Dilluns, 14 de juny de 2010
BETES I FILS
A primera hora del matí baixava cap el parvulari i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils en comptes d’una escola, jo ara estaria venen tranquil•lament cintes i sedalines... i no tindria la meitat de problemes.
Envoltada en aquests pensaments he entrat al parvulari.
No he fet fotos, tot i saber que fa dies que no en teniu. Us prometo una tanda de fotografies abans que acabi el curs.
He començat la meva ronda.
Els meus Pollets favorits han cridat només veure’m: Bon dia!!! Això ho deien els que parlen... els que encara no ho fan (espero que el Jofre i l’Abril em parlin abans d’acabar el curs) aixecaven els seus bracets per saludar-me.
Els Cargols em criden.
No els miro i faig veure que no m’interessen. La millor recompensa de fer això és la seva espontaneïtat quan veuen que no els hi faig cas.
Just al moment que els abraço semblen ossets de peluix. L’Eric em persegueix.
Els Peixos m’expliquen el cap de setmana. Sé que l’àvia Remedios ha fet un pastís, tot i no sé el seu aniversari, i sopeta de Nadal, tot i que estem en plena primavera.
Els Óssos treballen.
Tan grans que semblen aquí però el curs vinent, a l’edifici de primària, els veurem ben petits.
El Marc m’ha dit mil vegades: et vaig veure pel carrer i et vaig dir hola, te’n recordes?
Si, Marc, ho recordo. A mi em fa molta il•lusió que em crideu.
Aquest comentari ha portat conseqüències agradables durant tot el dia.
Al migdia el Martí, quan m’ha vist des de l’altra acera, ha fet un gran crit: Hola Srta Montserrat!!!
Gairebé l'ha sentit la seva mare des de la feina. A l’àvia no li han fet massa gràcia els seus crits al mig del carrer però a mi molta il•lusió.
L’Anna m’ha cridat des de l’altra punta del carrer.
He entrat a l’escola i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils jo ara estaria igualment feliç en una escola.
11 comentaris:
Segur que més maldecaps que en una botiga de betes i fils, però i aquestes satisfaccions? saber-se referència de tots aquests menuts, que tant t'estimen i t'ho demostren a cada moment... Segur que no ho canviaries. Rosa B.
crec que la botiga de betes i fils no et pega gaire. estas en el lloc adequat. Què faries sense els teus nens??????????
mamafau
Tots tenim dies més optimistes que d´altres respecte la feina. Si l`avia Elena hagués obert una botiga de betes i fils en algun moment pensaries que treballant en una escola no t´avorriries tant.MS
Definitivament vas triar la millor opció.. hi ha coses que un les porta dins.. i educar és una d'elles!!!
Judit
Completament d'acord amb la Judit, hi han coses que es porten dins i son vocacionals.. no t'imagino gaire darrera el taulell, encara que aixó, el estar darrera el taulell, a vegades també pot ser vocacional...ja.jaja...
Bon dia a tothom!!! i ànims, ja queda ben poc..
Merche
Jo tambe estic d'acord, vas triar la millor feina per tu. Que faries sense les emocions que tens amb els nens de l'escola.
Noelia
Betes i fils??? Pel que se, no crec que ni tu, ni l'avia, ni la mare poguéssiu estar rera un taulell! Sense estar envoltades de nens que cada dia sorprenen i donen tantes recompenses!
Montse
És molt probable que la senyora de la botiga de Betes i Fils senti enveja sana per la teva feina. Per poder disfrutar de les moltes satisfaccions que et donen els nens i de tenir una feina on no existeix la monotonia.
Així que ánims que només queda una setmaneta...
JORDI MARTINEZ
Realment creus que si l'àvia hagués tingut una botiga de betes, t'haguessis dedicat a ella? no ho crec, si que crec que la influencia de l'àvia i la mare ha estat molt forta a l'hora d'escollir la feina, potser t'haguessis dedicat a una altra cosa, pero jo crec que hagués estat una feina relaciona amb l'ensenyança. El més maco es poder-se dedicar a alló que ens agrada, per molts problemes que et doni la feina recorda que sempre tenen solució, i les recompenses son molt més grans que els problemes. Avuí dia tal i com estan les coses tenir feina es un tresor pero si a més la feina t'agrada es com si tinguessis un múmero de loteria i surtis premiat.
Francesca
Sincerament, no et veig darrera d´un taulell... no pots viure sense els nens, xo t´aseguro q els nens (i el pares) no poden viure sense tu!!!
Tu tranquil.la, no és res contra tu, realment l´Abril és una mica esquerpa de mena... mira q ho intento, xo noia... com jo dic, i sobretot q no s´ofengui ningú, va x funcionària aquesta!
Patrícia
Veig preocupat que perilla la meva jubilació!.
Avui ha sortit al Periódico, la valoració del nivell dels alumnes a Espanya. Pot ser seria bo que comentéssiu una mica els resultats, no?
Gràcies
darth vader
Publica un comentari a l'entrada