ambient docent no conec a ningú que hi estigui d’acord.
Amb els pares i mares que he parlat tampoc he trobat a cap que hi estigui d’acord. Bé, he de confessar que això no és del tot cert. Hi ha un sol pare, un de sol, que sempre m’ha dit que ell no ho troba malament.
Malgrat aquest desacord general i unànime, no he sentit que en aquest país les famílies hagin manifestat la seva queixa de manera pública i ferma.
Ep! Ara no vingueu a queixar-vos a mi... encara no sóc Consellera d’Educació!
No sé d’on vaig treure, ni qui m’ho va dir,que a la Comunitat de Madrid s’havien tirat enrere i no es faria la setmana blanca, ja què les famílies s’havien oposat enèrgicament. Els cinc dies es farien de manera distribuïda al llarg del tot el curs escolar.
Per tant, si no vaig errada, a l’únic lloc on es fa és a Catalunya.
No he consultat el tema de manera oficial, ni de fonts fidedignes i, sincerament, aquests dies no tinc temps de fer-ho.
Si el que dic és cert, crec que la nostra societat està en crisis. Ja ho sabíeu oi? De fet jo parlo de crisis sociològica, no econòmica.
Com pot ser que ningú estigui d’acord amb una nova llei i no siguem capaços de moure un dit per a canviar-ho?
Potser és què no sabem a on ens d’anar a queixar?
Potser és què estem massa ocupats i no tenim temps de queixar-nos?
Potser és què ens queixem a la persona equivocada?
Potser és que tots esteu d’acord amb el nou calendari escolar i jo sóc la única que no hi estic d’acord?
Per a contestar aquesta última pregunta enceto, de nou, l’enquesta.
A veure quins resultats obtenim.
Espero les vostres respostes per conèixer la vostra opinió i decidir com enfoquem a l’escola la setmana blanca.

Dimarts, 7 de setembre de 2010
PRIMER DIA CURS ESCOLAR 2009-10
Avui és d’aquells dies que si tingués l’oportunitat de tornar enrere el passaria a càmera lenta.
No he tingut temps de res i no he parat en tot el dia.
A la majoria ni us he vist a l’entrada. Només he vist bosses plenes de llibres, caixes de material... molts pares i moltes mares allà a la porta però ningú en concret.
He entrat a totes les classes a dir el Bon Dia. A tots els hi he parlat de la importància del nou curs.
Els de P3 per què comencen una nova etapa. Els Óssos passen a ser el grans del parvulari i això és molta responsabilitat. Els Lleons ja estan a l’edifici de Primària perquè són grans.
Els de 1r comencen la Primària.
Els de 2n ja no són nens petits, deures cada dia i les taules de multiplicar.
Els de 3r s’han de fer molts responsables de la feina.
Els de 4t consolidaran aquest any la seva etapa. Es diu que si superen el 4t sense massa problema tenen la Primària a la butxaca.
Els de 5è entren al cicle superior i ja són molt molt grans.
Els de 6è... amics meus.... acabeu la Primària i això ja són paraules importants.
A tots els pares i mares us vull dir només una sola cosa.
Arriba un moment en què hem de deixar anar als nostres fills i filles amb l’esperança de què tot el que els hi hem ensenyat doni el seu fruit. Torneu a llegir la frase.
Ara que la heu llegit de nou us vull dir que el moment de deixar els vostres fills i filles encara no ha arribat per tant queda molta feina a fer.
Espero tenir-vos al costat nostre per fer-la.
Gràcies a tots per ser-hi.


Afegitó
Gràcies per passar a dir-me Bon Dia malgrat que la nena avui, després de tants anys, no entrava a l’escola. Avui m’heu donat la felicitat petita que dóna sentit a tot plegat.

