Dilluns, 18 de gener de 2010
LECTURES OBLIGADES A L'ESCOLA
Estava mirant una sèrie per adolescents a la TV, (confesso que miro aquestes sèries quan vull desconnectar i oblidar-me del tot) on els protagonistes només llegien els llibres que els obligava l’escola.
Tot i que aquestes sèries em distreuen molt també les miro perquè, malgrat no tenir adolescents a l’escola, els nostres petits estan cada cop més avançats i m’apropen al pensament i a la manera de fer d’ells. Crec que si conec els seus gustos els puc entendre millor.
Tal i com us deia, em va cridar l’atenció el comentari sobre les lectures obligades als centres escolars.
Hi ha qui diu que la lectura ha de ser espontània, que has de llegir allò que t’agrada i que no es pot obligar a llegir un clàssic.
Jo no estic d’acord amb això.
Penso que hi ha lectures obligades que només pots conèixer-les si el teu professor de literatura te les apropa, tot obligant a llegir-les, o si la teva professora de català et fa llegir Espriu, tot i corre el risc de que no entendràs res de res quan ho llegeixis, però que potser algú copsarà la bellesa, l’emoció i el prodigi de les paraules.
Per crear l’hàbit de lectura, i gaudir d’ella, has de començar de manera obligada.
En el camp de l’ensenyament obligatori (Primària i Secundaria) hi ha poques coses que han de ser voluntàries. Cal aprendre amb motivació, evidentment, però cal exigir, mostrar, obligar, controlar i sobretot fer que facin l’esforç de conèixer el màxim de coses.
Un cop siguin adults ja podran triar les seves lectures, allò que més els hi agrada, però a l’escola cal portar-los de la mà i ensenyar-los a descobrir les joies que existeixen en el món.
Això mateix passa amb l’òpera i la música clàssica però això m’ocuparà un altre post que escriure demà.
13 comentaris:
En mi casa no leian, quizas realmente no tenian mucho tiempo, porque ahora si que leen, mis libros, los suyos, los de mi hermano...jajaja.
Y yo leo por voluntat propia, de peque solo leia las lecturas obligadas, pero ahora creo que podia haber leido mas. Pero nunca es tarde, y ademas ahora miro y remiro lo que me apetece leer.
Eso si, reconozco que ahora mismo entre internet, las series de la tele, el trabajo y la familia (el orden es expresamente, para que veais que debe ser al reves, no nos queda mucho tiempo, pero cualquier momento es bueno para leer, a Alexandra entre deberes y estudiar, poco le queda. En verano recupera el tiempo, como todos.
Cris
M'agradaria comentar-vos el cas de la meva neboda. Te 15 anys, camí dels 16. En el tema dels estudis ho hem donat ja tot per perdut. Esta fent 2º ESO i l'han anat passant de curs en curs, "por decreto ley" o alguna cosa semblant.
El problema d'ella, va ser que no va tenir una base bona: ni a l'escola, ni a casa seva van estar per ella; ara no hi ha manera de que s'esforci ni tan sols una mica. Però aquest estiu, em va donar una gran alegría, li agrada molt llegir, si si LLEGIR. No tot tipus de llibres, li agraden els de casos reals.
Em podeu creure que trobo que desde que llegeix, s'està tornant una persona més oberta (sempre li ha costat una mica de relacionar-se amb la gent)i més amable? I crec que tot això no hagués estat així si a l'escola (en aquest cas l'institut) no l'haguesin fet llegir el primer llibre per obligació.
A casa hi ha les dues vertents, qui llegeix molt i qui no obra un llibre, a l'Ernest li encanta llegir, hem procurat que llegeixi el que nosaltres considerem clàssics per ell (El zoo d'en Pitus, Rovelló..) però el nen té les seves preferències i.. tot i que es deix aconsellar, en Geronimo Stilton és el seu preferit. Penso que mentres mantingui l'hàbit de fer-ho ja hi ha molt de guanyat, no?
Una imatge val mes que 1000 paraules, oi? Si teniu uns minuts us recomano que hi entreu http://vimeo.com/5178087
CAN FAU LA QUE MES LLEGEIX ES LA NURIA. DE MOLT PETITA SEMPRE AGAFAVA LLIBRES, ELS MIRAVA I FEIA QUE LLEGIA. QUAN VA COMENÇAR A SABER LLEGIR ERA PER GRAVAR-LA, TENIA DOS O TRES LLIBRES
COMENÇATS, ELS SEGUIA TOTS TRES A LA VEGADA. TAN POT SER DE DISNEY,HANNA MONTANA,AVENTURES,SOBRE ANIMALS.
