8/6/07

6a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Una nit una mica agitada tot anant a l'Hospital degut a una gastroenteritis i un cop en una cella. (Les famílies corresponents ja estan avisades).
De totes formes tots molt bé, Discoteca els grans, Conte de la Vaca Carlota i passeig de nit.
Avui han fet una excursió per fer un herbari.
Al migdia ens espera una enorme paella per dinar.
Pregunten si ens quedarem més dies o si soparem a la casa.

IMPORTANT:
Heu de tenir en compte que estan molt cansats, vindran dormint a l'autocar i al baixar és probable que els petits plorin o no us vulguin explicar res de res. No us preocupeu. Poseu-los a la dutxa i a dormir, demà ja us explicaran moltes coses.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

MONTSE,
GRACIAS POR TODO Y TAMBIÉN A TODO EL EQUIPO.
GENO Y SERGIO

Anònim ha dit...

Bon dia, avui divendres estem molt nervioses, a mi el mobil no em para de sonar preguntant-me si hi ha noticies noves. Com mare de nen de P-3 i penso que parlo per totes estem patín molt, porto las dugues nits despertant-me cada hora i mirant el rellotge, casi no he dormit. Per un altre costat pensem en lo be que so estaran passa'n i en fa molta gracia que digui que cap plora ni pregunta per la mama. Ho sentim, ho agraïm perquè ens tranquil·litza, però no en ho creiem. Bé espero que d'aquí 2 anys patirem menys.
Volem fotos sis plau! I agraïm el Blog
Silvia

Anònim ha dit...

pobrets, espero que el nen de la gastroenteritis i el de el cop estiguin bé! Quin susto!
Ja compto que vindrá reventada...encara que la clara es duracel..però jo crec que les profes que no habran dormit gaire bé res... caureu rodones al llit aquesta nit.
gracies per cuidar dels nostres petitons.. de veritat.
Belen

Anònim ha dit...

Me resulta increible pero estos tres dias y dos noches han pasado volando, lo que me parecía iban a ser unos dias terribles de incertidumbre y pena, gracias al blog (del que me declaro seguidora incondicional) al que me he mantenido conectada mañana, tarde y noche, la he sentido muy cerca y me ha dado una tranquilidad que no pensaba que tendría. Gracias por tus comentarios, Montse, sin ellos desde luego no habría sido lo mismo, y a partir de ahora espero con impaciencia los de mi niña. Gracias también a todas las señoritas por cuidar a nuestros peques.
Nuria.