Divendres, 14 de març de 2008
MONES
Ha estat un dia llarg. Feia molt de goig veure totes les Mones decorades. Com més coses hi posen més boniques les troben.
La il·lusió en les petites coses que fan els nens, és el record que ens quedarà a nosaltres i a ells.
Hem penjat fotos de totes les classes per què tots pugueu veure una miqueta l’ambient de final de trimestre.
Bona Pasqua.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
13/3/08
Dijous, 13 de març de 2008
BONA PASQUA!!!
Aquests finals de trimestre, amb tantes coses a fer, m’agraden especialment.
L’escola bull d’activitat.
Tapes d’àlbums, últims controls, conillets i ous de Pasqua... ja tenim les Mones a punt de guarniments. A veure que tal quedaran demà.
En mig de tota aquesta moguda les classes continuen amb el ritme habitual, aquesta és una de les coses que més m’agraden de l’escola. Malgrat les festes i el final de trimestre, les rutines segueixen i el ritme no para.
Els de 3r, 4r i 5è han anat avui a la
sortida d’educació vial, per fer el circuit de bicicletes.
Els Óssos han fet macedònia. Tota una experiència que podreu veure en uns vídeos que hem penjat al web (http://www.xtec.cat/escoladelcarme/) i en les fotos.
Els Peixos han pintat el conill i els Cargols i els Pollets un bonic ou de Pasqua.
A la vella Quaresma de la classe de 2n ja no li queda cap pota per treure. Els de 1r miren les Mones, amb ulls ben oberts, que han fet els de 6è i que estan a la classe del costat.
Els Lleons han punxat, amb molta cura, el dibuix que demà guarnirà la seva Mona.
Tot està a punt.
La fotocopiadora treu fum i tothom reclama les tisores de “zigui-zaga”.
Aquesta moguda m’omple de satisfacció i d’energia. Cal encomanar als nostres petits aquest esperit festiu i les nostres tradicions.
M’agrada que ens desitgem Bona Pasqua, gairebé tant com Bon Nadal!!!
BONA PASQUA!!!
Aquests finals de trimestre, amb tantes coses a fer, m’agraden especialment.
L’escola bull d’activitat.
Tapes d’àlbums, últims controls, conillets i ous de Pasqua... ja tenim les Mones a punt de guarniments. A veure que tal quedaran demà.
En mig de tota aquesta moguda les classes continuen amb el ritme habitual, aquesta és una de les coses que més m’agraden de l’escola. Malgrat les festes i el final de trimestre, les rutines segueixen i el ritme no para.
Els de 3r, 4r i 5è han anat avui a la
sortida d’educació vial, per fer el circuit de bicicletes.Els Óssos han fet macedònia. Tota una experiència que podreu veure en uns vídeos que hem penjat al web (http://www.xtec.cat/escoladelcarme/) i en les fotos.
Els Peixos han pintat el conill i els Cargols i els Pollets un bonic ou de Pasqua.
A la vella Quaresma de la classe de 2n ja no li queda cap pota per treure. Els de 1r miren les Mones, amb ulls ben oberts, que han fet els de 6è i que estan a la classe del costat.
Els Lleons han punxat, amb molta cura, el dibuix que demà guarnirà la seva Mona.
Tot està a punt.
La fotocopiadora treu fum i tothom reclama les tisores de “zigui-zaga”.
Aquesta moguda m’omple de satisfacció i d’energia. Cal encomanar als nostres petits aquest esperit festiu i les nostres tradicions.
M’agrada que ens desitgem Bona Pasqua, gairebé tant com Bon Nadal!!!
12/3/08
Dimecres, 12 de març de 2008
POST
Avui llegia aquest escrit i m’he divertit força. De seguida he pensat en compartir-lo amb vosaltres. Decididament la influència de l’anglès és molt present en el nostre vocabulari. Saber si això és massa positiu per la nostra llengua és un debat obert, de moment, en aquest bloc.
El text deia més o menys això:
Resulta que darrerament les insígnies es diuen pins, els àpats lunchs , i els repartiments de cinema càstings.
Abans els nens llegien tebeos, en comptes de còmics , els empresaris feien negocis i no business , i els obrers menjaven en carmanyola i no en tupper-ware .
A l’escola fèiem gimnàstica, ara fan aeròbic. Ningú menja cansalada, sinó bacon. Les empreses tenen hall, no vestíbul i els inconvenients que tenim ara són handicap.
Entre les persones ja no tenim sentiments, el que tenim és feelings .
Treiem tickets, comprem compacs , mengem sandwiches , anem al pub , practiquem rappel i raffting , fem càmping i quan ens refredem ens moquem amb kleenex.
Les dones no utilitzen mitges, sinó pantys i els homes porten slips.
Ara ja no correm sinó que fem footing; no estudiem però fem masters i per aparcar sempre hem de buscar un parking .
El mercat és ara marketing; l’autoservei, el self-service; l’escalafó, el ranking i el representant, el manager.
Les persones importants són els vips, els auriculars els walkman, els llocs de venda els stands, els executius yuppies.
A l’oficina el cap sempre està en meetings o brain storms, normalment amb la public-relations, mentre l’assistant envia mailings i organitza trainings; més tard anirà al gym, i es trobarà amb la jet, que venen de fer-se liftings, i mengen yoghurt light mentre fan body-fitness .
Més tard aniran a fer un cocktails.
Al vespre mirarem un magazine. On un showman fa ximpleries que anomenem show, i si el show é heavy aleshores és reality , molt semblant al diari El Caso, però en modern.
A la mitja part posaran spots, no pas anuncis, que a part de ser millors et permeten fer zapping.
Després d’aquesta lectura el més probable és que ja tinguis stress, per tant utilitza el SENY i torna a la feina.
POST
Avui llegia aquest escrit i m’he divertit força. De seguida he pensat en compartir-lo amb vosaltres. Decididament la influència de l’anglès és molt present en el nostre vocabulari. Saber si això és massa positiu per la nostra llengua és un debat obert, de moment, en aquest bloc.
El text deia més o menys això:
Resulta que darrerament les insígnies es diuen pins, els àpats lunchs , i els repartiments de cinema càstings.
Abans els nens llegien tebeos, en comptes de còmics , els empresaris feien negocis i no business , i els obrers menjaven en carmanyola i no en tupper-ware .
A l’escola fèiem gimnàstica, ara fan aeròbic. Ningú menja cansalada, sinó bacon. Les empreses tenen hall, no vestíbul i els inconvenients que tenim ara són handicap.
Entre les persones ja no tenim sentiments, el que tenim és feelings .
Treiem tickets, comprem compacs , mengem sandwiches , anem al pub , practiquem rappel i raffting , fem càmping i quan ens refredem ens moquem amb kleenex.
Les dones no utilitzen mitges, sinó pantys i els homes porten slips.
Ara ja no correm sinó que fem footing; no estudiem però fem masters i per aparcar sempre hem de buscar un parking .
El mercat és ara marketing; l’autoservei, el self-service; l’escalafó, el ranking i el representant, el manager.
Les persones importants són els vips, els auriculars els walkman, els llocs de venda els stands, els executius yuppies.
A l’oficina el cap sempre està en meetings o brain storms, normalment amb la public-relations, mentre l’assistant envia mailings i organitza trainings; més tard anirà al gym, i es trobarà amb la jet, que venen de fer-se liftings, i mengen yoghurt light mentre fan body-fitness .
Més tard aniran a fer un cocktails.
Al vespre mirarem un magazine. On un showman fa ximpleries que anomenem show, i si el show é heavy aleshores és reality , molt semblant al diari El Caso, però en modern.
A la mitja part posaran spots, no pas anuncis, que a part de ser millors et permeten fer zapping.
Després d’aquesta lectura el més probable és que ja tinguis stress, per tant utilitza el SENY i torna a la feina.
11/3/08
Dimarts, 11 de març de 2008
MAL DE CAP
L’espontaneïtat dels nens sempre és aire fresc. Ja pots estar atabalada, enfeinada… no tens més remei que parar per fer un somriure.
Aquesta tarda intentava fer varies coses a la vegada.
Calia acabar els Damarus i estava retallant, enganxant, pintant, vigilant… gairebé no donava a l’abast de feina. En aquests moments sempre hi ha un petit, de tres anys, que em diu: què no fem res avui?
Aquest “res” es refereix a cantar i ballar. He fet veure que no el sentia.
A la classe de la segona hora, amb P4, el més probable és que es repetís la mateixa història.
He decidit canviar d’estratègia. Mentre retallava, enganxava i revisava que tothom tingués el seu instrument, els hi explicava que avui sentiríem òpera.
- Hem d’estar callats, sense riure i escoltar la bonica veu. Els hi he dit.
Tot anava perfecte. Ells calladets escoltant i jo acabant els damarus. Com que es portaven tan bé he allargat més del compte l’audició.
Al cap d’una estona ve un nen i em diu:
- Montserrat, he estat callat i no he rigut. Primer m’agradat la Montserrat Caballé però ara em va mal el cap de sentir-la tanta estona.
He de reconèixer que tenia raó. De seguit ens hem posat a cantar i ballar.
MAL DE CAP
L’espontaneïtat dels nens sempre és aire fresc. Ja pots estar atabalada, enfeinada… no tens més remei que parar per fer un somriure.
Aquesta tarda intentava fer varies coses a la vegada.
Calia acabar els Damarus i estava retallant, enganxant, pintant, vigilant… gairebé no donava a l’abast de feina. En aquests moments sempre hi ha un petit, de tres anys, que em diu: què no fem res avui?
Aquest “res” es refereix a cantar i ballar. He fet veure que no el sentia.
A la classe de la segona hora, amb P4, el més probable és que es repetís la mateixa història.
He decidit canviar d’estratègia. Mentre retallava, enganxava i revisava que tothom tingués el seu instrument, els hi explicava que avui sentiríem òpera.
- Hem d’estar callats, sense riure i escoltar la bonica veu. Els hi he dit.
Tot anava perfecte. Ells calladets escoltant i jo acabant els damarus. Com que es portaven tan bé he allargat més del compte l’audició.
Al cap d’una estona ve un nen i em diu:
- Montserrat, he estat callat i no he rigut. Primer m’agradat la Montserrat Caballé però ara em va mal el cap de sentir-la tanta estona.
He de reconèixer que tenia raó. De seguit ens hem posat a cantar i ballar.
10/3/08
Dilluns, 10 de març de 2008
ABANS DE PASQUA
Entrem a la recta final del segon trimestre.
Aquest trimestre ha estat molt curt, això vol dir que el tercer serà llarguíssim. Paciència.
Durant aquesta setmana les mestres estem envoltades d’ous de Pasqua, conillets, Mones, tapes d’àlbum...
Avui al Claustre organitzàvem com faríem la Mona, que hi posaríem, quin conillet és el més bonic o quines flors són les que queden millor.
Assistir a una Claustre ple de mestres, totes dones, no té desperdici.
Cadascuna hi diu la seva. Sempre hi ha la que tot ho critica i no li agrada cap dibuix, la que rondina per què li portarà massa feina, la que es complica més del compte, la que tot ho troba bonic, la que calla i no diu res, la que aprofita qualsevol moment per avançar la llarga feina de corregir...
Busquem idees noves per les revistes però sempre hi surt el mateix. A vegades trobem coses més originals però sempre acabem fent tot allò que té més aire tradicional. Ens agrada que els nens coneguin les tradicions i els costums de casa nostra.
Mentre decidien tot això feien més soroll que una classe sencera. Les mestres acostumem a parlar molt fort, però me les mirava tot pensant, que són un gran equip.
Ànims que queda poc.
ABANS DE PASQUA
Entrem a la recta final del segon trimestre.
Aquest trimestre ha estat molt curt, això vol dir que el tercer serà llarguíssim. Paciència.
Durant aquesta setmana les mestres estem envoltades d’ous de Pasqua, conillets, Mones, tapes d’àlbum...Avui al Claustre organitzàvem com faríem la Mona, que hi posaríem, quin conillet és el més bonic o quines flors són les que queden millor.
Assistir a una Claustre ple de mestres, totes dones, no té desperdici.
Cadascuna hi diu la seva. Sempre hi ha la que tot ho critica i no li agrada cap dibuix, la que rondina per què li portarà massa feina, la que es complica més del compte, la que tot ho troba bonic, la que calla i no diu res, la que aprofita qualsevol moment per avançar la llarga feina de corregir...
Busquem idees noves per les revistes però sempre hi surt el mateix. A vegades trobem coses més originals però sempre acabem fent tot allò que té més aire tradicional. Ens agrada que els nens coneguin les tradicions i els costums de casa nostra.
Mentre decidien tot això feien més soroll que una classe sencera. Les mestres acostumem a parlar molt fort, però me les mirava tot pensant, que són un gran equip.
Ànims que queda poc.
9/3/08
Divendres, 7 de març de 2008
SURERES I MURALS
Així de bonics han quedat els murals de les classes dels Cargols i dels Peixos.
Als nens els hi agrada molt portar fotos, quan les demanem, i veure que la seva està penjada.
Buscar fotos amb els pares, retallar-les i portar-les a l’escola l’endemà, els fa sentir protagonistes.
La decoració de les classes és molt important. Tots tenen algun treball seu penjat, les fotografies, els noms... és una manera de sentir-se com a casa.
Tots els nens haurien de tenir una surera a la seva habitació. Allà hi poden penjar les fotos que més els hi agraden, dibuixos, cromos... i personalitzar així el seu racó.
Si encara no la teniu aprofiteu la setmana vinent per posar-la. Veureu com ben aviat la tenen plena de coses. Pot ser una bona manera, i una excusa, per passar una estona junts quan siguin petits i, conèixer els seus gustos, quan siguin adolescents.
SURERES I MURALS
Així de bonics han quedat els murals de les classes dels Cargols i dels Peixos.
Als nens els hi agrada molt portar fotos, quan les demanem, i veure que la seva està penjada.
Buscar fotos amb els pares, retallar-les i portar-les a l’escola l’endemà, els fa sentir protagonistes.
La decoració de les classes és molt important. Tots tenen algun treball seu penjat, les fotografies, els noms... és una manera de sentir-se com a casa.
Tots els nens haurien de tenir una surera a la seva habitació. Allà hi poden penjar les fotos que més els hi agraden, dibuixos, cromos... i personalitzar així el seu racó.
Si encara no la teniu aprofiteu la setmana vinent per posar-la. Veureu com ben aviat la tenen plena de coses. Pot ser una bona manera, i una excusa, per passar una estona junts quan siguin petits i, conèixer els seus gustos, quan siguin adolescents.
6/3/08
Dijous, 6 de març de 2008
EXPERIMENTEM
Fer experiments és una cosa que agrada a petits i grans.
Avui els de 4r. han “despertat” a un volcà.
El resultat el podeu veure a les imatges.
Avui els de 4r. han “despertat” a un volcà.
El resultat el podeu veure a les imatges.
És un experiment molt senzill i divertit que podeu fer a casa.
Ho hem fet de dues maneres.
Primer cal que feu la forma del volcà. La podeu fer amb venes de guix. Al mig, dins el cràter, hi poseu un recipient. Primer hi tireu bicarbonat, després sabó líquid de rentar els plats i finalment vinagre.
L’altra manera és fer primer una barreja amb guix en pols, colorant marró i aigua. Quan tingueu la pasta hi afegiu llevat. Cal que ho sacsegeu molt fort. Quan obriu aquesta barreja la lava sortirà com si d’un volcà es tractés.
Ho hem fet de dues maneres.
Primer cal que feu la forma del volcà. La podeu fer amb venes de guix. Al mig, dins el cràter, hi poseu un recipient. Primer hi tireu bicarbonat, després sabó líquid de rentar els plats i finalment vinagre.
L’altra manera és fer primer una barreja amb guix en pols, colorant marró i aigua. Quan tingueu la pasta hi afegiu llevat. Cal que ho sacsegeu molt fort. Quan obriu aquesta barreja la lava sortirà com si d’un volcà es tractés.
Dijous, 6 de març de 2008
ELS ESTUDIS
Llegia, en un article, unes pautes sobre el que podem fer per ajudar als nostres fills en els seus estudis.
Les vaig trobar força encertades per tant us les transcric:
HEM DE:
- Dirigir la planificació i organització de l’estudi a casa
- Revisar el treball de nen cada dia
- Valorar el seu esforç davant la feina ben feta
- Controlar l’alimentació, el descans i el temps d’oci
NO HEM DE:
- No Inculcar una visió negativa sobre els seus estudis
- No Comparar-lo amb ningú (germans, cosins, amics...)
- No Criticar-lo com a persona, cal corregir els errors
- No Desprestigiar mai la feina de l’escola, ni del mestre
ELS ESTUDIS
Llegia, en un article, unes pautes sobre el que podem fer per ajudar als nostres fills en els seus estudis.
Les vaig trobar força encertades per tant us les transcric:
HEM DE:
- Dirigir la planificació i organització de l’estudi a casa
- Revisar el treball de nen cada dia
- Valorar el seu esforç davant la feina ben feta
- Controlar l’alimentació, el descans i el temps d’oci
NO HEM DE:
- No Inculcar una visió negativa sobre els seus estudis
- No Comparar-lo amb ningú (germans, cosins, amics...)
- No Criticar-lo com a persona, cal corregir els errors
- No Desprestigiar mai la feina de l’escola, ni del mestre
4/3/08
Dimarts, 4 de març de 2008
BATUTA AMB CINTES
Avui ens hem convertit amb Directors d’orquestra. La nostra batuta anava acompanyada per una bonica cinta de colors.
L’activitat consistia en seguir la música de Mozart. Estar atents a les qualitats del so: alt, fluix, ràpid, lent… Calia seguir el ritme i la pulsació segons el que sentíem i moure la cinta de manera correcte.
