Dimecres, 27 de setembre de 2011
TXAIKOVSKI
Com cada matí a primera hora entro al parvulari.
La Srta Elena i jo fem una petita reunió per posar-nos al corrent de l’entrada dels respectius edificis.
De sobte me n’adono que hi ha silenci.
No ploren! Els nostres petits Pollets, perdó Picarols, estan jugant.
Evidentment això es mereix un parell fer fotos.

Els Dofins juguen al pati i les Girafes escolten “El vals de les flors” de Txaikovski. Mouen els braços a ritme de la música segons sigui lenta o ràpida.

Em venen ganes d’explicar-los que aquesta música és d’un conte que es diu Trencanous però m’ho repenso. No veig clar com puc explicar aquests petits com un Trencanous agafa vida i s’enamora de la nena. De ben segur explicar que és un trencanous ja em portarà el primer problema del dia.

Deixo que feliçment gaudeixin de la música i vaig fent fotos per compartir-les amb vosaltres.  

Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.

Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.

Divendres, 23 de setembre de 2011
PADRINS LECTORS
Tarda plena d’emoció tot fent els Padrins Lectors.
Estaven molt nerviosos, especialment els padrins.
Els fillols s’ho miraven sense entendre massa bé que passava.
Han signat el contracte d’apadrinament.

Per part del Padrí:
 1.- Escoltar atentament i amb paciència al nostre fillol o fillola.
 2.- Corregir-lo i ensenyar-li com es pronuncia correctament quan s’equivoca.
 3.- Llegir el text amb bona pronunciació i entonació perquè li serveixi d’exemple.
 4.- Explicar les paraules que no entén.
 5.- Fer-li preguntes per saber si ha entès el que ha llegit.
 6.- Felicitar-lo quan ho faci bé o millori, així arribarà a ser un gran lector gràcies al nostre ajut

 Per part del fillol:
 1.- Escoltar el que ens diu el nostre padrí.
 2.- Fer-li cas.
 3.- Portar-se bé.
4.- Contestar el que em pregunta.

 Per part de tots: Gaudir de la lectura.

Dimecres, 21 de setembre de 2011
EN EL MATEIX VAIXELL
Aquesta és la setmana de reunions de família.

Sempre observo aquestes reunions des de la barrera, si més no, ho intento.
M’agrada observar. La sociologia m’interessa molt i em dóna informació molt interessant.
Avui en la reunió dels més petits de l’escola es respirava un ambient tranquil, distès i familiar.
Els pares dels més petits no s’enfronten encara a lliçons, deures, exàmens, esforç... això facilita molt el camí.
El problema comença quan cal lluitar cada dia, no sobreprotegir l’infant i adonar-se que fer de pare no és fàcil i que la comoditat acostuma a ser un problema a la llarga.
Tot just comencem a caminar plegats.
De vegades fer entendre que família i escola som aliats és complicat. Fins que no arribem a interioritzar aquesta idea el camí fa pujada i ens costa caminar.
Llegiu aquestes reflexions.
Llegiu-les a poc a poc i penseu.

No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc arribar.

No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.

Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.

No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

Deixa'm valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo en digui per tu.
Em fas sentir malament i perdre la confiança en el que dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho.
Així creixerà l'opinió que tinc de tu i així m'ajudaràs a admetre també les meves equivocacions.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas.
Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis. Però mai faré el que diguis i no facis.

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "No! No tinc temps per tonteries!" o "Això no té importància".
Tracta de comprendre'm i ajuda'm.

Estima'm. I digues-m'ho.
A mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

Respecte els mestres de la meva escola. Ells treballen per mi I necessiten que els ajudis I els hi donis suport.
Cal dir-los que el seu treball dóna fruits. Ells col•laboren en la meva educació.
Són una part important en la nostra vida.

Dimarts, 20 de setembre de 2011
SOM-HI!!!
Després de l’estrés que comporta l’inici de totes les coses i un cop enfilat el curs ja puc començar amb la meva rutina gratificant d’escriure el blog.


Novetats, idees, fotos, algun concurs interessant i moltes més coses ens esperen en aquest petit indret virtual de la nostra escola.

Ja hem fem una setmana de curs.