Dilluns, 6 de setembre de 2010
CAPVESPRE ABANS DE COMENÇAR
Poc a poc els dies s’escurcen. Ja comença a fer-se fosc aviadet. M’agrada, per què negar-ho.
Estic sola a l’escola. Està silenciosa, neta i ordenada.
Fins i tot les parets estan buides de dibuixos, tot esperant que arribin demà els nens i omplin amb alegria, rialles i diversió tots aquests espais.
Les persianes deixen entrar una miqueta de llum per les escletxes. És una llum tènue. Una llum preciosa de capvespre que em fa recordar que ben aviat arribarà la tardor, la millor època de l’any.
Ressegueixo les taules amb els meus dits mentre jugant, gairebé en la foscor, ballo amb l’ombres.

Abans em feia por està sola a l’escola. Les taules cruixeixen, el vent s’esmuny pels passadissos i udola. Les classes, sense nens, tenen una buidor aclaparadora.
Ara ja fa temps que no tinc por. Al contrari. Em reconforta i m’hi trobo a gust.
Passo entre aquestes parets la major part de les meves hores i me les estimo. Aquí he viscut, i seguiré vivint, alegries, tristeses, emocions i experiències úniques.
M’assec a les escales del vestíbul.
Silenci.
Avui m’han dit que la nostra escola era eixerida i al recordar aquesta expressió somric.
Una escola singular i eixerida. M’agrada.
Sola amb els meus pensaments i la satisfacció de poder gaudir d’aquest moment íntim amb l’escola.
Les rialles d’uns nens en el carrer del darrere m’han tornat a la realitat.
M’aixeco i els espio per les escletxes de les persianes.
Mita’ls!!! Com han crescut i que morenets que estan.
Juguen tranquils i feliços. Aliens a la serenor de la seva escola que demà ompliran amb aquestes rialles, i potser algun plor.
Entremaliats em criden. Segur que si ara obrís la finestra de sobte tindrien un bon ensurt. Poc imaginen que jo estic dins.
Els deixo amb els seus jocs. Demà al matí ja us diré a tots Bon dia!
Avui acabaré de gaudir, jo sola, el moment íntim entre l’escola i jo.

Dilluns, 6 de setembre de 2010
INICI DEL CURS 2010-11

Preparats…???
Llestos…???

Comença l’espectacle!!!

Dijous, 2 de setembre de 2010
POLLETS I CARGOLS EN MARXA
Si haguéssim de resumir el primer dia dels Pollets i dels Cargols diria: tranquil•litat, pocs plors, no massa calor, moltes abraçades i petons quan els hem tornat a veure i jocs.


Ahhh i també grans somriures! Demà ja veurem.

Dimecres, 1 de setembre de 2010
SOM-HI!!!
Tot el Claustre, al complert, hem començat avui el curs escolar.
El temps tan just que tenim aquest any, abans no vinguin els nens, ha fet que ràpidament ens poséssim a funcionar.
Primer de tot Claustre general per explicar els canvis i les novetats que l’equip Directiu vol portar a terme enguany.
Pels mestres cada curs és un nou repte i sempre em satisfà molt veure com totes comencen amb molta il•lusió, empenta, interès i noves forces.
Dic això amb tota la sinceritat del món. Són un bon equip i m’agrada que ho sàpiguen directament per mi.
Tenim davant un nou calendari escolar.
L’implantació d’aquest calendari tenia com a finalitat reestructurar millor el temps escolar.
La conclusió és que ens plantem davant un primer trimestre llarguíssim (15 setmanes i mitja), un segon trimestre de 12 setmanes trencat per la meitat per la setmana anomenada blanca (no se si es diu “blanca” pel color de la neu que en temps de crisis anirem tots a estrenar o per què deixarà “blanca” més d’una butxaca) i un tercer trimestre molt curt de tan sols 8 setmanes.
Aquest és el flamant calendari escolar de la Generalitat que ens mostra tot un exemple i una lliçó de com es reestructura el temps d’un curs escolar de manera equilibrada i intel•ligent.
Papes i mames... avis i àvies... tiets i tietes...nens i nenes... BENVINGUTS!!!