Era important que els nens estiguessin callats, per escoltar, i concentrats per aconseguir un correcte moviment. També calia que jo tingués la mateixa concentració en vigilar que les batutes no anessin a parar a cap ull.
Un cop més les imatges parlen per elles mateixes.
BATUTA AMB CINTES
Avui ens hem convertit amb Directors d’orquestra. La nostra batuta anava acompanyada per una bonica cinta de colors.
L’activitat consistia en seguir la música de Mozart. Estar atents a les qualitats del so: alt, fluix, ràpid, lent… Calia seguir el ritme i la pulsació segons el que sentíem i moure la cinta de manera correcte.
Era important que els nens estiguessin callats, per escoltar, i concentrats per aconseguir un correcte moviment. També calia que jo tingués la mateixa concentració en vigilar que les batutes no anessin a parar a cap ull.
Un cop més les imatges parlen per elles mateixes.
3/3/08
Dilluns, 3 de març de 2008
A VEGADES... REI MAG
Els hi ensenyat una cançó, a gairebé tots, que diu: Volaré, no importa la distància. Creuré, els mars i les muntanyes per què sé molt bé que arribaré al final.
No em fan falta ales per volar, si en cel cerques la llibertat. Només cal tenir la voluntat d’imaginar.
Jo ja sé, que com que sóc petit hauré de ser, constant en el desig. Només així arribaré al final.
Amb una lletra tan bonica faig tot un treball d’ètica sobre l’esforç, la voluntat, la força que cal tenir per aconseguir tot allò que desitgem.
Estava a la classe de 2n. i tots escoltaven amb silenci. Els veia emocionats per la cançó, per les meves paraules, per la música... jo estava molt contenta.
M’agrada tocar la fibra sensible dels nens. Intento emocionar-los i que siguin valents de dir les seves emocions en veu alta. I sobretot treballar el respecte i la tolerància entre ells. En una societat com la nostra cal recuperar els sentiments.
Ens costa dir que ens estimem, que ens necessitem, que ens trobem a faltar... de ben segur les coses serien més fàcils si ho féssim més sovint.
Jo els hi deia que ells són capaços d’aconseguir tot allò que desitgen si hi posen tot l’esforç.
Però els nens són espontanis i tots hem tornat a la realitat quan una nena ha dit:
- ja podem cantar i demanar... jo vull un gos i no hi ha manera de tenir-lo!
Vint-i-quatre parells d’ulls m’han mirat, tot esperant la meva reacció davant la galleda d’aigua freda.
Li he contestat que jo estava segura que al final de curs ella aconseguiria el gos que tan volia. El que havia de fer era desitjar-lo molt i treballar de valent. Els seus ulls de color mel m’han mirat ben oberts, plens d’alegria i esperança.
El que ella no sap és que jo sé del cert que aconseguirà el gos. Un ocellet m’ho ha dit.
Avui m’he sentit una mica Rei Mag.
A VEGADES... REI MAG
Els hi ensenyat una cançó, a gairebé tots, que diu: Volaré, no importa la distància. Creuré, els mars i les muntanyes per què sé molt bé que arribaré al final.
No em fan falta ales per volar, si en cel cerques la llibertat. Només cal tenir la voluntat d’imaginar.
Jo ja sé, que com que sóc petit hauré de ser, constant en el desig. Només així arribaré al final.
Amb una lletra tan bonica faig tot un treball d’ètica sobre l’esforç, la voluntat, la força que cal tenir per aconseguir tot allò que desitgem.
Estava a la classe de 2n. i tots escoltaven amb silenci. Els veia emocionats per la cançó, per les meves paraules, per la música... jo estava molt contenta.
M’agrada tocar la fibra sensible dels nens. Intento emocionar-los i que siguin valents de dir les seves emocions en veu alta. I sobretot treballar el respecte i la tolerància entre ells. En una societat com la nostra cal recuperar els sentiments.
Ens costa dir que ens estimem, que ens necessitem, que ens trobem a faltar... de ben segur les coses serien més fàcils si ho féssim més sovint.
Jo els hi deia que ells són capaços d’aconseguir tot allò que desitgen si hi posen tot l’esforç.
Però els nens són espontanis i tots hem tornat a la realitat quan una nena ha dit:
- ja podem cantar i demanar... jo vull un gos i no hi ha manera de tenir-lo!
Vint-i-quatre parells d’ulls m’han mirat, tot esperant la meva reacció davant la galleda d’aigua freda.
Li he contestat que jo estava segura que al final de curs ella aconseguiria el gos que tan volia. El que havia de fer era desitjar-lo molt i treballar de valent. Els seus ulls de color mel m’han mirat ben oberts, plens d’alegria i esperança.
El que ella no sap és que jo sé del cert que aconseguirà el gos. Un ocellet m’ho ha dit.
Avui m’he sentit una mica Rei Mag.
Dilluns, 3 de març de 2008
FRASES CÈLEBRES
Llegia en un blog d’un company blocaire, un post sobre les frases més celebres que utilitzem els mestres.
Curiosament en el programa de Carles Capdevila, (Qui els va parir) a TV3, van parlar de les frases cèlebres que utilitzem la majoria de pares.
No recordo totes les que van dir al programa de televisió però hi sortia:
- Mentre que visquis a casa meva faràs el que jo digui
- Cauràs
- Ja t’ho he dit que cauries
- Compto fins a tres: un, dos i ...
- Menja
Per part dels mestres el rànquing és:
- A veure...
- Voleu fer el favor de ...
- Calleu
- Què es diu a l’entrar?
- Com es demana?
- Porta l’agenda
Les que jo utilitzo són:
- La propera vegada veuràs que et passarà...
- Per què has fet això?
Les utilitzem tantes vegades que no esperem gairebé ni la resposta, ni ells tenen intenció de donar-nos cap.
Quina és la vostra frase cèlebre?
FRASES CÈLEBRES
Llegia en un blog d’un company blocaire, un post sobre les frases més celebres que utilitzem els mestres.
Curiosament en el programa de Carles Capdevila, (Qui els va parir) a TV3, van parlar de les frases cèlebres que utilitzem la majoria de pares.
No recordo totes les que van dir al programa de televisió però hi sortia:
- Mentre que visquis a casa meva faràs el que jo digui
- Cauràs
- Ja t’ho he dit que cauries
- Compto fins a tres: un, dos i ...
- Menja
Per part dels mestres el rànquing és:
- A veure...
- Voleu fer el favor de ...
- Calleu
- Què es diu a l’entrar?
- Com es demana?
- Porta l’agenda
Les que jo utilitzo són:
- La propera vegada veuràs que et passarà...
- Per què has fet això?
Les utilitzem tantes vegades que no esperem gairebé ni la resposta, ni ells tenen intenció de donar-nos cap.
Quina és la vostra frase cèlebre?
28/2/08
Dijous, 28 de febrer de 2008
ENQUESTA MUSICAL
Avui hem fet, amb els de 5è, la posada en comú de l’enquesta que us vaig explicar.
Havien de preguntar, als pares, el nom de dos músics clàssics, primordialment compositors d’òpera.
La primera sorpresa per a ells ha estat en comprovar que els pares si que sabien dir músics clàssics, cosa que ells mateixos dubtaven fa una setmana.
Els guanyadors han estat, amb diferència, Mozart i Beethoven. Malgrat que Beethoven només va escriure una sola òpera: "Fidelio"
A l’enquesta també han sortit altres músics com Wagner, Verdi, Donizetti, Puccini... fins i tot Vivaldi, Bach i Chopin.
Els hi he explicat anècdotes, curiositat o fets històrics de tots els músics que anaven dient. Sense adonar-nos ha passat gairebé l’hora de música.
Han après moltes coses, han gaudit de la classe, s’han escoltat els uns als altres i m’han fet un munt de preguntes interessants.
Les programacions del Departament d'Ensenyament no contemplen aquest tipus de classes. Cal fer llenguatge musical, qualitats del so, musicogrames llargs i avorrits i escoltar uns fragments de música que ni tan sols jo aguanto.
Si els vostres fills un dia d’aquests us parlen de música, de compositors, d’òpera... serà el moment perfecte per tenir una conversa amb ells, tot oblidant la violència i la TV i creant vincles amb ells.
És ben bé igual no acabar de complir el programa oficial. Al cap i a la fi els que escriuen les programacions no llegeixen aquest bloc. La realitat escolar interessa ben poc des d’un despatx.
ENQUESTA MUSICAL
Avui hem fet, amb els de 5è, la posada en comú de l’enquesta que us vaig explicar.
Havien de preguntar, als pares, el nom de dos músics clàssics, primordialment compositors d’òpera.
La primera sorpresa per a ells ha estat en comprovar que els pares si que sabien dir músics clàssics, cosa que ells mateixos dubtaven fa una setmana.
Els guanyadors han estat, amb diferència, Mozart i Beethoven. Malgrat que Beethoven només va escriure una sola òpera: "Fidelio"
A l’enquesta també han sortit altres músics com Wagner, Verdi, Donizetti, Puccini... fins i tot Vivaldi, Bach i Chopin.
Els hi he explicat anècdotes, curiositat o fets històrics de tots els músics que anaven dient. Sense adonar-nos ha passat gairebé l’hora de música.
Han après moltes coses, han gaudit de la classe, s’han escoltat els uns als altres i m’han fet un munt de preguntes interessants.
Les programacions del Departament d'Ensenyament no contemplen aquest tipus de classes. Cal fer llenguatge musical, qualitats del so, musicogrames llargs i avorrits i escoltar uns fragments de música que ni tan sols jo aguanto.
Si els vostres fills un dia d’aquests us parlen de música, de compositors, d’òpera... serà el moment perfecte per tenir una conversa amb ells, tot oblidant la violència i la TV i creant vincles amb ells.
És ben bé igual no acabar de complir el programa oficial. Al cap i a la fi els que escriuen les programacions no llegeixen aquest bloc. La realitat escolar interessa ben poc des d’un despatx.
ACTIVITATS EN FAMÍLIA
Hem posat noves activitats per fer en família al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme
Hem posat noves activitats per fer en família al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme
27/2/08
Dimecres, 27 de febrer de 2008
Pressing Catch
Aquest post d’avui vol ser un atac directe (ja que parlaré de violència utilitzaré vocabulari adient) a tots els pares que compren als seus fills la col·lecció de SmackDown o Pressing Catch.
Com es pot fomentar, des de casa, a que els vostres fills tinguin aquesta afecció que només desencadena violència?
En quin moment del dia perdeu els papers i, esteu tan cansats i desmotivats, que us gasteu els diners en cromos, on surten homes i dones, mig despullats, amb cares violentes?
Com podeu veure, amb tranquil·litat, que els vostres fills fan que aquests lluitadors siguin els seus ídols?
Què penseu quan els veieu que passen hores mirant aquesta mena de dones i homes, musculats artificialment, i no hi ha cap llibre per llegir a la tauleta de nit?
Com podeu permetre que portin aquests àlbums a l’escola, i què només vulguin jugar a barallar-se al pati?
Com a mestra necessito que algú m’ho expliqui i em doni raons de pes.
Pressing Catch
Aquest post d’avui vol ser un atac directe (ja que parlaré de violència utilitzaré vocabulari adient) a tots els pares que compren als seus fills la col·lecció de SmackDown o Pressing Catch.
Com es pot fomentar, des de casa, a que els vostres fills tinguin aquesta afecció que només desencadena violència?
En quin moment del dia perdeu els papers i, esteu tan cansats i desmotivats, que us gasteu els diners en cromos, on surten homes i dones, mig despullats, amb cares violentes?
Com podeu veure, amb tranquil·litat, que els vostres fills fan que aquests lluitadors siguin els seus ídols?
Què penseu quan els veieu que passen hores mirant aquesta mena de dones i homes, musculats artificialment, i no hi ha cap llibre per llegir a la tauleta de nit?
Com podeu permetre que portin aquests àlbums a l’escola, i què només vulguin jugar a barallar-se al pati?
Com a mestra necessito que algú m’ho expliqui i em doni raons de pes.
26/2/08
Dimarts, 26 de febrer de 2008
UN MATÍ AL PARVULARI
Aclaparada per la feina de despatx, que no m’agrada fer, decideixo anar a donar una volta pel parvulari.
Heus aquí el que em trobo.
Els Pollets, d’un any, estan intentant desxifrar si la Isabel els hi ensenya una pera, o una taronja o una poma.
Els Cargols, de 2 anys, estan treballant el traç horitzontal.
Els Peixos, de 3 anys, intenten trobar totes les “e” amagades en un text.
Els Óssos, de 4 anys, estan molt concentrats. Fa un dia de primavera. Tenen els finestrals de la classe oberts de bat a bat i senten els ocells del pati.
Els hi crido l’atenció tot dient que escoltin els ocells però no em fan gaire cas. Tots estan concentrats en la feina. És la primera vegada, en la seva vida escolar, que fan un dictat.
Tenen el full pautat, el llapis amb bona punta i la goma a punt d’utilitzar.
La senyoreta els hi repeteix la síl·laba que cal escriure: pi...
Ho han d’escriure amb lletra lligada, començar pel punt marcat i no sortir de la pauta... quina feinada!!!
Malgrat el seu esforç tots estan tranquils, conscients del treball que estan fent i contents dels seus resultats.
Heus aquí el que em trobo.
Els Pollets, d’un any, estan intentant desxifrar si la Isabel els hi ensenya una pera, o una taronja o una poma.
Els Cargols, de 2 anys, estan treballant el traç horitzontal.
Els Peixos, de 3 anys, intenten trobar totes les “e” amagades en un text.
Els Óssos, de 4 anys, estan molt concentrats. Fa un dia de primavera. Tenen els finestrals de la classe oberts de bat a bat i senten els ocells del pati.
Els hi crido l’atenció tot dient que escoltin els ocells però no em fan gaire cas. Tots estan concentrats en la feina. És la primera vegada, en la seva vida escolar, que fan un dictat.
Tenen el full pautat, el llapis amb bona punta i la goma a punt d’utilitzar.
La senyoreta els hi repeteix la síl·laba que cal escriure: pi...
Ho han d’escriure amb lletra lligada, començar pel punt marcat i no sortir de la pauta... quina feinada!!!
Malgrat el seu esforç tots estan tranquils, conscients del treball que estan fent i contents dels seus resultats.
M’agrada molt veure els nens de l’escola així...
25/2/08
Dilluns, 25 de febrer de 2008
AVUI ÉS... UN GRAN DIA!
Aquests dies estem immersos, de nou, amb les entrevistes a pares i mares dels nostres alumnes d’infantil. El curs vinent aquests nens i nenes començaran una nova etapa educativa i cal parlar de varies qüestions.
M’he adonat, amb molta satisfacció, que les famílies tornen a preocupar-se per la disciplina a l’escola, pel treball ben fet, per la cultura de l’esforç i pels valors.
El club social, amb poques normes, en que algunes escoles s’havien convertit, ja no són del gust de tothom.
Cal recordar que a l’escola anem a treballar,a aprendre moltes coses, tot gaudint d’un ambient tranquil, alegre i de respecte per part de tota la comunitat educativa.
Ja sabeu que sóc optimista de mena però les entrevistes, que he tingut aquesta tarda, m’han donat molta energia per seguir treballant en la mateixa línea que portem.
Malgrat que soni presumptuós i mai a gust de tothom, a la nostra escola, i gràcies també a vosaltres, fem la feina molt ben feta.
Hi ha una mestra que cada matí comença el dia dient:
- Bon dia. Avui és...
I tots responen: - ... un gran dia!!!
Fem que ho sigui.
AVUI ÉS... UN GRAN DIA!
Aquests dies estem immersos, de nou, amb les entrevistes a pares i mares dels nostres alumnes d’infantil. El curs vinent aquests nens i nenes començaran una nova etapa educativa i cal parlar de varies qüestions.
M’he adonat, amb molta satisfacció, que les famílies tornen a preocupar-se per la disciplina a l’escola, pel treball ben fet, per la cultura de l’esforç i pels valors.
El club social, amb poques normes, en que algunes escoles s’havien convertit, ja no són del gust de tothom.
Cal recordar que a l’escola anem a treballar,a aprendre moltes coses, tot gaudint d’un ambient tranquil, alegre i de respecte per part de tota la comunitat educativa.
Ja sabeu que sóc optimista de mena però les entrevistes, que he tingut aquesta tarda, m’han donat molta energia per seguir treballant en la mateixa línea que portem.
Malgrat que soni presumptuós i mai a gust de tothom, a la nostra escola, i gràcies també a vosaltres, fem la feina molt ben feta.
Hi ha una mestra que cada matí comença el dia dient:
- Bon dia. Avui és...
I tots responen: - ... un gran dia!!!
Fem que ho sigui.
24/2/08
Divendres, 22 de febrer de 2008
NOVES PROGRAMACIONS
Ens tornen a demanar noves programacions que s’adaptin a la nova Llei.
Ens tornen a demanar que omplim papers i papers.
Canvien els Llibres d’escolaritat i hem d’omplir-ne de nous i tancar els vells.
Hem d’escriure tot allò que fem cada minut a la classe.
Hem d’escriure cadascuna de les xerrades que hem tingut amb les famílies, el que hem decidit al Claustre, la memòria del dia...
Hem de treballar per competències, plantejar els controls d’una altra manera.
Tornar a escriure totes les decisions que prenem i per què les prenem.
Les reformes fetes des d’un despatx mai poden ser satisfactòries per la realitat escolar.
Ens tornen a demanar que omplim papers i papers.
Canvien els Llibres d’escolaritat i hem d’omplir-ne de nous i tancar els vells.
Hem d’escriure tot allò que fem cada minut a la classe.
Hem d’escriure cadascuna de les xerrades que hem tingut amb les famílies, el que hem decidit al Claustre, la memòria del dia...
Hem de treballar per competències, plantejar els controls d’una altra manera.
