10/6/08

Dimarts, 10 de juny de 2008
DEURES D'ESTIU
Estem acabant el curs i comença de nou el dilema dels deures d’estiu.
Sóc conscient de que els nens tenen moltes vacances. No poden estar tres mesos oblidant tot el que s’ha aprés durant el curs. De tota manera jo no sóc gens partidària de fer deures quan tota la família està de vacances.
Tot i que a l’escola recomanem que es faci el Llibre de vacances, fer-lo al juliol és inútil i absurd. Jo feia fer els deures, a la meva filla, al setembre. Ho recomano a tothom.
El primer dia de setembre organitzaven les pàgines que calia fer cada dia. D’aquesta manera es tornava a la rutina de treball poc a poc. Agafava de nou l’horari i anava perfecte per recordar-ho tot, just abans de començar el curs. Si han fet el llibre al juliol tot torna a estar oblidat.
El que cal fer cada dia és llegir. Això és importantíssim.
Podeu aprofitar l’hora de més sol, o l’hora més fresqueta... tant és... però feu-los llegir cada dia.
A les tardes del mes de juliol fa molta calor per estar a les places, i com que no hi ha deures, podeu aprofitar per anar a les biblioteques, s’està fresquet i còmode.
Abans de marxar de vacances podeu anar-hi tots i escollir una bona pila de llibres.
Feu que us vegin llegir a vosaltres, expliqueu-los les aventures del vostre llibre, les curiositats.
També en els nens els hi agrada molt que llegiu el mateix llibre. D’aquesta manera el podeu comentar i veure qui avança més o parlar sobre el que li passarà al protagonista.
Feu de la lectura un plaer, no una obligació. L’estiu pot ser un bon començament.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

completament d'acord amb tu, a més el llibre de vacances que recomana l'escola cada any porta 1 llibre de lectura, que és el 1er que fem, el llegim i fem una fitxa de biblioteca amb un resum, cada un al seu nivell, l'última setmana d'agost comencen el llibre, 4-5 pàgines diàries, depèn, a més com estan ben organitzats hi sol haber 1 pàgina de cada matèria, així cada dia veuen mates, llengua... i nosaltres molta paciència!!!
Judit

Anònim ha dit...

Penso que hi ha una certa tendència a donar als nens massa deures per fer a casa. Hem de pensar que els nens ja passen 6 hores a l’ escola, que ja és gairebe una jornada laboral (però aquest ja seria dilema per un altre debat).
El dilema dels deures a l’estiu o del repàs escolar jo diria que només per qui ho necessiti; sinó pot passar allò de: ” si ho he aprovat tot, per què he de fer el mateix a l’estiu? que avorrit!” i aleshores els deures no són més que la continuació de la rutina de l’escola. Penso que les vacances són el moment per anar contra la monotonia, compartir temps amb els nostres fills/filles i per organitzar el seu temps lliure.
Durant les vacances cal descansar i variar d’activitats. Hi ha un munt d’opcions per a fer que no són simplement repassar amb el quadernet de deures que com be ens aconselles ho deixarem pel setembre per així anar-nos habituant a la monotonia, als horaris estrictes, als estudis, a la feina, a les presses...
DE MOMENT PERÒ, MOLT BON ESTIU!

Anònim ha dit...

Los deberes siempre son un rollo, da igual el dia o la hora...son un rollo!!!
Leer si que me gusta para el verano, realmente es de cuando mas tiempo disponemos, y leer con ellos al mismo tiempo les encanta, todos juntos en la playa, en las hamaquitas etc etc...que ganas tengo de tener vacaciones!!!!!.
Cris

Anònim ha dit...

Penso que el llibre de vacances l`hauria d`elaborar l`escola perque moltes vegades els llibres que comprem són llargs, feixucs i no s`ajusten al que han estat treballant a l´escola durant el curs. En aquest cas sí seria possible i molt més efectiu fer el quadern de vacances dues setmanes abans de començar l´escola. MS

Anònim ha dit...

Recordo quan jo havia de fer els deures d'estiu i si he de ser sincera no tinc un bon record. l'estiu es per disfrutar de la platja, la muntanya, les excursions i un llarg etc, ara bé reconec que després de tres mesos d'estiu sense fer res fa que el cap es torna gandul, per el que crec que encara que es un pal fer deures, al mateix temps es necesari, aixo si sense abusar.
Francesca