Dimarts, 25 de novembre de 2008
UN MES PER NADAL!!!
Estem preparant amb els Pollets i els Cargols el DVD de Nadal.
Segons les seves mestres ballen , canten, diuen el vers de Nadal i ho fan absolutament tot.
Segons la meva observació no fan absolutament res... només em miren a mi em cara de pocs amics i al Jordi, que porta la càmera, molt pitjor.
Els Peixos, els Óssos i els Lleons ho fan prou bé i els de Primària ja són tots uns artistes.
Avui falta un mes just per Nadal.
Personalment m’agraden molt aquestes festes i tot el comporta: nadales, vers, felicitacions, menjar, regals i fred.
Hi ha gent que els deprimeix, a mi no. No us sabria dir cap cosa concreta que em deprimeixi, em tot cas trobaria coses que m’emocionen.
Avui ha estat un dia ple d’emocions, si més no he passat bona part del dia vivint coses boniques.
Al matí m’he pogut emocionar veient uns nens de P3 cantant el Bon Dia amb l’entusiasme més gran que us podeu imaginar, mai ningú us donarà un bon dia tan esplèndid. Després he gaudit de la bona voluntat dels de P4 en intentar donar el cop de pandereta just en el moment en que jo donava el senyal.
Especialment emocionant és escoltar als de P5 dient el vers de Nadal. Veure aquells petits dimoniets dient dolçament: a les meves manetes tinc un secret guardat... és francament emocionant. La senyoreta Marta i jo sempre diem quan acaben de dir-ho: ohhhh que monos!!!
La tarda d’avui ha fet honor a la línia del matí i he pogut viure tot un seguit d’emocions, ja què he assistit a l’acte de presentació del llibre “Dedicatòries, les dones que no has conegut". És el meu segon llibre on he participat amb un escrit. En aquest cas parlant de la meva àvia, Doña Elena, la fundadora de l’escola.
Ha estat un acte emotiu i ple de records per a molts de nosaltres.
7 comentaris:
Felicitats pel matí amb la Guardia Urbana amb els nens de primer! La meva filla ha sortit emocionada! Quin dia!!!!
Quina pena que no hagis penjat cap foto d'aquest mati "tan emocionant" del que ens parles amb P3-P4 i P5
Montse, encantada de volver a verte, después de tanto tiempo. La presentación del libro fue super emotiva, y creo que plasmar la vida de tu abuela y de mi madre es un gran homenaje para ellas y un orgullo para nosotras por haberlas tenido como familia. Un beso muy grande.
No puc explicar la emveja més sana que em transmeten les imatges que em venen a la ment quan he llegit les teves paraules. Sempre he dit que les coses han de mirar-se de forma positiva, així donçs, totes les feines tenen el seu costat positiu, ara bé, la feina de mestre, sobretot, quan son petits ha de ser molt gratificant, poder gaudir de dies com aquests, de la inocencia dels nens, poder anar modelant-los per convertir-los en bones persones... es en poques paraules al-lucinant. Per sort tots nosaltres podrem gaudir d'aquest esforç el dia 16 de decembre.
Francesca
Jo tinc sort perquè gaudeixo en molts moments del vers, de la dita de cada estació... M'agrada molt treballar amb els lleons perquè aprenen i aprenc diariament d'ells amb una dita,amb un vers o mirant un conte... Realment, és al.lucinant la capacitat que tenen per aprendre les coses. Felicitats pares!!!!I
Marta, Gràcies per compartir la teva experiència amb els nostres fills tot combinant l’afecte amb la disciplina. Ja se que no és gens fàcil pero ho estas fent molt be.
Una abraçada.
Lourdes
Montserrat que avuí has oblidat escriure?, o es que estàs atabalada preparant alguna cosa per aquesta tarda?, un ocellet m'ha dit que venen uns señyors o señyores a preguntar-lis coses com el que els hi agradada no de menjar, està be avuí et donem festa pero no t'acostumis. Marta m'agrada molt que comperteixis amb nosaltres les teves opinions. Gràcies
Francesca
Publica un comentari a l'entrada