Tornar a escriure totes les decisions que prenem i per què les prenem.
Les reformes fetes des d’un despatx mai poden ser satisfactòries per la realitat escolar.
DIBUIX: FRATO
21/2/08
Dijous 21 de febrer de 2008
WAGNER
Avui els hi parlava, als de 5è, de Wagner.
Explicava anècdotes curioses i així, d’aquesta manera, penso que ho recordaran més.
Al remarcar-los la importància de Wagner i la seva influència en el món de l’òpera m’han preguntat que com era que aquest personatge, segons ells, no era massa famós.
He preguntat que entenien per músics famosos i han contestat: Beethoven, Bach, Vivaldi, Mozart...
Els hi he parlat de la diferència que hi ha entre ser famós i popular.
Al final hem decidit que faríem un sondeig i preguntarien al pare i a la mare quins dos músics clàssics els hi venien al cap de primer moment. Després ho posaríem en comú i trauríem conclusions.
Tot d’una han començat a dir:
- això no sortirà bé...
- el meu pare no en té ni idea de música...
- la meva mare no coneix cap músic...
- ho hauríem de preguntar als AVIS, ells sabem més coses IMPORTANTS que els pares.
Tots han estat d’acord.
“Els avis saben més coses importants que els pares”, aquesta frase és digna de ser estudiada per un sociòleg.
Els nens pensen que els avis saben més, coneixen més coses...
Per què han arribat a aquesta conclusió? Ho ignoro però jo penso que pot ser per la falta de diàleg quotidià, de sobretaula, del dia a dia.
Els nostres fills desconeixen allò que sabem?, allò que ens agrada? Les nostres opinions? El nostre bagatge cultural?
Un cop més deixo la pregunta a l’aire.
WAGNER
Avui els hi parlava, als de 5è, de Wagner.
Explicava anècdotes curioses i així, d’aquesta manera, penso que ho recordaran més.
Al remarcar-los la importància de Wagner i la seva influència en el món de l’òpera m’han preguntat que com era que aquest personatge, segons ells, no era massa famós.
He preguntat que entenien per músics famosos i han contestat: Beethoven, Bach, Vivaldi, Mozart...
Els hi he parlat de la diferència que hi ha entre ser famós i popular.
Al final hem decidit que faríem un sondeig i preguntarien al pare i a la mare quins dos músics clàssics els hi venien al cap de primer moment. Després ho posaríem en comú i trauríem conclusions.
Tot d’una han començat a dir:
- això no sortirà bé...
- el meu pare no en té ni idea de música...
- la meva mare no coneix cap músic...
- ho hauríem de preguntar als AVIS, ells sabem més coses IMPORTANTS que els pares.
Tots han estat d’acord.
“Els avis saben més coses importants que els pares”, aquesta frase és digna de ser estudiada per un sociòleg.
Els nens pensen que els avis saben més, coneixen més coses...
Per què han arribat a aquesta conclusió? Ho ignoro però jo penso que pot ser per la falta de diàleg quotidià, de sobretaula, del dia a dia.
Els nostres fills desconeixen allò que sabem?, allò que ens agrada? Les nostres opinions? El nostre bagatge cultural?
Un cop més deixo la pregunta a l’aire.
20/2/08
Dimecres, 20 de febrer de 2008
RECORDS D'ESCOLA
Eren gairebé les 8:00 del vespre quan he anat a tancar l’escola.
Entrar de nit a una escola buida fa certa basarda. Sents el vent com s’escola pels racons. Les taules cruixien. Les bates penjades esperen als nens de bon matí. Els calaixos plens de llibres, fulls i llapis sempre esperen a caure a terra quan hi ha el màxim silenci.
L’olor característic. El silenci escandalós.
Normalment entro ràpid, poso les alarmes, tanco els llums i marxo gairebé corrents. Avui, en canvi, m’hi he passejat.
Tota la meva vida gira al voltant d’una escola. O he estat alumna o mestra.
Durant 13 anys vaig ser alumna de l’escola de la qual ara en parlo com a mestra.
Tots els racons estan plens de records.
He recordat els entrepans que menjava a l’hora del pati i que trobava boníssims. Les tardes plujoses que feia que els vidres s’entelessin. El moment que deien el meu nom per que em venien a buscar. La Srta. Maria, la meva mestra preferida, que em va ensenyar a llegir, la Srta. Elena amb bata blanca i fent les classes amb micròfon...
Les hores tocant el piano. L’he obert per tocar una estona però, en el silenci, les notes han ressonat massa fort i trencaven la màgia del moment.
He llegit el nom dels nens i les nenes en els penjadors.
Quins records tindran ells de la seva escola? Què és el que recordaran? M’agrada pensar que formo part d’aquests records.
Mentre llegiu ara, de ben segur, estareu pensant en la vostra escola.
Què recordeu?
RECORDS D'ESCOLA
Eren gairebé les 8:00 del vespre quan he anat a tancar l’escola.
Entrar de nit a una escola buida fa certa basarda. Sents el vent com s’escola pels racons. Les taules cruixien. Les bates penjades esperen als nens de bon matí. Els calaixos plens de llibres, fulls i llapis sempre esperen a caure a terra quan hi ha el màxim silenci.
L’olor característic. El silenci escandalós.
Normalment entro ràpid, poso les alarmes, tanco els llums i marxo gairebé corrents. Avui, en canvi, m’hi he passejat.
Tota la meva vida gira al voltant d’una escola. O he estat alumna o mestra.
Durant 13 anys vaig ser alumna de l’escola de la qual ara en parlo com a mestra.
Tots els racons estan plens de records.
He recordat els entrepans que menjava a l’hora del pati i que trobava boníssims. Les tardes plujoses que feia que els vidres s’entelessin. El moment que deien el meu nom per que em venien a buscar. La Srta. Maria, la meva mestra preferida, que em va ensenyar a llegir, la Srta. Elena amb bata blanca i fent les classes amb micròfon...
Les hores tocant el piano. L’he obert per tocar una estona però, en el silenci, les notes han ressonat massa fort i trencaven la màgia del moment.
He llegit el nom dels nens i les nenes en els penjadors.
Quins records tindran ells de la seva escola? Què és el que recordaran? M’agrada pensar que formo part d’aquests records.
Mentre llegiu ara, de ben segur, estareu pensant en la vostra escola.
Què recordeu?
19/2/08
Dilluns, 18 de febrer de 2008
FELICITAT
A vegades algú em pregunta: Què puc fer per què el meu fill sigui feliç?
La resposta no la sé però jo crec que el que cal fer per ser feliç és actuar des del cor.
Avui us explicaré un conte:
Estaven reunits els Déus de l’Univers. Pensaven que la Felicitat era un Do especial, per tant havien d’amargar-la en un lloc ben complicat, ja que només els que la cercaven i la valoressin, serien mereixedors d’ella.
La conversa, entre els Déus, va anar així:
- L’amagarem dins dels mars...
- No, que arribaran allà amb facilitat
- L’amagarem a dins els volcans...
- No, l’home no es domina a ell mateix, però acabarà dominant el foc
- Dins les roques...
- No. Anirà en busca de metalls i la trobarà i llavors la vendrà com si fos or
- En el cel?
- Tampoc. Dominarà l’aire i la trobarà.
- Ja ho sé!. Amagarem la felicitat en un lloc que mai imaginarà.
- A on, a on?
- El lloc de l’univers on l’home més trigarà en mirar és: a l’interior del seu cor
La vostra felicitat, i la dels vostres fills, està dins de cadascú de vosaltres. En el dia a dia. En el somriure. En el bon dia. En l’empenta de viure cada moment. En la valoració del molt que ja tenim.
Què passeu un feliç dia.
FELICITAT
A vegades algú em pregunta: Què puc fer per què el meu fill sigui feliç?
La resposta no la sé però jo crec que el que cal fer per ser feliç és actuar des del cor.
Avui us explicaré un conte:
Estaven reunits els Déus de l’Univers. Pensaven que la Felicitat era un Do especial, per tant havien d’amargar-la en un lloc ben complicat, ja que només els que la cercaven i la valoressin, serien mereixedors d’ella.
La conversa, entre els Déus, va anar així:
- L’amagarem dins dels mars...
- No, que arribaran allà amb facilitat
- L’amagarem a dins els volcans...
- No, l’home no es domina a ell mateix, però acabarà dominant el foc
- Dins les roques...
- No. Anirà en busca de metalls i la trobarà i llavors la vendrà com si fos or
- En el cel?
- Tampoc. Dominarà l’aire i la trobarà.
- Ja ho sé!. Amagarem la felicitat en un lloc que mai imaginarà.
- A on, a on?
- El lloc de l’univers on l’home més trigarà en mirar és: a l’interior del seu cor
La vostra felicitat, i la dels vostres fills, està dins de cadascú de vosaltres. En el dia a dia. En el somriure. En el bon dia. En l’empenta de viure cada moment. En la valoració del molt que ja tenim.
Què passeu un feliç dia.
17/2/08
Divendres, 15 de febrer de 2008
ANEM AL TEATRE
Anar al teatre i que, els nens i les nenes, quedin meravellats amb l’espectacle, les mestres contentes i els actors ens felicitin pel comportament del nostres alumnes, és una gran satisfacció.
“La Via Làctia” és un espectacle Musical de titelles gegants amb llum negra. Per tant dalt de l’escenari es pot crear una màgia que sorprèn constantment pels efectes de llum i color.
La història s’ubica al planeta Argos. Els seus habitants tenen la característica que com més aprenen més els hi creix el cap. A tots els hi passa això menys al nostre protagonista Karim.
Els argonians s’alimenten exclusivament de llet, però les reserves del planeta s’estan acabant.
Karim serà el responsable de fer un viatge per l’espai i buscar un estrany animal que dóna llet. D'aquesta manera arribarà a la Terra i podrà salvar el seu planeta.
Amb aquest argument es pot treballar l’autoestima, les pors, el reciclatge, el respecte, la tolerància...
Des d’aquí felicito a la Companyia “El Cau de l’unicorn” per la seva feina ben feta.
ANEM AL TEATRE
Anar al teatre i que, els nens i les nenes, quedin meravellats amb l’espectacle, les mestres contentes i els actors ens felicitin pel comportament del nostres alumnes, és una gran satisfacció.
“La Via Làctia” és un espectacle Musical de titelles gegants amb llum negra. Per tant dalt de l’escenari es pot crear una màgia que sorprèn constantment pels efectes de llum i color.
La història s’ubica al planeta Argos. Els seus habitants tenen la característica que com més aprenen més els hi creix el cap. A tots els hi passa això menys al nostre protagonista Karim.
Els argonians s’alimenten exclusivament de llet, però les reserves del planeta s’estan acabant.
Karim serà el responsable de fer un viatge per l’espai i buscar un estrany animal que dóna llet. D'aquesta manera arribarà a la Terra i podrà salvar el seu planeta.
Amb aquest argument es pot treballar l’autoestima, les pors, el reciclatge, el respecte, la tolerància...
Des d’aquí felicito a la Companyia “El Cau de l’unicorn” per la seva feina ben feta.
14/2/08
Dijous, 14 de febrer de 2008
MENJADORES
Els llibres de text no tenen en compte la situació geogràfica dels nens i les nenes.
A Medi natural cal fer una menjadora pels ocellets.
Il·lusionats els nostres alumnes de 3r. han fet menjadores pels ocells i clar... que fem amb elles?
Tenir-les a la classe no té massa sentit.
Ja sabeu que les mestres som persones de recursos per tant... ja ens veieu penjant-les a l’arbre més proper.
Davant mateix de l’escola, al carrer del darrera (menys mal!) hi tenim arbres i hem sortit a penjar les menjadores.
La veritat és que ens hem divertit tots plegats mentre les col·locàvem, tot i que dubtem de la seva eficàcia.
El més probable és que hi vinguin a menjar els coloms o les gavines que ens envolten, però el que compte és l’estona divertida que hem passat.
De moment fa tres dies que estan penjades. No ha vingut cap bonic ocell però ningú les ha fet malbé.
Potser haurem de tornar a posar-les a la primavera per tenir més sort.
A Medi natural cal fer una menjadora pels ocellets.
Il·lusionats els nostres alumnes de 3r. han fet menjadores pels ocells i clar... que fem amb elles?
Tenir-les a la classe no té massa sentit.
Ja sabeu que les mestres som persones de recursos per tant... ja ens veieu penjant-les a l’arbre més proper.
Davant mateix de l’escola, al carrer del darrera (menys mal!) hi tenim arbres i hem sortit a penjar les menjadores.
La veritat és que ens hem divertit tots plegats mentre les col·locàvem, tot i que dubtem de la seva eficàcia.
El més probable és que hi vinguin a menjar els coloms o les gavines que ens envolten, però el que compte és l’estona divertida que hem passat.
De moment fa tres dies que estan penjades. No ha vingut cap bonic ocell però ningú les ha fet malbé.
Potser haurem de tornar a posar-les a la primavera per tenir més sort.
13/2/08
Dimecres, 13 de febrer de 2008
EDUCACIÓ FÍSICA EN ANGLÈS
Aquesta setmana hem començat un nou projecte a l’escola: l’educació Física en anglès.
És un projecte pilot que hem engegat amb molta il·lusió.
Ho portarem a terme des de P3 fins a 6è.
Hem programat una sèrie de frases, ordres i rutines, totes elles en anglès, segons l’edat i els coneixements previs.
No es tracta de parlar tota l’estona en anglès, de moment l’objectiu que ens hem marcat, és anar introduint aquesta llengua fora de l’àmbit estrictament gramatical i ortogràfic.
La idea és que d’una manera molt lúdica aprenguin construccions i vocabulari.
El fet de fer-ho en una activitat que els hi agrada molt, esperem aconseguir resultats bons i sobretot molt motivadors.
Ja anirem valorant l’experiència poc a poc. De ben segur que serà satisafactòria.
EDUCACIÓ FÍSICA EN ANGLÈS
Aquesta setmana hem començat un nou projecte a l’escola: l’educació Física en anglès.
És un projecte pilot que hem engegat amb molta il·lusió.
Ho portarem a terme des de P3 fins a 6è.
Hem programat una sèrie de frases, ordres i rutines, totes elles en anglès, segons l’edat i els coneixements previs.
No es tracta de parlar tota l’estona en anglès, de moment l’objectiu que ens hem marcat, és anar introduint aquesta llengua fora de l’àmbit estrictament gramatical i ortogràfic.
La idea és que d’una manera molt lúdica aprenguin construccions i vocabulari.
El fet de fer-ho en una activitat que els hi agrada molt, esperem aconseguir resultats bons i sobretot molt motivadors.
Ja anirem valorant l’experiència poc a poc. De ben segur que serà satisafactòria.
12/2/08
Dimarts, 12 de febrer de 2008
MATRIOSKAS I CANÇONS
Que tots cantin a la classe de Música és un dels meus objectius primordials, ja ho sabeu.
Amb els més petits he d’inventar mil recursos per motivar-los.
Aquesta setmana el Penta i la Grama, els nostres angelets de la Música, els hi ha portat una Matrioska molt i molt gran.
El joc consistia en que havien de cantar, tots junts, una cançó si volien que la nina s’obrís i en sortís una altre de petita dintre.
Els hi ha encantat el joc! Han cantat tots, amb molta emoció, riallers i sense treure la vista de la matrioska. Jo la feia ballar i l’obria, amb molt de misteri, cada vegada que s’acabava una nova cançó.
M’ho he passat tan bé com ells, la veritat.
MATRIOSKAS I CANÇONS
Que tots cantin a la classe de Música és un dels meus objectius primordials, ja ho sabeu.
Amb els més petits he d’inventar mil recursos per motivar-los.
Aquesta setmana el Penta i la Grama, els nostres angelets de la Música, els hi ha portat una Matrioska molt i molt gran.
El joc consistia en que havien de cantar, tots junts, una cançó si volien que la nina s’obrís i en sortís una altre de petita dintre.
Els hi ha encantat el joc! Han cantat tots, amb molta emoció, riallers i sense treure la vista de la matrioska. Jo la feia ballar i l’obria, amb molt de misteri, cada vegada que s’acabava una nova cançó.
M’ho he passat tan bé com ells, la veritat.
11/2/08
Dilluns, 11 de febrer de 2008
INFORMES
Aquesta setmana donarem els informes a tots els nens i les nenes d’Infantil, segon cicle.
Aquests informes porten una gran feina per fer-los. Només són vàlids fins al moment que s’entreguen, després només us han de servir com a punt de partida per seguir treballant.
Imagineu que jo us donés unes 1000 o més frases i vosaltres haguéssiu d’escollir una cinquantena per definir-vos, per valorar el vostre comportament, les vostres qualitats, el vostre caràcter... feina difícil, no trobeu? Doncs això és el que han d’intentar fer les tutores.
Sóc conscient que a tots ens agrada llegir un informe sobre el que fan els nostres fills a l’escola, com es relacionen, com actuen... però no hem de fer de l’escrit el perfil social del nostre fill.
Els informes els hem de llegir tranquil·lament, un parell de vegades i prou. No analitzeu frase per frase. No llegiu entre línies.
Us heu de quedar amb la primera impressió, guardar-lo i rellegir-lo a final de curs quan se us doni l’altre, per poder veure l’evolució. D’aquí uns anys us faran molta gràcia i a ells encara més.
Els millors informes són els del dia a dia a la porta de l’escola, quan entra feliç, quan l’han passat de pàgina o tot allò que us explica amb il·lusió.
Recordo una vegada una nena de 5 anys que no cantava mai, no participava a la classe i es quedava quieta mirant. Vaig escriure a l’informe: No vol participar, no li agrada cantar, és molt vergonyosa.
L’endemà la mare va venir angoixada. A partir d'aquell dia, sense més ni més, va començar a participar de les classes de manera molt activa.
