5/3/09

Dijous, 4 de març de 2009
COOPERATIVISME
Quan jo estudiava magisteri tenia un professor que era jesuïta. Recordo que un dia me’l vaig trobar al monestir de Poblet. Era el vespre i la meva família i jo fèiem una estada de cap de setmana just allà. Volíem veure el monestir però ja era tard. Tot i així vam trucar i ens va obrir ell què, casualment, havia anat també el cap de setmana i estava allotjat amb els monjos. Em vaig presentar i ens va deixar entrar per fer una visita lliure. Jo vaig preferir quedar-me allà al vestíbul amb ell.
No us podria dir quina assignatura em va donar a la Universitat però us podria repetir la conversa que vam tenir allà mateix com si l’hagués viscut fa un instant.
Era un home savi que havia estat Director de macro col·legis jesuïtes per tot l’estat i la seva opinió, de manera instintiva, m’interessava.
Em va dir coses que encara ara recordo sobre el funcionament de les escoles. Una de les coses que em va dir va ser: quan siguis Directora de l’escola de la que em parles un dels teus objectius ha de ser el cooperativisme entre els alumnes. El teu equip de mestres treballaran plegats, de ben segur, però tu has de treballar per a què tots els alumnes sentin l’esperit de la “teva” escola i que la facin “seva”. Els grans han d’ajudar als petits i els petits han d’admirar als grans.
Quan siguin adults i es trobin en una empresa, a la Universitat o viatjant pel món i descobreixin que han estat a la mateixa escola, han de sentir un vincle que els uneix de seguida. Has de crear una xarxa invisible de camaraderia, de complicitat i d’estima.
Estimar és difícil en els nostres temps, si més no és difícil dir que estimes, però jo lluito cada dia per a que els nens estimin l’escola, estimin el que fan i valorin allò que els envolta. Jo no tiro la tovallola fàcilment, i menys avui que ha estat un gran dia.
Els nens estan aprenent un munt de coses sobre l’espai, les mestres estan contentes de l’entusiasme que demostren i jo he guanyat alguna que altra batalla.
Els petits han jugat als planetes, els mitjans han vist la pel·lícula ET que els hi ha encantat i els més grans han explicat el que han aprés del Sistema Solar als Lleons (P5).
Baixaven sorollosament per l’escala però no els he fet callar, m’agrada sentir com diuen:
- que guai poder explicar el que sabem als petits
- heu vist quina cara que feien?
- m’agradaria fer-ho moltes vegades

Les rialles s’han apagat lentament mentre s’allunyaven. Aquest és el cooperativisme que m'agrada veure a l'escola.

5 comentaris:

Berenguer ha dit...

Tantes vegades hi ha converses trascendents amb gent d'experiència que queden gravades!
Per alguna cosa hi ha molts pobles d'aquests que anomenem "primitius", on manen els anys.
Felicitats pel gran dia.

Anònim ha dit...

És molt positiu que a l'escola els hi ensenyeu a colaborar i a cooperar amb els companys (grans i petits) ja que en els diferents àmbits de la vida ho hauran de fer (a la universitat, a la feina, al esport, etc..) i és important que ja tinguin assimilat aquest valor. M'ha agradat molt la iniciativa que heu tingut aquesta setmana, l'Arnau amb 5 anyets s'està convertint en un expert en planetes i el sistema solar. Em consta que ho estan passant molt bé amb aquesta experiencia.

Anònim ha dit...

Els nens i nenes de p5 van aprendre mentres la claudia , la marta i jo els explicabem la Lluna , si es veritad que ens agradaria tornar a fer-ho ,i ens miraven amb una cara com si no entenessin res ; pro va ser molt divertit i ens ho ven passar molt be com els nens i nenes de p5!
Sarai

Anònim ha dit...

La neus ahir va sortir molt entusiasmada, va començar-me a explicar que havian anat unes nenes més grans a explicar-lis coses sobre els planetes, va començar a anomanar-me tots, fins i i tot em va comentar que hi havia un planeta el plutó que ara ja no existia pero que quan tu eras petita ja fa molt temps mama si que existia ( m'ho vaig pendre be, suposo que ells ens veuen una mica vellets). Pero el que més em va agradar va ser quan va acavar tota la seva explicació que puc assegurar que va ser llarga així que felicito tant a les nenes com a les mestres perque puc assegurar que la lliçó l'han aprés força be, i aixó també es mérit d'elles, la Neus em va preguntar que si quan ella fós gran també aniria a la classe dels lleons a explicar-lis totes les coses que ella sabia. Així que estic segura que aquesta setmana han aprés dos lliçons importants, una que podriem anomenar temàtica i una altra sobre la vida (compartir,cooperar..), així donçs esperem que mica en mica quan siguin grans sapiguan treballar en equip, compertir i no trapitjar com acostuma a fer molta gent). Per cert Candi, el joc dels planetes a l'hora de gimnasia ha agradat molt. Ja es veu que entre mestres també treballeu en equip.
Bon cap de setmana
Francesca

Anònim ha dit...

Potser em repeteixo,però...FEINA BEN FETA!!!!!!!!!!!!!!!!

laia