Dimecres, 1 de febrer de 2012
PER FI ARRIBA L'HIVERN
Ja sabeu que el fred em dóna energia i ganes de fer moltes coses.

Aquesta setmana estic especialment activa i contenta, les gotes de pluja que sento caure en aquests moments acaba de donar-me la felicitat petita del dia d’avui.

Ja hem acabat de tallar totes les tires per la disfressa. Cinc-cents trossets de deu cm que faran molt de goig un cop vosaltres ho poseu en el polar que us donarem. No patiu. Aquest any també gravarem les explicacions i així serà fàcil i entenedor.

Mentre que jo estic tancada tallant pel de foca, la feina a l’escola no s’atura, al contrari.

Vam comentar al Claustre que volíem posar el dimecres de la fruita per esmorzar i la Srta Laura, entusiasta que és ella, no s’ho va pensar dues vegades i ja va engrescar als seus nens i nenes.

Impressionant!!!

Avui tots han portat la seva carmanyola amb un be de Déu de fruita talladeta que enamorava de goig.

He de dir que la gran majoria de nens de l’escola porten cada dia uns esmorzars molt ben fets, variats, sans i molt ben preparats.

L’esmorzar és l’àpat més important del dia i entre tots estem aconseguim que sigui un èxit.

Moltes gràcies per la vostra col•laboració.

 

Els de Primer estan treballant les formes geomètriques. Un gran descobriment que els permet distingir prismes, piràmides, cubs, esferes...

Els de Tercer manipulen a plàstica diferents textures. El Professor Marc, tot i ser especialista d’Educació Física, li agrada molt la Plàstica i avui han començat a fer una màscara. Si més no això m’han dit que feien quan he entrat a la classe intrigada al sentir tantes rialles divertides. No ens perdrem el resultat final.

 

 

Dimarts, 31 de gener de 2012
OPINIÓ SOBRE "MESTRES"
Ahir vaig veure el programa que estrenava TV3 sobre els mestres.
No n’esperava massa. Aquests tipus de programes no acostumen a mostrar l’autèntica realitat i l’arrel dels problemes actuals.

I així va ser.

Mostrar un parell de mestres “happy” i el típic tòpic del professor que desperta les ganes de llegir els clàssics a un alumna és molt bonic i fantàstic però, els mestres d’aquests país, tenim una llarga llista de dificultats i problemes que no acaben, ni tan sols comencen, amb el que es va presentar ahir.

Tindrem paciència i veuré un parell de programes més. Esperem que ahir al ser el primer va ser un aperitiu. L’autèntica substància està per arribar.

Així ho espero ja que l’oportunitat de tenir un programa que parli dels mestres en una televisió nacional catalana hauria de ser d’or i em fa molta por que tot acabi amb foc d’encenalls.

Dimarts, 24 de gener de 2012
ESTUDIAR
Els nens de 2n han començat aquest trimestre a estudiar lliçons.

Estudiar no és fàcil. Requereix una tècnica i un aprenentatge, això és ben cert, però també cal recordar que estudiar vol dir esforç i responsabilitat.
A l’escola fem un procés al llarg de la Primària per ensenyar a estudiar. Ensenyem a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar, a entendre el que ens pregunten, a redactar, a respondre amb coherència... Una feina que és diària i constant.
A casa els nens cal que es sentin recolzats en aquest aspecte i intentar facilitar l’aprenentatge d’aquest procés amb les eines adequades.
Recordeu aquests punts bàsics i imprescindibles:

Primer de tot cal tenir un lloc per estudiar. En aquest lloc ha d’haver el material necessari (papers, llapis, bolígrafs, colors...) per evitar al màxim que s’aixequin constantment a buscar coses i perdin molt de temps. Aquesta habitació ha de ser còmode i si han de trobar a gust i amb el mínim de coses que els pugui fer distreure. No pot haver la TV engegada, ni l’ordinador, ni les joguines per allà a l’abast. Recordeu que tot distreu.

La taula ha d’estar ordenada. La cadira és molt important. Ha de tenir el respatller recte per acostumar a seure amb l’esquena amb bona postura. Si estan mal asseguts es cansen abans i llavors s’estiren i recolzen el cap. No els hi permeteu fer els deures estirats a terra ja que no aconseguirem hàbits.

El soroll no és amic de la concentració. Quan es fan deures cal silenci. No poden treballar si algun altre membre de la família està veient la TV i ells la senten. Tampoc si hi ha converses que els hi pugui interessar.

La llum ideal és la natural però com que els deures es fan al vespre ens cal llum artificial. Cal una làmpada que concentri la il•luminació a la zona de treball i per evitar ombra cal situar el llum al cantó contrari de la mà amb què s’escriu.

Cal berenar abans de posar-hi, no menjar tot fent els deures.

No seieu al seu costat mentre fan deures i esteu pendents en tot moment. L’ideal és anar fent les vostres tasques a la vora d’ells i així us puguin preguntar si tenen dubtes.