1 de Setembre de 2010
OBRIM LA PARADETA!!!

VACANCES!!!
Tanquem per vacances. Ens veiem al setembre.
Sigueu feliços.

Fots del Parc de la darrera setmana penjats al web

http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Fotos i video del Cim d'Àligues penjats al web

http://www.xtec.net/escoladelcarme/

CIM D'ALIGUES
L’anada al Cim d’Àligues ha estat FANTÀSTICA.
Impressionant veure com volaven totes les aus per sobre nostre.
Estaven tan meravellats que no ha calgut fer-los seure ni callar cap vegada.
Primer hem fet una vista per observar les aus i ens han explicat les seves característiques i després hem anat a veure l’exhibició de vol lliure.
Era difícil fer fotos perquè ells estaven impressionats però jo una mica espantada en veure volar aquells animalons per sobre els nostres caps.
De tota manera aquí teniu una mostra.

Divendres, 9 de juliol de 2010
GRAN DIVENDRES
Jornada de divendres perfecte.
Els petits al pati i al gimnàs fent esport i jocs.
Els més grans al Climbat ho van passar molt bé.
El Climbat és un espai d’aventura molt ben muntat i preparat pels nens.
Teníem la instal•lació tota per a nosaltres i això va permetre gaudir-la molt.
Ponts, tirol•lines, rocòdrom... i el millor de tot era el terra cobert de matalassos que permetia caure sense perill.
Va ser un gran dia per tancar la setmana.

Les fotos al web. http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Dimecres, 7 de juliol de 2010
ESPORT I AVENTURA
Tot i la calor que ens acompanya continuem el Casal amb totes les activitats.
És un no parar de jocs, esports, aigua i diversió.
Aquest divendres serà ben especial.
Els de P3 i P4 vindran al pati de Primària a fer esport.
Amb les monitores, l’Elsa i l’Eva, i amb l’entrenadora Sònia faran iniciació a diferents esports.
Els de P5 i Primària anirem al Climbat.
El Climbat és un centre d’escalada, ponts, tirolines...
on un grup de monitors engrescaran a tots per gaudir practicant l’aventura.
Serà un dia ben especial per tots.
Us informarem i tindrem un ampli document fotogràfic.

Divendres, 2 de juliol de 2010
JOCS D'AIGUA
Amb aquesta calor res millor que refrescar-nos amb una bona dosis d'aigua.
Així de bé ho van passar.

Dijous, 1 de juliol de 2010
DIA DE PARC
L’anada al Parc durant el Casal és sempre molt divertit.
Ho hem passat molt bé.

Dimecres, 30 de juny de 2010
CASAL
Portem tres dies de casal a tope.
Els que estan a Primària no paren: esport, esport i més esport...la Sònia, entrenadora, no els deixa descansar un instant.
Quan no fan esport fan jocs esportius amb la Pilar, o comparteixen les joguines que porten de casa.
Ahir van fer un trencaclosques gegant, amb l’Anna, del personatge Dr. Ciència, la mascota que ens presentarà tallers i experiments que farem.
A part esgarrapem una estoneta del temps per fer una miqueta d’anglès.
El P3 i P4 fan també moltes activitats al voltant de la ciutat.
Per la tarda han organitzat un gran ball. Avui tocava joguines però han demanat, a l’Elsa, seguir amb el ball que van començar ahir. Ho van passar molt i molt bé i han volgut repetir.
Demà és dia 1 i ja comença l’altra monitora, l’Eva, que ens porta noves activitats per fer.
Tots estem embolicats pintant samarretes.