Els nens canvien d’avui per demà, estan evolucionant i creixent constantment.
Llegiu l’informe però no us caseu amb ell.
Si teniu dubtes veniu a parlar a l’escola i sobretot no compareu els informes dels nens al carrer, sempre n’hi ha un que hi surt perdent.
INFORMES
Aquesta setmana donarem els informes a tots els nens i les nenes d’Infantil, segon cicle.
Aquests informes porten una gran feina per fer-los. Només són vàlids fins al moment que s’entreguen, després només us han de servir com a punt de partida per seguir treballant.
Imagineu que jo us donés unes 1000 o més frases i vosaltres haguéssiu d’escollir una cinquantena per definir-vos, per valorar el vostre comportament, les vostres qualitats, el vostre caràcter... feina difícil, no trobeu? Doncs això és el que han d’intentar fer les tutores.
Sóc conscient que a tots ens agrada llegir un informe sobre el que fan els nostres fills a l’escola, com es relacionen, com actuen... però no hem de fer de l’escrit el perfil social del nostre fill.
Els informes els hem de llegir tranquil·lament, un parell de vegades i prou. No analitzeu frase per frase. No llegiu entre línies.
Us heu de quedar amb la primera impressió, guardar-lo i rellegir-lo a final de curs quan se us doni l’altre, per poder veure l’evolució. D’aquí uns anys us faran molta gràcia i a ells encara més.
Els millors informes són els del dia a dia a la porta de l’escola, quan entra feliç, quan l’han passat de pàgina o tot allò que us explica amb il·lusió.
Recordo una vegada una nena de 5 anys que no cantava mai, no participava a la classe i es quedava quieta mirant. Vaig escriure a l’informe: No vol participar, no li agrada cantar, és molt vergonyosa.
L’endemà la mare va venir angoixada. A partir d'aquell dia, sense més ni més, va començar a participar de les classes de manera molt activa.
Els nens canvien d’avui per demà, estan evolucionant i creixent constantment.
Llegiu l’informe però no us caseu amb ell.
Si teniu dubtes veniu a parlar a l’escola i sobretot no compareu els informes dels nens al carrer, sempre n’hi ha un que hi surt perdent.
10/2/08
Divendres, 8 de febrer de 2008
TEMPS LLIURE
Veure com els dissabtes, tot i no treballar, hi ha pares que porten els seus fills i filles a un esplai, diga-li cau o com vulguis, és una cosa que no he entès mai.
Anem tota la setmana atrafegats amb l’horari escolar i l’extraescolar. Ens veiem poc, no podem compartir el dinar i algunes vegades en prou feines el sopar, i el cap de setmana els volem també col·locats.
Tots volem que els nostres fills estiguin ben preparats per la societat competitiva, per tant és lògic que vulguem que facin idiomes, o música o esport… però els caps de setmana haurien de ser primordials per la família.
No vull dir que aquests esplais no estiguin bé, de ben segur deuen tenir, suposo i espero, una programació acurada i els monitors deuen ser persones sabedores de la seva responsabilitat, però jo dono prioritat als caps de setmana familiars.
Tenir els nens col·locats tot el matí o tarda de TOTS els dissabtes, i amb excursions constants de caps de setmana dóna molta llibertat als pares i la pèrdua d’aquesta als fills.
Els nens han de tenir temps lliure per aprendre a gestionar-lo ells mateixos. No parlo d’estar tots junts les 24 hores de dia, això crearia problemes de convivència però els nens han de tenir temps lliure igual que els adults i saber planificar-lo.
A vegades ens fa por que no estiguin tot el dia ocupats però si no els hi donem oportunitats i recursos és quan es passen el dia estirats davant la televisió i les mil i una maquinetes electròniques.
Ens molesten quan ens acompanyen al súper, o a la peixateria?
Ens molesten quan sortim a passejar per què no fan res més que demanar?
Els hi heu ensenyat a tenir algun hobby? A fer una col·lecció entusiasta que surt els diumenges i que tots dos aneu a comprar i després us la mireu?
Quants de temps fa que no passa una tarda jugant al terra tot inventant històries?
No els hi treiem el temps lliure als nens, és un tresor que només es té a la infantesa.
TEMPS LLIURE
Veure com els dissabtes, tot i no treballar, hi ha pares que porten els seus fills i filles a un esplai, diga-li cau o com vulguis, és una cosa que no he entès mai.
Anem tota la setmana atrafegats amb l’horari escolar i l’extraescolar. Ens veiem poc, no podem compartir el dinar i algunes vegades en prou feines el sopar, i el cap de setmana els volem també col·locats.
Tots volem que els nostres fills estiguin ben preparats per la societat competitiva, per tant és lògic que vulguem que facin idiomes, o música o esport… però els caps de setmana haurien de ser primordials per la família.
No vull dir que aquests esplais no estiguin bé, de ben segur deuen tenir, suposo i espero, una programació acurada i els monitors deuen ser persones sabedores de la seva responsabilitat, però jo dono prioritat als caps de setmana familiars.
Tenir els nens col·locats tot el matí o tarda de TOTS els dissabtes, i amb excursions constants de caps de setmana dóna molta llibertat als pares i la pèrdua d’aquesta als fills.
Els nens han de tenir temps lliure per aprendre a gestionar-lo ells mateixos. No parlo d’estar tots junts les 24 hores de dia, això crearia problemes de convivència però els nens han de tenir temps lliure igual que els adults i saber planificar-lo.
A vegades ens fa por que no estiguin tot el dia ocupats però si no els hi donem oportunitats i recursos és quan es passen el dia estirats davant la televisió i les mil i una maquinetes electròniques.
Ens molesten quan ens acompanyen al súper, o a la peixateria?
Ens molesten quan sortim a passejar per què no fan res més que demanar?
Els hi heu ensenyat a tenir algun hobby? A fer una col·lecció entusiasta que surt els diumenges i que tots dos aneu a comprar i després us la mireu?
Quants de temps fa que no passa una tarda jugant al terra tot inventant històries?
No els hi treiem el temps lliure als nens, és un tresor que només es té a la infantesa.
7/2/08
Dijous, 7 de febrer de 2008
ELS POLLETS I EL COLOR BLAU
Ara els hi toca aprendre el color blau als nostres Pollets.
Us heu d’imaginar a la Isabel i a la Marta dient ben fort, mentre que ells pinten: blau, blau, blau!!!
Mentrestant hi ha qui repeteix el mateix, n’hi ha que no hi fa cap cas, altres aplaudeixen, altres riuen, altres dormen plàcidament, altres es barallen per seure just al mateix lloc del llarg banc de la classe... tot un ventall de possibilitats.
Us heu d’imaginar a la Isabel i a la Marta dient ben fort, mentre que ells pinten: blau, blau, blau!!!
Mentrestant hi ha qui repeteix el mateix, n’hi ha que no hi fa cap cas, altres aplaudeixen, altres riuen, altres dormen plàcidament, altres es barallen per seure just al mateix lloc del llarg banc de la classe... tot un ventall de possibilitats.
6/2/08
Dimecres, 6 de febrer de 2008
EL PAS A L'ESO...
Avui hem fet la Reunió a Maristes per a totes aquelles famílies que volen que els seus fills hi vagin a fer l’ESO.
Ay!!! L’ ESO!!! Quina por ens fa!!!
Els canvis sempre ens fan respecte i tenim tots una tendència còmode a deixar-ho tot tal com està però, també hem de pensar, que sempre tenim mecanismes per afrontar-los i que cal fer-ho amb totes les nostres forces i il·lusions.
Jo penso que no és massa recomanable anar a la mateixa escola des dels 3 anys fins els 18. Sovint el canvi, just al començar l’adolescència, va molt bé.
A l’escola han anat sempre amb els mateixos companys i és molt important mantenir les amistats, però obrir-se a noves persones, noves idees, i maneres de pensar i de fer és molt positiu.
La gran majoria dels nostres alumnes s’adapten molt bé al nou centre però tots heu de ser molts conscients que hi haurà un canvi.
Els nens a l'escola estan molt més tutelats, molt controlats i no són massa autònoms. A l’ESO això canviarà..
Aquest és un procés normal i cal que sigui així. Cal prendre decisions i a organitzar-se la vida pròpia però els pares hem de posar molt de la nostra part i totes les nostres energies.
És ara més que mai que hem de controlar, si si... heu llegit bé CONTROLAR, els menors cal controlar-los sense que ells ho notin massa, però vosaltres heu de tenir el control.
Feina feixuga? De ben segur. És més fàcil manejar un nen de 4 anys.
És absolutament lamentable que no coneixeu la majoria dels seus amics, ni el seu tutor ni els professors, que no sapigueu ben bé on van per les tardes, amb qui parlen per messenger o quina és la seva autoestima i el seu estat d’ànim.
Mentre que estiguin al col·legi no us heu de dir mai: ara ja és gran... ell això mai ho faria... sempre em diu tota la veritat...
La feina de pares i mares no es pot escriure en un manual però com sempre hem de pensar amb el nostre sentit comú.
Parleu el que pugueu amb ells, observeu-los molt i escolteu-los encara més.
Informeu-vos moltíssim i viviu amb naturalitat aquesta etapa adolescent.
No hi ha mal que cent anys duri.
EL PAS A L'ESO...
Avui hem fet la Reunió a Maristes per a totes aquelles famílies que volen que els seus fills hi vagin a fer l’ESO.
Ay!!! L’ ESO!!! Quina por ens fa!!!
Els canvis sempre ens fan respecte i tenim tots una tendència còmode a deixar-ho tot tal com està però, també hem de pensar, que sempre tenim mecanismes per afrontar-los i que cal fer-ho amb totes les nostres forces i il·lusions.
Jo penso que no és massa recomanable anar a la mateixa escola des dels 3 anys fins els 18. Sovint el canvi, just al començar l’adolescència, va molt bé.
A l’escola han anat sempre amb els mateixos companys i és molt important mantenir les amistats, però obrir-se a noves persones, noves idees, i maneres de pensar i de fer és molt positiu.
La gran majoria dels nostres alumnes s’adapten molt bé al nou centre però tots heu de ser molts conscients que hi haurà un canvi.
Els nens a l'escola estan molt més tutelats, molt controlats i no són massa autònoms. A l’ESO això canviarà..
Aquest és un procés normal i cal que sigui així. Cal prendre decisions i a organitzar-se la vida pròpia però els pares hem de posar molt de la nostra part i totes les nostres energies.
És ara més que mai que hem de controlar, si si... heu llegit bé CONTROLAR, els menors cal controlar-los sense que ells ho notin massa, però vosaltres heu de tenir el control.
Feina feixuga? De ben segur. És més fàcil manejar un nen de 4 anys.
És absolutament lamentable que no coneixeu la majoria dels seus amics, ni el seu tutor ni els professors, que no sapigueu ben bé on van per les tardes, amb qui parlen per messenger o quina és la seva autoestima i el seu estat d’ànim.
Mentre que estiguin al col·legi no us heu de dir mai: ara ja és gran... ell això mai ho faria... sempre em diu tota la veritat...
La feina de pares i mares no es pot escriure en un manual però com sempre hem de pensar amb el nostre sentit comú.
Parleu el que pugueu amb ells, observeu-los molt i escolteu-los encara més.
Informeu-vos moltíssim i viviu amb naturalitat aquesta etapa adolescent.
No hi ha mal que cent anys duri.
5/2/08
Dimarts, 5 de febrer de 2008
BEETHOVEN
Carregada amb llibres, CD i fotos entro a les classes, aquesta setmana, amb la intenció de presentar a Beethoven.
He escollit la música que vull que escoltin de manera molt acurada, he imprès la foto més característica i tinc anècdotes de la seva vida per explicar.
Sóc molt prim-mirada en temes musicals. Sabedora que l’assignatura de Música no té gaire valor en el nostre país, jo em prenc les meves classes com una qüestió personal.
M’agrada que aprenguin bé els conceptes i tinc una gran obsessió en que els nens estimin la música.
Els de 2n, fins i tot els de 1r, m’entenen quan parlo de pulsacions, melodies, ritmes, negres i corxeres i que quan fan les notes no vull ni làmpades ni piruletes…(si voleu entendre això els hi haureu de preguntar a ells mateixos i us ho explicaran…)
Cada dia està ple de noves anècdotes…, avantatges de ser mestra.
He començat la classe amb els més petitons, i després d’obrir la caixa dels angelets, que només s’obre si diem molt i molt fort: la Música ens omple el cor!!!, he començat preguntant: algú sap qui era Beethoven???
Tots han callat. He repetit la pregunta.
Un nen ha aixecat la mà. Que bé!!!, he pensat.
- Diga’m, tu saps qui és el Beethoven?
- Si, Beethoven és un gos molt gran que treu babes!!!
De sobte he recordat la pel·lícula Beethoven, un gos Sant Bernat.
Tinc molta feina per fer encara amb el músics i la Música!!!
BEETHOVEN
Carregada amb llibres, CD i fotos entro a les classes, aquesta setmana, amb la intenció de presentar a Beethoven.
He escollit la música que vull que escoltin de manera molt acurada, he imprès la foto més característica i tinc anècdotes de la seva vida per explicar.
Sóc molt prim-mirada en temes musicals. Sabedora que l’assignatura de Música no té gaire valor en el nostre país, jo em prenc les meves classes com una qüestió personal.
M’agrada que aprenguin bé els conceptes i tinc una gran obsessió en que els nens estimin la música.
Els de 2n, fins i tot els de 1r, m’entenen quan parlo de pulsacions, melodies, ritmes, negres i corxeres i que quan fan les notes no vull ni làmpades ni piruletes…(si voleu entendre això els hi haureu de preguntar a ells mateixos i us ho explicaran…)
Cada dia està ple de noves anècdotes…, avantatges de ser mestra.
He començat la classe amb els més petitons, i després d’obrir la caixa dels angelets, que només s’obre si diem molt i molt fort: la Música ens omple el cor!!!, he començat preguntant: algú sap qui era Beethoven???
Tots han callat. He repetit la pregunta.
Un nen ha aixecat la mà. Que bé!!!, he pensat.
- Diga’m, tu saps qui és el Beethoven?
- Si, Beethoven és un gos molt gran que treu babes!!!
De sobte he recordat la pel·lícula Beethoven, un gos Sant Bernat.
Tinc molta feina per fer encara amb el músics i la Música!!!
Ja podeu llegir els Pregons que han escrits els nens i les nenes i donar la vostra opinió.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme
http://www.xtec.cat/escoladelcarme
4/2/08
Dilluns, 4 de febrer de 2008
DESPRES DEL CARNESTOLTES... STA. EULÀLIA
Del 8 al 12 de febrer, Barcelona celebra la seva Festa Major d’hivern dedicada a Sta. Eulàlia. Els actes d’aquesta festa donen protagonisme als nens i nenes de la ciutat, i és per això que, amb 3r, 4r i 5è, hem fet un pregó.
Han quedat força bé. De fet va ser una activitat de Llengua (tot treballant les parts d’un pregó, la sintaxis i l’ortografia) i d’ètica (els drets i deures dels infants). La feina els va motivar molt i només per això ja hem acomplert l’objectiu que ens havíem marcat.
Els penjarem al Web per a que podeu valorar vosaltres mateixos.
De ben segur molts de vosaltres us preguntareu: qui era Sta. Eulàlia? Aquesta noia va viure al segle IV i va ser martiritzada 13 vegades quan tenia 13 anys.
Us heu adonat que al Claustre de la Catedral de Barcelona hi ha oques?
En concret n’hi ha 13, per recordar l’edat de la Santa i els seus martiris. Ella està enterrada a l’altar major de la catedral. La llegenda diu que mentre que la ciutat conservi les 13 oques, Sta. Eulàlia protegirà la ciutat.
Si voleu saber el programa de les festes consulteu http://bcn.cat/santaeulalia
DESPRES DEL CARNESTOLTES... STA. EULÀLIA
Del 8 al 12 de febrer, Barcelona celebra la seva Festa Major d’hivern dedicada a Sta. Eulàlia. Els actes d’aquesta festa donen protagonisme als nens i nenes de la ciutat, i és per això que, amb 3r, 4r i 5è, hem fet un pregó.
Han quedat força bé. De fet va ser una activitat de Llengua (tot treballant les parts d’un pregó, la sintaxis i l’ortografia) i d’ètica (els drets i deures dels infants). La feina els va motivar molt i només per això ja hem acomplert l’objectiu que ens havíem marcat.
Els penjarem al Web per a que podeu valorar vosaltres mateixos.
De ben segur molts de vosaltres us preguntareu: qui era Sta. Eulàlia? Aquesta noia va viure al segle IV i va ser martiritzada 13 vegades quan tenia 13 anys.
Us heu adonat que al Claustre de la Catedral de Barcelona hi ha oques?
En concret n’hi ha 13, per recordar l’edat de la Santa i els seus martiris. Ella està enterrada a l’altar major de la catedral. La llegenda diu que mentre que la ciutat conservi les 13 oques, Sta. Eulàlia protegirà la ciutat.
Si voleu saber el programa de les festes consulteu http://bcn.cat/santaeulalia
1/2/08
31/1/08
Dijous, 31 de gener de 2008
POLI-MESTRA
Estava omplint la Fitxa de pre-inscripció i quan va arribar a l’apartat on demanava la professió, la seva dona li va preguntar: -què hi poso? I ell va respondre: -Politòleg!
Vaig pensar que es deuria dedicar a la sociologia o a la política.
El tracte afable i cordial de la nostra primera entrevista, va fer que em decidís a preguntar-li què era ben bé ser “politòleg”. Em va dir quina era la seva tasca concreta actualment i va acabar dient: de totes maneres un politòleg pot fer de tot.
Aquell dia jo havia tingut una jornada especialment complicada i vaig pensar, amb ironia, que jo era una Poli-mestra.
