8/10/09

Dijous, 8 d'octubre de 2009
AVUI HA TINGUT SORT
Fa dies que no explico cap anècdota divertida de les moltes que passen a l’escola i m'agrada fer-ho.
Aquí en va una.
Jo entro sovint a les classes de manera ràpida i sense avisar. Moltes d’aquestes vegades n’atrapo algun fent alguna malifeta mentre que la Srta està atenent dubtes d’altres nens o revisant les seves feines.
Quan em veuen entrar dissimulen ràpidament i es concentren en la feina.
Avui he entrat a la classe dels grans. La Senyoreta explicava matemàtiques a la pissarra.
Just a l’obrir la porta, he vist que un nen estava agafant de la cartera una mena de revista petita, on sortien imatges del seu hobby preferit, que són els cavalls.
Al notar la meva presència ha sabut que allò jo li confiscaria, ja que havia d’estar atent a les explicacions i no mirar una revista. Per tant en comptes de guardar-la ràpidament a la cartera s’ha posat a ventar-se, vermell i mirant-me de reüll. La seva manera de ventar-se era força exagerada, suposo que per dissimular bé. Fins i tot bufava.
He anat cap ell, li he agafat la revisteta i llavors en el meu cap ha aparegut la imatge del que em va passar una vegada quan tenia més o menys la seva edat.
La meva professora d’Història va posar uns deures que a mi em van semblar massa i, com que la tenia d’esquena, vaig fer-li un gest no massa correcte amb els meus braços. Just en aquell moment es va girar i em va veure en ple acte maleducat. Per dissimular vaig començar a dir: uiii quin mal em fa el braç... uiii quin mal em fa el braç...
La meva mestra, inclús recordo que era la Candelaria Sobrequés, va fer veure que no m’havia vist i jo vaig sortir bé de l’embolic.
Quan he vist aquell nen vermell, dissimulant, ventar-se i mirant-me de reüll, tot barrejat amb el meu record d’infantesa, li he posat la revista dins la cartera.
He donat mitja volta i he sortit de la classe somrient.
Un cop a la porta m’he girat i em mirava també somrient i alleugerit.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajajajaja, molt bo Montserrat una bona agafada però el més sorprenent es tu quan erets petita. jajajaja m'hauria agradat veuret. La senyoreta Montserrat, tan seria que es, tambe feia malifetes. Jo tanbé era trapella i feia de les meves tot i que ara tambe faig alguna. La santa inocencia que maca que es.
Fins dema
mamafau

Anònim ha dit...

que tenen les hormones altarades.. i passen molta calor.. dona, que no ho entens!!!! i si hi ha gent al pati els hi tanquen les finestres i...realment, s'estava ventant, abans d'entrar tu ja feia estona que es ventava. Demà li deixo un ventall! jajajaja
mama del nen enxampat

Anònim ha dit...

Ja, ja quin riure, m'ho he imaginat tot detall per detall, la situació actual del nen que sols per la vergonya que ha passat crec que ja haurà aprés o no , pero es una chiquillada i t'he imaginat a tu de petita i estic d'acord amb mamafeu, sembla mentida com camvian les coses a mida que ens anem fent grans, pero sempre es bo pensar que antes de ser curas hemos sido monaguillos.
Molt bon cap de setmana.
Francesca.

Patrícia ha dit...

tots n´em fet alguna de petits...
segur q aquest nen almenys la propera ja s´ho pensarà, només falta la resta x enxampar!!!

patrícia borràs

Jo ha dit...

Molt bona aquesta..jajajaja...
Crec que en aquest cas s'ha fet una molt bona acuació. El càstig de requisar la revista no és res en comparació amb lo malament que ho deu haber passat pensant en el càstig....
Em sembla que en aquest cas la lliço no tan sols ja és apresa (ja ho sabia que estaba fent una malifeta) sino que a més és consol.lidada.
A casa d'aixó n'hi diem el "Ara qué..?".

Silvia M. ha dit...

Ultimament ens fas riura molt. Ja, ja, ja.... gracies. Aixo potser et sembla interesant.

http://www.futbolfactory.es/img/catalogo.pdf