Dilluns, 29 de gener de 2007
AGRE-DOLÇ
Quan una mare li diu al seu fill que la seva professora és una mentidera... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que prengui la llei per la seva banda... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que ell sempre té la raó... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare amaga tots els defectes del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare no es creu el que li expliques del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
És molt trist veure com una mare s’enganya, quan no vol veure la realitat, quan es nega a donar ajut i a col·laborar amb l’escola... i aquestes coses cada vegada passen més sovint.
No ajudem als nostres fills i filles amb un excés de protecció, no els ajudem si pretenem que una nota a l’agenda li treurà un petit càstig que al cap i a la fi es mereix i, sinó l’acaba de merèixer, no li passarà res per quedar-se sense pati un dia o per anar acabar la feina a una altra classe.
La vida és molt dura i no podem protegir als nostres fills eternament. Com més lluny els mantenim de la responsabilitat més lluny estaran d’arribar a ser autosuficients, justos i honestos amb ells mateixos i amb els que els envolten.
El que més m’entristeix, però, es veure com una mare surt de l’escola enfadada amb mi i satisfeta amb ella mateixa per haver protegit al seu fill maleducat, indisciplinat, poc honest i impertinent.
El temps acostuma a donar-nos la raó a nosaltres els mestres, però això només fa que deixar-te un gust agre dolç.
5 comentaris:
Montserrat, vols dir que en aquest cas la que no rutlla es la mare?
Sempre he pensat que els pares sobreprotectors que cuiden en exces als seus fills el que estan fent en realitat es amagant els seus propis problemes. Pero alla ells, ja s'ho trobaran... o no?
En una de les teves cites d'algun dissabte (molt bones, per cert)algu diu alguna cosa com"no evitis els problemes als teus fills, ensenya'ls a superar-los". Crec que avui dia molts pares tenen tan poc temps pe dedicar als fills que aquest poc temps el volen passar tranquils i sense mals de cap, aixi que els donen el que demanen i sobretot els donen la raó en tot, els posen les coses tan fàcils que tornen als nens incapaços de resoldre els seus problemes i segurament d'aqui ve tot aquest problema en la societat que veus tu i veiem tots els que ens envoltem de nens.
És una opinió personal i crec que ni molt menys tots els pares són així, per sort n'hi ha molts de bons!!
Està clar que els qui s'ho trobaran seràn ells, però, no deixa de ser una llàstima,
A casa meva, als meus pares, sempre m'han dit que s'aprén a base d'hòsties, és una llàstima que en aquest cas, sigui un nen el que aprengui pel mal cap de la seva mare.laia
M’he quedat molt entristida (i preocupada) al llegir l’entrada d’avui. Tinc amics que són mestres i m'adono que aquest tipus d’actituds per part dels pares sembla ser que cada cop està més estesa. Considero que els pares el que hem de fer és donar suport a la feina que feu els mestres a l'escola i quan els nostres fills arriben amb un càstig el que hem de fer és intentar fer-los entendre que allò que han fet no estava bé i que el càstig se’l mereixien. Si us plau, no desacreditem als mestres davant dels nostres fills. Sílvia Z.
Sempre dic que per un carrer cada dia passen cents de persones i només n'hi ha una que l'embruta però aquesta és l'única que veiem. No hem d'oblidar els altres que han passat civicament. Això passa amb tot.. hi ha un munt de pares sensacionals i un munt de nens encantadors... per sort per tots plegats.
Per cert, torno a tenir frases xul·les pel cap de setmana!!!
Montserrat
Publica un comentari a l'entrada