Avui, atrafegada durant tot el dia, he recordat la conversa i m’he tornat a atorgar la professió de Poli-mestra.
Tot el dia fent fotos de classe en classe, serrant fustes per les pancartes, trobar frases boniques de Música, buscar la manera de que les maraques que hem fet sonin fort, dibuixar els barrets, repartir les disfresses, posar les fotos en el pen-drive per donar-les el més aviat possible a l’informàtic (si posen les fotos de Carnaval durant la Quaresma ja no tenen gràcia), repassar les autoritzacions de tothom...
Però el millor de tot és que aquest títol de Poli-mestra, també em permet admirar tot tipus de corbates (força lletges, per cert) que m’ensenyen orgullosos, comprovar mil maneres diferents de fer una truita per esmorzar tot veient com obren l’entrepà amb molt de compte. I sobretot em permet veure els seus ulls il·lusionats i feliços quan, al final de dia, entro a la classe per repartir la disfressa que demà portaran.
Ens veiem a la Rua.
POLI-MESTRA
Estava omplint la Fitxa de pre-inscripció i quan va arribar a l’apartat on demanava la professió, la seva dona li va preguntar: -què hi poso? I ell va respondre: -Politòleg!
Vaig pensar que es deuria dedicar a la sociologia o a la política.
El tracte afable i cordial de la nostra primera entrevista, va fer que em decidís a preguntar-li què era ben bé ser “politòleg”. Em va dir quina era la seva tasca concreta actualment i va acabar dient: de totes maneres un politòleg pot fer de tot.
Aquell dia jo havia tingut una jornada especialment complicada i vaig pensar, amb ironia, que jo era una Poli-mestra.
Avui, atrafegada durant tot el dia, he recordat la conversa i m’he tornat a atorgar la professió de Poli-mestra.
Tot el dia fent fotos de classe en classe, serrant fustes per les pancartes, trobar frases boniques de Música, buscar la manera de que les maraques que hem fet sonin fort, dibuixar els barrets, repartir les disfresses, posar les fotos en el pen-drive per donar-les el més aviat possible a l’informàtic (si posen les fotos de Carnaval durant la Quaresma ja no tenen gràcia), repassar les autoritzacions de tothom...
Però el millor de tot és que aquest títol de Poli-mestra, també em permet admirar tot tipus de corbates (força lletges, per cert) que m’ensenyen orgullosos, comprovar mil maneres diferents de fer una truita per esmorzar tot veient com obren l’entrepà amb molt de compte. I sobretot em permet veure els seus ulls il·lusionats i feliços quan, al final de dia, entro a la classe per repartir la disfressa que demà portaran.
Ens veiem a la Rua.
30/1/08
Dimecres, 30 de gener de 2008
CARNAVAL!!!
Entre sumes i restes. Lectures i còpies.
Tot continuant aprenent el color blau i la lletra E.
Preguntant taules de multiplicar i lliçons de natura i socials.
La rutina a l’escola continua però el Carnestoltes ha deixat el seu rastre i de tant en tant la disbauxa i la xerinola ha entrat a les classes.
Ho voleu veure?
Si entreu al Web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme serà com tenir una petita finestra des d’on podeu veure com viuen el Carnaval els nostres nens i nenes.
CARNAVAL!!!
Entre sumes i restes. Lectures i còpies.
Tot continuant aprenent el color blau i la lletra E.
Preguntant taules de multiplicar i lliçons de natura i socials.
La rutina a l’escola continua però el Carnestoltes ha deixat el seu rastre i de tant en tant la disbauxa i la xerinola ha entrat a les classes.
Ho voleu veure?
Si entreu al Web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme serà com tenir una petita finestra des d’on podeu veure com viuen el Carnaval els nostres nens i nenes.
29/1/08
Dimarts, 29 de gener de 2007
CATOSFERA LITERÀRIA
A la primavera, per Sant Jordi, sortirà un llibre que serà la Primera Antologia de la catosfera de Blogs literaris en català.
Vaig presentar el blog de l’escola a concurs, on un jurat valorava, entre altres coses, la qualitat dels textos.
Avui m’han notificat que he estat seleccionada per formar part d’aquesta edició.
El post que vaig presentar, i que sortirà en el llibre si no hi ha altres suggeriments, serà el que vaig escriure el dia 1 de novembre de 2006.
http://lamevaescola.blogspot.com/2006/11/dimecres-1-de-novembre-2006-ella-s.html
Estic molt contenta.
El blog ha permès apropar l’escola a tots els que hi formeu part. També ha permès mostrar una realitat escolar a tots aquells que no hi formeu part.
El vostre suport diari m’anima a continuar cada dia.
Gràcies a tots. Sense vosaltres no hagués estat possible.
CATOSFERA LITERÀRIA
A la primavera, per Sant Jordi, sortirà un llibre que serà la Primera Antologia de la catosfera de Blogs literaris en català.
Vaig presentar el blog de l’escola a concurs, on un jurat valorava, entre altres coses, la qualitat dels textos.
Avui m’han notificat que he estat seleccionada per formar part d’aquesta edició.
El post que vaig presentar, i que sortirà en el llibre si no hi ha altres suggeriments, serà el que vaig escriure el dia 1 de novembre de 2006.
http://lamevaescola.blogspot.com/2006/11/dimecres-1-de-novembre-2006-ella-s.html
Estic molt contenta.
El blog ha permès apropar l’escola a tots els que hi formeu part. També ha permès mostrar una realitat escolar a tots aquells que no hi formeu part.
El vostre suport diari m’anima a continuar cada dia.
Gràcies a tots. Sense vosaltres no hagués estat possible.
28/1/08
Dilluns, 28 de gener de 2008
UNA TARDA A LA BIBLIOTECA
Són gairebé les set del vespre. Ha estat un dilluns amb els “mals de cap” normals.
Avui hi ha Claustre i he sortit un moment per veure com anava el futbol dels petits.
Tornava a l’escola a punt per tancar.
He sentit que de lluny em cridaven. La primera espontaneïtat s’ha tornat vergonya a mesura que s’apropava, però estava contenta de veure’m.
El seu germà arrufava les celles, això de trobar-me pel carrer, fora de l’escola, no li fa massa gràcia.
Tots quatre, el papa, la mama, la nena i el nen, venien de passar una estona a la Biblioteca.
Havien compartit contes, històries, descobriments...
És molt encoratjador veure famílies que esgarrapen temps al temps. Massa vegades deixem de fer coses importants per fer coses urgents.
Recordeu gaudir d’estones amb els vostres fills, recordeu no corre tant, recordeu col·leccionar moments i felicitats petites. Ja sé que us ho he dit altres vegades però us ho repetiré per fer-vos memòria. La velocitat de cada dia no ens deixa veure el paisatge que ens envolta.
Malgrat les males noticies sobre l’ensenyament, la falta d’educació i la desmotivació dels mestres, que cada dia surt a la premsa, hem de seguir treballant, ni que tan sols sigui per a una família que torna de passar una tarda a la Biblioteca.
Aquesta ha estat la meva felicitat petita d’avui.
UNA TARDA A LA BIBLIOTECA
Són gairebé les set del vespre. Ha estat un dilluns amb els “mals de cap” normals.
Avui hi ha Claustre i he sortit un moment per veure com anava el futbol dels petits.
Tornava a l’escola a punt per tancar.
He sentit que de lluny em cridaven. La primera espontaneïtat s’ha tornat vergonya a mesura que s’apropava, però estava contenta de veure’m.
El seu germà arrufava les celles, això de trobar-me pel carrer, fora de l’escola, no li fa massa gràcia.
Tots quatre, el papa, la mama, la nena i el nen, venien de passar una estona a la Biblioteca.
Havien compartit contes, històries, descobriments...
És molt encoratjador veure famílies que esgarrapen temps al temps. Massa vegades deixem de fer coses importants per fer coses urgents.
Recordeu gaudir d’estones amb els vostres fills, recordeu no corre tant, recordeu col·leccionar moments i felicitats petites. Ja sé que us ho he dit altres vegades però us ho repetiré per fer-vos memòria. La velocitat de cada dia no ens deixa veure el paisatge que ens envolta.
Malgrat les males noticies sobre l’ensenyament, la falta d’educació i la desmotivació dels mestres, que cada dia surt a la premsa, hem de seguir treballant, ni que tan sols sigui per a una família que torna de passar una tarda a la Biblioteca.
Aquesta ha estat la meva felicitat petita d’avui.
25/1/08
Divendres, 25 de gener de 2008
CARNAVAL
Teniu la Programació del Carnaval al web de l'escola.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
CARNAVAL
Teniu la Programació del Carnaval al web de l'escola.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
24/1/08
Dijous, 24 de gener de 2008
CARNAVAL!!!
Gairebé no ens hem refet del Nadal que ja entrem de ple al Carnaval.
Els nens i nenes de 6è. ja han preparat el pregó i el llegiran avui a totes les classes a fi de preparar aquesta festa la setmana que ve.
Preneu bona nota, el pregó diu així:
Per Carnaval tot si val: gresca, festa i disbauxa.
Com que és una festa esbojarrada, el Carnestoltes demana:
- El dilluns vindrem tots sense ulls!!! Nooo, que és broma però com que rimava... El dilluns amb davantal farem la classe tal com cal.
- Si el dimarts vols triomfar, una sabata diferent portaràs i la cara et pintaràs.
- El dimecres si no vols estar refredat, posa’t una cinta o barret al cap
- El Dijous Gras per esmorzar una truita ben gran et menjaràs, amb corbata o corbatí ho gaudiràs pel matí
- I el divendres tots a la Rua de l’escola... molta festa i xerinola.
Quina és la disfressa d’aquest any??? S’accepten apostes... qui ho endevini, premi segur.
CARNAVAL!!!
Gairebé no ens hem refet del Nadal que ja entrem de ple al Carnaval.
Els nens i nenes de 6è. ja han preparat el pregó i el llegiran avui a totes les classes a fi de preparar aquesta festa la setmana que ve.
Preneu bona nota, el pregó diu així:
Per Carnaval tot si val: gresca, festa i disbauxa.
Com que és una festa esbojarrada, el Carnestoltes demana:
- El dilluns vindrem tots sense ulls!!! Nooo, que és broma però com que rimava... El dilluns amb davantal farem la classe tal com cal.
- Si el dimarts vols triomfar, una sabata diferent portaràs i la cara et pintaràs.
- El dimecres si no vols estar refredat, posa’t una cinta o barret al cap
- El Dijous Gras per esmorzar una truita ben gran et menjaràs, amb corbata o corbatí ho gaudiràs pel matí
- I el divendres tots a la Rua de l’escola... molta festa i xerinola.
Quina és la disfressa d’aquest any??? S’accepten apostes... qui ho endevini, premi segur.
23/1/08
Dimecres, 23 de gener de 2008
AVE MARIA
Quan vaig a fer la sortida dels nens de futbol, a Maristes, normalment em quedo al vestíbul d’entrada esperant-los i no entro fins el pati a buscar-los.
Gairebé cada dia, van taral·lejant la cançó d’en David Bisbal: “Ave Maria, cuando serás mía?...”
No he entès mai perquè surten cantant aquesta cançó i normalment els hi dic: - però què canteu?
De fet no he rebut mai resposta. Fins avui era una d’aquelles incògnites que no s’entenen.
Aquesta tarda he arribat molt d’hora i, per no esperar-me al vestíbul, he anat fins al pati. M’estava entretenint distretament mirant les aules, els murals... i al girar-me he vist la porta de la petita capella que tenen.
Els nens hi passen per davant fins arribar on jo els espero.
M’he fet un fart de riure jo sola. Per fi he descobert perquè cada dia surten amb la cançoneta al cap.
Al mig de la gran porta i amb lletres enormes he llegit: Ave Maria.
AVE MARIA
Quan vaig a fer la sortida dels nens de futbol, a Maristes, normalment em quedo al vestíbul d’entrada esperant-los i no entro fins el pati a buscar-los.
Gairebé cada dia, van taral·lejant la cançó d’en David Bisbal: “Ave Maria, cuando serás mía?...”
No he entès mai perquè surten cantant aquesta cançó i normalment els hi dic: - però què canteu?
De fet no he rebut mai resposta. Fins avui era una d’aquelles incògnites que no s’entenen.
Aquesta tarda he arribat molt d’hora i, per no esperar-me al vestíbul, he anat fins al pati. M’estava entretenint distretament mirant les aules, els murals... i al girar-me he vist la porta de la petita capella que tenen.
Els nens hi passen per davant fins arribar on jo els espero.
M’he fet un fart de riure jo sola. Per fi he descobert perquè cada dia surten amb la cançoneta al cap.
Al mig de la gran porta i amb lletres enormes he llegit: Ave Maria.
22/1/08
Dimarts, 22 de febrer de 2008 
BOL TIBETÀ
Heu vist mai un bol tibetà?
És una mena de cassola sense nanses que, quan es frega per fora amb una baqueta, produeix un so harmònic molt agradable.
Si li dones un cop sec el so dura molta estona i, al posar el dit a sobre del bol, notes la vibració amb una mena de pessigolleig molt divertit.
Els tibetans l’utilitzen per la relaxació i la concentració però els meus alumnes, de 3 i 4 anys, l’han trobat tan divertit i emocionant que els ha esverat força.
La Música permet fer aquest tipus d’experiència a la classe, ha estat una manera molt lúdica d’entendre les qualitats del so, d’adonar-nos que el so “viatge” i de discriminar un so molt agut d’un de molt greu.
És una mena de cassola sense nanses que, quan es frega per fora amb una baqueta, produeix un so harmònic molt agradable.
Si li dones un cop sec el so dura molta estona i, al posar el dit a sobre del bol, notes la vibració amb una mena de pessigolleig molt divertit.
Els tibetans l’utilitzen per la relaxació i la concentració però els meus alumnes, de 3 i 4 anys, l’han trobat tan divertit i emocionant que els ha esverat força.
La Música permet fer aquest tipus d’experiència a la classe, ha estat una manera molt lúdica d’entendre les qualitats del so, d’adonar-nos que el so “viatge” i de discriminar un so molt agut d’un de molt greu.
HEM PENJAT AL WEB FOTOS DEL PROJECTE CAMERUN.
21/1/08
Dilluns, 21 de gener de 2008
PROJECTE CAMERUN (1a. part)
A l’escola hem tingut la oportunitat d’engegar un Projecte d’intercanvi cultural amb una escola del Camerun.
És una prova pilot que anirem enfilant a mesura que passi el curs i després d’analitzar les primeres experiències.
El que volem aconseguir, a part de que coneguin altres realitats escolars, és fer-los adonar de les grans diferències que existeixen entre els dos països.
Aprofitarem per conèixer diferents cultures, tradicions, jocs, geografia, costums... i que al Camerun hi ha altres coses interessants a part de l’Eto’o.
Els hi hem fet arribar dibuixos nostres i tenim fotos dels nens i les nenes d’allà.
De moment hem explicat encara poca cosa però les anècdotes han estat divertides.
A la classe de 1r., la Dolors els hi va explicar que allà no tenien televisió i els va encoratjar a no veure-la durant una tarda.
L’endemà van fer una posada en comú i els resultats van ser diversos.
La majoria no va engegar la televisió (ens ho creurem) i van dedicar l’estona a jugar o llegir. Alguns van confessar que no havien resistit i al final la van engegar.
Una mare em va trucar per donar-me un encàrrec i em va comentar que ja tenien ganes que el nen anés a dormir per engegar per fi la televisió!!! Quina tarda més llarga que se’ls hi va fer, tot i que aplaudia la iniciativa.
Un pare es va quedar sense veure el futbol.
La més divertida va venir de la Patricia. Va assegurar no haver vist la televisió en tota la tarda però quan li vam preguntar que havia fet va respondre molt seriosa:
- vaig posar un vídeo de les Brats!!!
PROJECTE CAMERUN (1a. part)
A l’escola hem tingut la oportunitat d’engegar un Projecte d’intercanvi cultural amb una escola del Camerun.
És una prova pilot que anirem enfilant a mesura que passi el curs i després d’analitzar les primeres experiències.
El que volem aconseguir, a part de que coneguin altres realitats escolars, és fer-los adonar de les grans diferències que existeixen entre els dos països.
Aprofitarem per conèixer diferents cultures, tradicions, jocs, geografia, costums... i que al Camerun hi ha altres coses interessants a part de l’Eto’o.
Els hi hem fet arribar dibuixos nostres i tenim fotos dels nens i les nenes d’allà.
De moment hem explicat encara poca cosa però les anècdotes han estat divertides.
A la classe de 1r., la Dolors els hi va explicar que allà no tenien televisió i els va encoratjar a no veure-la durant una tarda.
L’endemà van fer una posada en comú i els resultats van ser diversos.
La majoria no va engegar la televisió (ens ho creurem) i van dedicar l’estona a jugar o llegir. Alguns van confessar que no havien resistit i al final la van engegar.
Una mare em va trucar per donar-me un encàrrec i em va comentar que ja tenien ganes que el nen anés a dormir per engegar per fi la televisió!!! Quina tarda més llarga que se’ls hi va fer, tot i que aplaudia la iniciativa.
Un pare es va quedar sense veure el futbol.
La més divertida va venir de la Patricia. Va assegurar no haver vist la televisió en tota la tarda però quan li vam preguntar que havia fet va respondre molt seriosa:
- vaig posar un vídeo de les Brats!!!
20/1/08
Divendres, 18 de gener de 2008
EXCURSIÓ A CAN CANADELL
Quan tornen d’excursió els nens de ciutat sempre arriben amb més bon color.
Tot i està cansats i força bruts fan tots molt bona cara i, normalment, porten les galtes ben vermelles.
L’excursió va anar d’allò més bé.
Si més no, veure cavalls, cabres, ovelles i natura sempre és una bona experiència pels barcelonins.
