Dijous, 27 de novembre de 2008
TALLER SOBRE HÀBITS D'ALIMENTACIÓ
Avui hem fet un taller sobre hàbits alimentaris amb els nens i les nenes de P5, 1r i 2n.
Ha estat molt interessant ja que els hi ha explicat la piràmide dels aliments, el que cal menjar de cada grup cada dia i el que hem de deixar per dies especials.
Cal que es prengui consciència de que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, que hem de menjar fruites i verdures i que hem d’incorporar a la nostra dieta aliments molt variats.
A l’escola hem aconseguit que la immensa majoria dels nens portin entrepà per esmorzar, amb embotits variats i formatge. Són molt pocs els que porten galetes i poquíssims els que porten bolleria. Tot un èxit.
El taller ha consistit en una explicació i en uns jocs. Al final també els han fet participar a tots ells per saber quins eren els seus hàbits, que menjaven i quines coses els hi agradaven més.
Ens hem adonat que molts porten una dieta equilibrada i els agraden moltes coses. Els nens que mengen més variat, salvant excepcions, són els que es queden a dinar a l’escola.
Malgrat tot sempre et trobes en casos sorprenents quan sents que hi ha nens que no han menjat mai cap llegum, que només han provat tres o quatre tipus diferents de fruites i que no saben dir-te cap verdura que tinguin incorporada a la seva dieta.
De ben segur que ara el veieu forts i sans, però no portar una bona dieta variada i equilibrada, té conseqüències a la llarga. Problemes d’ossos, de concentració i de memòria, de visió, cansament... tot això els hi acaba sortint.
.

Dimarts, 25 de novembre de 2008
UN MES PER NADAL!!!
Estem preparant amb els Pollets i els Cargols el DVD de Nadal.
Segons les seves mestres ballen , canten, diuen el vers de Nadal i ho fan absolutament tot.
Segons la meva observació no fan absolutament res... només em miren a mi em cara de pocs amics i al Jordi, que porta la càmera, molt pitjor.
Els Peixos, els Óssos i els Lleons ho fan prou bé i els de Primària ja són tots uns artistes.
Avui falta un mes just per Nadal.
Personalment m’agraden molt aquestes festes i tot el comporta: nadales, vers, felicitacions, menjar, regals i fred.
Hi ha gent que els deprimeix, a mi no. No us sabria dir cap cosa concreta que em deprimeixi, em tot cas trobaria coses que m’emocionen.
Avui ha estat un dia ple d’emocions, si més no he passat bona part del dia vivint coses boniques.
Al matí m’he pogut emocionar veient uns nens de P3 cantant el Bon Dia amb l’entusiasme més gran que us podeu imaginar, mai ningú us donarà un bon dia tan esplèndid. Després he gaudit de la bona voluntat dels de P4 en intentar donar el cop de pandereta just en el moment en que jo donava el senyal.
Especialment emocionant és escoltar als de P5 dient el vers de Nadal. Veure aquells petits dimoniets dient dolçament: a les meves manetes tinc un secret guardat... és francament emocionant. La senyoreta Marta i jo sempre diem quan acaben de dir-ho: ohhhh que monos!!!

La tarda d’avui ha fet honor a la línia del matí i he pogut viure tot un seguit d’emocions, ja què he assistit a l’acte de presentació del llibre “Dedicatòries, les dones que no has conegut". És el meu segon llibre on he participat amb un escrit. En aquest cas parlant de la meva àvia, Doña Elena, la fundadora de l’escola.
Ha estat un acte emotiu i ple de records per a molts de nosaltres.

Dimarts, 25 de novembre de 2008

LA GUÀRDIA URBANA A L'ESCOLA

Un curs més l’escola col·labora amb la Guàrdia Urbana per fer Educació Vial.
La prevenció és una eina que permet la pròpia seguretat.
Fer-los reflexionar sobre l’ús dels espais públics, la percepció del propi risc i el comportament cívic, a fi de potenciar l’adquisició de conductes segures, com a vianants i futurs conductors, és un tema que trobo interessant de treballar.
Les xerrades les hem fet a 1r, 2n i 6è i formen part de l’educació en valors que donem a l’escola en tots els àmbits que tenim al nostre abast, per aconseguir ciutadans compromesos i responsables.

