Dilluns, 13 de setembre de 2010
MOLTA FEINA PER FER
Amb els de 5è i 6è anirem al Museu d’Història de Catalunya.
Aprofitant que estem allà els entraré a veure l’exposició de la Nova Cançó.
A fi de què sàpiguen de què va el tema avui els hi explicava, als de 5è., el moviment dels Setze Jutges i el perquè de tot plegat.
Les meves explicacions eren molt subtils i jo caminava amb peus de plom tot explicant què era la censura i les cançons protesta.
Volia que entenguessis la història però no tenia cap intenció d’entrar en detalls ideològics.
La setmana passada vaig fer aquesta mateixa xerrada a 6è i tots van callar. No van haver preguntes ni comentaris. Res.
He començat explicant què era la Nova Cançó, els setze jutges, per què va sorgir aquest moviment, el temps de repressió... tots escoltaven amb silenci.
Ells saben que mentre que jo explico no poden preguntar ni intervenir. Han d’aprendre a escoltar i un cop jo he acabat comença el torn de preguntes i comentaris. És una manera d’ensenyar a escoltar i ajudar a entendre que no s’han de fer preguntes d’allò que ja s’ha dit i explicat de manera entenedora.
Tot just he acabat les mans dels nens s’han aixecat.
Tots volien opinar:
- el meu besavi va anar a la guerra
- el meu avi li van donar un cop de porra
- el meu avi no em vol parlar d’això mai
- el meu besavi va estar a la presó
Les històries dels avis i besavis es barrejaven unes amb les altres.
El nostre 5è és un grup inquiet i molt espontani. A mi m’agrada molt donar classe en aquest grup per què són un repte constant, però avui potser massa.
M’he quedat molt parada de tot el que sabien d’aquella època.
Em preguntaven mil coses.
Preguntes a les que jo no tenia, millor dit no volia, donar resposta.
Era hora de plegar i havíem d’acabar la conversa.
Jo estava contenta per la inquietud i la motivació de nens de 5è.
Coneixien la història del seu país i tenien opinió. Anem bé, he pensat.
De sobte tot s’ha desmuntat.
- Jopeta Srta!!! Si això passes ara tots nosaltres agafaríem una pistola i mataríem a tots aquells que no ens deixéssim opinar!!!
El camí per ensenyar tolerància no ha fet res més que començar. Tenim, tots, molta feina a fer.
5 comentaris:
De vegades fan preguntes de difícil resposta. I de vegades les respostes no els deixen satisfets. La seva curiositat els fa aprendre i crear opinió pròpia.
Tu ho has dit, tot anav bé fins la frase final... cada cop hi ha menys tolerància i més violència, realment tenim molta feina a fer!
Patrícia
hola montserrat soc la Francesca, estem fent proves amb l'informàtic per saver si reps els comentaris, si el reps fes-m'ho saver. gràcies
Francesca
Per fi!!!. Ës bó tenir grups de tota mena, per segons el que s'agreix la inquietut, l'espontaneitat, pero segur que per altres coses s'agreix la tranquil-litat, en la diversisad está el gusto. Pero el que és cert és que tant petits com grans hem d'apendre a ser tolerants, qualitat que a vegades es troba poc.
Francesca
A los niños siempre les gusta que les cuentes historias del pasado.
Parece que les estes contando un cuento y cada vez crece mas su curiosidad.
Lastima de la ultima parte. Es verdad que nos queda mucho trabajo para enseñar tolerancia a los niños.
Noelia Massagué.
Publica un comentari a l'entrada