11/2/09

Dimecres, 11 de febrer de 2009
CRIA CUERVOS... I TE SACARAN LOS OJOS
Ahir vam fer, un cop més, la reunió informativa de l’ESO a Maristes.
Una nova promoció acaba a l’escola.
De nou em mirava els pares que assistien a la reunió i recordava, de gairebé tots, el dia que van matricular el seu fill o filla a l’escola.
Podria dir alguna anècdota de tots i cadascú de vosaltres. No és cap mèrit recordar tot això, tan sols és un deure que tinc cap els pares i mares que deixen els seus fills a l’escola.
Els mirava i pensava: hauries d’escriure un llibre explicant històries de l’escola! I de nou vaig recordar que ja ho feia, cada dia, tot escrivint el blog.
Malgrat tot, la meva feina no deixa mai de sorprendre’m.
Avui un petit trapella de 8 anys estava llegint, al pati de menjador, un enorme llibre.
La srta. Elena intrigada li ha demanat què llegia i el nen li ha dit: la Bíblia!!!
Un cop ha sortit de la sorpresa inicial que li ha causat la resposta, ha intentat esbrinar quina era la història que el mantenia tan capficat i s’ha adonat que havia començat a llegir, com si d’un llibre ordinari es tractes, el pròleg.
Us podeu imaginar que és per un nen de 8 anys llegir, a l’hora del pati, el pròleg de la Bíblia!!!
Li ha preguntat que d’on havia tret el llibre i ell ha contestat que per casa l’havia trobat i que volia saber de què anava.
La Srta Elena ha decidit que el millor era buscar la Història de Noè, si més no és una bonica història, i allà l’ha deixat llegint, segurament sense entendre res, amb el primer llibre imprès de la humanitat.
L’anècdota quedaria aquí però he d’afegir que recordo que quan la mare d’aquest nen va matricular la seva filla gran, una de les coses clares que tenia, era que volia una escola laica, que no fes religió i que no donés cap tipus de formació religiosa.
Poc es pot imaginar que el seu fill de 8 anys ja llegeix la Bíblia.
Cria cuervos...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

realitat absoluta, si li fesin llegir no voldria

Anònim ha dit...

Lo más curioso de todo es ..... ver a un niño de 8 años leyendo a la hora del patio!!

Además, creo que la Biblia, leída y entendida en su literalidad por una mente tan infantil, puede resultar excesivamente dura. Aunque no creo que pase de la primera hoja, digo yo!!

Caray qué difícil resulta educar a los hijos, siempre o casi siempre te llevan la contraria!

En fin, siguiendo con la Biblia ... hay que tener más paciencia que el Santo Job!!

Li

Anònim ha dit...

Jo de petita vaig anar al típic col-legi de monjes, on començavam al dia amb una oració, feiem misa totes les setmanes etc,etc,etc.
A l'hora de seleccionar l'escola vaig escollir una escola on no es donés religió, i la veritat no es perque no cregui amb un Déu, sino perque consiero que no hi crec amb un tipus concret de religió, crec que totes tenen els seus defectes i les seves virtuts, i tenia clar que no volia que els meus fills coneguesin sols la religió católica, crec que han d'obri-se a totes i seleccionar el que cregin convenient. Es meravellós que aquest nen tingui curiositat de coneixament, segur que als seus pares ho entendran així. Recordo que al meu pare volia que e el meu germà li agradés caçar i el futbol(som tres nenes i un nen). Donçs el meu germà mai a soportat ni una cosa ni l'altra a decepció del meu pare. Normalment era jo qui l'acompayava al futbol, recordo que la primera vegada que li vaig dir no va ser perque a mi m'agradés el futbol, perque la veritat es que no el suporto, sino perque em feia llàstima que tenint cuatre fills hagúes sempre d'anar sol, així que li vaig dir papa jo vull anar, recordo la seva cara d'il-lusió, amb el temps va adonar-se que no m'agradava i encara es va sentir més feliç pel fet de que ho hagués fet per ell. Suposo que la vida es així.
Francesca

Anònim ha dit...

Salutacions,

Sóc la mare del nen que llegia la Bíblia. I encara la llegeix. No recordo haver fet cap comentari sobre el fet que l'escola no ha d'ensenyar religió. Mai negaria als meus fills cap tipus de coneixement i molt menys el de la religío que basteix la nostra cultura. I no trobo cap motiu perquè l'escola no ho faci.El meu fill va agafar el llibre i em va demanar si el podia llegir i jo li vaig dir que sí. Li ho hagués dit de qualsevol llibre que m'hagués demanat. Com li he de dir que no a la lectura d'un llibre! I em sento molt orgullosa que passegi una bíblia a la cartera en lloc d'una gameboy o una PSP i que empri el seu temps en la lectura. No sé si els meus fills mai em treuran els ulls. El que sí que sé és que em tenen el cor robat!