17/9/07

Dilluns, 17 de setembre de 2007
NOVES ADQUISICIONS
Els començaments de curs sempre estan plens de noves situacions.
Hi ha horaris nous, projectes nous, famílies noves i alumnes nous.
Avui pensava en aquests alumnes nous que cada any s’incorporen en els cursos intermedis de la Primària.
A vegades arriben procedents de canvis de domicili, o d’escoles del voltant, o de llocs més llunyans. Tant és la procedència, la majoria de vegades ens arriben amb molt menys nivell educatiu.
Quan un alumne nostre canvia d’escola, per canvi de domicili, la nova escola sempre felicita a la família per l’alt nivell escolar, pel nivell d’aprenentatge i l’adquisició d’hàbits, em consta que és així per que m’ho venen a dir. Poques vegades puc dir el mateix quan ens arriben a nosaltres.
Potser pensareu que és molt presumptuós per part meva però és la realitat del dia a dia.
Els nostres alumnes estan molt ben preparats, acostumats a que cada dia se’ls hi demanin els deures, a llegir cada dia, a treballar de valent, tenen uns hàbits i unes rutines assumides... el dia és llarg i a les escoles tenim temps per treballar, estudiar, aprendre, jugar, cantar, pintar, divertir-nos... i una llarga llista de vivències.
Això ho pensava quan les senyoretes se’m “queixaven” de que “les noves adquisicions” no saben escriure el seu nom, no coneixen les consonants, no saben fer línies amb el regle, no saben que és un diccionari o fins i tot a l’escriure, a 4rt., una divisió a la pissarra ha preguntat, molt sorprès, que era allò tan estrany que havia fet.
Evidentment els nostres alumnes també tenen mancances però us puc assegurar que el treball és dur i que tot el professorat hi posa entusiasme, positivisme i molta molta paciència. Espero tenir-vos a tots al nostre costat.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps que estem d'acord amb tu, nosaltres si que podem comparar el nivell del nostre fill amb el dels nens de la seva edat del poble, com diu ell mateix: NO hi ha color!!
Quan era més petit no entenia aquesta falera d'apendre a llegir a P4, pensava que hi havia temps per tot, ara veig que realment a ell no li va suposar cap esforç i es nota amb els resultats.
Tinc però una consulta: què passa amb els nostres fills quan en una classe hi ha més de 2-3 nens amb aquestes característiques? Per força el ritme s'endarrereix. I aquests nens que, després de tot l'estiu, fan ara les vacances i en lloc de començar curs el setembre ho fan a l'octubre?
Son dubtes que em venen al cap sovint.
Judit

Anònim ha dit...

Tot i que a vegades és difícil, nosaltres estem molt contents de que a l'escola hi hagi un nivell d'aprenentatge tan alt. Seguiu així.

Anònim ha dit...

El nivell alt és una de les característiques d'aquesta escola. No el baixeu.

Anònim ha dit...

Aquest estiu la Judit, que ha fet 4rt., estava fent el quadern de vacances i va venir una amigueta seva que havia fet 5è en una altre escola i es va posar a fer el seu quadern. Em va sorprendre que quan aquesta nena tenia un dubte consultava els llibres de 4rt de la Judit ja que deia que havien fet el mateix. Jo era conscient de que portàvem un nivell alt, però aquest estiu m'ha quedat bona constància d'aixó.
Cristina

Anònim ha dit...

Jo agraeixo que l'escola tingui un nivell tan alt, doncs quan el meu fill gran va passar a Maristes per fer l'ESO no li va suposar un gran trauma.
Tenia por, és clar, doncs es tractava d'una nova escola, nous professors i nous companys, però estava acostumat a estudiar, a fer els deures cada dia i haver-los de presentar cada matí a la mestra.
De fet a Maristes ha seguit fent el que se li va ensenyar des de petit i el que estava acostumat a fer cada dia.
És per això que encara tinc dos fills en aquesta escola i els encoratjo a que no baixin el ritme i segueixin així (a la llarga s'agraeix molt).
Montserrat, encara que l'Àlex no m'ho hagi dit mai estic segura que en el fons agraeix tot el que li vàreu ensenyar en aquest sentit.Gràcies.
Xell

Montserrat ha dit...

De fet, Judit, els nens que s'incorporen més tard deixen els primers temes per fer, no els recuperen i aquest retràs l'arroseguen força temps. la classe continua i no ens podem aturar per la gent que encara està de vacances. Els nens que arriben d'altres centres per tenir un nivell més alt venen molt mentalitzats que han de col·laborar amb l'escola. El problema del degoteig acostuma a ser l'idioma i com bé saps no acostuma a ser aquest el problema de la nostra escola.

Anònim ha dit...

Estic d acord amb aquest comentari .A vegades enraonant amb algunes mares d altres escoles el nivell d aquesta escola es superior.En nou anys que la meva filla va aquesta escola no hem tingut cap problema ni amb el professorat ni amb la direccio .Espero que en els maristes segueixin igual .

Anònim ha dit...

Jo començo a patir, al meu nivell educatiu no és com per tirar coets... i la meva nena ,amb el nivell que porta ara, significa que d'aquí un parell d'anys segurament farà preguntes que jo no sabré contestar, espero que els llibres de text m'ajudin a ajudar els dubtes de la meva filla, i segur que els meus també!

Laia

Anònim ha dit...

Es cert que el nivell de l'escola és molt alt, i així ho he constatat amb els meus fills quan han passat a una altre escola. No obstant, també cal dir que quan arriben nens nous a l'escola, a vegades aquests venen perquè han estat gairebé expulsats d'una altre escola (d'això en tenim exemples concrets) i per tant aquests nens no són els millors representants de l'escola de procedència.