Diumenge, 23 de novembre de 2008
ELS REGALS
Tal i com us vaig proposar començaré la setmana contestant a una de les preguntes que m’aneu fent arribar.
La primera pregunta fou: On està el límit del que han de portar els reis i el tió als nostres fills? És bo que tinguin un excés de regals? se'ls ha de portar tot el que demanen?
No volia escriure un post dient el que ja sabeu: l’excés de regals no és bo pels nens, els torna exigents, els hi estalvia qualsevol frustració a l’aconseguir allò que volen sense esforç i els torna uns petits dictadors. La il·lusió no ha de ser directament proporcional a la quantitat de regals que reben per què no tenen temps d’assumir les coses i obren les coses compulsivament, sense donar cap atenció ni prioritat a res.
Tot això ho sabeu perfectament, la qüestió està en tenir mecanismes que ens recordi on hem de posar els límits.
Hem d’ensenyar a valorar les coses i això no comença un mes abans de Nadal, és una feina diària.
Valorar el material escolar, valorar un petit premi, valorar un detall, valorar un petó i una abraçada.
I també hem d’ensenyar als nens a marcar límits. No els hi deixeu demanar tot allò que veuen, sense cap motiu, sense cap raó i sense cap mirament.
Aneu a escollir les joguines, que demanaran als Reis, amb ells, amb tranquil·litat i que escollin amb sentit comú, no aleatòriament. Si estan indecisos feu que es decideixin amb una cosa, no els deixeu que ho apuntin tot.
Un altre recurs és embolicar els regals de manera molt bonica, amb notes que haureu escrit, i que visualment impressioni molt.
Feu que els obrin a poc a poc, preparant el moment i la il·lusió del que pot haver en el regal.
No deixeu que comencin a estripar papers i que un cop vegin el que hi ha ni es molestin a acabar d’obrir.
Obriu els regals junts, cada vegada un membre diferent de la família i que s’esperin a veure que tenen les altres persones. Valoreu molt el que us han regalat a vosaltres, que ells aprenguin a fer-ho.
Personalment sóc molt partidària dels regals i els premis i de tot el simbolisme que ho acompanya. Gaudeixo molt pensant en el que puc regalar, el que li pot agradar i amb l’instant de felicitat que compartirem junts. Comprar molt i sense un pressupost tancat és molt fàcil, el millor és buscar el regal adient.
Ensenyeu als nens a gaudir de l’instant màgic del regal, de la sorpresa. Un regal sempre ha de ser sorpresa, si li porten tot allò que vol es perd el misteri, coses que no s’espera són sempre més emocionants.
Un regal pot ser qualsevol cosa: una cançó, un missatge, un berenar, una trucada... Ensenyeu-los a que un regal no és només milers de joguines comprades compulsivament i que restaran adormides, en el fons de la seva habitació.

Dijous, 20 de novembre de 2008
LA CANÇÓ MÉS BONICA DEL MÓN
Vet aquí que una vegada els nens i les nenes de l’escola del Carme van començar un llarg viatge per anar a buscar la cançó més bonica del món.
Van escoltar-ne moltes, van cantar-ne més que no pas un foc en cremaria i van ballar fins que ja no podien més. Tocaven instruments, somiaven, imaginaven i feien volar els estels.
S’emocionaven amb precioses cançons, en coneixien de totes les contrades i les cantaven com els àngels.
Assajaven amb força i il·lusió per aconseguir ser els millors cantaires que mai heu escoltat, fins que un dia, a la fi, van descobrir quina era la cançó més bonica del món.
Ells ja saben quina és però... voleu saber-la vosaltres???
Doncs us esperem el dia 16 de desembre, per la tarda, a l’escola, per ensenyar-vos a tots, quina és la cançó més bonica del món.