Estem reconduint a tots els nens i les nenes en el camí de l’esforç, el treball, els deures, les lliçons i les obligacions escolars.

Feina gens fàcil.

Si volem aconseguir l’èxit us necessitem a tots al nostre costat.

Us recordo un cop més que estem en el mateix front i no en contra. Només el treball plegat, l’esforç conjunt i la saviesa de la força d’un equip aconseguirà l’excel•lència. I de nou, i un cop més, us recordo que l’excel•lència no és només l’èxit escolar sinó també l’èxit de aconseguir persones de bé, responsables i capaços de fer front als problemes de la vida amb la major honestedat possible.

Això no ha fet res més que començar i malgrat que arriba la tardor, jo vaig per un camí ple de flors que creixen al nostre voltant.

Som-hi.

JA TENIU EL CALENDARI ESCOLAR 2011-12 AL WEB

http://www.xtec.es/centres/a8006465/

Dijous, 15 de setembre de 2011
BOB ESPONJA
Us convido a llegir aquest article de La Vanguardia. És molt interessant i ens fa reflexionar.


Psicólogos de Estados Unidos advierten: Bob Esponja perjudica el rendimiento cognitivo de los niños de cuatro años. Bastan nueve minutos de exposición a la popular serie de dibujos animados para que los niños pierdan capacidad de atención y de concentración y se vuelvan más impulsivos, según un estudio de la Universidad de Virginia que se publicará en octubre en la revista Pediatrics.




Los autores del estudio atribuyen el problema al ritmo desenfrenado de los episodios de Bob Esponja. El cerebro aún inmaduro de un niño de cuatro años se ve desbordado ante la avalancha de estímulos que le llegan de la pantalla, apuntan. En cambio, series más pausadas como Caillou no han demostrado tener ningún efecto sobre la capacidad de atención o de concentración ni sobre la impulsividad de los niños.



"Los padres siempre deberían controlar lo que sus hijos miran por la tele". Respecto a las series de ritmo rápido como Bob Esponja, "mi consejo es que se fijen en cómo se comportan después los niños y, si observan que tienen menos autocontrol".



El estudio no aclara si los efectos observados son transitorios o permanentes. Se ha limitado a analizar a un grupo de niños y niñas inmediatamente después de ver un fragmento de nueve minutos de Bob Esponja, y a compararlos con niños que habían visto un fragmento de Caillou o que habían estado dibujando.



Se les hicieron tres tests para evaluar su rendimiento cognitivo. Por ejemplo, se les dijeron series de números (tres, cinco, ocho) y los niños debían repetirlas al revés (ocho, cinco, tres). En todos los tests, "los niños que habían visto Bob Esponja obtuvieron la mitad de puntuación que los otros", explica Angelina Lillard.



Después se les hizo un cuarto test para evaluar su capacidad de retrasar una gratificación. Se les dejó solos en una habitación con dos platos con chuches y una pequeña campana. Se les dijo que, si tocaban la campana, vendría un adulto y podrían comer dos chuches. Pero si esperaban a que el adulto volviera sin tocar la campana, podrían comer diez. De nuevo, los niños que habían mirado Bob Esponja se mostraron más impacientes e impulsivos que los otros.



El estudio tampoco aclara hasta qué edad pueden ser perjudiciales series como Bob Esponja. "A medida que los niños crecen, pueden manejar mejor los estímulos", señala Angelina Lillard. "Con niños de seis años hemos visto el mismo tipo de efectos, aunque no tan acusados".



Pese a estas limitaciones, los resultados "tienen consecuencias importantes para el desarrollo cognitivo y social de los niños", destaca Dimitri Christakis, especialista en la influencia de los medios de comunicación en la infancia de la Universidad de Washington en Seattle.



La compañía Nickelodeon, que produce Bob Esponja, ha criticado el estudio destacando que la serie está orientada a niños de 6 a 11 años y no a edades preescolares, informó ayer The New York Times.



En España, Bob Esponja es actualmente la serie de animación más vista en la franja de edad de 4 a 12 años.

Dimarts, 13 de setembre de 2011
CALENDARI ESCOLAR
Estem treballar per penjar el més aviat possible el calendari al web però hi ha moltes dates a programar i tot requereix temps.
De moment les dates que cal anotar importants són les REUNIONS DE CURS.
DILLUNS, 19: Reunió de P3 i P4, a les 18:30 hores
DIMECRES, 21: Reunió de P1 i P2 a les 18:30 hores
DIJOUS, 22: Reunió de P5 i Primària a les 18:30 hores

Dilluns, 12 de setembre de 2011
DIA PERFECTE VS CALOR INFERNAL

Definició de caòtic: entrada a l’escola el primer dia de curs.

Calor infernal.

Definició de humanitat: una llarga fila de nens i nenes per entrar a l’escola.

Calor infernal.

Definició de sobrepès: agafar unes 100 caixes de material i llibres i no morir en l’intent.

Calor infernal.

Definició de solidaritat: pares que es solidaritzen amb la Directora i ofereixen el seu ajut.

Calor infernal.

Definició de poca paciència: pares que no es solidaritzen i critiquen tot.

Calor infernal.

Definició de por: entrar en una escola on tot i tothom és nou.

Calor infernal.

Definició de complicitat: mirar-se i somriure.

Calor infernal.

Definició de frustració: no poder saludar a tots i cadascú de vosaltres de manera personalitzada.

Calor infernal.

Definició de felicitat: escoltar soroll, somriures i veus dels nostres alumnes.

Calor infernal.

Definició de satisfacció: obrir la porta i veure els antics alumnes que et venen a veure.

Calor infernal.

Definició d’emoció: rebre un impressionant ram de flors que et dóna la benvinguda al nou curs. Gràcies.

Calor infernal.

Definició de feina ben feta: el meu claustre de professors.

Calor infernal.

Definició de plenitud: LA MEVA ESCOLA

Si no fes aquesta calor infernal avui hagués estat un dia perfecte.

Gaudiu de les fotos del primer dia.

Divendres, 9 de setembre de 2011

Classes a punt…

Mestres a punt...

Nens i nenes a punt...

Famílies a punt...

COMENÇA EL NOU CURS!!!

Dimecres, 7 de setembre de 2011
L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA
Ja no recordava que era entrar dins la roda d’activitat frenètica, però si una cosa et fa tornar a la realitat és la programació general d’un nou curs escolar.
De vegades els que no sou mestres no enteneu massa bé quina feina tenim quan l’escola està buida.
Aquests dies la feina té una sola paraula: paperassa.
Cal omplir expedients acadèmics, redactar propostes de millora, escriure memòries, aixecar acta de cada pas que fem i pensar nous projectes.
Parlant de projectes avui hem acabat de programar el nou Pla Lector que estrenarem amb el P5, 1r, 5è i 6è.
Padrins lectors que fomentaran la lectura pel plaer de llegir i una interacció molt enriquidora pels més grans de l’escola i els nostres petits lectors que comencen a descobrir la lectura.
També hem decidit, després de un interessat debat i amb votació final per part del Claustre, el tema del Projecte Interdisciplinari: Barcelona, la nostra bonica ciutat.
Els nous noms dels petits ja estan decidits. El P1 seran Picarols. El P2 seran les Baldufes. El P3 Girafes i el P4 Pingüins.
Sens dubte les vacances ens han provat.

Dilluns, 5 de setembre de 2011
MERAVELLÓS SETEMBRE
Una bonica cançó diu: desperteu-me quan acabi el setembre. Lluny de pensar això, tot i que la cançó és preciosa, jo diria: desperteu-me quan arribi setembre.



Avui han començat els petitons de l’escola. Uns Pollets i uns Cargols que han passat anomenar-se Picarols i Baldufes.
Diuen que cal renovar-se o morir i evidentment ens renovem.
El nom els hi està prou bé per què els Picarols no han parat de fer soroll tot el dia plorant i xisclant i les Baldufes no han parat de moure’s.
També hem començat el casal de setembre. És el primer cop que l'engeguem i ha tingut avui un bon començament.
Per altre costat les reunions de Claustre estan plenes de nous projectes.
Les vacances ens han provat molt perquè tots estem amb moltes ganes de nous projectes.
Jo no he entès mai això de l’estrès i la depressió post-vacacional, penso que és una manera delicada d'anomenar la mandra.
A tots ens costa, més o menys, agafar el ritme però això està lluny, o hauria d'estar lluny, de la depressió i de l’enyorança exagerada.
Els bons moments no estan tan sols a les vacances, si fos així malament aniríem.
Un tastet dels nous projectes passen per nous programes de lectura, padrins lectors, anglès amb pissarra digital, jornades esportives... la festa no s’acabat, només ha fet que començar.
Einstein va dir: Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós món del saber.
Em sento en el lloc adequat en el moment adequat.

Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba.

Ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí Pol

Diumenge, 4 de setembre de 2011
BENVINGUTS
Ja som aquí!!!

Hem tornat amb vitalitat, entusiasme, il•lusionats, apassionats i sobretot engrescats pel nou curs.
De fet si avui jo fos una cançó seria aquesta:

Miro
i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

SIGUEU BENVINGUTS AL NOU CURS

Juliol 2011
CASAL AL SETEMBRE
Degut a la demanda de molts de vosaltres en que l’escola organitzés Casal al Setembre, aquest any hem posat fil a l’agulla i l’organitzem.
Setmana del 5 al 9 de Setembre.
Cursos des de P3 a 6è de Primària

Farem, jocs, esport i tallers però també acabarem els llibres de vacances i així l’entrada al nou curs no serà tan dura i difícil.

Els que estigueu interessats envieu un mail a escoladelcarme@hotmail.com

Us anirem informant.

Dijous, 21 de juliol de 2011
ACABEM
Acabem el casal d’enguany molt contents.
Hem fet moltes activitats i els nens ho han passat molt i molt bé.
Tal i com m’ha dit avui l’Arnau, fent valoració quan els he preguntat, “aquest és el millor Casal de tots els casals que he anat i que vaig. És el més divertit, on m’ho passo millor i el que fem més coses”.
El Pablo, el Marc, el Sergi... tots els que estaven al seu voltant anaven assentint i confirmant les seves paraules.
Les nenes s’ho acostumen a passar sempre bé fent tallers, manualitats i jocs.
I els més petitons han gaudit jugant, rient i movent-se i copiant als grans en tot allò que podien.
El temps ens ha acompanyat molt i ha estat molt agradable treballar sense notar en cap moment calor sufocant.
He tingut el blog força aturat. Així el valorareu més.
Escriure cada dia de vegades és dur i costa. Pot donar la sensació que és una tasca fàcil i no sempre és així.
No vull que sigui una obligació ni que se’m faci pesat fer-ho. El dia que no gaudeixi i em diverteixi el tancaré. Però no patiu!!! No tinc cap intenció de deixar d’escriure’l, al contrari, ja tinc noves idees pel curs que ve. Tan sols tenia ganes de desconnectar i així ho he fet. De totes maneres ja heu vist que n’he obert un altre on escriure contes, històries i tot allò que vulgui compartir amb vosaltres. Us hi espero també.
Demà festa final.

Dimarts, 12 de juliol de 2011
CONTINUA EL CASAL
No parem en tot el dia. A tota hora hi ha activitats. O juguem, o fem esport, o pintem.
Ens remullem i gaudim del casal d’estiu.

FOTOS SLIDE


Fem polseres o pintem el pati. Tot menys avorrir-nos.

Dilluns, 11 de juliol de 2011
CASAL D'ESTIU
Unes minivacances han trencat el ritme habitual d’aquest blog.
Tot i que no he deixat d’obrir cada dia l’escola si que és cert que he baixat el ritme i la veritat és que ho necessitava.
La calor acostuma a aturar el meu ritme. De totes maneres no he estat aturada del tot.
El Casal funciona a bon ritme. Esport, sortides a parcs, tallers, jocs, aigua...
Neteja general a l’escola tot llençant un munt d’andròmines que s’acumulen al llarg de tot l’any, mil reparacions i la feinada de pintar el pati.
Ara ja he fet la primera capa i demà els nens ajudaran a fer els dibuixos. Queden dues llargues setmanes que poden donar encara molt de si.
He obert un nou blog de contes. http://www.elscontesdelasaleta.blogspot.com/
La meva idea és escriure una petita història inspirada en una foto o dibuix.
Espero que us agradi.

