1/7/08

Dimarts, 1 de juliol de 2008
ELS CONTES
Avui comentava amb un grup de mestres que havíem escollit el “contes” com centre d’interès del casal d’estiu.
La conversa ha començat comentant que era bonic que recuperéssim els contes clàssics, la seva innocència i els valors que ens transmetien, però hem anat derivant la xerrada cap a la part fosca del contes.
Qui no recorda la tristesa que va sentir quan maten a la mare de Bambi?
El primer bulling de la història el trobem en el moment en que neix Dumbo i les altres mares, envejoses, riuen i es mofen de les seves enormes orelles.
Qui no s’ha imaginat la panxa oberta del llop desbudellat per treure les set cabretes o ha tingut mals sons veient la bruixa dolenta de la Blancaneus.
Mai he volgut anar sola per bosc pensant que em sortiria el llop i que es menjaria la meva àvia, sense oblidar a la malvada Cruella de Vil que volia cadellets de dàlmata per fer-se un abric.
Què em dieu del poca-solta del Pinotxo que es tan poc agraït amb el seu pare, la “madrastra” que maltracta a la Ventafocs i el maleducat Peter Pan?
Fins i tot les entremaliades i divertides Tres bessones tenen en els seus contes la bruixa avorrida que no és res més que el record, que l’autora té, de la seva mestra.
Ningú com un nen per separar la realitat de la ficció.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment als contes clàssics hi ha parts molt dures...I les versions que se'n fan Déu n'hi do..Aquest cap de setmana vam anar al cine a veure "El patito feo y yo"...El Pol va dir prou quan a l'aneguet lleig li passen una corda pel coll i se l'emporten volant...Una imatge sens dubte cruel que va fer que sortíssim inmediatament de la sala amb el Pol plorant.No vam poder veure el final feliç (espero!) de la peli..Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Sí, sí, tens raó. Al Xavier li agraden molt els contes, com a tots els nens, però a vegades tinc problemes per fer-li entendre que els contes són contes i no realitat.

El divendres vam anar a passar el cap de setmana en un camping. Estavem a fòra del bungalow sopant al petit jardí, i com tot estava fosc, excepte la petita llum del bungalow, i tot estava ple d'arbres, ell va estar molt callat i no volia seure sol a la seva cadira, volia seure amb el papa o la mama i jo li deia: què passa? seu a la teva cadira. Ell va dir: Mama, aquí n'hi han llops? Jo vaig dir: Nooo, no hi ha cap llop. Aquí no poden entrar.

Aquella primera nit va estar preocupat per si algún pogués entrar. El dissabte ja no tenia por. Li agraden molt els contes, però sempre li explico que aixó no passa a la realitat, simplement són "contes".

Sonia

Anònim ha dit...

Quan intentem protegir als nens de pel.lícules on hi ha violència he pensat moltes vegades en que els contes clàssics també són molt cruels i fins i tot algun em costava de llegir als meus fills com el conte de Hansel i Gretel. MS

Anònim ha dit...

Els contes "classics" son fuit d'una epoca passada i serveixen par a transmetre valors, alguns desfassats i descriminatoris, pero d'altres actuals i universals. Que els nens tinguin por es normal, la seva feina es aprendre a superar-la. Tambe ho es que siguin maleducats o egoistes perque ningu neix sabent compartir (pura questio de supervivencia), pero aprenen a ser civilitzats de mica en mica, com als contes, que sempre acaben com han d'acabar.
En el llistat de contes del blog hi trobo a faltar uns contes molt terribles que s'emmarquen en l'horitzo ideologic dels rituals iniciatics femenins: la Blancaneus, la Ventafocs, la Bella dorment. 3 contes terribles on les nenes (adolescents?) son victimes passives de la situacio, on un princep adult les introdueix en el mon dels adults i elles no tenen veu ni vot en el desenllaç. Crec que aquesta es la veritable violencia, la que afecta al pensar, la que ensenya a les nenes que elles no pensen i als nens que ells son els que pensen per elles.
L'altre violencia, la fisica, es tan evident que nomes cal educar als nens en distingir la ficcio de la realitat, cada nen ho fara al seu ritme, a mes la violencia fisica en els contes es exercida o be pels dolents o be contra els dolents, mentre la violencia subtil de les idees es exercida pels bons i contra els bons.

Anònim ha dit...

per això són grans clássics, aquests contes, perquè tracten temes molt reals, parlen de coses molt bàsiques, bones i dolentes, i ho fan amb un toc de fantasia que és perfecte per disfrutar aprenent.

Potser en tot cas, cal afegir una explicació extra no sigui cosa que els nens es traumatitzin. No sé...

Anònim ha dit...

A casa tenim els videos de la Disney, pero a la Neus no li agrada veurel's diu que hi ha senyors molt dolents, com la cruela, o la bestia. Aixó si li encanta que li expliquin, la veritat es que hem decidit no forçar-la a veurel's,perque quan va veure la caputxeta vermella després d'alló, cada cop que anavam a la muntanya en lloc de disfrutar ho pasava malament, ara per sort hem aconseguit que disfruti del camp i s'adoni que sols son contes. Li encantan les bessones, barrios sésamo, la abella maya i Heidi.
Francesca.