Dimecres, 19 de novembre de 2008

ESPORT

Avui hem acabat amb els entrenaments de l’Andrei Xepkin.
Ja m’havia acostumat a veure per l’escola aquest home de 2.10 m d’alçada, us puc assegurar que no passava desapercebut. En el moment en que veia un munt de nens mirant al sostre i somrient volia dir que l’Andrei no estava massa lluny.
De fet l’activitat que hem programat encara no la donem per acabada. Ens queda anar a veure un entrenament del primer equip d’handbol al Palau i que un jugador (Víctor Tomàs) vingui a l’escola a fer-los una xerrada sobre la importància de l’esport sense oblidar mai els estudis i la preparació..
L’objectiu de tot plegat és conscienciar que l’esport és molt important.
Encaminar els nens, els adolescents i els joves cap a l’esport és una molt bona sortida. Tot són avantatges: tenen amics, es cuiden per aconseguir un bon rendiment, tenen obligacions cap a l’equip, disciplina i normes. No passen tantes hores davant de l’ordinador i sobretot quan estan entrenant sabeu on són i amb qui.

Evidentment els entrenaments han acabat amb la signatura d'autògrafs.

Dimarts, 18 de novembre de 2008
INTERNET SEGURA
Unes 60 persones han assistit a la conferència que hem organitzat a l’escola.
La valoració és molt positiva. Si tenim en compte que d’aquestes persones només tres o quatre eren de la mateixa família (pare i mare) fa que l’índex de participació sigui bastant elevat.
Dono les gràcies a tots aquells que heu vingut. Organitzar actes i obtenir resposta anima i motiva a lluitar i a seguir treballant.
També us dono les gràcies a totes aquelles persones que, per un motiu o altre, no heu pogut assistir però heu vingut a dir-m’ho. Ja sigui via mail, en persona o per telèfon. És un detall que us agraeixo.
Als silenciosos els hi respectarem el silenci.
La conferència va ser interessant. Si més no ens obre els ulls a un món desconegut per a molts i ens recorda la importància de seguir, de ben a prop, els moviments dels nostres fills i filles.
Si voleu consultar la web dels Mossos d’esquadra on surt el power point que es va passar, podeu anar directament aquest enllaç: http://www.gencat.net/mossos/

Dilluns, 17 de novembre de 2008
PREGUNTES
Hi ha nens que fan preguntes a cada moment, en canvi n’hi ha altres que no pregunten mai.
Hi ha preguntes que tenen varies respostes però n’hi ha altres que només en tenen una.
Fins i tot hi ha preguntes sense resposta.
Els mestres passem moltes estones responen cent vegades la mateixa pregunta, jo personalment, m’hi passo el dia.
A vegades els nens ens fan preguntes que ens agradaria poder consultar-les abans de respondre, però no tenim temps. Hem de donar una resposta clara, coherent i encertada amb rapidesa.
Us proposo un nou repte en el blog: la pregunta de la setmana.
De ben segur teniu, com a pares, un munt de preguntes que us agradaria de fer: com el puc ajudar si no acaba d’aprendre a llegir? Que puc fer per què dormi sol? Quina extraescolar és la més encertada per ell?
Exposeu-me les vostres preguntes, els vostres dubtes, les vostres inquietuds. Amb tot el que hem pregunteu anirem, cada setmana, obrint un tema de debat.
Jo no us donaré la resposta màgica, principalment per què no la tinc, però sí que tinc experiència i observació. El que us puc oferir és el meu espai de reflexió que us ajudi a trobar un punt de partida, que us pot ser útil per aconseguir la resposta correcte, o si més no, la més encertada.
Comenceu a preguntar!!!