Al papa Fau quan te temps també li agrada. la Mamafau no tan, em costa, ara que això si quan començo no paro (és como el rascar, que todo es empezar), i el nen de la casa res de res no agafa cap llibre per llegir, no li agrada, però li faig agafar allò que més li agrada com les revistes d'animals, la qüestió és que llegexi .
mama fau
Llegir és genial!!! aprens, et distreus, plores, rius... Sempre tinc un llibre voltant per casa. Qualsevol cosa, la última novel.la d'èxit, un clàssic o el Mortadelo i Filemon... Intento que els meus fills també llegeixin (encara que sigui els cartells del carrer) però no és fàcil. Es passen el dia enganxats a un llibre de text, i fer-los llegir, costa. El millor és que ells mateixos triïn les seves lectures, tot i que, si que cal encaminar-los una mica perque, de segur, que a cap se li ocurreix agafar un llibre de l'Espriu, o del Pla, les tapes no son tan espectaculars!!! Fora bromes, el que cal és llegir, i llegir de tot i agafar un llibre, estimar-lo i fer-lo teu, i sobretot, t'agradi o no acabar-lo. Mai se sap les sorpreses que et pot portar.
Montse
Genial el video. Gràcies
Montserrat
Nosotros en casa no somos mucho de leer, aunque si empiezo un libro ya no puedo dejarlo.
Yo creo que tenemos que dejar a nuestros hijos elegir los libros que quieran leer, aunque siempre los guiaremos para poder hacer una buena elección.
Noelia Massagué.
A CASA MEVA NOMÉS LLEGEIXO JO .ES UNA PENA. RECONEC QUE VAIG COMENÇAR TARD PERO ARA NO PARO. LA QUE ES MIRA ELS CONTES ES LA PETITA ,LI AGRADA MOLT. A VEURE SI TINC SORT I S'ASSEMBLA A MI. CASTAÑO
Jo soc de les que opino que prefereixo un bon llibre a una pel-lícula, en els llibres tot es imaginació, desperta la ment donçs es el teu cap el que imagina les situacións, cosa que no passa amb les pel-lícules on pràcticament t'ho donan tot mastegat. Tant la Neus com el Sergi els agrada llegir, son moltes les vegades que sorprenc a la Neus llegint un conte en el Sergi, mentrestant ell va mirant-se els dibuixos del llibre. Encara que hi ha que reconeixer que hi ha llibres que a certa edat son veritablament un pal,encara recordo el mal sabor de quan vaig haver de llegir la colmena, es important introduir-los, igual que son obligats altra mena de continguts escolars, encara que a vegades quan es força molt una situació es corre el perill d'agafar-li mania, soc de les que penso que no es tant el contingut sino com es dona aquest contingut.
Francesca.
Decir que estoy totalmente de acuerdo con Montserrat. La lectura hasta ciertas edades ha de ser obligatoria, los niños como a todos, de lo que nos gusta repetimos y de lo que no ni lo tocamos, considero que deben tener ciertos conocimientos "obligados" para su desarrollo personal.
Yo tengo un niño de dos años y medio y disfruto ver como le gustan los cuentos, libros, revistas,... espero que lo que ahora es simplemente "algo que le llama la atención" sea propicio para que en un futuro sea un lector confeso, labor que es tan importante que estimulemos tanto el centro docente como los padres.
A mi també m'apassiona la lectura i les llibreries, i intento que el Martí estigui envoltat de llibres i contes ell em diu: -aquests contes teus que només tenen lletres!! Evidentment ara trio el que em ve de gust, només faltaria, però reconec que hi ha lectures que si no me les haguessin obligat a l'escola mai no les hauria agafat, algunes un bon rollo... qui no recorda Tirant lo Blanc, Rimas y leyendas, Delibes,... i això que no soc de lletres però aquestes coses no s'obliden mai. Cal seguir dirigint la lectura en els primers anys, després ja triaràn, com tot... Rosa B.
Creo en las lecturas obligatorias del colegio, y doy gracias por todas las que descubrí gracias a ello. Recuerdo La Regenta de Clarín, solo ver el tocho asusta, cuando me tocó leerla en el instituto crei que me daría un sincope, no solo no me dio, sino que hoy por hoy es uno de mis libros de cabecera, y como ese descubrí a Joaquim Ruyra , Pio Baroja, Josep Pla, Durrel y todos los que menciona Rosa.... por supuesto hubo auténticos tostones, pero los menos, guardo como oro en paño mis colecciones de austral y catedra. Mis libros y colecciones han ido cambiando como yo a medida que he ido creciendo, ahora "ya soy mayor" y como nadie me obliga, leo por consejos, modas y casualidades a veces tengo suerte y devoro el libro... otras lo aparco y espero su momento. En mi casa saben que mi mejor regalo es un libro, confío en que mis hijos descubran el placer de leer y que entiendan que no es obligación sino descubrimiento, elección y por supuesto el mejor de los regalos.
Nuria
Publica un comentari a l'entrada