Quan acabin repasseu-los amb ells, pregunteu les lliçons i reviseu l’agenda.

Estudiar requereix disciplina, constància i esforç però ens dóna satisfacció i autoestima quan es fa la feina ben feta.
Feliciteu els èxits aconseguits però no dubteu en corregir i recordar que no s’està fent tot el que es pot quan els resultats no són satisfactoris.

Divendres, 20 de gener de 2012
PER FI... DIVENDRES!!!
Divendres tarda. Decideixo aprofitar i anar a comprar la roba “perro caniche”. Agafo el cotxe i tot traspassant la ciutat arribo al meu destí.

La meva intenció és aparcar en doble fila, baixar, comprar ràpid i marxar però penso que comprar “perro caniche” no serà una tasca fàcil. No tinc pressa, no he de tornar a l’escola i és divendres per tant puc fer-ho amb calma i sense estrès.
Entro al Pàrquing. No m’agraden els pàrquings perquè em fan por. Dono moltes voltes per dins buscant una plaça lliure que estigui just al costat del Caixer automàtic i d’una porta de sortida. Al final trobo la plaça perfecte. Faig una foto del número de plaça per si de cas i contenta de creure’m previsora surto.
Arribo a la botiga.

És un lloc molt gran ple de rotllos i rotllos de teles. Només hi ha uns clients i uns cinc o sis dependents que estan fent la xerradeta.
Demano per la persona que em va atendre per telèfon i evidentment és l’únic d’ells que està atenent als únics clients de la botiga.
Paciència, em dic a mi mateixa, és divendres i no has de tornar a l’escola.
Em distrec passejant pels estrets passadissos plens a vessar de tubs de coloraines.
Per fi la parella acaba amb la seva tria de roba i el depenent em pot atendre.
- Bona tarda, sóc de l’Escola del Carme i vinc pel tema de la tela de “perro caniche”.
- Si, ho recordo. Vine que t’ensenyo.

Em porta per un passadís estret i per unes escales encara més estretes fins una sala amb prestatgeries fins el sostre plenes de teles peludes que em provoquen de sobte i sense avís, una mena d’al•lèrgia i em dóna per esternudar sense parar.
El “perro caniche” és qüestió resulta tenir pedigree d’alta casta, si més no el seu preu, per tant cal buscar una altra opció que s’acosti més al pressupost.
Entre esternut i esternut trobem el què busquem. És una mena de pel de foca nadó blanca, sense pedigree, però que ens anirà a la perfecció.
- Genial! Em quedo aquesta.
El depenent somriu alleugerat. Suposo que els meus esternuts l’estan posant una mica nerviós i vol marxar d’allà aviat. Jo encara més.
- Quants metres vols? Em diu mentre que agafa la peça.
- 100 metres
Em mira incrèdul i deixa la peça al seu lloc.
- No tenim pas 100 metres d’això aquí!
- T’he dit que vinc d’una escola. Podies imaginar que necessitaria bastant. I ara què?
- Cal trucar al magatzem que ens ho baixin.
- Cap problema. No tinc pressa. Truca i m’espero que ens ho baixin.
- Ohhh són les sis. El magatzem tanca a les sis.
- A les sis? Però si fa una hora que heu obert!
- Sí, però ells tanquen a les sis.
- En fi, hauré de venir demà
- Nooo demà el magatzem no obre. Ara ja fins dilluns.

Paciència, Montserrat, em dic a mi mateixa. No t’estressis. És divendres.
Abans de sortir de la botiga obro el bolso per agafar les claus del cotxe, monedes i el tiquet del pàrquing. Sempre ho faig per no entretenir-me allà dins.
De sobte no trobo el tiquet.
El meu bolso és com el de la Mary Poppins: ple d’andròmines de tot tipus.
El tiquet no pareix. Regiro les meves butxaques. Res. Començo a rondinar i a perdre la paciència.
Estic amb el cap dins la bossa regirant i fent soroll amb les claus, la colònia, la càmera, els carregadors, el mòbil i tot allò que ni us podeu imaginar trobar.
Remugant en veu alta aixeco el cap i em trobo a tots els dependents mirant-me i interrogant-me amb la mirada.
Els hi explico que no trobo el tiquet del pàrquing i ràpidament es disposen a ajudar-me.
Un d’ells fa lloc al mostrador i em diu que buidi allà el bolso.
No em veig en cor de mostrar allà al mig, públicament davant uns desconeguts, la intimitat que amaga el que hi porto.
Li dic que no es preocupi que ja remeno. Insisteix.
Un altre em dóna un cop de mà i li diu: mai li has de dir a una dona que buidi el seu bolso al mig de tothom.
Sospiro alleugerada.
Miro de nou als dependents i els veig a tots mirant per terra entre els passadissos de roba.
El tiquet no apareix.
La situació em comença a incomodar i donant les gràcies i dient que no es preocupin surto de la botiga.