Em van explicar que havien fet mató. Van bullir la llet i quan estava ben calenta van tirar suc de llimona. Després ho van colar i ja van tenir el mató a punt.
Es van estranyar, tal i com em van comentar, que no havien utilitzat la llet directament de la cabra per fer el mató, sinó que havien utilitzat llet amb tetrabrik.
Em va fer molta gràcia el comentari. Els nostres petits habitants d’una gran ciutat estan molt mentalitzats de que a comarques tot és més natural però cal recordar-los que no per això hem d’oblidar els requisits mínims de sanitat.
Els hi vaig dir que menjar mató fet directament de la llet munyida els hi hagués fet mal a la panxa però, després de veure l’aspecte que tenia el mató que van portar, no preguntaré a ningú com els hi va sentar el mató després de menjar-lo a casa.
EXCURSIÓ A CAN CANADELL
Quan tornen d’excursió els nens de ciutat sempre arriben amb més bon color.
Tot i està cansats i força bruts fan tots molt bona cara i, normalment, porten les galtes ben vermelles.
L’excursió va anar d’allò més bé.
Si més no, veure cavalls, cabres, ovelles i natura sempre és una bona experiència pels barcelonins.
Em van explicar que havien fet mató. Van bullir la llet i quan estava ben calenta van tirar suc de llimona. Després ho van colar i ja van tenir el mató a punt.
Es van estranyar, tal i com em van comentar, que no havien utilitzat la llet directament de la cabra per fer el mató, sinó que havien utilitzat llet amb tetrabrik.
Em va fer molta gràcia el comentari. Els nostres petits habitants d’una gran ciutat estan molt mentalitzats de que a comarques tot és més natural però cal recordar-los que no per això hem d’oblidar els requisits mínims de sanitat.
Els hi vaig dir que menjar mató fet directament de la llet munyida els hi hagués fet mal a la panxa però, després de veure l’aspecte que tenia el mató que van portar, no preguntaré a ningú com els hi va sentar el mató després de menjar-lo a casa.
18/1/08
17/1/08
Dijous, 17 de gener de 2008
EDUCACIÓ EN VALORS
Ahir em van preguntar quina era la meva escala de valors a l’hora de prendre decisions a l’escola.
La resposta “correcte” hagués estat dir la generositat, la tolerància, la sinceritat... una llarga llista, en un ordre aleatori, segons el moment.
Tots tenim una escala de valors però no podem dir en quin ordre col·loquem cada un.
El que realment compta és el que transmetem al nostre fill o filla. Podem inculcar però ells només ho veuran si nosaltres ho apliquem.
A casa cal trobar uns criteris coherents i clars. Ja podem dir que ha de ser sincer si nosaltres no ho som massa. Que sigui generós i tolerant si tampoc ho som del tot.
No crec que calgui programar i estudiar quins valors volem ensenyar, potser el que hauríem de pensar és si ens agrada el que veu en nosaltres.
Els pares i les mares som, per als nostres fills, un referent, un model i el seu rumb.
Si aconseguim una bona comunicació i respecte, acceptar aquests valors serà més fàcil per a la família, sobretot quan siguin adolescents.
L’escola transmet uns valors més teòrics i els ajuda a veure diferents maneres d’entendre la societat, les persones, l’entorn... i aleshores poden comparar i decidir.
Només així educarem en valors. Una frase que està de moda i que, de ben segur, els nostres avis ho feien de manera més espontània i eficient.
EDUCACIÓ EN VALORS
Ahir em van preguntar quina era la meva escala de valors a l’hora de prendre decisions a l’escola.
La resposta “correcte” hagués estat dir la generositat, la tolerància, la sinceritat... una llarga llista, en un ordre aleatori, segons el moment.
Tots tenim una escala de valors però no podem dir en quin ordre col·loquem cada un.
El que realment compta és el que transmetem al nostre fill o filla. Podem inculcar però ells només ho veuran si nosaltres ho apliquem.
A casa cal trobar uns criteris coherents i clars. Ja podem dir que ha de ser sincer si nosaltres no ho som massa. Que sigui generós i tolerant si tampoc ho som del tot.
No crec que calgui programar i estudiar quins valors volem ensenyar, potser el que hauríem de pensar és si ens agrada el que veu en nosaltres.
Els pares i les mares som, per als nostres fills, un referent, un model i el seu rumb.
Si aconseguim una bona comunicació i respecte, acceptar aquests valors serà més fàcil per a la família, sobretot quan siguin adolescents.
L’escola transmet uns valors més teòrics i els ajuda a veure diferents maneres d’entendre la societat, les persones, l’entorn... i aleshores poden comparar i decidir.
Només així educarem en valors. Una frase que està de moda i que, de ben segur, els nostres avis ho feien de manera més espontània i eficient.
16/1/08
Dimecres, 16 de gener de 2008
CONVERSES
Un petit de tres anys em diu:
- Saps què? Demà és el meu cumple
- Ah si? Que bé! I quants en fas?, li dic
Després d’un llarg silenci…
- Ara no me’n recordo..
- Quants en tens ara?, li pregunto
Torna el silenci...
- No me’n recordo...
- Apa seu que començarem la classe de Música.
Al cap d’una estona, a mitja cançó, torna cap a mi.
- Saps què? Demà no és el meu cumple. No me’n recordo quan és.
- Mira, ja n’hi ha prou. Si no m’escoltes tampoc te’n recordaràs de la cançó que estem aprenent.
- Si que me’n recordo
- Ah si? Quina cançó és?
Llarg silenci...
- “Martí, el Dofí"! Em diu tot rialler i amb cara de triomf
Quina sort que tenen en recordar més fàcilment les cançons que la seva edat, he pensat. Això sí que és prioritzar amb simplicitat.
Els meus pensaments entraven perillosament en el món filosòfic quan el soroll de la classe m’ha fet tornar a la realitat. Els he fet callar.
He tornat a engegar el CD mentre intentava recordar quina cançó estava ensenyant, al mateix moment que jo si que recordava perfectament la meva edat.
CONVERSES
Un petit de tres anys em diu:
- Saps què? Demà és el meu cumple
- Ah si? Que bé! I quants en fas?, li dic
Després d’un llarg silenci…
- Ara no me’n recordo..
- Quants en tens ara?, li pregunto
Torna el silenci...
- No me’n recordo...
- Apa seu que començarem la classe de Música.
Al cap d’una estona, a mitja cançó, torna cap a mi.
- Saps què? Demà no és el meu cumple. No me’n recordo quan és.
- Mira, ja n’hi ha prou. Si no m’escoltes tampoc te’n recordaràs de la cançó que estem aprenent.
- Si que me’n recordo
- Ah si? Quina cançó és?
Llarg silenci...
- “Martí, el Dofí"! Em diu tot rialler i amb cara de triomf
Quina sort que tenen en recordar més fàcilment les cançons que la seva edat, he pensat. Això sí que és prioritzar amb simplicitat.
Els meus pensaments entraven perillosament en el món filosòfic quan el soroll de la classe m’ha fet tornar a la realitat. Els he fet callar.
He tornat a engegar el CD mentre intentava recordar quina cançó estava ensenyant, al mateix moment que jo si que recordava perfectament la meva edat.
15/1/08
Dimarts, 15 de gener de 2008
ABBY
L’Abby és hindú. Treballa de mestre a la India i ha vingut a passar les vacances a Barcelona.
El seu hobby és fer figures amb paper de seda.
Amb tires de paper plegades, sense pega, i tallant estratègicament, aconsegueix fer autèntiques meravelles.
Avui ens ha vingut a fer una demostració pels més grans de l’escola.
Hem quedat tots amb la boca oberta veient el que anava sortint.
Quan ha fet la rosa, les mestres que estàvem mirant, hem pensat enseguida que ja teníem el treball de Sant Jordi per aquest any, però em temo que haurem de practicar bastant per aconseguir els mateixos resultats que l’Abby.
Les fotos són la seqüència d’una de les flors que ens ha fet.
Jutgeu vosaltres mateixos.
Penjarem alguna foto més al web.
ABBY
L’Abby és hindú. Treballa de mestre a la India i ha vingut a passar les vacances a Barcelona.
El seu hobby és fer figures amb paper de seda.
Amb tires de paper plegades, sense pega, i tallant estratègicament, aconsegueix fer autèntiques meravelles.
Avui ens ha vingut a fer una demostració pels més grans de l’escola.
Hem quedat tots amb la boca oberta veient el que anava sortint.
Quan ha fet la rosa, les mestres que estàvem mirant, hem pensat enseguida que ja teníem el treball de Sant Jordi per aquest any, però em temo que haurem de practicar bastant per aconseguir els mateixos resultats que l’Abby.
Les fotos són la seqüència d’una de les flors que ens ha fet.
Jutgeu vosaltres mateixos.
Penjarem alguna foto més al web.
14/1/08
Dilluns, 14 de gener de 2008
L'EDUCACIÓ A L'ESCOLA
Aquest matí pujava les escales ràpidament per donar un encàrrec i m’he trobat amb el Marc que, tot deixant-me passar, em diu:
- passa, passa Senyoreta...
Més tard anava carregada amb quatre aparells CD nous que hem comprat i la Marta de seguida ha volgut ajudar-me per repartir-los a les classes.
Estava al vestíbul de sortida al pati amb unes visites i han passat els de 6è., gairebé tots han saludat dient “Bona tarda”.
Porto la fila, pel carrer, amb ordre. Tots van parlant tranquil·lament i saben on s’han de parar.
Tot plegat gens malament per uns nens de Primària.
Les mestres no sempre prediquem al desert...
L'EDUCACIÓ A L'ESCOLA
Aquest matí pujava les escales ràpidament per donar un encàrrec i m’he trobat amb el Marc que, tot deixant-me passar, em diu:
- passa, passa Senyoreta...
Més tard anava carregada amb quatre aparells CD nous que hem comprat i la Marta de seguida ha volgut ajudar-me per repartir-los a les classes.
Estava al vestíbul de sortida al pati amb unes visites i han passat els de 6è., gairebé tots han saludat dient “Bona tarda”.
Porto la fila, pel carrer, amb ordre. Tots van parlant tranquil·lament i saben on s’han de parar.
Tot plegat gens malament per uns nens de Primària.
Les mestres no sempre prediquem al desert...
13/1/08
Diumenge, 13 de gener de 2008
PLAY O PARXÍS?
L’altre dia, a la ràdio, el locutor del programa em va demanar que defenses el joc tradicional, la lectura i la imaginació davant dels jocs electrònics (Ds, Play, Wii...)
No vaig voler entrar en el debat, el programa era pels nens i jo volia que hi participessin ells activament i per això vaig traspassar la pregunta a ells.
En realitat el que jo crec és que qualsevol tipus de joc ha de ser divertit, estimulant, creatiu... però també cal que sigui sociabilitzador.
Jugar amb altres persones, de la mateixa edat o d’edats diferents, permet introduir noves idees, competència, estratègia, acceptació de normes... un seguit d’actituds molt importants per la formació integral de tots plegats.
No tots els jocs compleixen totes les funcions necessàries per tant, és interessant tenir un ampli ventall de possibilitats.
El més important és, com sempre, el sentit comú. Els extrems sempre són dolents. No cal que el nostre fill sigui l’únic en no tenir Play, el que cal és ensenyar-li a dosificar les coses.
Un temps per llegir, un altre per xerrar, un altre per la pilota, un altre pel joc simbòlic, una estoneta a la Play i una altra estoneta al parxís.
Hi ha temps per tot? De ben segur que si.
PLAY O PARXÍS?
L’altre dia, a la ràdio, el locutor del programa em va demanar que defenses el joc tradicional, la lectura i la imaginació davant dels jocs electrònics (Ds, Play, Wii...)
No vaig voler entrar en el debat, el programa era pels nens i jo volia que hi participessin ells activament i per això vaig traspassar la pregunta a ells.
En realitat el que jo crec és que qualsevol tipus de joc ha de ser divertit, estimulant, creatiu... però també cal que sigui sociabilitzador.
Jugar amb altres persones, de la mateixa edat o d’edats diferents, permet introduir noves idees, competència, estratègia, acceptació de normes... un seguit d’actituds molt importants per la formació integral de tots plegats.
No tots els jocs compleixen totes les funcions necessàries per tant, és interessant tenir un ampli ventall de possibilitats.
El més important és, com sempre, el sentit comú. Els extrems sempre són dolents. No cal que el nostre fill sigui l’únic en no tenir Play, el que cal és ensenyar-li a dosificar les coses.
Un temps per llegir, un altre per xerrar, un altre per la pilota, un altre pel joc simbòlic, una estoneta a la Play i una altra estoneta al parxís.
Hi ha temps per tot? De ben segur que si.
10/1/08
Dijous, 10 de gener de 2008
ANEM A LA RÀDIO
Avui hem anat a Com Ràdio amb els nens, les nenes, els pares, les mares i fins i tot alguna àvia de 5è.
Hem visitat les instal·lacions, els estudis, la sala d’informatius... i després hem fet un programa en directe.
Penso que ha estat una experiència interessant i instructiva.
La ràdio és una desconeguda per a molts nens i ha estat una bona manera de conèixer-la.
El programa, Digues COM, s’emetia en directe a les 20:00 del vespre i espero que hagi quedat prou bé. El penjarem a la web i podreu jutjar vosaltres mateixos.
Hem parlat una mica de tot i de res en concret, però el conductor del programa, Miquel Giménez, els ha fet reflexionar una mica sobre la lectura i els jocs de la Play, la DS i la Wii. Sort que ahir em van explicar, els petits de 2n., les diferències que hi ha entre elles.
Unes de les coses que m’he adonat és que alguns nens són força diferents en presència dels pares. Exterioritzen un caràcter més fort i menys paciència. Evidentment altres es manifesten tal i com són sempre, encantadors i educats.
Amb la Tutora, la M. Dolors, ens ha quedat força clar que hem de treballar, a classe, més valors com la generositat, la tolerància i la paciència. Ho tindrem en compte.
ANEM A LA RÀDIO
Avui hem anat a Com Ràdio amb els nens, les nenes, els pares, les mares i fins i tot alguna àvia de 5è.
Hem visitat les instal·lacions, els estudis, la sala d’informatius... i després hem fet un programa en directe.
Penso que ha estat una experiència interessant i instructiva.
La ràdio és una desconeguda per a molts nens i ha estat una bona manera de conèixer-la.
El programa, Digues COM, s’emetia en directe a les 20:00 del vespre i espero que hagi quedat prou bé. El penjarem a la web i podreu jutjar vosaltres mateixos.
Hem parlat una mica de tot i de res en concret, però el conductor del programa, Miquel Giménez, els ha fet reflexionar una mica sobre la lectura i els jocs de la Play, la DS i la Wii. Sort que ahir em van explicar, els petits de 2n., les diferències que hi ha entre elles.
Unes de les coses que m’he adonat és que alguns nens són força diferents en presència dels pares. Exterioritzen un caràcter més fort i menys paciència. Evidentment altres es manifesten tal i com són sempre, encantadors i educats.
Amb la Tutora, la M. Dolors, ens ha quedat força clar que hem de treballar, a classe, més valors com la generositat, la tolerància i la paciència. Ho tindrem en compte.
9/1/08
Dimecres, 9 de gener de 2008
MENJAR A L'ESCOLA
A primera hora del matí em diuen que doni dieta per dinar a un nen perque no està bé de la panxa. Cap problema.
Per aquelles casualitats estic al passadís quan ell baixa al pati, ben carregat amb un brik enorme de suc de varies fruites i un entrepà de xoriço! Us ho dic de veritat.
- On vas amb això? Li pregunto
- Al pati. Em respon molt sorprès
- Però tu no estaves malament de la panxa?
- Si. Aquesta nit he vomitat...
- Com és que portes suc? (aleshores, mirant l’entrepà, he vist el xoriço vermell que sobresortia pels costats) ... i xoriço?, he afegit.
- És l’únic que m’agrada!!!
He estat a punt de donar-li una explicació del que cal menjar quan s’està malalt de la panxa però m’ho he repensat ja que el destinatari correcte no era ell.
Tenim al nostre abast molts mitjans per saber com menjar sa i equilibrat i, malgrat tota la informació, hi ha gent que prefereix no tenir una discussió diària amb el seu fill sobre els hàbits alimentaris sans.
Els nens que dinen a l’escola tenen un ventall més ampli de gustos i estan més acostumats a menjar de tot. Això és un avantatge i un inconvenient.
L’avantatge és que tenen una dieta equilibrada i molt variada, però l'inconvenient és que les famílies, sabedores d'això, no s’amoïnen massa a l’hora de sopar i estalvien problemes. Evidentment és més còmode donar allò que els hi agrada i acabar la festa en pau.
Cal garantir també el menjar sa i variat a casa per poder portar a terme una bona educació dietètica, evitar l’obesitat i el colesterol.
A mig matí ha vomitat l’esmorzar.
MENJAR A L'ESCOLA
A primera hora del matí em diuen que doni dieta per dinar a un nen perque no està bé de la panxa. Cap problema.
Per aquelles casualitats estic al passadís quan ell baixa al pati, ben carregat amb un brik enorme de suc de varies fruites i un entrepà de xoriço! Us ho dic de veritat.
- On vas amb això? Li pregunto
- Al pati. Em respon molt sorprès
- Però tu no estaves malament de la panxa?
- Si. Aquesta nit he vomitat...
- Com és que portes suc? (aleshores, mirant l’entrepà, he vist el xoriço vermell que sobresortia pels costats) ... i xoriço?, he afegit.
- És l’únic que m’agrada!!!
He estat a punt de donar-li una explicació del que cal menjar quan s’està malalt de la panxa però m’ho he repensat ja que el destinatari correcte no era ell.
Tenim al nostre abast molts mitjans per saber com menjar sa i equilibrat i, malgrat tota la informació, hi ha gent que prefereix no tenir una discussió diària amb el seu fill sobre els hàbits alimentaris sans.
