18/9/07

Dimarts, 18 de setembre de 2007
EL PENTA I LA GRAMA
El Penta i la Grama són els meus dos angelets màgics de la Música. Carregada amb una enorme caixa rodona amb la imatge dels nostres personatges he anat a fer classe als Peixos (3 anys), als Óssos (4 anys) i als Lleons (5 anys).
Dins la caixa hi porto tot tipus de sorpreses per fer de la Música una bona estona, que gaudeixin i que l’estimin.
A mi m’agrada més estar amb nens més grans però aquests petits tenen una innocència embriagadora.
Els hi explicat que aquests angelets eren amics meus i que cada setmana em donaven alguna cosa per a ells i ho deixaven dintre de la caixa. Podem trobar-hi enganxines amb la Clau de Sol, els CD de la Música que escoltarem, instruments musicals, la fitxa que treballarem... les reaccions a la meva història han estat diverses, divertides, a vegades frustrants però sempre enriquidores com a mestra. Aquí teniu un petit resum del que ha anat passat mentre que jo explicava la història:
- Els Peixos no han fet gaire cas, un parell o tres han plorat demanant la mama, una altra s’ha passat l’estona enganxada a mi, un parell de dimoniets no paraven de riure, gairebé la majoria han tingut pipi i algun que altre mirava el sostre.
- Els Óssos han estat més receptius. Han deixat que els hi expliques tota la meva història, mirant la caixa i molt callats. Han escollit amb molt d’entusiasme l’enganxina, i han participat amb alegria de tot allò que jo els hi explicava.
- Els Lleons m’han fet un munt de preguntes. Per què tenen aquests noms tan estranys? (Penta-Grama), per què tenen aquest color les ales? per què la caixa és rodona? I un de més agosarat m’ha dit: - alaaaa si ets tu que hi poses les coses a dins!
De totes maneres tots ells han participat de les cançons i de la dansa que avui, plens d’alegria per la novetat, hem fet.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir a la tarda quan vaig anar a recollir l'Arnau a l'escola, tots els nens de P4 sortien entusiasmats amb l'enganxina de la clau de sol i m'explicaven que aquella enganxina era màgica i que els faria correr molt ràpid, al carrer de la Saleta estaven convençuts que corrien més que altres dies gràcies a l'enganxina i després varem anar a la piscina i l'Arnau em deia que era el dia que havia nedat més ràpid, i tot, per l'enganxina de la Clau de Sol. Al treure-li la samarreta on la portava enganxada em va dir, papa enganxa-la a la motxilla així demà aniré molt ràpid. Em va cantar dues cançons que havia aprés ahir a la classe de música. Santa innocència, però felicito la idea d'adquirir coneixements a través de jocs i histories màgiques. Ahir els nostres nens s'ho van passar bé a la classe de música i van aprendre. OBJECTIU ACONSEGUIT!!!

Anònim ha dit...

LA VERITAT ES QUE NO ENS DONEM CONTE DEL QUE CREIXEN ELS NENS, PERO AMB LES DIFERENTS REACCIONES DELS TRES CURSOS PODEM VEURE UN CLAR EXEMPLE. LA MEVA FILLA QUAN HA SORTIT DE L'ESCOLA EL PRIMER QUE M'HA DIT HA SIGUT QUE TENEN A L'AULA UNA CAIXA QUE ES MAGICA

Anònim ha dit...

Sòc mare de dos peixos i sembla que la classe de música els hi va agradar molt. De fet quan els hi vaig preguntar com habia anat el dia només van parlar del que habien fet amb la srta Montserrat, va penjar uns angelets a la porta, ens va posar una enganxina al vestit, van cantar una canço...
Enhorabona per la classe!!!!

Laura

Anònim ha dit...

El meu nen dels Peixos també va sortir ahir molt content. Per fi! Que aquests dies li ha costat una mica anar-hi a l'escola. I a més la enganxina de la Clau del Sol la va portar fins i tot al pijama i aquest matí encara m'ha preguntat per la enganxina. Estaba molt content i jo més de veure'l així. Gràcies. Sonia.

Anònim ha dit...

Quan li vaig veure al Pol (Peixos, P-3)l'enganxina de la Clau de Sol li vaig preguntar si havia fet música i em va dir que sí...Li vaig fer vàries preguntes per veure què m'explicava, i després de l'interrogatori (entre els seus riures en veure que jo no l'entenia bé) el que vaig conseguir extreure va ser el següent: la senyoreta Montserrat havia fet classe de música, havien cantat una cançó d'angelets i havia ballat agafat de la mà amb la Carla Pont...M'ha fet molta gràcia llegir l'entrada perquè ara he entès moltes més coses!! I per cert, m'encanta que facin música ja tant petits!!

Anònim ha dit...

El meu peixet no m'ha volgut explicar res de res,la veritat és que fins que no agafi el ritme, surt de mal geni, perquè està molt cansat...
Espero que d'aquí uns dies, m'expliqui tot el que ara no diu.
Laia

Anònim ha dit...

S�c mestra i he trobat genial la idea de la capsa, t'agafo la idea pels meus alumnes