Divendres, 5 de setembre de 2015
SENYORETA RAI
44 anys de docència a la nostra escola acaben ara.
Moltes il·lusions i molts projectes
realitzats. Algun entrebanc i moltes alegries.
Molts i molts alumnes han passat al llarg d’aquests
anys per les teves classes.
Has estat mestra meva i després hem compartit
claustre, responsabilitats, excursions, convivències, graduacions, festivals...
Trobarem a faltar dir:
-
Raiiii, tria tapes que s’acosta
Nadal!
-
Raiiii, les tapes de Pasqua i de
final de curs!
-
Raiiii, em pots fer els títols i
els noms amb la teva bona lletra?
-
Raiiiii, un colom mig mort al
pati... el pots treure?
-
Raiiii, aquest nen té febre?
Jo sempre dic: "és igual treballar que fer
feina" però aquesta gran lliçó me l’has ensenyat tu, ja que m’ho has dit sovint.
Un dia, no fa pas massa, em vas dir: aiii
Montserrat, ja trobaràs a faltar la vella guàrdia, ja...
Et puc assegurar que jo et trobaré a faltar.
15 comentaris:
Ara mateix només puc dir, Gràcies, amb els ulls anegats.
Jo si que us trobaré a faltar. Ja ho faig!
És difícil resumir amb quatre paraules tot el que ha representat el meu pas per l'escola.
Massa sensacions, massa records.
Molts moments, de tots tipus, però jo només em quedo amb els bons
Rai
Jo no fa 44 anys que et conec però amb 3 n'he tingut prou per saber que vals un imperi i ja et trobem a faltar
Marc
Rai, trobarem a faltar la teva personalitat a l'escola, cap com tu.
Tens molta vida per endavant, aprofita el dia a dia! Un plaer haver compratit amb tu.
Laura
crec que ja et trobem a faltar tots.Gaudeix dels dies i ja saps on ens trobaras sempre.
Dolors Jurado
Aiii Rai,fa molts anys que ens coneixem,també has sigut la meva mestra.Encara et recordo a la classe o de convivències. Només dir-te que gràcies per ser la meva senyoreta, la senyoreta dels meus fills i la meva companya.
Isabel Ginés
La Núria diu que falta possar...." srta. Rai , a aquest nen está a punt de caure-li una dent....li pots treure??... et recorda amb molt carinyo, srta Rai..
Una abraçada
Merche
Srta. Rai, tu també has estat la meva mestra i fa uns anys que som companyes a l.escola.
Gràcies per tot el que m.has ensenyat com alumna i com a mestra de l.escola. La nostra escola.
Pilar
Rai,ja trobem a faltar la teva companyia i el teu tarannà tan actiu.
Gaudeix de tot el que t'espera a partir d'ara. Sempre podràs comptar amb nosaltres.
Núria Vila
També ha sigut la meva senyoreta i la senyoreta dels meus fills momés puc dir que tinc molts bons records, espero que sigui molt feliç en aquesta nova etapa que ara li toca descansar i gaudir no saltres també et trobarem a faltar .
Familia Puig.
Sempre hem sentit elogis sobre la senyoreta Rai, una llàstima no haver-ho viscut en directe, ens han faltat uns anyets..... xo igualment li desitgem el millor x aquesta nova etapa, a disfrutar molt senyoreta Rai!!!
Família Coll Borràs
Molt més que una senyoreta pels nostres fills grans, en ocasions casi com una àvia.
Un record increhible d'una persona molt molt especial per nosaltes. Rai... recordes el 29/4/2008? llàstima que ell ja no et gaudirà com a mestra!!!
Un petó ben fort
Família Anguera-Aixalà
Molta sort Srta. Rai, ara toca disfrutar d la nova vida. Et veurem pel barri. Rosa B.
Molta bona sort rai
Rai, mestre per mí, sempre seràs la Stra. Rai. Són molts anys a l´escola, molts nens que hem après amb tú, molts records, moltes vivències però sobretot un apreci. Encara que ja no estiguis a l´escola has deixat una petjada que segur que no s´esborrarà.
Ara a començar una altre etapa de la teva vida i a disfrutar!
Ens veiem pels carrers del barri.
Petons!
Noelia Soliva
Gairebé em salten les llàgrimes!!!!Montserrat, no ens facis això que estic a la feina i m'enganxaran!!!Jo us vull explicar una bona anècdota...Fa dos dies el Pol R. em va deixar que li treiés l'última dent que li quedava per caure, però us he de dir que no fa pas massa l'única que li podia posar les mans a la boca era la Senyoreta Rai. La primera vegada que la Srta Rai li va treure una dent al Pol va ser després d'un intent d'anar al dentista (intent perquè dels nervis va vomitar al metro i vam fer mitja volta), seguit d'una visita al dentista, on el dentista només li va poder veure de lluny la boca...La Srta. Montserrat em va comentar llavors que la Srta Rai estava especialitzada amb aquestes "tasques", i així va ser....Des de llavors el Pol ja no havia deixat que ningú li treiés una dent excepte la Srta. Rai. És més, quan jo li deia que m'ho deixés intentar, el Pol tot convençut em deia: "Tranquil.la mama, que demà al matí buscaré a la Srta. Rai i ella me la treurà". Un petó ben fort Srta. Rai!Sílvia Z.
Publica un comentari a l'entrada