Dilluns, 21 de juliol de 2008
MAPES I ATLES
Avui llegia aquesta història, que diuen és real: una patrulla es va perdre a la frontera que separa Suïssa d’Àustria. No tenien mapes, ni brúixoles, ni cap mena de material per orientar-se.
Els soldats no reconeixen res del que tenien al seu voltant i començaven a defallir.
De sobte un d’ells va trobar, al fons de la butxaca del seu abric, un tros de mapa.
Gràcies al mapa van començar a distingir un cim, un port de muntanya i identificar-hi una direcció a seguir per poder arribar a un lloc poblat.
Ben aviat eren a Berna. Quan es van recuperar i van mirar atentament es van adonar que el mapa corresponia als Pirineus!
De fet no hi ha res d’estrany en aquesta història: el mapa, tot i no pertànyer al lloc correcte, els va ajudar a recuperar la confiança. Però si fem una altra lectura ens adonem de la importància que pot tenir llegir un mapa i poder donar nom als llocs.
Els nens actualment no tenen atles. No gaudeixen llegint el nom de països, de pobles, de muntanyes, de rius... no saben pas on són ni que hi ha al voltant, per no parlar del que hi ha a l’altra punta del món.
Podria estar bé que aconseguíssiu mapes i, de tant en tant, juguéssiu a buscar països, conèixer la bandera que tenen, fer viatges imaginaris...
Aprofiteu les vacances per ubicar-los allà on aneu, per veure per on passareu i en quines aigües us banyareu.
Sense cap dubte això seria uns deures més profitosos que fer una pàgina de càlcul o de cal·ligrafia.