20/9/07

Dijous, 20 de setembre de 2007
"VENT DEL PLA"
De tant en tant els hi recordo als meus alumnes que, si al sortir a la tarda, veuen que ningú els ha vingut a buscar es quedin al meu costat sense moure’s.
Ahir els hi recordava als nens i les nenes de 2n i tots van començar a dir la seva:
- no podem marxar sols per que ens poden raptar
- la mama diu que no marxi amb ningú
- han raptat a una nena i no la troben i li han fet mal
Tot anava segons la normalitat més absoluta fins que un nen va dir:
- al “Vent del Pla” hi ha un dolent que és Mosso d’esquadra!
Per aquells que ho desconeixeu en aquesta sèrie, producció de la Televisió Pública Catalana, en aquests moments el dolent de la pel·lícula, (culpable d’assetjament sexual) resulta que és un Mosso d’esquadra (la nostra Policia Pública).
Aquest Mosso és, en principi, una persona encantadora què gaudeix de la confiança absoluta de tota la gent del poble.
Jo em pregunto: quina mena de país posa en evidencia a la seva pròpia policia?
Quina mena de models d’autoritat i confiança podem transmetre als nostres infants si som nosaltres mateixos els que ens desacreditem?
A part del fet de què no és una sèrie per nens i la franja horària no és de tarda penso que la nostra societat, i la nostra Televisió Pública, hauria de vetllar més per una base més solida.
No podem protegir als nens de tots els mals de la societat (ja sé que els Mossos no són tots modèlics) però aquesta imatge pot desconcertar i fa que els models que hem de donar trontollin per tot arreu.
Un cop més les famílies i l'escola ens quedem sols entre el món mediàtic.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Voldria explicar-vos una anècdota que em va passar quant el meu fill tenia tres anys, o poder més petit. Anavem pel carrer i va agafar una rabieta i cridava i s'enfadava. Aprofitant que passava un mosso li vaig dir que si continuava portant-se malament li diria al policia i se l'enduria. Llavors, molt amablament el policia em va fer la reflexió que no haviem de fer-lis agafar por en els nens dels policies donat que si algun dia es perdien els hi tindrien por i no anirien cap a ells per demanar ajuda. Pensant-ho vaig adonar-me que tenia tota la raó i per tant des d'aquell dia el meu fill va pel carrer saludant als policies perque son amics seus i son bons. Cada dia hem d'apendre una cosa nova. Gemma

Anònim ha dit...

Si aquest nen veu, o algu al cole li comenta el tema que exposes, de ben segur que començara a dubtar dels models que intentem donar-los.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb la Gemma, espero que la seva experiència amb la policia ens faci reflexionar a tots els pares i els hi fem veure als nostres fills que la policia estan per ajudar i son els "bons" de la pel-licula.

Anònim ha dit...

Aquí manca uns pares que, quan un fill o filla mira la tele, li expliqui i faci compendre la informació que està rebent.
La culpa no és de TV3. Dolents i bons els trobarem al món.
Fem d'una vegada de pares, si-us-plau.

Unknown ha dit...

Ho sento molt, però uns nens de 2on de primària, no han d'estar veient la tele a aquestes hores, i tinc els meus dubtes que uns nens de 7 anys tinguin que ser desperts a les deu del vespre. Estic totalment d'acord amb l'Àlex, fem de pares...

Anònim ha dit...

Està clar que la polícia ha de ser amiga pels nostres fills, però aquesta és una feina nostre i de ningú més.
Laia

Carme Fortià ha dit...

Hola Montserrat!

Estic d'acord amb el que dieu la majoria de vosaltres. El principal problema és que pares i mares no recorden què significa educar.

I educar també vol dir explicar i donar mecanismes per entendre el món i el que succeeix al voltant d'un nen o nena.

Salutacions,

Francesc Puigcarbó ha dit...

es que els nens no han de veure la tele,hi ha una cosa que s'en diu jugar al càrrer, i si no hi poden sorti, vol dir que els seus pares s'han equivocat en triar el lloc on viure. Al carrer, els nenes no nomes juguen,s'embruten, es fan mal, es barallen, fan amics i aprenen a viure. Jo he tardat molts anys a deixar de veure la tele, pero ho he aconseguit, i juro per Snoopy que no he vist mai Vent del Pla, ni el Tomate, ni res d'aixós, telenoticies vespre,Polónia i el Barça,i em sembla que que aviat ni el Barça.

Anònim ha dit...

Quines hores són aquestes que un nen o nena vegi la televisió?
No són hores ni programa adequat perque vegin els nens,us faig saber que ventdelplà comença a les 10 de la nit fins les 11 i aquest tros que es veu del mosso d'esquadra va ser cap al final.
A quina hora s'han va a dormir aquest nen????

JRoca_Font ha dit...

És cert que a aquesta hora els nens no han de mirar la tele però molt sovint la gent els grava i els veu en família, el primordial és aprendre a veure la tele en família diria jo. D'altra banda també s'ha de dir que Ventdelplà està perdent els papers, jo ja ho he deixat de mirar.
Salut