Dijous, 22 d'octubre de 2009
FOTÒGRAF
Voleu saber quin dia plourà? És fàcil. Només cal que vingueu a l’escola i em pregunteu quin dia vindrà el fotògraf… aquell dia segur que plou.
Quan ha parat de ploure he passat per les classes i he dit:
- els que tinguin germans al parvulari que es treguin la bata, es posin la jaqueta i facin fila.
Hem aprofitat que casi no plovia i.. apa tots al parvulari!!!
Quan he arribat allà m’he adonat que els cosins no havien fet fila.
Jo he dit: els que tinguin germans... per tant els cosins no s’han donat per entesos i s’han quedat a l’escola de Primària.
Ha calgut fer un altre viatge en busca dels cosins.
Segur que molts us sorpreneu però heu de saber que... fem fotos junts a germans de pare i mare, fotos a germans només de mare, fotos a cosins... he de recordar que els nens que tenen pares diferents s’han de fer la foto per separat però com que tenen la mateixa mare cal fer-la junts també.
Que es tregui les ulleres, que se la faci amb la camisa, que no es tregui el jersei, el cabell fora de la cara... val a dir que des de que escric el blog i explico tot això cada cop sou menys els que veniu a donar-me instruccions de fotos.
Al cap i a la fi queden guapíssims.
Anècdotes n’hi ha moltes en un dia com aquest.
L’avia que perd la paciència perquè ha portat el germanet malalt a fer la foto i creu que ja triguem massa i s’està mullant. Paciència.
Les bessones idèntiques a les que el fotògraf pregunta: sou bessones? I elles responen: no, som amigues!!!
I per descomptat la meva enyorança.
Germans que és l’últim any que se la fan junts a la nostra escola, nens que són els petits i acaben aquest any... i la Marta i l’Ivan que no han plorat ni han fet mala cara!!! Fins i tot han rigut!!!
El Pol que ja li he dit que l’any que ve se la farà amb la Carla que encara ha de néixer i ell estava contentíssim... i el Sergi que després de tants anys s’ha fet la foto sol, i el David, i el que mai s’assabenta de res i ve amb el xandall i he de deixar-li roba, i el que riu massa, i el que no vol ensenyar l'ortodòncia, i el preadolescent vergonyós.. i tots i cadascú de vosaltres.
11 comentaris:
Aquest matí tot eren nervis a casa, l´Andrea no volia fer-se la foto amb el dimoniet que tenim a casa. "Mama, segur que em fa sortir malament a la foto" deia. La veritat es que encara amb 15 mesos no hem aconseguit que li fesin una foto (crida, mosega....). Però quan em entrat al parvulari, oh! magia....no reconeixia al meu dimoniet, ha entrat caminan, sense plorar ni cridar, s´asegut per fer la foto i fins i tot a somrigut tota l´estona.
Que tindrà aquesta escola....¡AIXO ES MAGIA!
Gràcies Montserrat
Saps que són les 00:19H i encara esperava aquesta entrada...i per variar m'he emocionat, val a dir, que porto uns dies una mica tova.
Els meus nens és el primer any que s'han fet la foto al centre de primària i aquesta ha sigut la meva nostalgia avui...es fan grans...
Laia
Nosaltres ja somiem amb el resultat.
Si que hi ha MAGIA, sempre surten maravelloses.
Gràcies per la dedicació.
Natasha
Ahir quan els vaig veure els hi vaig preguntar: què tal la foto?
I em van dir que havien sortit molt bé. Evidentment em va sorprende la resposta i els hi vaig preguntar si és que ja l'havien vist.
La seva resposta: mama, tots sortim bé perque sóm tots guapos!
Aquest any els meus dos Peixos, l'Anna i l'Oriol s'han fet la foto. Quan els he preguntat com havia anat, l'Anna m'ha dit que s'havia fet la foto amb el seu "germà", ha sigut la primera vegada fins ara sempre era "l'Oriol".
Gràcies per tot, amb lo felicos que van a l'escola es reflexa la gran feina que feu.
Isabel
No hay nada mejor para darte cuenta del paso de los años como contemplar la evolución de tus hijos. Este es el primer año desde que entró mi hija al colegio que no se hace la foto con su hermano. Este es el primer año en que mi hijo se ha hecho la foto en otro colegio. Y este es el primer día en que mi hijo (después de mucho insistirme) ha ido solo al colegio por primera vez. Y yo no puedo evitar que se me caigan cuatro lágrimas ... o más. Después, a casi todo se acostumbra uno. Pero luego, al ver sus lindas caras plasmadas en unas fotos, realmente bien hechas, parece que todo encaja otra vez y que la vida es bella.
Li
Un cop més moltes gràcies per la paciència, a totes vosaltres i al fotògraf... i gràcies per pensar en totes i cadascuna de les famílies i la seva realitat, però el resultat segur que fantàstic, com sempre, i les sensacions molt bones: - com ha anat la foto?
- Molt bé hem quedat contents i molt guapos!!!! (Martí P-4)
Que més volem.
Gràcies de nou Rosa B.
Pregunto a l'Arnau i al Marti com ha anat la foto "Molt beeee" i despres i com estaveu? "Contents"!!(jo em referia si drets o asseguts o un de cada manera)
Gracies per la paciencia
Ja tinc ganes de veure el resultat de les fotos, segur que han quedat ben guapos.
Un cop mes, tenim que donar les gracies per la vostra dedicació i la il•lusió.
Noelia Massagué
L'Isaac, es el primer any que s'ha fet la foto, l'hem portat expressament pq està malaltet amb otitis, quan em arribat davant la porta s'ha possat molt content "cole", i quan la sta. Elena ens ha obert la porta s'ha tirat al seus braços... ens hem quedat parats....
Estem molt contents de vereu que el nen es feliç d'anar al "cole".
Gracies a tots!!!
Els anys van passant, pero sempre mentida com dies així sembla que siguin com si estrenessim, quina samarreta quedarà millor, i el pantinat? Tot es il-lusió, i després venen els dies per veura-les també amb la mateixa il-lusió que si fos la primera vegada. Moltes gràcies a tots per l'esforç.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada