11/3/09

Dimecres, 11 de març de 2009
ARNAU'S (no hi ha cap Arnau bo però...)
Moltes vegades he dit que el dia que deixi de tenir il·lusió per ser mestra ho deixaré de ser. Ho tinc claríssim.
El món dels nens em fascina. No puc evitar gaudir de molts instants absolutament genials amb tots aquests petits que m’envolten cada dia. Malgrat pugui semblar presumptuós per part meva cada dia, els vostres fills i filles, em donen el motiu que necessito per continuar treballant i adonar-me que la feina que fem dóna fruits. A més a més crec amb el què fem i defenso la nostra línia educativa a capa i espasa.
Sóc clarament defensora de la disciplina, l’ordre, els valors i de tot un seguit de criteris claríssims en l’educació. Jo crec que les coses funcionen quan passa una escena com aquesta que era us explicaré.
El Jordi i jo estem al despatx de secretaria parlant sobre expedients acadèmics. S’acosta l’Arnau (un trapella que fa 5è) i es queda allà calladet, sense acostar-se massa, a una distància prudencial.
Jo continuo amb la conversa i al cap de pocs segons em miro l’Arnau.
- Hola, Arnau, què vols?
- Hola Srta. Em pots donar guix que s’ha acabat a la classe?
- I tant!!! Per què no me’l has demanat de seguida?
- Per què no volia interrompte la conversa i volia esperar a que acabéssiu de parlar!!!
No em direu que la resposta del nen no és fantàstica. Torno a ser presumptuosa i penso: malgrat tot estem fent una bona feina, en aquests temps gairebé hauria de ser la notícia del dia del telenotícies de TV3 l’educació d’aquest nen.
Bromes a part, em passa una altra anècdota que em fa pensar què, malgrat la disciplina i l’educació que transmetem als nens, l’espontaneïtat continua formant part de l’escola.
Els petits de P5 baixen per l’escala. Vaig a veure’ls i a controlar que ho facin en silenci.
L’Aina em diu:
- ets la Srta més guapa del món!!!
La meva alegria ha durat molt poc per què l’Arnau (un altre trapella) em diu:
- Això li diu cada dia a la Srta Marta!!!
- Ohhhhhh vaja.... – dic jo
- Buenooooo, saps què? Afegeix l’Arnau, - ets la segona Srta més guapa del món!!!

Em conformo. No tothom pot dir que és la SEGONA srta més guapa del món.

És hora de plegar. Faig la sortida i com cada dia, al migdia i a la tarda, l’Arnau de 3r., un súper trapella, s’acomiada de mi. Sempre quan passa pel meu costat em diu:
- Adéu Srta Montserrat!!! Fins demà i em dedica el millor del seus somriures.

Què voleu que us digui, aquestes són les meves felicitats petites de cada dia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No m'extranya que t'agradi la teva feina si al llarg del dia vas omplint el sac de les petites anècdotes i felicitats com les que ens expliques. Ostres quina casualitat que tots tres es diguin Arnau, jo em quedo amb la bona educació del primer i el tercer Arnau i l'espontaneitat i sinceritat de l'Arnau de P5, que coneixo molt bé. ;-)

Anònim ha dit...

Estic d'acord que no n'hi ha un de bo d'Arnau. No se si el nom porta a ser-ho o el se-ho ho porta el nom, pero tan se val, son tant trapelles com encantadors.

Montse (mare d'Arnau)

Anònim ha dit...

Ets afortunada de viure el dia a dia amb aquesta intensitat. I nosaltres també ho sóm de deixar cada dia els nostres fills a casa teva. M'entristeix-ho quan sento mestres queixant-se constantment.

Anònim ha dit...

Es fantàstic quan aquests petits et dediquen un somriure, un pirop o qualsevol detall. A mi particularment em fan molt feliç. Quan vaig a recollir a Miquel i Martina em veu sempre em dedica un somriure i una salutació "Hola". Després veig marxar als nens a piscina qui en fila saluden amb les seves manetes però m'encanta quan arribo al gimnàs i em trobo a les nenes que van ballet, perquè assec "mama del Miquel" em surt un somriure i els contesto Com estan les princeses de l'escola? Ja m'han llevat les penes! M'encanta veure aquests futurs prometedors. No depèn l'educació ni la forma de ser del nom!

Anònim ha dit...

Sempre he dit que el que més m'agrada dels nens es la espontaneitat, la inocencia i els bons modals, ara bé espontaneitat i inocencia la tenen tots, els bons modals per desgràcia hi ha molts que no la tenen. Per cert haig de dir-te que et faig la competencia, donçs tu ets la segona srta més guapa del mon, a mi l'altra dia una mare em va fer somriure molt quan em va dir que el seu fill em considerava després d'ella es clar que jo era la mama més guapa de P-5, que vols que et digui pero a mi també em va alegrar molt el dia.
Francesca

Anònim ha dit...

Oooohhh, no volia fer publiques les paraules de l'Aina, però si, cada dia tant ella com els altres lleonets et dediquen unes paraules amables, com pot ser aquesta: Ets la senyoreta més guapa del món, aquestes arrecades m'encanten, m'agrada com vas vestida....

Treballar amb petits et fa sentir-te gran!!!!