Els nens que dinen a l’escola tenen un ventall més ampli de gustos i estan més acostumats a menjar de tot. Això és un avantatge i un inconvenient.
L’avantatge és que tenen una dieta equilibrada i molt variada, però l'inconvenient és que les famílies, sabedores d'això, no s’amoïnen massa a l’hora de sopar i estalvien problemes. Evidentment és més còmode donar allò que els hi agrada i acabar la festa en pau.
Cal garantir també el menjar sa i variat a casa per poder portar a terme una bona educació dietètica, evitar l’obesitat i el colesterol.
A mig matí ha vomitat l’esmorzar.
4/1/08
Divendres, 4 de gener de 2008
REIS
Malgrat tot, no hi ha una nit més màgica que la Nit de Reis.
Avui un amic em deia que a casa seva, tots ja adults, havien decidit que els Reis passessin de llarg... quina ximpleria!!!
Jo demà faré que tothom, a casa, deixi la seva sabata a la vista i així l’endemà la trobaran plena de dolçaines, que no menjaran, però que fan il·lusió.
Els Reis, de ben segur, hi passaran i deixaran paquets, preciosament embolicats, amb regals plens dels millors desitjos.
Avui, tot donant algunes de les disfresses de la cavalcada de demà, he recuperat el meu esperit nadalenc.
Quina sort embriagar-se amb tanta facilitat d’uns ulls infantils brillants i d’una il·lusió.
Em miren i em somriuen. No tenen més ulls per obrir.
Gaudiu de la Nit i torneu-vos tots Reis Mags ben carregats de petits moments.
No us perdeu la mirada dels nens a l’obrir el regal que esperen i regaleu-vos, vosaltres mateixos, els millors desitjos de felicitat, ja que aquesta és un camí no pas un destí.
Bons Reis!!!
REIS
Malgrat tot, no hi ha una nit més màgica que la Nit de Reis.
Avui un amic em deia que a casa seva, tots ja adults, havien decidit que els Reis passessin de llarg... quina ximpleria!!!
Jo demà faré que tothom, a casa, deixi la seva sabata a la vista i així l’endemà la trobaran plena de dolçaines, que no menjaran, però que fan il·lusió.
Els Reis, de ben segur, hi passaran i deixaran paquets, preciosament embolicats, amb regals plens dels millors desitjos.
Avui, tot donant algunes de les disfresses de la cavalcada de demà, he recuperat el meu esperit nadalenc.
Quina sort embriagar-se amb tanta facilitat d’uns ulls infantils brillants i d’una il·lusió.
Em miren i em somriuen. No tenen més ulls per obrir.
Gaudiu de la Nit i torneu-vos tots Reis Mags ben carregats de petits moments.
No us perdeu la mirada dels nens a l’obrir el regal que esperen i regaleu-vos, vosaltres mateixos, els millors desitjos de felicitat, ja que aquesta és un camí no pas un destí.
Bons Reis!!!
3/1/08
Dijous, 3 de gener de 2008
ACABEM...
Un dels encants de les festes de Nadal és que em fan tanta il·lusió que arribin com que s’acabin.
M’agrada el Pre-Nadal a l’escola i el Nadal pròpiament, però el dia 30 ja estic una mica neguitosa, el dia 1 força cansada i la feina d’ajudant de patge ja em col·lapse del tot.
Acabo avorrint fermament les Nadales, els turrons se m’assequen a la cuina, el pessebre té pols, l’arbre em fa nosa i els guarniments de Nadal ja començo a trobar-los “horteres” i lletjos.
Cada cop hi ha més tiquets i menys euros a la meva cartera.
No he sentit a parlar mai de la depressió post-nadal. La gent té ganes de tornar a la normalitat, fet que no passa a l’estiu. Volem menjar verdura, fruita i beure aigua fresca.
Ens queda però la traca final: la cavalcada de Reis.
Us espero a tots la Nit de Reis. Si em veieu em crideu que us donaré caramels.
ACABEM...
Un dels encants de les festes de Nadal és que em fan tanta il·lusió que arribin com que s’acabin.
M’agrada el Pre-Nadal a l’escola i el Nadal pròpiament, però el dia 30 ja estic una mica neguitosa, el dia 1 força cansada i la feina d’ajudant de patge ja em col·lapse del tot.
Acabo avorrint fermament les Nadales, els turrons se m’assequen a la cuina, el pessebre té pols, l’arbre em fa nosa i els guarniments de Nadal ja començo a trobar-los “horteres” i lletjos.
Cada cop hi ha més tiquets i menys euros a la meva cartera.
No he sentit a parlar mai de la depressió post-nadal. La gent té ganes de tornar a la normalitat, fet que no passa a l’estiu. Volem menjar verdura, fruita i beure aigua fresca.
Ens queda però la traca final: la cavalcada de Reis.
Us espero a tots la Nit de Reis. Si em veieu em crideu que us donaré caramels.
30/12/07
Diumenge, 30 de desembre de 2007
ANY NOU
Tot i ser un tòpic, fer balanç de l’any que s’acaba és una excusa per intentar millorar en el proper any.
2007 no ha estat un mal any.
He escrit força però he llegit menys del que voldria. He conegut a gent interessant i he fet nous amics. He portat a terme més de la meitat dels meus projectes personals i gairebé tots els professionals.
He tingut grans malsdecap i un munt de felicitats petites, crec que la balança compensa.
He gaudit d’un bon cafè amb bona companyia, he rigut i m’he emocionat.
He compartit experiències, pensaments, idees i opinions amb tots vosaltres i espero fer-ho durant tot el proper any que ve.
He anat al gimnàs menys vegades de les que voldria però “progresso adequadament”.
Tinc noves idees i nous projectes per realitzar.
Ens retrobem tots ben aviat per seguir educant criatures, riure amb elles i patir amb elles.
Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
ANY NOU
Tot i ser un tòpic, fer balanç de l’any que s’acaba és una excusa per intentar millorar en el proper any.
2007 no ha estat un mal any.
He escrit força però he llegit menys del que voldria. He conegut a gent interessant i he fet nous amics. He portat a terme més de la meitat dels meus projectes personals i gairebé tots els professionals.
He tingut grans malsdecap i un munt de felicitats petites, crec que la balança compensa.
He gaudit d’un bon cafè amb bona companyia, he rigut i m’he emocionat.
He compartit experiències, pensaments, idees i opinions amb tots vosaltres i espero fer-ho durant tot el proper any que ve.
He anat al gimnàs menys vegades de les que voldria però “progresso adequadament”.
Tinc noves idees i nous projectes per realitzar.
Ens retrobem tots ben aviat per seguir educant criatures, riure amb elles i patir amb elles.
Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
20/12/07
Divendres, 21 de desembre de 2007
ÚLTIM DIA DE TRIMESTRE
Hem acabat el primer trimestre. Ha passat ràpid? Tot depèn de com ho mireu. El temps sempre és relatiu. Personalment no acostumo a dir que tot passa ràpid. Sóc de les que veu sempre el got mig ple. Els dijous la gent sol dir: ja estem a dijous! Jo dic: encara estem a dijous!
Viure amb intensitat no vol dir viure ràpidament. Jo penso que si valorem, cada dia, el molt que ja tenim, la vida ens passa una mica més a poc a poc.
De totes maneres ja hem arribat a Nadal. I què voleu que us digui? A mi m’agrada el Nadal. M’agraden les felicitacions, les nadales, les llums i els arbres guarnits.
M’agrada fer regals i m’agrada que me’n facin. M’agraden les taules parades, les copes brillants i les espelmes. M’agrada seure a la taula amb la família i els amics. Les llargues xerrades de la sobretaula. Emocionar-nos recordant els que ja no estan entre nosaltres però amb el record del que hem viscut junts. M’agrada el fred i que el dia de Nadal sigui gelat i gris. M’agrada felicitar el Nadal a desconeguts, pel carrer. M’agrada quan els nens demà ens diuen: Bon Nadal! L’alegria dels més petits, l’esperança dels més grans.
Hem de jugar amb les cartes que ens han tocat per tant posem el millor dels nostres somriures i desitgem-nos tots BON NADAL!!!
Entre avui i demà anirem penjant fotos a la web del Nadal a l’escola.
ÚLTIM DIA DE TRIMESTRE
Hem acabat el primer trimestre. Ha passat ràpid? Tot depèn de com ho mireu. El temps sempre és relatiu. Personalment no acostumo a dir que tot passa ràpid. Sóc de les que veu sempre el got mig ple. Els dijous la gent sol dir: ja estem a dijous! Jo dic: encara estem a dijous!
Viure amb intensitat no vol dir viure ràpidament. Jo penso que si valorem, cada dia, el molt que ja tenim, la vida ens passa una mica més a poc a poc.
De totes maneres ja hem arribat a Nadal. I què voleu que us digui? A mi m’agrada el Nadal. M’agraden les felicitacions, les nadales, les llums i els arbres guarnits.
M’agrada fer regals i m’agrada que me’n facin. M’agraden les taules parades, les copes brillants i les espelmes. M’agrada seure a la taula amb la família i els amics. Les llargues xerrades de la sobretaula. Emocionar-nos recordant els que ja no estan entre nosaltres però amb el record del que hem viscut junts. M’agrada el fred i que el dia de Nadal sigui gelat i gris. M’agrada felicitar el Nadal a desconeguts, pel carrer. M’agrada quan els nens demà ens diuen: Bon Nadal! L’alegria dels més petits, l’esperança dels més grans.
Hem de jugar amb les cartes que ens han tocat per tant posem el millor dels nostres somriures i desitgem-nos tots BON NADAL!!!
Entre avui i demà anirem penjant fotos a la web del Nadal a l’escola.
19/12/07
Dimecres, 19 de desembre de 2007
LES NOTES DE TOTA LA VIDA
He rebut, amb molta satisfacció, la notícia de que, a Primària, tornen les notes de tota la vida.
No sé d’on va sortir la idea del Progressa Adequadament o Necessita Millorar. Qualificacions que han estat absurdes, sense informació precisa i amb cap possibilitat de valorar l’esforç.
Les reformes educatives es fan des d’un despatx, lluny de la realitat escolar, i sense escoltar als mestres. Així van les coses a ensenyament en aquest país.
Després es fan informes oficials, surten com surten, i llavors fan una nova reforma, un altre cop sense consultar als mestres, per tant res canvia en realitat.
Totes aquestes reformes només serveixen per una cosa: donar als mestres molta feina de paperassa, moltes hores per la burocràcia i pocs recursos pràctics per solventar problemes i conflictes del dia a dia dins l’aula.
De fet, a les escoles, no hem rebut cap notificació oficial sobre el tema. Ens hem assabentat per la premsa. Tot plegat molt lamentable.
A l’escola nosaltres només utilitzàvem el PA i el NM pel Llibre d’escolaritat. Sempre hem cregut que les famílies havien d’estar molt més informades sobre el rendiment dels nens.
Aquest trimestre donarem els informes, del cicle inicial i mitjà, en el format d’informe i amb les qualificacions que utilitzàvem fins ara (cal millorar, arriba just, bé i molt bé).
Els de cicle superior els hi donarem la primera setmana, tornant de les vacances de Nadal, per donar-nos temps a canviar l’aplicació informàtica i retornar, el més aviat possible a l’Insuficient, el Suficient, el Notable i l’Excel·lent.
LES NOTES DE TOTA LA VIDA
He rebut, amb molta satisfacció, la notícia de que, a Primària, tornen les notes de tota la vida.
No sé d’on va sortir la idea del Progressa Adequadament o Necessita Millorar. Qualificacions que han estat absurdes, sense informació precisa i amb cap possibilitat de valorar l’esforç.
Les reformes educatives es fan des d’un despatx, lluny de la realitat escolar, i sense escoltar als mestres. Així van les coses a ensenyament en aquest país.
Després es fan informes oficials, surten com surten, i llavors fan una nova reforma, un altre cop sense consultar als mestres, per tant res canvia en realitat.
Totes aquestes reformes només serveixen per una cosa: donar als mestres molta feina de paperassa, moltes hores per la burocràcia i pocs recursos pràctics per solventar problemes i conflictes del dia a dia dins l’aula.
De fet, a les escoles, no hem rebut cap notificació oficial sobre el tema. Ens hem assabentat per la premsa. Tot plegat molt lamentable.
A l’escola nosaltres només utilitzàvem el PA i el NM pel Llibre d’escolaritat. Sempre hem cregut que les famílies havien d’estar molt més informades sobre el rendiment dels nens.
Aquest trimestre donarem els informes, del cicle inicial i mitjà, en el format d’informe i amb les qualificacions que utilitzàvem fins ara (cal millorar, arriba just, bé i molt bé).
Els de cicle superior els hi donarem la primera setmana, tornant de les vacances de Nadal, per donar-nos temps a canviar l’aplicació informàtica i retornar, el més aviat possible a l’Insuficient, el Suficient, el Notable i l’Excel·lent.
17/12/07
Dilluns, 17 de desembre de 2007
AVUI MATEIX...
A la foto podeu veure la meitat dels DVD’s que ha calgut fer.
Enfeinada com estava, pensava que avui us explicaria tot allò en que us havíeu de fixar, en veure el DVD.
Us volia parlar de les lletres de les cançons, llargues i difícils.
Enfeinada com estava, pensava que avui us explicaria tot allò en que us havíeu de fixar, en veure el DVD.
Us volia parlar de les lletres de les cançons, llargues i difícils.
De com portaven el ritme. De l’ordre que tenien els nens. De la bona postura al cantar. La innocència dels més petits i els nervis dels més grans. De tot el que havien aprés en un trimestre.
La llista era llarga.
Però aquesta tarda he vist un dels vídeos amb un pare, i he canviat d’idea.
Els aspectes pedagògics quedaven aparcats per donar pas al sentiment.
Els nervis, la tendresa, la il·lusió, la innocència... tot el que els nens transmetien ha arribat al pare que ho mirava.
En aquell moment he pensat en la recompensa de la feina.
És per això que us dic: gaudiu, un cop més, del petit i feliç moment.
Mireu-lo el mateix dia que us el donem, no el deixeu a sobre la taula, tot esperant tenir una estona. L’estona és ara mateix.
Valoreu el seu esforç, comenteu-lo amb ells, emocioneu-vos amb ells i rieu amb ells.
Només d’aquesta manera els ensenyareu a valorar l’esforç i a saber transmetre valors i emocions.
La llista era llarga.
Però aquesta tarda he vist un dels vídeos amb un pare, i he canviat d’idea.
Els aspectes pedagògics quedaven aparcats per donar pas al sentiment.
Els nervis, la tendresa, la il·lusió, la innocència... tot el que els nens transmetien ha arribat al pare que ho mirava.
En aquell moment he pensat en la recompensa de la feina.
És per això que us dic: gaudiu, un cop més, del petit i feliç moment.
Mireu-lo el mateix dia que us el donem, no el deixeu a sobre la taula, tot esperant tenir una estona. L’estona és ara mateix.
Valoreu el seu esforç, comenteu-lo amb ells, emocioneu-vos amb ells i rieu amb ells.
Només d’aquesta manera els ensenyareu a valorar l’esforç i a saber transmetre valors i emocions.
16/12/07
Diumenge, 16 de desembre de 2007
PREMI!!!
Ens acaben de donar el nostre Primer Premi Virtual!
Gràcies, Carme!(http://somnisirealitats.blogspot.com)
M’ha fet molta il·lusió rebre’l. Des de gairebé el primer dia que vaig començar a escriure aquest blog, m’ha sorprès l’èxit que té, les entrades diàries, els comentaris...
Dedico aquest premi a tots els que em seguiu, als que em llegiu diària o periòdicament, a tots els que us emocioneu amb mi, els que somrieu amb mi i els que discutiu amb mi... però sobretot a tots als meus alumnes.
Ara jo he d’entregar aquest premi a altres blogs.
De fet el donaria a tots els que llegeixo habitualment però al final n’he escollit cinc.
La meva tria ha estat la següent:
- “Diario de un ocioso” (http://diariodeunocioso.blogspot.com/) va ser el primer blog que vaig llegir i el que em va donar la idea d’escriure el meu. M’agrada llegir-lo.
- “Safarisurbans” (http://safarisurbans.blogspot.com/) el millor blog de fotografies de Barcelona.
- “La Bruixoleta” (http://labruixoleta.blogspot.com/) m’ha fet descobrir llibres, pel·lícules i hem compartit pensaments i idees molt interessants
- “Guillem Carbonell” (http://guillemcarbonell.blogspot.com/) va ser el primer blocaire que em va lincar. Les seves cròniques de la ciutat són molt interessants
- "Diarimef" (http://diarimef.blogspot.com/) company de “fatigues” professionals
PREMI!!!
Ens acaben de donar el nostre Primer Premi Virtual!
Gràcies, Carme!(http://somnisirealitats.blogspot.com)
M’ha fet molta il·lusió rebre’l. Des de gairebé el primer dia que vaig començar a escriure aquest blog, m’ha sorprès l’èxit que té, les entrades diàries, els comentaris...Dedico aquest premi a tots els que em seguiu, als que em llegiu diària o periòdicament, a tots els que us emocioneu amb mi, els que somrieu amb mi i els que discutiu amb mi... però sobretot a tots als meus alumnes.
Ara jo he d’entregar aquest premi a altres blogs.
De fet el donaria a tots els que llegeixo habitualment però al final n’he escollit cinc.
La meva tria ha estat la següent:
- “Diario de un ocioso” (http://diariodeunocioso.blogspot.com/) va ser el primer blog que vaig llegir i el que em va donar la idea d’escriure el meu. M’agrada llegir-lo.
- “Safarisurbans” (http://safarisurbans.blogspot.com/) el millor blog de fotografies de Barcelona.