Ara sóc jo la que miro a terra buscant que apareixi el tiquet pel terra brut de la ciutat.
Entro al pàrquing i parlo amb l’intèrfon tot explicant a crits, per fer-me sentir, el que m’ha passat.
Em sembla entendre que he d’anar a l’oficina que està a l’entrada amb Roger de Llúria. Evidentment jo estic a l’altra punta de pàrquing.
Començo a caminar ara entremig de cotxes solitaris. Cada cop vaig més ràpid i només es sent el soroll de les meves botes. Gairebé corro. Començo a tenir por. Cada vegada més, els pàrquings em fan molta por.
Arribo a les oficines i li explico gairebé sense alè després de corre, el que m’ha passat.
Per sort l’empleat és un noi molt amable que em diu que tranquil•la, que li he d’omplir uns papers i cap problema.
Treu uns papers i em diu:
- Matrícula del cotxe?
Ara si que la hem fet bona!!! No tinc ni idea de la matrícula del meu cotxe!
- uixxxxx no me la sé.
- Doncs és imprescindible. Saps on està aparcat?
- Siiii, això si que ho sé! Fins i tot he fet una foto al nro de plaça per si oblidava on el tenia. Li dic contenta de saber aquesta resposta.
- Doncs has d’anar al cotxe, fer la foto de la matrícula, tornar aquí, signar els papers, pagar, tornar al cotxe i sortir.
- No podem agafar aquesta motoreta elèctrica i anar en un moment?
- Sí que podríem però estic sol i no puc deixar l’oficina sense ningú.

Dons, va. Desfés el camí de la por per apuntar la matrícula del cotxe. De nou ràpid i vigilant la meva esquena he arribat al cotxe però he desobeït l’ordre. He pujat directament i he anat amb ell fins l’oficina. He anat en contra direcció per dins, he aparcat en doble fila impedint la sortida però el meu humor ja no donava per més.
Quan m’ha vist arribar i deixar el cotxe mal posat i impedint el pas, ha arrufat el nas però ha omplert els papers ràpidament i per fi he pogut sortit.

Tornant per la Gran Via maleïa l’estona perduda i el meu mal cap. De reüll he vist a terra del seient del copilot el tiquet del pàrquing que des d’allà em mirava burleta.
He rigut sorollosament sola dins el cotxe.

Què més dóna! Al cap i a la fi... per fi és divendres!!!

Dimarts, 17 de gener de 2012
LLEGIR ÉS DIVERTIT
Hem fet una dinàmica per recordar i insistir en la importància de la lectura.

La Tortuga Tuca ens ha visitat i ens ha explicat que llegir és divertit.

Si llegim aprenem moltes coses, descobrim nous llocs i entrem en el fabulós món del saber.

Nosaltres a l’escola fomentem molt aquest hàbit però de vegades si ens ho diuen d’una altra manera, amb noves dinàmiques i nous recursos, arriba més.

Els nens i les nenes que llegeixen tenen més facilitat a l’hora d’estudiar i saben moltes més coses que aquells que no ho fan.

La tasca de formar bons lectors i entusiastes és compartida (com tot) amb l’escola i la família.

Dilluns, 16 de gener de 2012
VOLCANS A 1R
Els de 1r estan estudiant els volcans i aquest cap de setmana la Mariona, el Gerard i el Martí han fet aquestes maquetes.
Els hi ha quedat molt bé. Són uns artistes.
Una de les coses que més els hi agrada de fer a tots, grans i petits, és anar passant per les taules i ensenyar taula per taula allò que han portat i que està relacionat amb el que estan aprenent.
Sentir-se protagonista, ni que sigui per uns instants, sempre agrada.
L’estona que han passat a casa fent aquesta feina és el més important. Permet compartir coneixements escolars, ajuda a valorar el que aprenen a l’escola i premia l’esforç. Fomenta el diàleg i amplia continguts.

Aquí els teniu orgullosos amb les seves obres.

Dijous, 12 de gener de 2012
FLAUTA
Un any més he començat amb la flauta amb els de 3r.

Flautes noves, fundes molt boniques, nervis per tocar-la i un so estrident durant la primera classe.
La majoria aprendrà a toca-la amb molta rapidesa. Si més no de seguida saben les notes i la posició de dits, ara bé, que soni amb un so dolç, tal i com fa referència al seu nom de flauta dolça, ja són figues d’un altre paner.
Si us molesta que la toquin a casa per practicar sempre recordeu que només heu d’escoltar una de sola. A l’escola sonen 25 al mateix moment.
No sé massa per què aprendre a tocar la flauta forma part del currículum de la Primària i de l’ESO. Potser algun psicòleg entès en la matèria ens diria que coordinar digitació, melodia i bufera estimula el cervell o potser es fa perquè en algun moment donat se’ls hi va ocórrer pel fet de que és un instrument barat i fàcil de transportar dins la cartera.
M’agradaria saber si els que heu fet flauta a l’escola recordeu alguna cançó i sou capaços de tocar-ne alguna o en canvi no recordeu absolutament res. Seria un estudi interessant a tenir en compte.
Jo els hi faig aprendre les cançons de memòria amb les notes. Si més no exercir la memòria sempre és beneficiós i estimula el cervell.

