Dimarts, 12 de març del 2019

FORTNITE I L'ADDICCIÓ ALS VIDEOS JOCS

Que els pares controlin l’ús de l’ordinador o la consola no garanteix que no hi juguin d’amagat

El joc està magistralment pensat per crear addicció

El fet de ser un videojoc multiplataforma implica que s’hi pugui jugar a través de la consola, l’ordinador o el mòbil i fa més difícil el control de l’ús per part dels pares, ja que poden desconèixer aquest fet. En conseqüència, que els pares retirin o controlin l’ús de l’ordinador o la consola del fill a casa no garanteix que no hi pugui continuar jugant des d’un telèfon d’amagat.

El joc està magistralment pensat per crear addicció, ja que té una estructura i una mecànica que en el fons incita a tenir la mateixa sensació que un pot tenir quan juga a les màquines escurabutxaques.

D’altra banda, el fet de competir contra altres persones, amb qui es pot conversar, discutir o, fins i tot, insultar-se, i no estar jugant contra una màquina, afegeix un altre factor extra de competitivitat a l’olla per acabar cuinant un producte altament addictiu.

Fins fa uns anys no es considerava que hi hagués evidències suficients per establir l’addicció als videojocs com un trastorn mental i de conducta. Aquest fet canvià quan l’Organització Mundial de la Salut la va incloure oficialment en la Classificació Internacional de Malalties (ICD-11), que serà presentada el proper mes de maig de 2019.

Signes i símptomes d'addicció

1.-    Passa molt de temps pensant en els jocs, fins i tot quan no juga, o planifica quan podrà jugar més tard?

2.-  Se sent inquiet, irritable, malhumorat, enfadat, ansiós, avorrit o trist quan intenta deixar de jugar o quan no pot jugar?

3.-  Sent la necessitat d’incrementar el temps que dedica a jugar a jocs més emocionants o creu que ha d’invertir en consoles o ordinadors més potents per tal d’obtenir el mateix nivell de gaudi que solia aconseguir?

4.-  Ha pensat o afirma que hauria de jugar menys, però no pot reduir la quantitat de temps que passa jugant?

5.-  Ha perdut interessos que tenia abans o ha reduït la seva implicació en altres activitats recreatives (aficions, quedar amb amics) a causa del joc?

6.- Ha continuat jugant tot i que sabia que hi hauria conseqüències negatives, com ara no poder dormir prou, arribar tard a l’escola o a treballar, gastar massa diners, discutir amb els altres o arribar a descuidar algunes tasques o deures importants?

7.- Juga per escapar o oblidar-se de problemes personals, o per alleujar sentiments com la culpa, l’ansietat, la desesperança o la depressió?

8.-  Ha disminuït considerablement el rendiment acadèmic a causa del joc?

Si es responen afirmativament la majoria d’aquestes preguntes, és molt probable que ens trobem davant un cas de trastorn de conducta pel qual sigui molt recomanable consultar un especialista per tal de rebre ajuda professional.

Bernat Coll és psicòleg de Creix