6/4/08

Divendres, 4 d'abril de 2008
FORA BOLQUERS!!!
Ha arribat el gran moment: s’han de treure els bolquers a tots els nens i les nenes que han fet els 2 anys durant l’hivern.
L’orinal passarà a ser, durant una temporada, l’estri més necessari per a tots vosaltres.
Els consells que us puc donar són, en primer lloc, que us carregueu de paciència.
Cal enfocar-ho com un joc i cada vegada que s’aconsegueix l’objectiu, de no fer el pipi a sobre, hem de celebrar-ho amb grans aplaudiments.
Podeu anar a comprar l’orinalet junts i que escolli el que més li agradi.
També els hi heu de preguntar sovint:
- tens pipi?
La resposta serà sempre que No, però el poseu igualment.
És molt probable que us avisin just en el moment que ja l’han fet a sobre.
Quan tingui una escapada no cal fer un drama, ni renyar-lo. El que heu de fer és dir: Vaja, ara estàs tot mullat i hem de canviar-te.
Hi ha nens que ho enganxen de seguida i altres els hi costa més. Tota evolució és diferent per tant no compareu entre els amics, els cosins o els germans.
Paciència, ànims i sort!!!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens molta rao, en aixó de que no es pot comparar, cada nen es un món, jo amb el nen vaig estar un any lluitant i amb la nena amb tres dies ho ha aprés.
Patricia

Anònim ha dit...

Fa molta mandra començar, són uns dies que s´ ha d´estar molt pendent i preparat per les posibles escapades, però també fa molta alegría fer la festa quant ho fan bé, les cares de satisfacció de nens i pares no te preu, i els bolquers també deixen de tenir-lo, i es nota, vaja si es nota...

Anònim ha dit...

Es un rotllo patatero la veritat.... imagino que pitjor o pasen ells pobrets...com diu el Marc que ho copia de la Maria....Venga Chicos!!!!
Ànims a les mamis!!!

Berta

Anònim ha dit...

Molts ànims a tots, nosaltres, que ja casi ni ens en recordem de l'últim volquer del peque, hi tornarem aviat amb el bebé que esperem. Recordo però quan van treure el volquer al gran, era el dia que sortiem de la clínica amb el petit.. era el moment "perfecte" perquè estava molt motivat i es sentia molt gran.. us ho imagineu? un fent pipi per tot arreu i l'altre plorant al bressol... sense comentaris !!!!
Judit

Anònim ha dit...

A mí em va costar molt aconsegui-ho. Em passava dies netejant calçotets amb caques i em desesperava. Vaig desistir ... i uns mesos després va ser tant fàcil, d'un dia per l'altre ja no hi havien problemes. A vegades n'hi han nens que necessiten més temps per entendre o aprendre algunes coses, i algunes mamas necessitem paciència, que a vegades ens falta o no la tenim. Ànim a tothom! No desistiu. Sonia.

JRoca_Font ha dit...

A casa ens hi estem començant a posar i la veritat és que fa una mandra... però s'ha de fer i ja està, la pubilla és espavilada i segur que no li costarà gaire..
a veure què..
Salut

Berenguer ha dit...

7:00 del matí, avui ens llevem per preparar la intendència de final de bolquers.
7: 18 la indianeta es desperta
7:20 el pare li treu el bolquer i el pijama i l' asseu a l'orinal. Riu, fa cara com de vergonya, però res.
7:25 Primera fuita a la cuina.
7:30 Esmorzar
7:35 La mama i el pare la fan seure de nou a l'orinal. Es posa a jugar amb una nina, però res de res.
7:45 Segona fuita, per sort també a la cuina. Aquesta fuita és de premi. No sabem si cridar els bombers.
7:55 A l'orinal de nou: res de res.
8:10: a l'orinal de nou: res
8:20 al pare li fa la sensació que, ja vestida, i a punt de sortir, està fent caca. Falsa alarma.
8:25-8:35 Trajecte fins a l'escola. Sembla que sense fuites. El pare prega perquè no n'hi hagi cap.

L'Isabel i el seu somriure integren el comitè de recepció. No necessito res més per saber que amb el seu ajut tot serà molt més fàcil!

P.S. ja hem tret totes les catifes de casa

Gràcies

Anònim ha dit...

Les notes.
És una alegría tornar ha veure aqestes calificacions...Sobretot si són bones!!
Nosaltres estem molt contents mb les de la nostra filla i li així li hem fet saber.
Està clar que es veuen reflectides en la feina dels àlbums,com diu ella:-mama les notes ens les posem nosaltres, ho diu la senyoreta...
I és ben cert.
Recordo una enganxina de les olimpíades que feia així.
n
_lA fei mal f eta, not e fútur.
a
-La feina ben feta, no té fronteres

Laia


a

Karmela ha dit...

La paraula clau com ja has dit és "PACIÈNCIA" per que tot i que cada nen és diferents, és una estapa una mica estressant tot el dia en plan "corcó" perguntant, "tens pipi" i de vegades els nens es posen a la defensiva.... que assoleixes l'objectiu t'oblides d'aquests moments, però quan estàs en plena batalla.... "agárrate los machos".
SORT!!!

Unknown ha dit...

Hooolaaa!!!

El nostre fill té 2 anys i 8 mesos i tenim ganes de treure-li el bolquer. El que passa és que a l'escola bressol el veuen un xic "verdet"; clar que, també ens han dit que estan amb quatre nens més. Al setembre comencem escola i no m'agradaria no portar-li perquè encara va amb bolquers... Què fem? Donem la iniciativa nosaltres o esperem que a l'escola bressol ens avisin?