22/5/08

Dijous, 22 de maig de 2008
ENTREGA DE PREMIS DEL LOGO
Fa estona que estic davant la pantalla en blanc de l’ordinador. Estic pensant en com descriure l’acte d’avui. Volia escriure alguna cosa especial i transmetre bé l'estoneta que hem viscut.
Ens hem trobat amb els pares i les mares que han participat en el concurs de logos. Hem repartit els llibres, hem donat el primer premi i hem brindat.
Ha estat un acte natural, espontani i agradable. És bonic compartir aquestes estones. Fer-ho possible.
La senzillesa moltes vegades és el que ens fa sentir més còmodes.
La xerrada planera amb una copa de cava a la mà.
Les gràcies d’un petit quan li dones una piruleta.
La felicitat de la guanyadora.
L’ambient escolar d’una classe, amb els llibres, els pupitres, les bates i la pissarra on encara quedaven rastres de la lliçó que han explicat avui.
La foto de família.
Tot plegat molt entranyable.
Gràcies a tots per fer-ho possible.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig tenir la sort de poder participar en l'acte d'entrega de premis del logo i la veritat és que va ser molt entrenyable i natural, varem estar molt a gust i ho varem passar molt bé brindant amb tots vosaltres i compartint la foto dels participants a l'acte.
El lot de llibres en que ens van obsequiar als participants va ser generós i de qualitat, a mi em van agradar molt.
Moltes Gràcies Montserrat i gràcies a l'escola per aquesta iniciativa tan ben portada i que ha tingut tant d'exit.

Anònim ha dit...

Gràcies a tú Montserrat per fer-nos participar a tots els pares, mares, etc. Els que hem compartit aquell moment ens vam sentir molt orgullosos de ser algo més que uns pares d'una escola. Semblavem tots plegats una família (o part d'ella). És un gran plaer per a mí veure que el logo ja el dibuixaven els nens de l'escola. L'acte dels premis va ser maco, senzill i agradable. La meva família estaban contents (i va ser la excusa per reunir-nos un ratet). A vegades una cosa senzilla dóna una gran felicitat. M'agradaría expresar més coses, moltes més, va ser una petita i bona cel·lebració (la Marta ajudant, el Sr. Pinyol, la Srta. Elena, el papá de la Marta, tú que estabas feliç i orgullosa ... en fi ... Gràcies per tot el que organitzes. Petons. Sònia M.

Anònim ha dit...

Ens va saber greu no poder-hi ser, al final sen's va acomular l'agenda. Veient la foto i els relats, però, estem segurs que va ser una gran vetllada. Enhorabona.
Judit

Anònim ha dit...

Una foto de família ben maca!!Un petonàs. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Va ser una vetllada molt agradable en la qual vam poder compartir una estona distesa i entranyable, un moment senzill pero carregat d'il.lusio i bon humor, una combinació extraordinària.
Gracies familia.

Anònim ha dit...

Quin greu no haver compartit aquesta estona, ens agrada participar i col.laborar en les iniciatives de l'escola; pero comencem a tenir vida social activa i no podem ser a tot arreu....Moltes gràcies
Rosa B.

Anònim ha dit...

Va ser una bona estona i molts records al poder entrar de nou a la meva escola.
Gracies per deixarnos participar i voto per mes moments com aquests!!
Els llibres son génials.
Belén

Anònim ha dit...

Necessito ajuda.
Ja fa dies que em plantejo demanar ajuda, ajuda perque la situació no se'm escapi de les mans.
Tinc dos fills, es barallen contiuament,si ja sé que és normal,però es barallen fins i tot per un full en blanc, i no contents amb això acaven pegant-se cops de puny,la gran al petit i el petit a la gran.
Jo intento passar tot el temps possible amb ells, faig els deures ambla gran, canto i jugo amb el petit; quan tots dos marxen a les habitacions per jugar no triguen ni un minut en fer-me cridar.Els aviso, els torno ha avisar, els renyo, els castigo, i quan ja no puc més se'm acava la paciència i perdo els papers, i acavo per donar-li's un castanyot.
Ells ploren, no per dolor físic, sinó que per sentiment,els hi dura deu minuts, el temps que els tinc castigats...després tornem a començar...
Jo en canvi em sento fatal,em cauen les llàgrimes de tristesa i d'impotència.Per una vegada sento que la situacìó se'm escapa de les mans i que poder aquest paper em queda gran.
Agrairia que si algú de vosaltres a tingut aquesta experiència, compartís amb mi la solució o el truc per saber-ho portar.