Dimecres, 30 de juny de 2010
PROVES DE 6È

Avui ja hem pogut accedir a l’aplicació per descarregar els resultats de les proves de 6è d’enguany.
Faig públics els resultats.
El grau d’assoliment que hem aconseguit a l’escola està per sobre de la mitjana de Catalunya.
Tot i que jo considero que aquestes dades són molt relatives, poc fiables i gens relevants, el fet d’estar per sobre de la mitjana no em passa per alt i m’ho miro amb bona cara.
Les propostes de millora de l’escola són molt exigents cada curs escolar, i no deixaran de ser-ho pel fet d’haver obtingut aquests resultats satisfactoris.
No hem de baixar mai la guàrdia i treballar amb el nivell d’esforç i exigència que ens caracteritza.
Malgrat tot és molt encoratjador veure que l’esforç de tot el claustre, i de les famílies que ens ajudeu, dóna resultats.
Aquests han estat els resultats:

LLENGUA CATALANA
COMPRENSÍÓ LECTORA
Catalunya: 70.9% Nivell mig-alt
Escola: 76.2% Nivell mig-alt

EXPRESSIÓ ESCRITA
Catalunya: 65.7% Nivell mig-alt
Escola: 76.5% Nivell mig-alt


LLENGUA CASTELLANA
COMPRENSIÓ LECTORA
Catalunya: 70.2% Nivell mig-alt
Escola: 71.4% Nivell mig-alt

EXPRESSIÓ ESCRITA
Catalunya: 63.5% Nivell mig-alt
Escola: 81% Nivell mig-alt


LLENGUA ANGLESA
COMPRENSIÓ ORAL
Catalunya: 67% Nivell mig-alt
Escola: 76.2% Nivell mig-alt

COMPRENSIÓ LECTORA:
Catalunya: 64.4% Nivell mig-alt
Escola: 66.7% Nivell mig-alt


MATEMÀTIQUES
NUMERACIÓ I MESURA:
Catalunya: 76.6% Nivell mig-alt
Escola: 84.3% Nivell mig alt

Dimarts, 29 de juny de 2010
AIXÒ COMENÇA...
Prepareu els Motors… això comença.

Avui ha estat el primer dia de casal.
Tenim tres programacions. Cada dia estructuraré el blog segons aquests tres grups:
Pollets i Cargols: estiu amb jocs i diversió
P3 i P4: Barcelona, la meva ciutat
P5 i Primària: Científics i esport...
Avui hem presentat els temes i demà penjarem les programacions i horaris, així cada dia sabreu les activitats.
Benvinguts al nostre estiu!!!

Dilluns, 28 de juny de 2010
CASAL D'ESTIU
Benvinguts al casal d'estiu més divertit de tots.
Ens espera diversió, jocs, excursions, escalada, esport, tallers... i molta gresca.
El millor Casal el tenim a la nostra escola.
Comencem!!!

NIT DE SANT JOAN
BONA REVETLLA!!!

Dimarts, 22 de juny de 2010
CURS ACABAT
Hem acabat.
Val a dir que gairebé la meitat continueu en el casal d’estiu, i encara ens queda tot el mes de juliol per anar treballant. De manera diferent, és cert, però vinculats com sempre a l’escola.
Avui vull destacar especialment la classe dels Óssos que deixen el parvulari.
Tot un repte.
Al setembre ja no diran Bon Dia a la Srta Elena, tot un clàssic. Caldrà fer una fila, entrar amb ordre i dir Bon Dia a la Srta Montserrat.
Ja no seran els grans de l’edifici, passen a ser el més petits.
Alguns han passat quatre anys de la seva vida, de fet TOTA la seva vida, a la nostra Llar d’infants i ara fan aquest canvi.
Anirà perfecte, no ho dubteu.
Malgrat tot el que han viscut al carrer Vallespir ja forma part de la història i de ben segur es mereix aquests aplaudiments, que aquest matí hem dedicat.

I no m'oblido del nostre P5 que passen a ser:NENS DE PRIMÀRIA

Dilluns, 21 de juny de 2010
CLOENDA

Cloenda de natació.

Cloenda de patinatge.

Cloenda de futbol.

És el que té el mes de juny: tot es va acabant.