Recordeu que dimarts, dia 18, a les 19:00 hores, hi ha la conferència: INTERNET SEGURA ALS MENORS

Divendres, 14 de novembre de 2008

SORTIDA ESPORTIVA

Mai hagués imaginat que anar amb 50 nens a veure les instal·lacions del Barça fos una cosa tan emocionant. Nervis, alegria, felicitat, admiració i fotos, fotos i més fotos.
Quan han vist el camp buit per primer cop tot era entusiasme. Fins i tot han arribat a dir que mai més es rentarien les bambes per què havien trepitjat el passadís per on passen els jugadors.
Mentrestant els nostres petits pollets segueixen tranquil·lets jugant amb pinces.

Dimecres, 12 de novembre de 2008
ELS ANGELETS DE LA MÚSICA
Té 6 anys. S’aixeca quan em veu entrar a la classe i em diu:
- Saps què Srta. Montserrat? La meva àvia ahir se’n va anar al cel
- De ben segur allà estarà molt bé i t’està veient. Li contesto
- Si, segur que em veu. A més a més no està sola, saps amb qui està?
- Amb qui?
- Amb els angelets de la música!!! Què bé que estarà amb ells per què tu els coneixes.

La classe continua, hem de posar-nos a cantar. Sense que ningú se n’adoni, faig l’ullet a la iaia que acaba de anar-se'n al cel.

Dimarts, 11 de novembre de 2008

OASIS VERMELL

Fa quatre dies que hem començat el curs, al menys a mi m’ho sembla, i ja estem buscant dibuixos de Nadal per fer les tapes. Felicitacions de Nadal. Nadales. El vers.
Uns que no fan els deures. Altres que no estudien. Cal revisar com van amb la lectura els Lleons. Hem de donar les fotos, que per cert estan tots guapíssims!!!.
La castanyada queda enrere. Els dibuixos de la tardor han de donar pas als d’hivern.
Els colors marrons, ocres i taronges els canviem per els blaus i blancs.
Les notes!!!
Els àlbums!!!
Nens que encara no tenen el ritme de treball, visites individuals amb la tutora, les classes d’handbol... un ritme frenètic.
Immersa en tot això sona, per enèsima vegada, el telèfon aquest matí.
- Escola del Carme, digui?
- Montserrat? Sóc la Isabel
- Què passa??? Pregunto esperant que ningú hagi caigut o que no sigui un altre problema
- Els Pollets estan pintant el color vermell!!! Pots venir a fer fotos???
Miro la meva taula plena de papers, la feina que he de fer però ... agafo la càmera i vaig al parvulari.
Quan arribo a la classe dels Pollets i els veig pintant i descobrint el color vermell penso que tot

plegat val la pena

.

Dilluns, 10 de Novembre de 2008
HANDBOL AMB XEPKIN
Ha estat una tarda emocionant, divertida, educativa i sobretot... esportiva.

Diumenge, 9 de novembre de 2008
ANDREI XEPKIN
Resacosa encara d’una setmana frenètica, entro en una altra no exempta d’activitat.
Encara estic recordant les excursions, el rècord d’entrades al blog (689 entrades el divendres), a la web, remirant fotos, agraint les vostres mostres de suport i observant la felicitat dels nens.
Però les activitats ens empenten inexorablement i cal organitzar, aquest cop, els més grans de l’escola. Els de 5è i 6è gaudiran, aquesta setmana i la que ve, de tenir el privilegi de comptar, a l’escola, amb l’assistència del jugador internacional i del primer equip del Barça d’Handbol Andrei Xepkin.

L’Andrei Xepkin vindrà quatre tardes a l’escola per entrenar d’handbol als nostres alumnes de 5è i 6è. Qui sap, potser descobreix, entre els nostres nois i noies entusiastes, algun crak que es farà famós en un futur.
Si més no estem tots molt emocionats. Esperem aprendre molt i gaudir d’aquesta oportunitat que hem aconseguit gràcies a l’esforç de la Srta. Pilar.
No tenim cada dia el privilegi de comptar amb un esportista de primera a l’escola. De ben segur ho sabrem aprofitar i farem d’aquestes quatre tardes un festival d’esport.