Sigui com sigui aquí us deixo unes fotos ja que un vídeo podria ferir la sensibilitat de les vostres oïdes.

Dimecres, 11 de gener de 2012
CARNAVAL
Primer de tot cal dir que no són Barrufets.

Personalment els barrufets no m’agraden massa.
Està relacionat amb el fred. Veig que em coneixeu molt.
Haureu d’esperar una setmana més que arribi tota la roba de “caniche” i que arribin els jerseis i llavors penjaré una foto.

Cal a dir que algú ho ha endevinat.

Dimarts, 10 de gener de 2012
COSES VÀRIES I CONCURS DE CARNAVAL
La majoria de nens i nenes juguen al Pati dels arbres. M’agrada veure’ls escollir el seu espai.

Els de 5è han començat a jugar a bàdminton amb la raqueta que els hi ha portat els Reis. Estan il•lusionats.

Els de 3r comencen amb la flauta. Estan contents i nerviosos. Jo, com a mestra de música i malgrat el que suposa enfrontar-se amb 25 nens i 25 flautes, estic contenta de començar amb ells aquesta nova etapa. A mi m’agrada ensenyar a tocar la flauta. Ho passarem bé.

Reunió dels de 6è per parlar de l’ESO. És increïble pensar que ja acaben, tot just fa quatre dies que començaven l’Educació Infantil. De totes maneres no m’entristeixo perquè estic molt feliç d’haver fet aquest camí plegats. Ha estat enriquidor.

Carnaval. Comença la cursa per trobar una disfressa que quedi bé tant a nens com a nenes. Que els petits d’un any la puguin portar i que els grans de 6è es vegin bé. Que sigui econòmica però que no quedi “cutre”.
Refiar-se que la comanda arribi a temps i que el càlcul dels metres de roba que cal comprar sigui el més ajustat possible, és a dir, que no sobri roba per fer disfresses per dos anys seguits però que no en falti.
De què anirem aquest any? Si us dic que encara no ho sé no us ho creureu. Normalment quan encara no acabat la Rua ja pensem amb la següent disfressa.
Aquest any la disfressa la tinc pensada de fa molt de temps. El curs passat ja volia que hi anessin però quan vam trobar aquells paraigües tan divertits vam canviar de parer.

Anem a fer un concurs per endevinar la disfressa d’enguany. Hi haurà premis i tot.
Us donaré tres pistes. Teniu tota aquesta setmana per escriure la vostra proposta. Anem a veure...

Pista nro 1: no aniran amb capa com la majoria de vegades, portaran un jersei blau

Pista nro 2: necessitarem metres i metres de “pelo caniche blanco”

Pista nro 3: és una cosa que a mi personalment m’agrada molt

Espero les vostres respostes.

Diumenge, 8 de gener de 2012
AMANIDA DE COLORS I SABORS
Comencem el nou trimestre amb moltes ganes, molt entusiasme i molta il·lusió.
Hi ha un munt de feina per fer, coses interessants per aprendre i molts projectes per realitzar.
Si s’acaba el món, tal i com diuen, cal anar per feina i si no s’acaba també cal fer un munt de coses i no perdre l’empenta i l’entusiasme.
Divertir-se costa poc si en tens ganes.
La vida és com una amanida amb molts i molts ingredients que et venen donats, uns millors que altres, però la sal i el pebre que li dóna el toc de gràcia només el podem posar nosaltres mateixos amb la nostra actitud.

Sigui com sigui sigueu benvinguts al segon trimestre i aquest nou any que acabem d’estrenar.

Som-hi!!!

DARRER DIA DE L'ANY 2011
Feliç Any Nou 2012

NADAL 2011
BON NADAL!!!

Dijous, 22 de desembre de 2011
TIÓ I AMIC INVISIBLE
Aquí teniu una petita mostra de la festa de Nadal d’enguany

Dimecres, 21 de desembre de 2011
MERRY CHRISTMAS I PATINADORES
Les Girafes i els Pingüins en desitgen Bon Nadal en anglès.



Les nostres boniques patinadores ens han fet passar una tarda molt agradable. Les grans es nota que han après molt i molt i les petites ho han fet d'allò més bé.

Dilluns, 19 de desembre de 2011
MANUALITATS DE NADAL
Avui hem fet una manualitat de Nadal: un bonic centre de taula. La peculiaritat és que ha estat un taller que hem fet amb les nenes i amb les mames.
Una experiència nova que m'agradat molt de fer.
Ha estat una estona agradable i tranquil·la.
Ha quedat un bonic centre de taula per posar el dia de Nadal.

NADAL 2011
FELICITACIÓ
Avui m’han dit que la felicitació de Nadal del Blog és el primer regal de Nadal que s’obre.
És un regal que saps que ha d’arribar però fins que no l’obres no saps que hi trobaràs.
Amb il•lusió s’espera i s’obre amb emoció.

Per mi, aquestes paraules, han estat també el primer regal de Nadal.
Amb molta il•lusió us el fem i us el regalem.
Està embolicat amb els millors desitjos de Felicitat i d’Amistat.
Fet amb tot el carinyo del món.
Espero que us agradi i que gaudiu tant o més com ho hem fet nosaltres.

Dimecres, 14 de desembre de 2011
CANÇÓ D'ANGLÈS

Dimarts, 13 de desembre de 2011
TWITTER
No recordo l’edat que tenia, de fet m’interessa ben poc aquesta dada. Jo penso que es té l’edat que aparentes i que mai ets massa gran, ni massa jove, per fer allò que vols fer.

Però això és una altra història per un altre dia.

Us deia que no recordo el dia però si la sensació. El meu pare em va portar d’excursió pel Montseny i em va fer pujar al Matagalls. Ell, gran excursionista i amant de la muntanya, em va ensenyar a estimar-la i respectar-la.
Caminant recordo que era feliç pensant que hi havia moltes coses que m’agradava fer, moltes les coses que m’emocionaven i moltes les coses que m’entusiasmaven.
Però això és una altra història per un altre dia.

Llegeixo, no sé on, que la gent es classifica en dos gran grups: els que només tenen una afició i els que en tenen moltes. Jo em considero del segon grup. M’agraden moltes, moltíssimes coses, i sobretot m’agrada aprendre.
I parlant d’aprendre... aquesta vegada he descobert, fa quatre dies, el twitter.
De ben segur molts de vosaltres fareu un somriure burleta: a veure, Montserrat, el Twitter fa molt de temps que existeix...
Tot i així jo l’acabo de descobrir i estic entusiasmada amb aquesta nova eina.
El meu entusiasme arriba a tal punt que estic amb una prova pilot d’introduint-lo a l’escola.
És per això que acabo d’obrir un twitter de l’escola: @Escola del Carme.
El twitter és una xarxa social que permet enviar missatges curts de manera immediata.
Us convido a fer-vos seguidors i a provar aquest nou projecte. Veure’m si funciona.
Per fer-vos seguidors heu de seguir el següent procediment:

1.- Entrar al blog i clicar l’icona de Twitter.

2.- Fer el registre posant el vostre nom, el correu, la contrasenya i el nom d’usuari.

3.- Buscar @Escola del Carme

4.- Fer-vos seguidors

A partir d’aquest moment obrim un món nou a les noves tecnologies i a la informació immediata.

Dilluns, 12 de desembre de 2011
AVIS MÓN
De fa una pila d’anys l’escola col•labora per Nadal amb la Fundació Privada Avis Món tot recollint menjar durant aquests dies.

Aquests voluntaris actuen sobre el col•lectiu d’avis que viuen sols, que tenen una pensió molt baixa i escassos recursos.
Crec que són transparents i professionals i per això mereixen el meu reconeixement i respecte.
Sóc de les que penso que no hem d’anar massa lluny quan cal donar ajut.
Aquí hi ha feina a fer.
Hem explicat als nens i nenes de cicle mitjà i superior, que ja tenen una edat per començar a entendre coses, que hi ha avis que viuen sols i que tenen pocs recursos.
La generositat cal aprendre-la i ser generós dóna moltes satisfaccions. Treballeu aquest valor amb l’exemple.
Els hi explicava avui el perquè l’escola feia aquest projecte solidari tot intentant tocar la fibra sensible i que s’adonessin dels privilegis que ells tenien i el valor que calia donar a les coses.
Les reaccions dels més petits, en aquest cas els de tercer, no s’han fet esperar. Un em preguntava si podia portar un tupper amb llenties com les que mengem a l’escola que són boníssimes i un altre volia portar un pollastre que fa la seva mama i que és molt gran i que no cap ni al plat.
Un altre volia portar galets de Nadal, tot i afegint si havia de portar el paquet o ja cuinats..
També hi ha els més pràctics que preguntaven si podien portar un paquet d’arròs.

Portin el que portin la reacció era el que volem aconseguir.

Diumenge, 11 de desembre de 2011
ADVENT 2011
Desembre és un dels meus mesos favorits de l’any i sense adonar-me ja estem a dia 11. Gairebé faig tard a moltes coses que he de fer aquest mes.
Malgrat tot arribarem a tot.
Les classes del Parvulari tenen el seu calendari d’Advent i així de contents el van rebre el primer dia de mes.

NADAL AL BLOG
Si voleu que els vostres fills i filles surtin a la felicitació de Nadal del Blog cal que enviu l'autorització al mail de l'escola:  escoladelcarme@hotmail.com

TANCADA L'AUTORITZACIÓ!!!

LECTURA
Els nens han de llegir 25 llibres l'any

La consellera d'Ensenyament vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any i els de secundària 30.
 

