Dijous, 2 de juliol de 2009
LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ
Catalunya estrena una nova Llei d’educació, la LEC.
No sé massa si servirà d’alguna cosa, això ens ho dirà el temps. De moment m’ho miro des de la barrera i amb escepticisme.
Tot i haver-la llegit hi ha coses que no em queden massa clares.
No sé massa bé si aquest esforç inversor que diuen que faran, de l’actual 2,7% al 6%, ens arribarà a l’escola concertada i de quina manera.
Els dos pilars d’aquesta llei, segons el que jo he interpretat, són l’autonomia dels centres i el lideratge de les direccions del centre.
Un cop més es nota que és una llei escrita molt lluny de la porta d’una escola. Ningú ha preguntat a cap mestre, ningú ha entrat en una escola i ha vist la realitat, del contrari aquests no serien els dos pilars d’una llei d’educació.
A la nostra escola aquests són un pilars que funcionen de fa dècades.
La nostra escola té molt definit, i claríssim, el seu projecte educatiu i també tothom té molt clar qui porta el timó.
El vaixell funciona perquè tots treballem però el timó el porta una Direcció.
El Conseller diu que les escoles han de treballar en un marc de normes clares... jo em pregunto: com podia un centre funcionar sense tenir unes normes clares??? Qui escriurà i farà que es portin a terme aquestes normes clares en una escola???
El decret parla de l’autonomia dels centres com un paraigua perquè cada escola pugui créixer segons la realitat del seu entorn. Aquesta frase és molt perillosa. Una lectura fàcil i ràpida fa que interpreti que segons la població que tenim hem d’adaptar l’escola. Això és molt delicat, a la que es descuidin hi haurà escoles amb paraigües gegants construïts amb la millor categoria i altres senzills on hi passarà l’aigua sense remei.
A mi ja m’està bé, el nostre paraigua és de la millor qualitat.
De totes maneres aquestes frases tan boniques a mi no m’interessen massa.
Si jo pogués li preguntaria al Conseller si la seva flamant llei contempla:
- Com podem tractar el fracàs escolar?
- Com podem aconseguir que famílies complicades s’impliquin amb l’ensenyament?
- Com podem aconseguir salvar greus dificultats d’aprenentatge amb nens que tenim a l’aula?
- Quins recursos ens dónes per continuar demanant un nivell alt d’exigència, de respecte, d’estudi, de valors, de normes?
- Com podem recuperar el prestigi dels mestres?
- Quins recursos tenim per treballar amb exigència?
- Quina responsabilitat i exigència cívica tenim els mestres per exigir i demanar respecte, educació i valors?
- Com podem treballar la individualitat sense oblidar el grup?
- Com podem treballar amb tres llengües (català, castellà i anglès) amb un alt nivell d’aprenentatge? A la nostra escola no hi ha cap més llengua però altres arriben a tenir 20 llengües diferents i no exagero gens.
Totes aquestes preguntes em venen al cap de manera ràpida, sense pensar-hi massa, tot i que sóc mestra d’una escola sense conflictes greus ni de cohesió social, ni d’immigració, ni amb barreres d’idiomes, ni famílies desestructurades, ni tan sols de famílies problemàtiques...
Començo i no acabo.
La nostra és una escola singular, m’ho va dir una vegada un inspector d’ensenyament, i em va agradar.
Deixant al marge qualsevol llei d’ensenyament, que evidentment seguirem i farem la paperassa que convingui per no tenir problemes, la nostra és una escola singular perquè vosaltres la feu possible.