Divendres, 16 de gener de 2009
L'ORTOGRAFIA: ASSIGNATURA PENDENT
Personalment penso que l’ortografia és una de les batalles perdudes a les escoles. És un tema que em preocupa molt i que té molt difícil solució.
Jo penso que l’ortografia és principalment visual, és a dir aprenem ortografia gràcies a la memòria visual. Les normes ortogràfiques també cal treballar-les, ja què en cas de dubte ens poden fer servei, tot i que llavors sempre et trobes en les excepcions que donen al trast amb tot allò que has aprés. Però, bromes a part, crec que hem de ser molt exigents a l’hora d’escriure i exigir l’ús correcte de la llengua escrita.
Nosaltres a les escola debati’m moltes vegades aquest tema i sempre busquem recursos per fomentar l’ortografia.
Sóc clarament partidària de fer copiar els enunciats dels exercicis, de fer dictats, fins i tot de fer “estudiar” un dictat preparat que entrarà en un examen i copiar de nou aquelles paraules que han escrit malament.
La pedagogia moderna no és partidària de fer massa correccions als nens i aposta per l’ortografia natural. Jo no hi estic d’acord amb això. Cal ensenyar a escriure bé des del començament. Si s’interioritza l’hàbit de fer-ho malament després no els hi podrem treure aquest mal hàbit.
Jo tinc una teoria, és un estudi que tinc pendent de fer i potser m’hi posaré a fer-ho ben aviat (si el Departament em dóna un respir), però estic convençuda, basant-me en la meva experiència com a mestra, que com més aviat ensenyem a llegir menys faltes d’ortografia fan els nens.
Hi ha escoles que no comencen la lectura fins els 5 ó 6 anys. Això és un error. Nosaltres ho comencem als quatre anys, per mi és el millor moment.
El sistema que utilitzem és el fotosil·làbic, mètode considerat obsolet per molts psicòlegs de la nova escola però un dels que millor funcionen i que d’aquí uns anys tornarà a estar de moda. Per a mi la lectura és massa important per anar canviant de sistema, segons les modes. S’aprèn a llegir, llegint i s’aprèn a escriure, escrivint. No hi ha més.
10 comentaris:
Ens pots explicar els avantatges del silabic en front del fonètic??? gràcies
Jo també recordo haver après a llegir amb síl•labes: ma, me, mi, ta, te, ti, pa, pe, pi...
Com sempre, s’ha de tenir en compte que cada nen/nena té el seu ritme però crec que el mes important es saber-los motivar (tant a casa com a l’escola); veure els pares llegir, llegir i compartir contes (a vegades jo li llegeixo a ell i altres ell a mi), demanar-li que escrigui el nom dels personatges que dibuixa etc etc
Es evident que quan més llegeixin millor escriuran.
Lourdes.
Estic totalment d'acord amb tu en aquest tema, crec que l'ortografia és vital i llegir, tal i com tu puntualitzes, és un gran mitjà per aprendre a escriure bé. Jo m'he trobat molts companys, que després de molts anys d'haver deixat l'escola, escriuen força malament...i generalment coincideix amb persones que llegeixen poc o més aviat gens.
Bona tarda, jo no recordo com van ensenyar-me a llegir, el que si recordo clarament es que les faltes ortogràfiques en català, pràcticament no les controlaven a l'escola i va ser a COU quan van començar a controlar-les de veritat perque llavors a selectivitat evidentment eran motiu de suspens. Recordo que ho vaig passar molt malament perque jo estava acostumada a llegir sempre en castellà, encara a dia d'avuí faig faltes en català, e intento cada dia fitxar-me molt en els teus comentaris Montserrat així com en els dels altres lectors, escriure i llegir el bloc ens ensenya a apendre cada dia una mica més. Ara tinc "el problema" amb la Neus i el Sergi, ells estàn cada dia acostumats a parlar en català i a llegir català i en certa manera em preocupa que els hi passi al mateix pero amb el castellà, així donçs de tant en tant li dic a la Neus, avuí tocar jugar al joc de parlar en castellà, d'aquesta manera faig que el vagi practicant, encara que costa molt, ja que quan t'acostumes a parlar amb una persona amb una llengua costa camviar-la.
Francesca
És un tema molt complicat.
A la Raquel li agrada molt llegir,i sovint quan a casa juga a fer de mestra escriu coses en fulls, a vegades lliga paraules i a vegades escriu com pronuncia...Però també li agrada anar llegint el que troba pel carrer,L'atre dia sense anar més lluny, vam anar una festa on hi havíen cartells fets a mà i en un d'ells posava:"te Keremos todos muxo",ella no entenía com algú que ja anava a l'escola de més grans podía fer aquestes faltes...
Que li haig de dir?Què és per fer-ho més curt?Què és la manera d'escriure dels joves(i dels no tant joves)?
Tot plegat una moda que no té cap gràcia.
Laia
M´ha cridat molt l´atenció el terme "ortografia natural", entenc que si amb tot fesim igual, ja no s´ensenyaría res sino que el que hauriem de fer a la llarga sería dedicar-nos a corretgir mals hàbits,... que trist!!.Olga.
Completament d'acord amb tu, és llegint que s'aprèn a llegir i escrivint a escriure; nosaltres, personalment, els hi corregim tantes faltes com hi ha en els seus deures, el gran, que ja ha de copiar anunciats, no n'hi passem ni una.. és que no saben ni copiar!! i és cert que qui més llegeix menys faltes fa, el petit, que li encanta llegir, fa menys faltes que el gran, que només obra llibres per obligació.
Judit
Tengo un dilema cuando Marta escribe algo de forma espontanea y me lo enseña no se que hacer, a veces le corrijo y su cara de desilusión me hace polvo, otras le dejo tal cual y la felicito por su esfuerzo aunque me cueste descifrar el escrito.
Creo que ahora sinceramente es un mal momento para la ortografia, los SMS la están matando, tengo una compañera de trabajo, 23 años licenciada en económicas y trabajando en un departamento donde dia si dia no prepara informes y cuando me envia un correo me hago cruces..."ola ke tal, aber si me miras... xq no quedamos...." brutal y lo peor es que no es consciente de sus faltas y se limita a reirse ¿es que nadie le ha corregido nunca?
Nuria
Us imagineu el dia de demà, quan treballin i hagin de preparar un informe o enviar un mail amb un redactat ple de faltes? increible, jo no voldria una persona així treballan a la meva empresa.
De totes maneres és clar que hi han mètodes d'ensenyament que no funcionen, jo conec el cas d'una noia que amb 16 anys fa unes faltes que fan mal als ulls, i en canvi, ha anat passant de curs i a l'escola no li han donat importància. No ho entenc.
El triangle màgic, en la meva experiència, és lectura, ortografia, i més lectura (aquesta darrera plaent).
Publica un comentari a l'entrada