Dimarts, 29 de novembre de 2011
SOLUCIÓ
Una de les coses que em treu de polleguera és quan el dentista, que té ficades les seves mans dins la meva boca i que no se pas que hi està fent, no para de xerrar. Què no veu que no li puc contestar?

Només encerto a dir algun mmmmm, ahhhhhh, i altre so inintel•ligible mentre em vaig posant nerviosa i em controlo per no aturar-lo i dir-li que si vol parlar hem d’estar en igualtat de condicions i sinó que faci el què ha de fer en silenci.
Tot i la meva angoixa ell no calla.
Avui quan ha recordat que jo era mestra ha començat la seva reflexió personal.
Jo pensava: ohhh nooo ara parlarà d’ensenyament i ni tant sols podré replicar-lo. Malgrat tot el seu monòleg ha estat molt interessant. Per un moment he pensat que des de la meva boca podia llegir el meu cervell.
Aquests dies amb un excés de Tutories individualitzades ja que el trimestre està a punt d’acabar, les històries es repeteixen sovint però molts pares, no tots, no acaben d’entendre el missatge. Tot i que soni presumptuós i amb ganes de remoure pensaments, diàlegs, i discussions cordials i enriquidores per a tots, us he de dir que el 95% de vegades que els mestres us diem el que cal treballar, reforçar, corregir... tenim raó.
Quan ens escolteu acostumem a aconseguir l’èxit entre tots però quan no ho feu anem directes al fracàs. Però jo avui el que volia era escriure el que m’ha dit perquè han estat paraules sàvies, plenes de raó i molt interessants de recordar.
Ha anat més o menys així (us recordo que era un monòleg on només de tant en tant es sentia ummm shhhhhhh ajaaaaaaaa yaaaaaaaaa... cal posar també de fons el soroll irritable que tots coneixeu d’aquells artilugis i de l’aspirador)

Mestra oi? Déu n’hi do... no t’ho canvio pas. Tal i com esta tot els nens són cada vegada menys autosuficients, menys autònoms i menys solidaris.
Sobreprotegits al màxim i desconeixedors absoluts de la frustració.
Els pares tenim tantes inseguretats que fem de les seves frustracions ens afectin directament i ens sentim culpables.
Intentem que no s’equivoquin i llavors els nens tenen por al fracàs. El que aconseguim són nens egoistes i exigents. Petits dictadors.
Els pares no volen sentir a parlar de problemes de relació, d’aprenentatge, de nens que no saben perdre... no ho volen acceptar i és una pena perquè tots aquests problemes tenen SOLUCIÓ.

SOLUCIÓ

SOLUCIÓ.

Immersa en aquesta paraula el dentista ha acabat la seva feina i ha posat solució als meus problemes odontòlegs.
De tornada a casa pensava que si confiéssim en els professionals i els hi deixéssim fer la seva feina mo0ltes coses tindrien SOLUCIÓ

Dilluns, 28 de novembre de 2011
PILAR DE TRES
Molts m’heu comentat que durant el mes de novembre les entrades al blog no han estat tan regulars i diàries sinó que han estat més escalonades.
És cert que he escrit una mica menys del que és habitual en mi i del que us tinc acostumats.
El motiu principal és la meva manca de temps estrictament escolar. M’explico.
Novembre és un mes amb moltes gestions burocràtiques que m’esgoten i em produeixen un tedi espantós.
Tot i viure el dia a dia de l’escola el fet d’angoixar-me i perdre’m en una muntanya de papers, fa que no gaudeixi plenament de la meva funció de mestra, passejant per l’escola, escoltant els nens i les nenes i gaudint al cent per cent de la vida escolar.
Però no hi ha res que duri eternament, ni per bo ni per dolent.
Acaba novembre i amb ell una gran part de la paperassa i d’aquesta manera tornaré a les meves passejades, observacions, comentaris i anècdotes.
Gràcies als que m’heu trobat a faltar i m’ho heu dit.
El blog es sosté per tres fortes columnes: la primera recau amb les meves ganes d’escriure i compartir una de les meves passions, la segona són les visites que em feu i la tercera columna és sosté amb els vostres comentaris, ja sigui via blog, via mail o a la porta de l’escola.
De moment tenim el pilar de tres amb una bona pinya, mentre sigui així no farem llenya.

Malgrat tot sempre trobo la part bonica a tot el que m'envolta, com aquesta preciosa cançó "Dolç Novembre" de Enya.

Dimecres, 23 de novembre de 2011
AMUNT QUE FA PUJADA
Sóc de lletres pures. De les que va estudiar llatí i traduïa a la perfecció la Guerra de les Galies. Presumia, falsament, d’entendre els versos d’Espriu i somiava, això encara ho faig, llegint “Estimada Marta” de Martí Pol.

