Dimecres, 25 d’abril de 2007
DESTÍ
Avui he anat a una perruqueria del barri on no havia entrat mai. L’amo és un noi encantador, molt professional, i que ha aconseguit, gràcies a la seva feina, una clientela extensa i fidel.
Tot parlant m’ha comentat que ell era perruquer “gràcies” a la meva mare.
Quan ell era un jove adolescent ja volia ser perruquer però la seva mare tenia altres plans per a ell i estava tossudament ficada en la idea de que el seu fill arribés ben lluny en els estudis. A fi de poder aconseguir el seu objectiu el noi va deixar d’estudiar i la mare, desesperada, va anar a veure a la Srta. Elena tota preocupada pel futur del seu fill.
La Srta. Elena quan va escoltar a la mare preocupada es va dirigir al noi tot preguntant-li:
- tu que és el que vols ser?
- Perruquer!!! Va contestar segur i decidit
I tot dirigint-se a la mare li va dir: apunta’l a la millor acadèmia de perruqueria que trobis i deixa que el teu fill sigui feliç amb allò que vol fer.
El fet és que li va fer cas (en aquell temps es feia molt de cas a allò que els mestres deien) i ara és una persona contenta amb la seva feina.
Mai havia sentit taral·larejar una cançó a un perruquer mentre pentinava.
Avui he recordat que el que importa veritablement no és el que som sinó la manera que som quan fem la nostra feina i en el dia a dia.
Et felicito.
4 comentaris:
Bonica entrada... la veritat és què treballar en allò que t'agrada és un privilegi. El suport dels pares és molt important.
Jo tambe soc de la opinio que tan es treballar de mecanic, paleta, metge, enginyer etc etc. Tots els oficis son molt respectables i el mes important es fer-ho amb interes i que ens sentim satisfets amb la feina que fem. Felicitats a tots els que tenim la sort de fer la feina que ens agrada i els que no, penseu que amb una actitut positiva tot es mes facil i suportable.
si es que la vida esta feta de coses petites, de detalls, nimis sovint, als que no donem importància i en tenen de vegades molta pels demes. O els en que fan els demes en tenen molta per a cadascú de nosaltres. Ticn un petit poema sobre aixó,els aig penjar un dia d'aquests al bloc. Tu que et baralles amb bojos vaixets i meravellosos ja ho saps prou aixó.
apasiau
Dedicar-te a allò que t'agrada és genial, i més amb el suport dels de casa. Jo volia ser pintora, decoradora... qualsevol cosa relacionada amb les belles arts, el meu pare em va obligar a estudiar Dret dient-me que 1er estudiés alguna cosa amb la que guanyar-me la vida i després em dediqués als "hobbyes", tinc clar que no seria una bona advocada si hagués d'exercir, no m'agrada gens, en canvi a tota la meva gent els encanten els meus dibuixos... hi ha coses que les portes dins i ningú t'hauria de privar de poder fer-les.
Judit
Publica un comentari a l'entrada