17/7/08

Dijous, 17 de juliol de 2008
A PUNT DE VACANCES!!!
Malgrat que soni presumptuós per part meva em considero una persona molt disciplinada en la meva feina. El fet d’escriure un blog diari durant dos anys parla per si sol.
L’escola és un vaixell bonic, i a vegades complicat, de portar. No saps massa bé com hi trobaràs el mar. Si bufarà vent de ponent o de llevant.
No puc preveure quina tormenta em trobaré o quan sortirà el sol, que de fet surt cada dia, però a mi ja m’agrada enfrontar-me a nous reptes.
La monotonia i la rutina no són sants de la meva devoció.
En aquests moments tenim el vaixell ja preparat pel nou curs.
Aquest vespre hi passejava. L’escola té vida pròpia i m’acull tendrament.
Les classes estan a punt per començar el nou curs, netes i ordenades. Els prestatges buits i els penjadors, sense nom, esperen noves rialles i cridòria.
Queda una setmana per començar les vacances i tinc ganes de deixar el vaixell. D’aquesta manera el veuré més bonic quan hi torni i de ben segur que el trobaré a faltar.
Però em queda encara una mica de camí i el farem amb el millors dels meus somriures.
Ahir vam fer un pastisset per berenar i avui ho hem passat molt bé al parc. La setmana que ve encara arribarà plena d’activitats i sorpreses.
Ànims que entrem en la recta final.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Parlant de vaixells m´ha vingut al pensament una cançó del pallasso Miliki: "Navegar sin temor en el mar es lo mejor no hay razón de ponerse a temblar i si viene negra tempestad, REIR, REMAR I CANTAR. D´una manera o una altra tots estem pujats dalt d`algun vaixell.MS