19/10/10

Dilluns, 18 d'octubre de 2010
SENTIT COMÚ
Aquest curs he notat un increment de pares que tornen a llegir revistes i llibres de manuals “infalibles” per educar les criatures.
Sense ànim d’ofendre a ningú i només basant-me en la meva experiència, us he de dir què com més es llegeix més complicat ho fem i pitjor ens en sortim.
Per educar als nostres nens i nenes només ens cal tenir una cosa: SENTIT COMÚ.
Tots coneixem els valors que volem que tinguin, les normes que cal que aprenguin i el comportament correcte que cal mantenir.
Quan el nostre fill és impertinent, maleducat o no fa cas del que li diem no cal anar a buscar un, o varis, manual d’instruccions.
El que cal és analitzar el que fem i ens preguntem:
- Sóc massa permissiu?
- L’estic protegint massa?
- El disculpo de tot davant l’escola?
- Li deixo passar tot per tal de no tenir conflictes a casa?

Com més respostes afirmatives obtenim pitjor anem.
Analitzeu-vos a vosaltres mateixos com actueu davant dels nens i que els hi deixeu passar i que no.
Utilitzeu el sentit comú i tot serà més fàcil.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es cert que quan tenim molt clar els objectius i valors en els quals volem educar els nostres fills i un bon conjunt d'estrategies a seguir tot resulta més fàcil, ara bé, el dia a dia no es tant sencill, la feina, la gent que a vegades et treu de pulleguera i arrivàs a casa treient fum per les orelles, tot fa que la feina de ser pares es compliqui. Jo noto que quan estic tranquil-la les coses surten molt millor, i amb aixó no vull dir que llavors els nens es comportin com la seda pero si que es veritat que llavors si els parlo de manera tranquil-la i fent-lis raonar les coses aconsegueixo de manera millor i més ràpida el que els estic exigint i si no és així , fins i tot els càstigs son més efectius quan els dic sense cridar que cridant perque cridant l'únic que aconsegueixo es posar-me més nerviosa jo i ells, i total perqué? si saban que el càstig l'han de cumplir igual. Crec que la paciencia, la serenitat,l'afectivitat, la tranquil-litat, la severitat,la exigencia i no perdre de vista els objectius que volem son claus en la bona educació dels nostres fills.
Francesca

Patrícia Borràs ha dit...

Totalment d´acord, no sé si la generació de pares d´ara llegeixen "manuals", xo si q veig q les generacions d´ara no accepten un no x resposta i es "toregen" a tothom, nosaltres aixó no ho volem; cadascú educa els seus fills d´una manera diferent i espero q de la millor manera q es sap, xo més d´un hauria d´aplicar en sentit comú, xo la feina està des de dalt de la piràmide, potser no fallen els nens, sino els pares, la teoria és molt fàcil, només cal possar-la en pràctica.

Patrícia

Anònim ha dit...

Tot això està molt bé, però q fer quan la teva filla és impertinent, mal educada i tu no ets gens permisiva, no li passes ni una, mai la disculpes, etc.... vaja, q no a totes les preguntes. Si algú te idees s´admeten sujerencies, a mi se m´estàn terminan.

Eva P.