Malgrat això m’agraden les estadístiques tot i ser una ciència absolutament falsa.
Recolzo l’explicació aquella que diu que si jo em menjo dos peixos i tu cap l’estadística dirà que tu n’has menjat un i jo un altre. Mentida.
Tot i així m’interessen les estadístiques.
Avui em comentaven en una reunió informal, tot mirant el partit del meus jugadors preferits, que hi ha un bon nombre de nens i nenes que han estat alumnes de l’escola i que són alumnes brillants a batxillerat. Em comentaven que el tant per cent era alt.
De seguida he pensat la manera de tenir accés aquestes dades i obtenir una estadística.
Dit i fet. He anat directe a la persona que em pot facilitar les dades i no ha posat cap impediment a que jo consultes aquests expedients.
Encara no les tinc però és molt satisfactori saber que els resultats són positius.
L’esforç que fem plegats, pares i claustre, dóna fruits.
Ànims no us canseu, nosaltres no ho fem.

Dimarts, 22 de novembre de 2011
SENZILL COM UNA FOTO
Hi ha setmanes que passen volant. Gairebé ni te n’adones del dia que és.
Tens la sensació d’estar muntada en una muntanya russa, no acabes de perdre el control però tampoc ho controles tot.
Odio quan no tinc el control absolut, si més no quan m'ho sembla.
Penses que el curs està enfilat però en realitat portem ja un bon tros treballat.
En els claustres ja parlem de Nadal, tapes, felicitacions, notes i nadales. Com pot ser que parlem de tot això si encara no ha fet ni un sol dia d’hivern?
Trobo a faltar el fred que ens obliga a treballar amb finestres tancades i jugar amb els pingüins que m’acompanyen durant els vespres freds, però alhora acollidors, quan em quedo fins tard a l’escola.
Aturem-nos un moment i posem fre a l’any que s’esmuny entre els dits de manera irremediable.
No m’he acostumat encara al nou nom que tenen les classes del parvulari.
Els de sisè són cada dia una mica més pre-adolescents... amb tot el que això comporta.
La frase  d'avui seria: Malgrat tot somriu... sempre hi ha algú que et farà acabar el dia fent un somriure.
Una preciosa foto que m’han regalat ha fet que avui fos un dia bonic. Demà us l’ensenyaré ja que ara ja està penjada a l’escola.
Gràcies.


Aquí la teníu.

Divendres, 17 de novembre de 2011
EL FOC A TORRECABOTA
Si hagués de posar un adjectiu a l’excursió d’avui seria PERFECTE.
El temps ha estat l’ideal, ni fred ni calor, fins i tot el Sol ens ha somrigut al migdia.
El bosc estava humit per tant no hi havia pols.
Les plantes aromàtiques, mullades durat tota la setmana, deixaven anar una flaire a romaní, farigola i espígol.
La casa és preciosa i els voltants molt bonics.
Les activitats han estat molt interessants. Hem treballat el foc des de la vessant de festa, d’utilitat i de perill.
Els nens i les nenes han participat molt motivats, han gaudit i han jugat molt tranquils. Per a que us feu una idea de tot plegat us explicaré que quan he comentat a les tutores: - hauríem d’anar cridant fila per pujar a l’autocar.. la Srta Pilar em diu: Ja??? Quina hora és? Ha passat volant! I la Srta Dolors ha dit: ohh deixa’ls deu minutets més que estan tan i tan bé que sap greu marxar.
Crec que aquests dos comentaris fan el resum del dia.
No s’han pogut fer fotos de les activitats ja que era gimcana i teníem els nens fent coses per tot arreu, de totes maneres alguna podeu veure.  

Dijous, 17 de novembre de 2011
EXCURSIÓ A TORRECABOTA
Bon dia des de Torrecabota.
Ja hem arribat. Tot molt bé. De moment fa bon temps.
Esperem passar un bon dia.

Dilluns, 14 de novembre de 2011
INAUGURACIÓ PATI DELS ARBRES

Avui hem inaugurat el pati dels arbres.

Diuen que fer actes amb la pluja de companya porta bona sort i si no ho diuen m’ho invento i m’ho crec.
Poques coses aconsegueixen que perdi el meu bon humor i la meva il·lusió i la pluja no és una d’elles. 
Hi ha una frase que diu: gaudeix del dia fins que un impresentable te l’arruïni!!!
Conec a molt poca gent que pot a arribar a arruinar-me el dia. De fet en conec a molta però no ho aconsegueixen. No els hi deixo fer.
La pluja ens ha fet companyia tot el matí i ha impedit que els Lleons inauguressin el pati. Caldrà fer-ho un altre dia.
En canvi tota la Primària ho ha pogut fer.
Metros de cinta ha estat tallada per fer l’estrena oficial.
Cadascú té el seu trosset que ha enganxat en un full tot fent una redacció i un dibuix.
Sens dubte avui he rebut moltes moltes felicitats petites.