Ara, quan veig els resultats, em sap greu que s’acabi un altre curs.

Quina pena fa veure les classes sense dibuixos penjats, amb els àlbums apilats per portar a casa, amb el material per repartir...

Un curs que s’esmuny sense remei amb un munt d’hores de treball, esforços que donen el seu fruit, agendes velles i trencades, llibres utilitzats, material gastat i entrevistes al despatx.

Més alegries que disgustos, sense cap dubte.

Com diu el poeta: caminante no hay camino... se hace camino al andar.

Sens dubte hem caminat plegats i recordeu que els meus nens canten la cançó: a mi m’agrada passejar... per on hi ha floretes... i jo tinc 251 floretes precioses a l’escola.

Els hi vaig prometre que aniríem a berenar al McDonalds el dia que guanyessin el seu primer partit.

No ha pogut ser però són el millor equip del món. Si més no són el meu PRIMER equip i avui els he portat a dinar.

GRADUACIONS!!!
Vull dir moltes coses i no sé per on començar.
Mentre que ordeno les idees i gaudeixo de la felicitat del dia d’ahir, he pensat que res millor que compartir amb tots vosaltres tot allò que ahir ens vareu dir.

GRADUACIÓ DE P5





Els pares i mares ens vau fer el millor regal amb aquestes paraules llegides ahir a la Graduació:

Situat a la vall d’Espí hi havia un petit castell habitat per fades. Era setembre del 2005 quan un grup de petits nens, que amb prou feines s’aguantaven dempeus, feien la seva primera entrada al Castell.
A fora quedaven un grup de pares amb els ulls vidriosos i un nus a la gola.
Les fades que vivien al castell entregaven tota la seva paciència i il•lusió per ensenyar als nens a volar.

Començava el dia al creuar la porta, on no podia faltar mai el “Bon dia” a la Reina de les Fades, la Srta Elena. Va ser el primer que els nostres nens van apendre.

Un cop dintre els esperava molta feina i també molta diversió. Durant cinc anys han aprés la màgia dels colors, les formes, els nombres, les lletres, els trucs de les sumes i de les restes, han jugat, cantat i ballat...
Han aprés a conviure, compartir i respectar. Han estimat a les seves fades i els seus companys. I les seves fades els han estimat a cadascun d’ells.

Les fades amb la seva vareta màgica han canviat bolquers, rentat mocs, eixugat llàgrimes, fins i tot els hi ha tret alguna denteta... I també amb gran tendresa han abraçat, petonejat i acaronat els nostres nens quan aquests ho han necessitat.

Han estat Pollets amb les fades Isabel i Gemma, Cargols amb la Maria i la Mònica, peixos amb la Núria, óssos amb l’Àngels i aquest any que ja han passat al castell gran, han estat Lleons amb la Marta.
A les motxilles ja no hi hem posat bolquers, xumets ni pitets, sinó llibres i estoigs de nens grans.
Els nostres Lleons han gaudit de la música amb la Montserrat i la seva capsa d’angelets, han descobert una nova llengua amb la Teacher Dolors, han aprés a coordinar millor els moviments del seu cos amb la Pilar i tot d’una les lletres d’han ordenat formant paraules i ja són capaços de llegir els seus propis contes gràcies a la Candi.
I ara un pas més, ja hem arribat a primària, on sabem que els pròxims sis anys aquests menuts estaran ben protegits pels cavallers del castell (el Sr Pinyol i en Jordi)

És juny del 2010, els nens entren al Castell gran tot dient “Bon dia” a la Princesa de les Fades, la Srta Montserrat, i a fora, queda un grup de pares tranquil i molt molt molt agraït.


