21/11/06

Dimecres, 22 de novembre de 2006
Fa anys l’escola tenia llogats uns locals a l’altra vorera de l’Av. Madrid.
Quan els vam agafar varem penjar un gran cartell que deia: “Locales adquiridos para la ampliación del colegio Ntra. Sra. Del Carmen” , tot un luxe per una escola que anava creixent dia a dia amb esforç i el convenciment de fer la feina ben feta. La meva mare, la Srta Elena, estava molt orgullosa d’aquesta ampliació.
Allà vaig començar jo a fer de mestra. Hi ha tres alumnes, d’aquella primera classe que jo vaig tenir, que porten ara els seus fills a l’escola, fet que m’alegra moltíssim però que em fa sentir estranya. Però no ens posem melangiosos, jo avui volia parlar d’altres coses, un altre dia ja parlaré d’antics alumnes.
Tornem als entresols. La porta d’entrada era una escala de veïns i cada vegada que fèiem l’entrada baixàvem amb una llibreta per apuntar tots els encàrrecs del dia.
En aquesta escala hi havia un porter, bastant (molt) rondinaire, que quan sentia xivarri pujava a queixar-se, i recordo que havia pujat força vegades.
Hi havia dues terrasses on els nens feien el pati. Era curiós veure que ells s’havien organitzat distribuint-se les terrasses: una pels nens i l’altra per les nenes; millor dit, en una es jugava sempre a futbol (majoria nens).
Amb el temps vam adquirir el parvulari i vam fer obres a l’edifici de Primària i llavors vam prescindir dels dos entresols.
En el seu lloc ara hi ha una casa particular i uns advocats, però aquelles parets són el testimoni de l’aprenentatge i de les hores d’infantesa viscudes per molts joves, i no tan joves, d’avui.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

M’han vingut al cap aquelles hores d’esbarjo als patis dels antics locals. També recordo aquells partits de futbol al pati de l’esquerra, en els que la pilota la creàvem del no res a partir d’un aglomerat dels papers d’alumini dels nostres entrepans. Recordo la comunitat de gats que hi havia al terrat de la dreta i també recordo amb molta tendresa el dia en que em vas premiar amb un vinil recopilatori de música dels 80. Déu ni do! Si anem estirant el fil....
Felicitats pel teu bloc!

Montserrat ha dit...

El teu comentari m'ha omplert de molta alegria i m'ha fet molta il·lusió. No recordava les pilotes de plata!!! és veritat!!! Recordo que un cop feta la col·locaveu dintre d'una bossa de plàstic i així al xutar no s'esmicolava... Necessito més pistes per saber quan et vaig regalar el disc.

Anònim ha dit...

Jo també recordo tot el que expliques (i ara els meus fills també van a l'escola) Quina gràcia recordar el tema de les pilotes fetes de paper d'alumini i que un nen xutan la pilota li va sortir la sabata i li va caure al pati on hi havien els gats i que una senyoreta li va fer una sabata amb papers de diari, fins que els seus pares li portessin una sabata de casa seva.Com no! el porter de l'escala,el senyor Juan, sempre estava enfadat, però no se jo qui le tenia més "por", perque les senyoretes no ens deixaven arrosegar cadires , ni saltar, ni fer cap mena de soroll perque sinó pujava fet una fúria

Montserrat ha dit...

jajajaja recordo lo de la sabata!!! Quan picava el sr. Juan reconeixiem la manera que tenia de fer-ho i cap de nosaltres voliem anar a obrir, fins que insistia molt. Si recordeu més anècdotes veniu a explicar-me-les i les escriure, m'agradarà molt que ho feu.

Anònim ha dit...

Els nens d'ara també juguen al patí amb paper de plata, el meu fill es nega que li posi l'entrepà amb film transparent perquè sino no podrà jugar a futbol, un altre invent per jugar a pilota són els botons de la bata, em té fregida, cada divendres a cosir botons !! al final obtaré per treurel's i posar-hi una tira de velcro.
Un petó

Anònim ha dit...

Quina enveja,això dels antics alumnes, m'ha posat els pèls de punta, a vegades em pregunto si la meva filla se'n recordarà dels bons moments que està passant en aquesta escola, només té cinc anys,jo no recordo gaire de aquella època de la meva vida...
Canviant de tema, demà ja m'explicaràs com a segit la història dels llegums.
Fins demà.

Anònim ha dit...

Jo també sóc antic alumne de l'escola i porto el meu fill. Farà aproximadament cinc anys em van demanar reformar un pis, la sorpresa va ser meva al veure que el pis era la meva antiga escola on havia "estudiat" i jugat a fútbol amb paper d'al.lumini. Em va fer pena picar les parets on encara hi havia dibuixos i em van portar molts records. Jo també arrestrava les cadires.

Montserrat ha dit...

Ets tan "bitxo" simpàtic com el teu fill!!!