Ja podeu veure les fotos de l'excursió a "Les Quingles" al web de l'escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme

Moltes gràcies a tot l'equip que fa possible tot plegat.

Divendres, 7 de novembre de 2008
EXCURSIÓ DE CASTANYADA A "LES QUINGLES"
9:23 Després de despedir-nos de totes les mames, papes, avies i avis sortim en autocar des de l'Av. Madrid cap a la masia "Les Quingles" situada al terme municipal de Calders, molt aprop de Manresa http://www.tirotella.com/on anirem a fer la castanyada.
Tots els nens ja estan a l'autocar amb els cinturons cordats i cantant cançons.


10:32 Ja hem arribat sense cap tipus d’incidència ni problema, fa un sol esplèndid i anem a esmorzar per agafar forces.
11:10 TENIM UN PROBLEMA......La castanyera està molt preocupada perqué el Marrameu li ha prés les nostres castanyes, ara haurem d'anar a buscar-lo per solucionar el problema....
11:40 Per trobar al Marrameu "trapella" haurem de superar unes proves, fer unes paperines i uns panellets.
12:20 Aquest lloc on estem és molt gran, estem nosaltres sols, ens hem dividit en grups i tenim un monitor per cada grup. Per poder enganyar al Marrameu ens pintarem tots de marrameus......a que estem guapos?

12:30 Ens han ensenyat que si les castanyes floten vol dir que tenen cucs... Ara anem a fer panellets i prepararem un beuratge màgic per fer dormir el Marrameu i així prendre-li les castanyes....

13:00 Ara estem fent les paperines per poder posar les castanyes....això si les trobem!!!!

13:22 Hem acabat de fer uns panellets que tenen molt bona pinta....

13:45 Hem treballat tant que tenim molta gana....és l'hora de dinar.

14:45 Ja hem dinat i ara disposem de temps lliure per disfrutar d'aquesta casa i el seu entorn que és genial. Ara esperarem que per fi vingui el Marrameu a tornar-nos les castanyes...

15:05 Finalment ha vingut en Marrameu i ens ha tornat les castanyes!!!!!

15:50 Ja som tots dalt de l'autocar a punt de tornar cap a casa per fer-nos una bona dutxa.

Acabem de penjar les fotos al web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme
També les podeu en aquest altre enllaç.

http://www.facebook.com/album.php?aid=5520&l=eccb7&id=1523704192

Dimecres, 5 de novembre de 2008
EXCURSIÓ DE P3 A "LA GRANJA"
9:25 Una vegada s'han repartit els dinars, hem passat llista i hem cordat els cinturons a tots els nens, sortim en autocar des de l'Av. Madrid cap a la Granja "Canpidelaserra" a Castellbisbal http://www.canpidelaserra.com/ . Tots els nens molt contents i sense ni una sola llàgrima.




10:15 Ja hem arribat a la Granja sense cap tipus de problema. Ara esmorzarem per agafar forces per veure tots els animalets.
10:45 Ja estem esmorzant.


11:05 Ara estem buscant la roba de la castanyera que la tenen els animalets.

11:20 Estem amb els conills i ens agrada molt acariciar-los.

12:00 Ara estem amb una cabreta preciosa que només te 2 dies.

12:10 La foto de grup dalt d'un trenet

13:20 La castanyera ja ha trobat tota la roba i ara ens està explicant que els animalets li havien pres la roba i com la ha recuperat, i també ens explica contes. Quan acabem amb la castanyera anirem als lavabos, a rentar mans i a dinar.

Dimarts, 4 de novembre de 2008
FESTIVAL DE CANÇONS!!!
Entre exposicions de la tardor…

Provar moniatos…

I magranes…

Descobrir que no ens agrada gens

O que ens agrada molt…


Mentre fem tot això la rutina de la classe continua i a Música estem preparant un festival de cançons (De P3 fins a 5è) que el farem el 16 de desembre per la tarda.
Apunteu aquesta data a la vostra agenda.

