5/3/07

Dilluns, 5 de març de 2007
VISITA
Avui he tingut la visita d’uns pares que volien matricular a la seva filla a l’escola.
La nena va a un altre centre i no n’estan gaire contents.
Durant mitja hora els hi he parlat del nostre sistema educatiu, les nostres activitats, les rutines, els hàbits, l’estudi... és a dir, la manera que tenim de treballar.
A les 17:00 hores els hi he dit que havia de fer la sortida, per tant, havíem d’interrompre la visita mentre sortien els nens i després ja continuaríem parlant, tot ensenyant el Centre.
Ells han quedat asseguts al despatx mentre que els vostres fills i filles sortien com cada dia.
Al tornar a reemprendre l’entrevista ells estaven astorats dels “bonics nens que teníem a l’escola”, (cito textual) de la manera tan tranquil·la que sortien, la calma que es respirava...
No calien dir més paraules, no calia fer més propaganda de l’escola...
Els vostres fills i les vostres filles, els nostres alumnes, és la millor propaganda que tenim i això és gràcies al nostre esforç i, sobretot, al vostre recolzament.
Cal seguir treballant amb tots aquests petits infants, sense perdre l’esperança ni tirar la tovallola.
Avui ha estat un bon dia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat és que els nostres nens sempre són un bon exemple d'altres pares amb nens d'altres escoles.
Està clar que aquesta és la millor propaganda per l'escola, i la millor manera de tenir un millor futur, tant de bó les noves generacions creixin de la mateixa manera.laia

Anònim ha dit...

Encara recordo la primera vegada que vaig entrar a l'escola ara fa 14 anys per matricular a la meva filla Sandra,ens va fer l'acollida la Srta Helena i ens varem sentir com a casa, el tracte familiar i amb criteris de qualitat ens van fer sentir que habíem escollit bé,ara es el Sergi el que pot gaudir de tot aixó,de manera que la millor propaganda son els resultats.Gracies.Dolors Casanovas

Anònim ha dit...

Hola,
Som els pares que ahir vam visitar l'escola. Ens va agradar molt el tracte que ens va donar la Directora, però el que més ens va impactar va ser la sortida dels nens tan organitzada i pacífica, però a la vegada alegre.
Felicitats per la vostra feina que pel que veiem no s'acaba amb l'horari escolar.
Aquest blog ens ha encantat per la seva sensibilitat i sentit de l'humor ;-D
Els pares d'una futura alumna.

Anònim ha dit...

Sentint aixó encara estic més contenta de que el meu fill estigui a l'Escola del Carme. Jo com moltes mares, el primer dia que vaig deixar al meu fill Xavier per primera vegada al "cole" vaig marxar plorant, perquè ... és clar, estava en mans desconegudes i des de que va nèixer sempre havia estat amb mí, a totes hores. Ara quan vaig a treballar, marxo contenta i sobretot molt tranquil·la. Al barri quan n'hi han comentaris de l'escola sempre són bons comentaris, i aixó encara m'agrada més. Espero continuar igual de contenta i orgullosa de que el meu fill estigui en bones mans. La mare del Xavier M.