Les fotos són molt divertides

Divendres, 11 de novembre de 2011
CASTANYADA A LES QUINGLES
Ho vam passar molt i molt bé. Va ser un dia ple d'il·lusió i novetats. Jocs, somriures, castanyes i molt de sol.
De nou, i no per això menys important, els monitors ens van preguntar on estava aquesta escola on hi havien aquests nens i nenes que es portaven tan bé i eren tan educats. Ahhh i també van comentar que no era habitual que tot el professorat estigués tot el dia tan pendent dels alumnes com ho estàvem nosaltres.
Estem molt contents.

Aquí teníu les fotos i algun vídeo.

http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Divendres, 11 de novembre de 2011
EXCUSIÓ A LES QUINGLES
Bon dia des de Calders.
Ja hem arribat a la Casa i ara, després d'un bon esmorzar, començarem les activitats i la diversió.
 Serà un gran dia.
Fa un dia molt soleiat i ara ens disposem a ajudar a la castanyera a buscar les castanyes.

El dia va perfecte. La Castanyera està molt contenta, l'hem ajudat molt.
Ara estem cantant i fent la gran festa.

Dijous, 10 de novembre de 2011
PATI DELS ARBRES I EDUCACIÓ VIAL
Ja tenim les tanques a punt. El Jordi i jo hem fet avui una excursió per la Conreria, que per cert té unes magnifiques vistes al mar, per anar a buscar-les directament a la fàbrica.
Un dels molts defectes que tinc és la immediatesa en les coses. No he pogut esperar a que me les portessin. Van dir que trigarien dues setmanes... això és una eternitat.
Sense pensar-m’ho dos cops hem agafat el cotxe i Conreria amunt hem arribat al nostre destí.
Viatge de tornada molt complicat amb unes tanques que no ens hi cabien però hem arribat sans i estalvi.
Dilluns farem la inauguració oficial del Pati dels Arbres, que val a dir que aquest bonic nom ha estat idea del Jordi.
Per altre costat la Guàrdia Urbana ha fet Educació Vial als nens i nens de 1r i 2n.
Una activitat que m’agrada molt de fer.

Aquí teniu les fotos.

Dimarts, 8 de novembre de 2011
NOU ESPAI
Avui estem molt contents. Després de dies de gestions, informes, trucades, reunions i visites hem aconseguit un nou espai per l’escola.
La clau sempre consisteix en saber on trucar i parlar amb la persona adient.
L’autorització que hem aconseguit consisteix en l’ús exclusiu, en horari escolar, del espai del carrer Saleta que està ubicat al llarg de tota la façana de l’escola.
De fet feia dies que sabia que ens ho havien autoritzat però ha estat avui que he rebut el document i fins que no l’he tingut a les meves mans i l’he llegit no n’he volgut fer difusió. Ja ho diuen: no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Demà anirem a comprar les tanques per delimitar l’espai i espero fer de seguida ús de l’espai i dir-ho als nens.

Estic molt contenta i m'agrada compartir-ho amb tots vosaltres.

Es dirà el Pati dels Arbres.

Divendres, 4 de novembre de 2011
PLOU, PLOU I PLOU
Quan plou es poden fer moltes coses.

Es pot badar per la finestra tot mirant com cau aigua, es pot llegir amb el soroll de la pluja de fons, es pot anar de passeig ben protegit i deixar volar els pensaments, fins i tot es pot donar classe de socials i de cop i volta fer escoltar la pluja als nens.
Però el que no es pot fer es anar d’excursió amb cinquanta criatures i empastifar-les en un mar de fang, tampoc les podem tenir tancades en un taller d‘una masia quan frisen per sortir a fora a córrer i gaudir de la natura que queda força lluny del seu dia a dia.
Tampoc es pot fer el partit de futbol de la nostra lliga escolar i estrenar la nova equipació. Encara menys es pot fer una llarga fila de nens i nenes amb totes les mides de paraigües, per anar a la piscina on es mullaran de cap a peus però que han d’arribar secs al vestuari.
El que també implica la pluja és que anular una excursió suposa molts mal de caps.
Primer cal prendre la decisió i resar perquè al cap de mitja hora no surti un sol espatarrant.
La casa que ens espera arrufa el nas pel mal de cap que suposa avisar als monitors i programar un altre dia. La companyia d’autocars contempla que un cop els cotxes surten de cotxeres és un servei que cal pagar plogui, nevi o s’enfonsi el món.
Cal negociar un altre dia, que ja no pot ser un divendres ja que les excursions es programen amb un o dos cursos d’antelació i no estic exagerant gens ni mica.
Cal amenaçar a la companyia d’autocars en no tornar a treballar amb ells si em cobren el servei sencer o ni que sigui una penalització. Això és complicat de fer.
El que tampoc es pot fer és una sortida escolar on tothom porta el paraigua a la cara impedint veure qui s’amaga a sota i cal deixar sortir els nens amb l’esperança en que tothom trobi el seu fill de manera ràpida i senzilla.
Tot això a més cal fer-ho tot sentit la rialla burleta del Sr Pinyol que em diu: no t’agrada tant la pluja? No és tan bonic? Això és un desastre, home!

Veritablement els pares sempre tenen raó.