3/12/09

Dijous, 3 de desembre de 2009
CREURE
Quan la màgia desapareix la hem de reinventar.
Durant un temps tots els nens viuen la màgia, però a mida que es fan grans deixen de creure en ella.
Només pot sentir el xiuxiueig dels cascavells del trineu aquell que hi creu.
Només pot alimentar un tronc aquell que hi creu.
Tan sols si creiem ens emociona deixar la sabata al balcó.
Si la màgia desapareix feu que torni la il·lusió.
No permeteu mai que els seus, i els vostres, ulls deixin de brillar.
Malgrat ells coneguin el truc feu que creguin en ella. Ni que sigui per un instant. Ni que sigui per una nit.
Regaleu la caixeta dels records per omplir-la de felicitats petites.
De ben segur els hi semblarà que tornen a CREURE.

9 comentaris:

Noemi Massague ha dit...

Quan ja es coneix un truc de màgia, la màgia està en veure les cares de sorpresa i mantenir la il.lusió.
De fet, jo sé alguns truquets i el Nadal encara és especial. He de confessar que les nits màgiques vaig a dormir amb la mateixa il.lusió i nervis de quan era petita.

Anònim ha dit...

Si vegessis com tremolen les meves cames quan veig, a la rotonda del poble, com s'apropen les torxes que guien "la màgia" la nit del 5 de gener... fliparies!! aquesta il.lusió no es pot perdre mai i així l'hem de transmetre. Completament d'acord amb tu.
Judit

Anònim ha dit...

No us podeu imaginar de quin mal humor em posso si no trobo res per mi a la taula el día de Reis, i com m'emociona i em possa nerviosa la nit màgica.. allò que em van ensenyar és el que jo intentaré transmetre.. que no es perdi mai la il.lusió, es veritat.
Bon dia a tothom!
Merche

Anònim ha dit...

Completament d'acord s'ha d'alimentar la màgia d'aquests moments, fer brillar els ulls i emocionar-nos amb els moments i díes de festa, il.lusió... A mi encara m'emociona i m'il.lusiona, que no es perdi....Rosa B.

Anònim ha dit...

Hasta este verano, lo puede conseguir, me sabia fatal, sobretodo porque siempre que dudaba y me consultaba le decia que si ellos no creian que era su problema. Pero hace un mes aprox, paseando por la calle como hacemos cada lunes (con deberes o sin deberes...luego los hacemos), mirando como colgaban las luces, le empece a explicar, que este año se iba a encontrar de nuevo con todos los de su clase que ya lo saben desde hace años y que sin maldad se rien de que ella no lo sepa todavia.
Le explique que hay cosas que por su propio peso caen, que un tronco de regalos, es complicado. Que Papa Noel, llegue a Sant Cugat y a Barcelona a la vez, tambien. Y que los Reyes en una noche vean a todos los niños dificil. Pero que es algo magico que hemos de creer, que hemos de mantener la ilusion para siempre, y espera con emocion el dia.
En fin, vivir y disfrutar con alegria en familia y con amigos, estos dias tan entrañables.
Cris

Anònim ha dit...

La meva filla va sortir plorant fa uns dies de l`escola. Unes nenes li havien dit que els Reis eren els pares. Després d´encaixar el disgust va dir que faria exactament el mateix que els altres anys. Li vaig dir que això és el que s`ha de fer i el que fem tots començant pels pares. I és que malgrat tantes i tantes coses que ens va portant la vida no em de perdre mai el nen o la nena que portem dins. MS

Anònim ha dit...

La màgia es il-lusió, i que seria de la vida sense il-lusió?. La màgia, la il-lusió, la alegria, l'esperença, tot forma part d'una mateixa cadena. Recordaré sempre quan ho vaig saver tot, encara quan ho penso ara, s'ham possa la pell de pollaguera, m'ho va dir un company de la classe, i jo no volia creura-ho, em sembla que tenia 9 anys, vaig arrivar a casa plorant i li vaig preguntar a la meva mare, la meva mare m'ho va explicar tot, pero amb detalls, perque jo li vaig fer moltes preguntes, em va contestar tot, como feian aixó, alló..., no podia acavar de creure-ho donçs a casa meva els reis eran espectaculars, i no em refereixo a 50000 regals, sino als detalls que envoltavan tot, la il-lusió que tenian els meus pares i els meus germans a l'hora de fer-ho, llavors la meva mare va dir-me, per tu es un cop, pero pel teu pare i els teus germans també ho serà,llavors vaig tenir una idea,li vaig dir a la meva mare que no digués res al meu pare ni als meus germans, em va costar una mica convença-la pero no es tractava d'una mentida almeys jo ho veig així, així donçs la meva mare em va seguir la corrent i un any més els reis i el tió van ser espectaculars, per primera vegada vaig veure la il-lusió en els ulls del meu pare i els meus germans, perqué aquell any la prioritat eran ells no els regals i la complicitat entre la meva mare i jo va creixer encara molt més, després passat un temps vaig dir-li la veritat al meu pare i als meus germans, i evidentment va ser també un pal per ells, pero després van venir els nets i el ritual del Nadal s'ha anat transmeten de generacions a generacions i tinc l'esperança que el dia de demà els meus fills el continuin. Bon cap de setmana
Francesca

Noemi Massague ha dit...

El Marc quan ho va saber em va fer riure molt perque es va quedar callat quan li vaig respondre a la seva pregunta directa. Es va quedar una estona pensant i tot seguit em diu: mama, sort que ho he descobert; imagina't que no ho hagués descobert i quan sigui papa els meus fills no haguessin tingut regals.
SANTA INOCENCIA !!!

Anònim ha dit...

nosaltres hem estam molts anys sense el sergi i sempre emb deixat la sabata a la finestre,no em de perdre mai la mgia de aquesta nit i tremolo el dia que el sergi fagi la pregunta, perque no sabre que contestar,ting 41 anys i encara m,enrecordo del dia que la mestre ems va dir a tots que ja erem grans i queteniem que saber qui eren els reis, la meva mare se la volia menjar!!!!!