2/7/07

Dilluns, 2 de juliol de 2007
LA TRIA CORRECTE DE L'ESPECTACLE INFANTIL
Ahir vaig anar al Tívoli a veure l’espectacle Clar de Llunes, d’en Pep Bou.
El Teatre era ple de nens molt petits que no van parar de plorar, parlar i moure’s.
Estar-se una hora i mitja veient com es fan bombolles de sabó, tot i que l’espectacle és molt plàstic i bonic, escoltant música de Mompou, compositor genial però molt poc adequat per l’oïda infantil, no és el millor pla de tarda per a nens menors de 10 anys.
Els pares que porten els seus fills a tot arreu amb la finalitat de que ben aviat estimin la música, el teatre, la lectura, l’art... és un error. Cal buscar activitats adequades a l’edat dels nens ja que sinó el que passa és l’efecte rebot. S’estima el teatre, o la música, o el cinema, quan en gaudeixes, quan se’t fa curt i quan hi vols tornar aviat.
No hem d’avançar les activitats, hem de ser molt meticulosos a l’hora d’escollir si l’espectacle que anem a veure és l’adequat i si el nen està preparat per veure’l. Si surt del teatre, o del cinema, o de l’exposició dient que era un rotllo, el més probable és que no hi vulgui tornar.
Ahir el nen que tenia al davant va descriure això que us explico de la manera més franca i clara. El seu pare li va preguntar, just a l’acabar, si li havia agradat. Ell amb tota la seva cara d’avorriment i simplicitat va respondre:
- em va agradar més Port Aventura.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

oblidem sovint, i tu que ets mestre ho saps, que els nens son molt sincers i tenen força sentit comú i lógica. Es normal la resposta del nen de port aventura envers les bombolles, o el del GPS, o quan et diuen que perquè han d'aprendre a dividir si ja tenen la calculadora.
De vegades oblidem que els paràmetres diaris en que es mouen han canviat i molt.

Berenguer ha dit...

Memòria del meu enamorament de l'òpera:

La primera experiència frustrada:

7 anys. Primera anada al Liceu (em sembla que era Romeu i Julieta) em vaig avorrir i adormir. Clarament, era una deshora, i eren massa hores.

Començant a poc a poc:

11 anys. Em porten a l'estrena de "Sí Giorgio", una comedieta -bastant dolenta en termes de qualitat cinematogràfica- en què l'actor principal era el Pavarotti.
Crec que ma mare m'hi va haver de tornar a portar.

Des d'aleshores no m'he desenganxat de l'òpera.

Pafiam ha dit...

Compte amb això, és cert el que dius, però vaig sentir que als nens també s'els ha de donar sempre una MICA més d'allò adequat a la seva edat, perquè evolucionin.
T'agraeixo amb retard el teu atinat consell que em vas deixar.
pafiam.blogspot.com

Anònim ha dit...

Nosaltres vam veure l'espectable d'en Pep Bou a Portaventura justament, als nens els hi va encantar, les bombolles, la màgia del fum dintre...crec que cadascú coneix als seus fills per saber on poden estar a gust i on no. Els diumenges el matí, durant el curs escolar, fan teatre infantil al Poliorama, el programa es diu Viu el Teatre i van fent vàries obres (1 cada mes (més o menys). S'ho passen molt bé i està montat perquè els nens ho disfrutin, us ho recomano.
Judit