- “La Bruixoleta” (http://labruixoleta.blogspot.com/) m’ha fet descobrir llibres, pel·lícules i hem compartit pensaments i idees molt interessants
- “Guillem Carbonell” (http://guillemcarbonell.blogspot.com/) va ser el primer blocaire que em va lincar. Les seves cròniques de la ciutat són molt interessants
- "Diarimef" (http://diarimef.blogspot.com/) company de “fatigues” professionals
15/12/07
Divendres, 14 de desembre de 2007
MÉS NADAL...
La recollida de menjar per AvisMón va ser tot un èxit.
Vam omplir 12 caixes. Gairebé després no les podíem ni aixecar per carregar a la furgoneta., de tant que pesaven.
Moltes gràcies a tots el que van col·laborar.
La nostra web s’ha vestit de Nadal. No deixeu d’entrar-hi. Espero que l’esperit nadalenc que es respira aquests dies a l’escola, se us encomani una miqueta.
MÉS NADAL...
La recollida de menjar per AvisMón va ser tot un èxit.
Vam omplir 12 caixes. Gairebé després no les podíem ni aixecar per carregar a la furgoneta., de tant que pesaven.
Moltes gràcies a tots el que van col·laborar.
La nostra web s’ha vestit de Nadal. No deixeu d’entrar-hi. Espero que l’esperit nadalenc que es respira aquests dies a l’escola, se us encomani una miqueta.
13/12/07
Dijous, 13 de desembre de 2007
PREPARANT EL NADAL
Purpurina, nadales, estrelles, pessebres, Tió, DVD, fotos, caràtules, àlbums, notes, informes, versos, avis-món, cartolines daurades, CD, guarniments, felicitacions, festa pels petits, cavalcada de Reis...
Avui no puc escriure sobre res més. En el meu cap només ressonen aquestes paraules.
Per cert, avui era Santa Llúcia, i la dita diu: "Sta, Llúcia, la Bisbal, tretze dies per Nadal!"
Ja cal que ens espavilem que ja el tenim aquí.
PREPARANT EL NADAL
Purpurina, nadales, estrelles, pessebres, Tió, DVD, fotos, caràtules, àlbums, notes, informes, versos, avis-món, cartolines daurades, CD, guarniments, felicitacions, festa pels petits, cavalcada de Reis...
Avui no puc escriure sobre res més. En el meu cap només ressonen aquestes paraules.
Per cert, avui era Santa Llúcia, i la dita diu: "Sta, Llúcia, la Bisbal, tretze dies per Nadal!"
Ja cal que ens espavilem que ja el tenim aquí.
12/12/07
Dimecres, 12 de desembre de 2007
AVISMÓN
Comencem la Campanya de Recollida d’aliments que fem per a Avis Món.
Avis Món és una associació que treballa per donar suport i ajudar a la gent gran del nostre país. Tenen la seu al barri de Sants.
Els nens i les nenes de 3r fins a 6è portaran entre avui i divendres menjar, que nosaltres entregarem a l’associació.
Penso que és important començar a fer-los veure de la importància que tenen els avis que ens envolten. Que sàpiguen que hi ha avis que estan sols.
L’objectiu és també aconseguir que valorin als avis propis, els respectin i els estimin.
No vull fer pas demagògia, però a vegades tenim tendència d’anar a donar el nostre ajut lluny, i no ens adonem que al nostre costat hi ha avis que també el necessiten.
De ben segur tots coneixeu algun avi o àvia que viu sol, fins i tot a la mateixa escala. Amb pocs mitjans econòmics i amb gairebé ninguna relació social.
No cal anar tan lluny.
AVISMÓN
Comencem la Campanya de Recollida d’aliments que fem per a Avis Món.
Avis Món és una associació que treballa per donar suport i ajudar a la gent gran del nostre país. Tenen la seu al barri de Sants.
Els nens i les nenes de 3r fins a 6è portaran entre avui i divendres menjar, que nosaltres entregarem a l’associació.
Penso que és important començar a fer-los veure de la importància que tenen els avis que ens envolten. Que sàpiguen que hi ha avis que estan sols.
L’objectiu és també aconseguir que valorin als avis propis, els respectin i els estimin.
No vull fer pas demagògia, però a vegades tenim tendència d’anar a donar el nostre ajut lluny, i no ens adonem que al nostre costat hi ha avis que també el necessiten.
De ben segur tots coneixeu algun avi o àvia que viu sol, fins i tot a la mateixa escala. Amb pocs mitjans econòmics i amb gairebé ninguna relació social.
No cal anar tan lluny.
11/12/07
Dimarts, 11 de desembre de 2007
LA CAPSA DE MÚSICA
Quan era adolescent col·leccionava capsetes petites. No serveixen ben bé per a res, però m’agradaven. Era com guardar petits secrets misteriosos dins de cadascuna. Fins i tot avui m’han regalat una, amb el dibuix d’un dels angelets de la Música, i m’ha fet molta il·lusió.
Una altra cosa que em fascina són les capses de Música.
Avui n’he portada una a la Classe del Peixos i del Óssos.
Gairebé ningú sabia que era.
La he agafat amb molta cura, mentre que em miraven silenciosos.
Li he donat corda, i encara amb més misteri la he obert.
La Música ha envoltat la classe suament. Era increïble veure’ls.
Els hi ha fascinat.
Quan la Música ha acabat enseguida han dit: obre-la una altra vegada!
La han tocat amb molta cura, amb els seus dits destralers de mena.
Els hi ha fet gràcia veure’s reflectits en el mirall i, sobretot, veure la maquinària, com donava voltes.
Podríeu afegir aquest regal a la carta als Reis. Probablement passarà desapercebuda entre la muntanya de joguines però, quan les coses tornin a la calma, podreu gaudir junts de la màgia d’obrir una capsa de Música.
LA CAPSA DE MÚSICA
Quan era adolescent col·leccionava capsetes petites. No serveixen ben bé per a res, però m’agradaven. Era com guardar petits secrets misteriosos dins de cadascuna. Fins i tot avui m’han regalat una, amb el dibuix d’un dels angelets de la Música, i m’ha fet molta il·lusió.
Una altra cosa que em fascina són les capses de Música.
Avui n’he portada una a la Classe del Peixos i del Óssos.
Gairebé ningú sabia que era.
La he agafat amb molta cura, mentre que em miraven silenciosos.
Li he donat corda, i encara amb més misteri la he obert.
La Música ha envoltat la classe suament. Era increïble veure’ls.
Els hi ha fascinat.
Quan la Música ha acabat enseguida han dit: obre-la una altra vegada!
La han tocat amb molta cura, amb els seus dits destralers de mena.
Els hi ha fet gràcia veure’s reflectits en el mirall i, sobretot, veure la maquinària, com donava voltes.
Podríeu afegir aquest regal a la carta als Reis. Probablement passarà desapercebuda entre la muntanya de joguines però, quan les coses tornin a la calma, podreu gaudir junts de la màgia d’obrir una capsa de Música.
10/12/07
Dilluns, 10 de desembre de 2007
MALHUMOR???... NO, GRÀCIES
Els finals de trimestre són força estressants.
No estic de massa bon humor.
Acabem de cantar i ballar. Estan molt esverats i quan això passa faig que es posin tots a la paret.
Estic enfadada, per tant no m’escolto a ningú.
Imagineu-me a mi com si fos l’estatua de Colom, assenyalant la paret i dient:
- tots a la paret! No vull sentir a ningú.
Mentre dic això noto que un petit em pica a la cama. No li faig cas. Repeteixo, tots a la paret, senyalant amb el braç estès.
El nen insisteix, no em parla, sap que no escolto a ningú, però continua picant-me a la cama.
M’està posant nerviosa. Me’l miro, amb cara de pocs amics, i li dic: tots a la paret!
Aleshores em senyala a terra i me n’adono que estic trepitjant el cordill de la seva bamba, per tant no es pot moure.
- Uiii, perdona. Li dic, tot aixecant el peu de sobre el seu cordill i que així pugui anar, per fi, a la paret.
Em retorna un ampli somriure, aixeca les espatlles i marxa. De lluny em fa l’ullet.
Acabo d’oblidar per què estava de mal humor.
MALHUMOR???... NO, GRÀCIES
Els finals de trimestre són força estressants.
No estic de massa bon humor.
Acabem de cantar i ballar. Estan molt esverats i quan això passa faig que es posin tots a la paret.
Estic enfadada, per tant no m’escolto a ningú.
Imagineu-me a mi com si fos l’estatua de Colom, assenyalant la paret i dient:
- tots a la paret! No vull sentir a ningú.
Mentre dic això noto que un petit em pica a la cama. No li faig cas. Repeteixo, tots a la paret, senyalant amb el braç estès.
El nen insisteix, no em parla, sap que no escolto a ningú, però continua picant-me a la cama.
M’està posant nerviosa. Me’l miro, amb cara de pocs amics, i li dic: tots a la paret!
Aleshores em senyala a terra i me n’adono que estic trepitjant el cordill de la seva bamba, per tant no es pot moure.
- Uiii, perdona. Li dic, tot aixecant el peu de sobre el seu cordill i que així pugui anar, per fi, a la paret.
Em retorna un ampli somriure, aixeca les espatlles i marxa. De lluny em fa l’ullet.
Acabo d’oblidar per què estava de mal humor.
5/12/07
Dimecres, 5 de desembre de 2007
CÀMERA... ACCIÓ!!!
Estem immersos en la gravació dels DVD. Feina estressant, plena de nervis però molt divertida.
Hem de vigilar que tots els nens i nenes es vegin però que no se’m vegi a mi.
Que cantin fort però que no cridin.
Que no badallin, que no es distreguin, que no parlin al mig de la cançó, i no es posin el dit al nas.
Que recordin el que han de dir.
Que em mirin a mi per seguir les instruccions en comptes de badar amb el càmera.
Que no caiguin dels bancs on s’han enfilat per veure’ls millor.
És important que a mitja cançó ningú tingui pipi, i que ningú protesti per que el company li ha donat un cop, o que fent els gestos li ha posat el dit a l’ull.
Hem de repetir la cançó per que el micro està massa a la vora meu i només em sento jo, o per què ningú canta o senzillament per que s’han mogut i no es veuen tots.
Amb tot això fa més de mitja hora que gravem i ja estan cansats però ho hem d’acabar per que avui hi són tots i el Nadal se’ns tira a sobre i cal fer les còpies i les caràtules... i hem de muntar-ho tot.
Quan estem gairebé acabant ens adonem que un porta la bata mal cordada, un altre el coll per dintre del jersei i un altre la boca bruta de la xocolata que ha menjat per esmorzar. Però no estem en condicions de repetir el concert.
Confiem que els papes, les mames, els avis i les àvies ho mirin amb ulls sensibles i trobin els nens i les nenes absolutament meravellosos, encantadors i els més bonics del món.
CÀMERA... ACCIÓ!!!
Estem immersos en la gravació dels DVD. Feina estressant, plena de nervis però molt divertida.
Hem de vigilar que tots els nens i nenes es vegin però que no se’m vegi a mi.
Que cantin fort però que no cridin.
Que no badallin, que no es distreguin, que no parlin al mig de la cançó, i no es posin el dit al nas.
Que recordin el que han de dir.
Que em mirin a mi per seguir les instruccions en comptes de badar amb el càmera.
Que no caiguin dels bancs on s’han enfilat per veure’ls millor.
És important que a mitja cançó ningú tingui pipi, i que ningú protesti per que el company li ha donat un cop, o que fent els gestos li ha posat el dit a l’ull.
Hem de repetir la cançó per que el micro està massa a la vora meu i només em sento jo, o per què ningú canta o senzillament per que s’han mogut i no es veuen tots.
Amb tot això fa més de mitja hora que gravem i ja estan cansats però ho hem d’acabar per que avui hi són tots i el Nadal se’ns tira a sobre i cal fer les còpies i les caràtules... i hem de muntar-ho tot.
Quan estem gairebé acabant ens adonem que un porta la bata mal cordada, un altre el coll per dintre del jersei i un altre la boca bruta de la xocolata que ha menjat per esmorzar. Però no estem en condicions de repetir el concert.
Confiem que els papes, les mames, els avis i les àvies ho mirin amb ulls sensibles i trobin els nens i les nenes absolutament meravellosos, encantadors i els més bonics del món.
4/12/07
Dimarts, 4 de desembre de 2007
SANTA CLAUS O REIS MAGS?
Avui m’han fet arribar aquest escrit. L’he trobat molt divertit i amb bona part de raó. Espero aprecieu el sentit de l’humor mentre manifesteu les vostres opinions.
Què en penseu de tot plegat?
CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D’UN INVASOR GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...
Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:
1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència.
2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.
3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s’acabarien el 2 de gener.
4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb les seves fems contribueixen a fertilitzar el sòl (res de trineus volant)
5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
6. Santa Claus treballa sol, en canvi els Reis Mags treballen en equip
7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s’han de netejar al menys una vegada a l’any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a la brutícia.
8. Els Reis Mags planifiquen a cosnciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d’Orient, bressol de la civilització i per això d’una elegància no decadent.
10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal, Santa Claus tracta de aprofitar-se del negoci i no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.
11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà.
12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!'
13. Santa Claus no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.
14. Els Reis Mags són agraïts, sempre mengen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
15.Sense els Reis Mags no s’hauria inventat el Tortell de Reis.
Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari...
Santa Claus és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc).
Visca els Reis Mags !
SANTA CLAUS O REIS MAGS?
Avui m’han fet arribar aquest escrit. L’he trobat molt divertit i amb bona part de raó. Espero aprecieu el sentit de l’humor mentre manifesteu les vostres opinions.
Què en penseu de tot plegat?
CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D’UN INVASOR GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...
Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:
1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència.
2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.
3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s’acabarien el 2 de gener.
4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb les seves fems contribueixen a fertilitzar el sòl (res de trineus volant)
5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
6. Santa Claus treballa sol, en canvi els Reis Mags treballen en equip
7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s’han de netejar al menys una vegada a l’any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a la brutícia.
8. Els Reis Mags planifiquen a cosnciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d’Orient, bressol de la civilització i per això d’una elegància no decadent.
10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal, Santa Claus tracta de aprofitar-se del negoci i no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.
11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà.
12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!'
13. Santa Claus no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.
14. Els Reis Mags són agraïts, sempre mengen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
15.Sense els Reis Mags no s’hauria inventat el Tortell de Reis.
Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari...
Santa Claus és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc).
Visca els Reis Mags !
3/12/07
Dilluns, 3 de desembre de 2007
EL MISTERI DE LES NADALES
Sempre que ensenyo una cançó m’agrada que entenguin el significat de totes les paraules i del context en general. Aquesta feina és especialment complicada quan cantem Nadales.
Sóc cent per cent partidària de que es coneguin les nostres nadales tradicionals però a vegades això em posa en veritables conflictes lingüístics.
Us heu parat mai a pensar com explicaríeu les següents frases de les Nadales més habituals que canten els nens?
Us poso exemples i entre parèntesis les preguntes dels nens:
- el desembre congelat confós es retira... (per què es retira confós?)
- és fill de Mare Verge i està mig mort de fred... (què és una mare verge?)
- a prop d’allí passava un dimoni escuat... (els dimonis passen per aquí i són escuats?)
- prop de Jesús i Maria sembla que al cel ja estiguem... (com s'està al cel?)
- Sant Josep fa bugada a dintre d’un morter... (com es pot rentar dins un morter?)
- Per present li va portar tres taronges de la Xina... (les taronges no són de València?)
- Pastorets que viviu amb gran recel, veniu despresa que ja és nat el Rei del cel... (Per què viuen amb recel?)
- Repica el timbal, que són festes d’alegria, pasqua santa de Nadal... (pasqua santa...?)
- Vinc amb el meu gaietet per veure Jesús diví... (què és un gaietet?)
- Per Nadal un pas de pardal... (no han vist mai un pardal... menys entendre un pas de pardal)
Aquestes són les primeres que se m’han ocorregut però n’hi ha de més complicades, per no parlar dels pastorets que mengen ous i botifarra mentre Jesús és nat i el famós, però no menys estrany, fum, fum, fum... que no sé pas què dimonis vol dir.
EL MISTERI DE LES NADALES
Sempre que ensenyo una cançó m’agrada que entenguin el significat de totes les paraules i del context en general. Aquesta feina és especialment complicada quan cantem Nadales.
Sóc cent per cent partidària de que es coneguin les nostres nadales tradicionals però a vegades això em posa en veritables conflictes lingüístics.
Us heu parat mai a pensar com explicaríeu les següents frases de les Nadales més habituals que canten els nens?
Us poso exemples i entre parèntesis les preguntes dels nens:
- el desembre congelat confós es retira... (per què es retira confós?)
- és fill de Mare Verge i està mig mort de fred... (què és una mare verge?)
- a prop d’allí passava un dimoni escuat... (els dimonis passen per aquí i són escuats?)
- prop de Jesús i Maria sembla que al cel ja estiguem... (com s'està al cel?)
- Sant Josep fa bugada a dintre d’un morter... (com es pot rentar dins un morter?)
- Per present li va portar tres taronges de la Xina... (les taronges no són de València?)
- Pastorets que viviu amb gran recel, veniu despresa que ja és nat el Rei del cel... (Per què viuen amb recel?)
- Repica el timbal, que són festes d’alegria, pasqua santa de Nadal... (pasqua santa...?)
- Vinc amb el meu gaietet per veure Jesús diví... (què és un gaietet?)
- Per Nadal un pas de pardal... (no han vist mai un pardal... menys entendre un pas de pardal)
Aquestes són les primeres que se m’han ocorregut però n’hi ha de més complicades, per no parlar dels pastorets que mengen ous i botifarra mentre Jesús és nat i el famós, però no menys estrany, fum, fum, fum... que no sé pas què dimonis vol dir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)