Dimarts, 18 de setembre de 2012
REUNIÓ DE POLLETS I DOFINS (P1 I P2)
Primera reunió de P1 i P2 feta.
Aquestes reunions tenen l’encant i la il•lusió de les primeres vegades.
Pares novells, altres experimentats però amb la motivació a flor de pell que ens fan gaudir d’una tarda simpàtica i tendre.
Un curs per endavant i molta feina a fer.
Un munt de coses per aprendre tots junts i la satisfacció de compartir i de saber que tots anem al mateix vaixell i que l’únic port on cal arrelar i la única cosa que interessa i volem és que els nostres alumnes, els vostres fills, siguin bones persones, educades, amb valors i sincers.
No es demanar massa, tan sols és saber quina lluita i quina feina cal fer tots junts: família i escola.
Demà més.
5 comentaris:
Bon dia:
Ahir vaig estar a la reunió de P1. Pobrets quantes coses faran i aprendran, penses el meu no serà capaç de fer-ho.
Però llavors penso amb el meu fill gran que acaba de començar 6è, i si, ho aprenen tot, tot i més. Uff, encara recordo quan va entrar per primer cop a la guarderia, si tot just va ser abans d'ahir.
A mida que anaveu explicant les coses anava recordant i a la vegada tenia la por i la motivació a flor de pell com si fos la primera vegada perquè us deixo un dels meus tresors. I cada tresor és diferent, un de l'altre.
Bona aventura en el vaixell, i que arribin al port que teniu previst.
Uuppss... tornen a ser pollets?!?!?!
Patrícia
bona tarda, molta feina a fer.... si si aquests any nous reptes com estar asseguts a les cadires i no de peu... ja ja ja pero si vam conseguir el P1 amb exit anem pel P2 !!!!! motes gracies Isabel i Sheila tindrem molt bon record.
M'agrada anar a les reunions de pares. M'agrada sentir a la Senyoreta explicar què és el que fan els nostres petits a l'escola i conèixer on s'està el meu dofí tanta estona al dia. M'agrada veure les taules, els penjadors i els primers dibuixos penjant de les parets. Ara quan pensi en ella a l'escola ja sé on situar-la. Continuem la travessia que va començar a P-1 amb aquesta classe que sembla ser està plena de petits trapelles. Gràcies. Sílvia Z.
Quina emoció tornar-hi ha entrar a la classe del pollets, es tan maca...
Tant petits i quina de coses que faran i apendran, amb la Isabel i la Sheila.
Gracies mestres!!! benvingudes altre cop!!!!
Pares Pollet Eva
Publica un comentari a l'entrada