Dilluns, 3 de novembre de 2008
MALGRAT TOT... ANEM D'EXCURSIÓ
Dimecres anem d’excursió amb els de P3 i divendres amb P4, P5, 1r. 2n i 3r.
ALGUNS de vosaltres, no tots evidentment, no en té ni idea ni es pot imaginar que suposa anar d’excursió per un mestre.
Vol dir escollir una casa que facin activitats adients i interessants
Vol dir assumir un risc que no té cap necessitat, ni obligació, d’assumir-lo.
Vol dir vigilar a moltes criatures en un entorn fora de l’habitual
Vol dir patir perquè ningú prengui mal
Vol dir controlar a tota hora que no es perdi ningú
Vol dir observar a tots els nens fora de l’aula però que ho passin bé
Vol dir fer hores extres que ningú et pagarà
Vol dir haver de dinar, sense parar de vigilar, un entrepà
Vol dir tornar molt cansada
Vol dir vigilar que no es descontrolin
Vol dir revisar totes les motxilles per comprovar que tothom a dinat
Vol dir recollir més d’una vomitera a l’autocar
Vol dir preveure tots els perills que poden haver a l’exterior
Vol dir anar fent fotos per què els pares puguin gaudir del que han fet els nens
Vol dir quedar-se afònica tot parlant amb veu alta per la muntanya
Vol dir baixar de l’autocar, entregar els nens, i que gairebé ningú sigui capaç de donar-te les gràcies
I sobretot també vol dir sentir com es protesta pel preu de l’excursió, que porta inclòs l’autocar, la casa, les activitats, els monitors i la disponibilitat gratuïta de les mestres durant 8 hores.

Malgrat tot si una cosa tenim positiva el col·lectiu de mestres, és la bona disposició en intentar fer feliços a uns nens, tot anant d’excursió amb l’escola.

Diumenge, 2 de novembre de 2008
LA FAMÍLIA LÓPEZ
El divendres ens van venir a veure els pares de la família López.
Aquesta família és la última de 5 fills que hem tingut a l’escola.
Abans les famílies duraven anys i anys al col·legi, ja que per norma general la majoria tenien tres fills. Ara la majoria en tenen dos, seguits de molt a prop pels que tenen només un i alguna de tres.
Fa uns dies vaig intentar fer una estadística però no vaig saber massa com comptar els que tenen germans nomes per part de mare, els que en tenen només per part de pare i aquells que viuen junts però no són germans de veritat.
Total que vaig deixar l’estadística per una altra ocasió.
Tornant a la família López ens va fer molta il·lusió veure’ls i recordar anècdotes.
Recordo que tenien uns jerseis que portaven al davant: sóc 1, sóc 2, sóc 3, sóc 4 i sóc 5.
Era molt divertit veure’ls arribar vestits cadascú amb el número que li corresponia.
Però l’anècdota que sempre recordem és la del dia que la mare va arribar a la porta de l’escola i quan va començar a acomiadar criatures es va adonar que n’havia perdut una!
Just a la porta de l’escola faltava el nen número 4, que llavors deuria tenir uns tres anyets.
Tots vam començar a fer preguntes i a intentar recordar quan havia estat la última vegada que els portava a tots.
Com que ells venien en metro a l’escola, el Sr. Pinyol va decidir anar directament a l’estació, i allà a l’andana, assegut a un banc i ben tranquil·let, se’l va trobar i el va portar cap a l’escola.
Sempre comentem que la mare no es va posar excessivament nerviosa, ella no perdia mai els nervis i els nens rotllaven tots amb una facilitat sorprenent.
Cal tenir un caràcter especial per tenir cinc fills i que es portin entre ells 1 o 2 anys de diferència. De ben segur que no us podeu ni imaginar com us organitzaríeu controlant cada dia 5 agendes, 5 deures, 5 lliçons o fent 50 entrepans cada setmana per poder esmorzar i berenar.