PARES I MARES DELS LLEONS


GRADUACIÓ DE 6È

El nostre més sincer agraïment a l'Escola. A totes les senyoretes, des de P1 fins a 6è, per tots els valors inculcats i per lo molt que ens han cuidat durant aquests anys.
A la Direcció: la Srta Elena (que segueix igual que el primer dia), al Sr Pinyol (amb més paciència que un sant), al Jordi (aire fresc al col·legi) i a la Srta Montserrat (l'ànima de l'escola), tots ells ens han ajudat a fer-nos crèixer com a persones.
Amb tota l'estima del món esperem que tingueu present el nostre pas per les nostres vides.
Us recordarem sempre.

PARES I AMRES DE 6È

Dilluns, 14 de juny de 2010
BETES I FILS
A primera hora del matí baixava cap el parvulari i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils en comptes d’una escola, jo ara estaria venen tranquil•lament cintes i sedalines... i no tindria la meitat de problemes.
Envoltada en aquests pensaments he entrat al parvulari.
No he fet fotos, tot i saber que fa dies que no en teniu. Us prometo una tanda de fotografies abans que acabi el curs.
He començat la meva ronda.
Els meus Pollets favorits han cridat només veure’m: Bon dia!!! Això ho deien els que parlen... els que encara no ho fan (espero que el Jofre i l’Abril em parlin abans d’acabar el curs) aixecaven els seus bracets per saludar-me.
Els Cargols em criden.
No els miro i faig veure que no m’interessen. La millor recompensa de fer això és la seva espontaneïtat quan veuen que no els hi faig cas.
Just al moment que els abraço semblen ossets de peluix. L’Eric em persegueix.
Els Peixos m’expliquen el cap de setmana. Sé que l’àvia Remedios ha fet un pastís, tot i no sé el seu aniversari, i sopeta de Nadal, tot i que estem en plena primavera.
Els Óssos treballen.
Tan grans que semblen aquí però el curs vinent, a l’edifici de primària, els veurem ben petits.
El Marc m’ha dit mil vegades: et vaig veure pel carrer i et vaig dir hola, te’n recordes?
Si, Marc, ho recordo. A mi em fa molta il•lusió que em crideu.
Aquest comentari ha portat conseqüències agradables durant tot el dia.
Al migdia el Martí, quan m’ha vist des de l’altra acera, ha fet un gran crit: Hola Srta Montserrat!!!
Gairebé l'ha sentit la seva mare des de la feina. A l’àvia no li han fet massa gràcia els seus crits al mig del carrer però a mi molta il•lusió.
L’Anna m’ha cridat des de l’altra punta del carrer.
He entrat a l’escola i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils jo ara estaria igualment feliç en una escola.

Divendres, 11 de juny de 2010
TANTES A COSES FER... FELIÇMENT

Miro... i cada persona al meu davant porta un secret amagat.

Sento ... i cada soroll va repetint que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
no em puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo... i cada paraula dóna pas a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi sempre n'hi haurà mil més per tombar.

Dijous, 10 de juny de 2010
XICRANDES
Les xicrandes del barri han florit i jo encara ni ho he vist. Ahir m’ho van dir.
El seu color és el meu preferit. Cap altre color em transmet aquestes sensacions de pau, tranquil•litat i felicitat.
No sóc afeccionada a les plantes ni a les flors. No tinc paciència. El sol fet de pensar que enterrat a la terra puc trobar alguna cosa que es mou per si sola ja em desmotiva com a jardinera.
A part de que no tinc mesura amb l’aigua: o em passo o no arribo.
La feinada em té tancada dins l’escola però a fora la primavera segueix el seu camí sense esperar-me.
El final de curs és com una cursa d’obstacles on el cotxe que conduïm va a cent per hora.
No sóc bona jardinera però si que sóc bona conductora. És més, tinc fama de ser-ho.
La manca de temps fa que el blog se’n resenteixi.
Malgrat tot aquets cap de setmana passejaré entre mig de xicrandes del meu color preferit. De ben segur em donaran la força per acabar el curs, continuar amb el blog i no abandonar als meus amics ni la gent que m’estimo.
Deures per fer.