29/11/06

Dijous, 30 de novembre de 2006
Demà, 1 de desembre, comença l’Advent.
Advent significa arribada, l’arribada del Nadal, i és el temps de preparar-ho tot.
Per a nosaltres, les mestres, més aviat significa arribada d’estrès.
Hem triat ja les tapes de l’àlbum però, un cop hem fet les mostres, és possible que no ens acabin d’agradar i la vulguem canviar. També hem triat el treball de Nadal que el retoquem, el mirem i el remirem, fins que queda ben bonic. Hem d’ensenyar-los el vers que, els vostres fills i filles, recitaran dalt de la cadira sota la mirada atenta de tota la família, hem de recollir menjar pels avis i així sensibilitzar als més grans, aprendre les últimes Nadales, fer controls, posar les notes dels informes, desempolsar el Tió, guarnir les classes... el desembre és de bojos!
Els més petits assagen una sorpresa per a vosaltres que ens està portant molta feina però que esperem que us agradi.
Totes les classes tenen el seu calendari d’Advent. Darrera cada finestra s’amaga una xocolatina i cada dia li toca a un nen obrir-la i menjar-la.
El gust d’aquesta xocolata és especialment bo, imagineu l’emoció d’esperar el dia que els hi toca obrir-la o l’orgull de pensar que van ser dels primers en tenir el privilegi.
És el dolç que durant segons endolceix la vida.
Compreu-vos un calendari d’Advent i cada dia obrir-lo plegats, compartiu l’estona i el ritual amb els vostres fills cada matí o cada vespre abans d’anar a dormir, és també una manera d’endolcir-vos la vida a vosaltres mateixos.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Montserrat! T'agraeixo molt que ens vagis posant al dia de les activitats de l'escola especialment del Nadal aixi podem anar fent activitats paral.leles des de casa amb la canalla i de passada fer-los disfrutar i participar d'aquestes festes: Que s'en adonin que no tot son regals regals, comprar comprar. Anims que aviat arribara el pont i podrem carregar piles. Una abraçada (Lourdes - mare Arnau P3)

Montserrat ha dit...

Hola Lourdes, aquest era un dels objectius del diari, la realitat quotidiana del dia a dia que us arriba d'una manera directa i ràpida. Avui em toca a mi felicitar-vos pel vostre seguiment que m'anima a continuar i a tots aquells que també em seguiu amb silenci.
Quan he entrat a donar-lis el calendari i a explicar-lis el que fariem, l'Arnau no tenia més ulls per obrir!!!

Anònim ha dit...

Yo tambien tengo calendario.Solo tengo una niña y un niño. Su ritual es nocturno y antes de ir a dormir, el papi y la nena va a buscar su calendario y cada uno disfruta de su sorpresa de chocolate.Se pregunta ambos,¿y a ti que te ha salido?, pues a mi una estrella y a ti, papi?. Lo bueno, es que el calendario lo compra la Abuela de la niña, y por supuesto compra dos, porque sabe bien que en casa tenemos dos niños, que comparten todo, juegos, deberes, estudios, lectura. (ahora esta en 3º, bueno... repite tercero el papa),es un gusto verlos, es uno de los placeres de la vida. E imaginate ahora para los dos llega la epoca mas bonita del año. Lo unico malo, es que deberias ayudarnos a que los niños que ya saben que los Reyes no van siempre en camello, ya me entiendes, no persigan a sus compañeros para quitarles la ilusion que ellos aun perdura.
Me encanta lo que haces, te lo comente hace tiempo, y sabes que soy de las que te sigue en silencio, hasta el dia de hoy...ja ja ja.
Un abrazo

Anònim ha dit...

A CASA DALA IAIA LLA TINC UN CALANDARI DATBEN
ROSA P/4

Gàcies per deixar-nos compartir ... (Rosa diu xocolatines) tambè aquest moments. Ella tambè volía saludar-te i s'ho ha passat "bomba" amb les històries de cada dia. Ara al arribar a casa ja tenim coses noves a llegir. I a més aprén.... (Mare de Rosa)
Gràcies de nou!!

Anònim ha dit...

Hola Montserrat,gràcies per contagiar l'esperit del Nadal als nostres nens i nenes, ja que sovint els pares estem massa absorvits per la feina, que s'ens oblida la magia que els nostres pares ens havíen transmés en el seu dia.La veritat que les festes són molt més especials quan hi ha canalla, jo desitjo que arribin només per sentir les nadales cantades, i també els poemes, per després emocionar-me(Laia, mare de Raquel i Víctor)

Montserrat ha dit...

Mami de 3º te estaba esperando... jeje
Quan t'adones que els Reis no van en camell (sempre hi ha un simpàtic que ho diu malgrat els nostres esforços de fer-lo callar)potser es trenca la màgia però no la il·lusió, només depen de vosaltres mantenir-la i fer viure les coses, els moments... aquesta es la màgia que recupereu i els records que perduren.