Dimarts, 28 de juny de 2011
UN DIMARTS DE JULIOL...
M’agrada llevar-me d’hora i esmorzar en una cafeteria. Un bon cafè, un entrepà boníssim i diari. De vegades canvio el diari per una bona conversa, com ha estat avui.
Estiu o hivern, lectiu o festiu... aquesta estona és una de les meves favorites del dia.
Obrir el casal i obrir la venda de llibres.
Venda constant i sense conflictes. Potser algun pare que rondina en excés i es queixa de l’horari. Conciliar la vida laboral i escolar no és feina fàcil i no està sota la meva jurisdicció. Tot un descans no haver de solventar jo aquest problema.
Nens al pati rient i jugant, baralles per gols, faltes i penalts.
Nens al gimnàs muntant un trencaclosques.
Nens a la sala polivalent buscant peces que han estat amagades com si d’una gimcana es tractés.
Nens al parvulari aliens a tot.
Samarretes pintades.
Reunions de claustre ràpides però molt concretes.
Intento preparar la pintura per pintar el pati amb els nens i que ho passin bé. Me n’adono que això serà més complicat del que em pensava. No sé per on començar, ni tan sols sé muntar la pistola i en prou feines remenar un pot amb 25 Kg de pintura i aconseguir el color que he decidit.
Conversa entre amigues sota els arbres de Saleta amb el so llunyà de nens que juguen.
Entrevistes al despatx i valoració de curs.
Tanco la venda de llibres. Les persones que han venut els llibres em diuen que en aquesta escola hi ha molt bon ambient. Les famílies són agradables i hi ha molt “bon rotllo”. Reflexió que em fa pensar que tots plegats formem un bon equip.
Tanco l’escola. Acostumo a tancar Av Madrid sense clau, i sortir per Saleta tancant les dues portes.
Vaig a veure la segona nena que han operat de l’apèndix en dues setmanes. No hi ha dos sense tres, diuen.
Torno a l’escola, ja tard i com a faig a diari, a posar alarmes i tancar definitivament i per sorpresa meva trobo la porta d’Av. Madrid tancada amb clau. No m’agrada. Les senyores que netegen em deixen les portes tancades d’una manera concreta que elles i jo coneixem ja que saben que jo torno a darrera hora del dia a revisar.
Decideixo trucar al Sr Pinyol i preguntar si ha vingut ell:
- Has tancat tu l’escola?
- Demà l’Anna i la Mercè et mataran. Les has deixat tancades amb clau a dins l’escola! No et localitzaven al mòbil i estaven preocupades de com sortir. Passar la nit en una escola no sedueix a ningú.
- Què dius? Es veritat que a la Clínica he sentit el mòbil però no he fet cas. Les he tancat a dins? Estic malament eh?

Són les 23:00 hores i em disposo a escriure el blog. Tinc fotos del dia per tant avui serà rapidet però me n’adono que he oblidat la càmera a l’escola, fet estrany en mi que no oblido mai ni el mòbil ni la càmera.
Les fotos caldrà penjar-les demà.

El meu admirat Director d’orquestra i home genial Herbert von Karajan va dir: L’art de dirigir consisteix en saber quan cal deixar la batuta per no molestar a l’orquestra.
Frase extraordinària però fins el 23 de juliol no puc deixar la batuta. Caldrà llimar-la, apedaçar-la i mimar-la.
El somriure, les rialles i les abraçades dels “meus” nens ho faran possible sobretot quan em diuen amb ulls brillants:
- ens ho estem passat “xaxi piruli”

Dilluns, 27 de juny de 2011
CASAL D'ESTIU
Hem començat avui el casal d’estiu amb les energies renovades.
Tenim per endavant quatre setmanes plenes d’esport, tallers, jocs, calor i molta diversió.
Esperem passar-ho d’allò més bé i tenir un bon entremès abans de les vacances.
Som-hi!

Dimecres, 23 de juny de 2011

FI DE CURS!!!

Dimarts, 21 de juny de 2011
FINAL DE CURS
El curs escolar 2010-2011 el donem per acabat.
Un curs llarg que ha donat molt de si amb un munt de vivències i felicitats petites que ja formen part de la nostra història.

És important que prengueu nota de les següents dades:
- El P3, el P4, el P5 i la Primària acabem dimecres, al migdia.
- El P1 i el P2 acabem el dijous, al migdia.

Els de P1 i P2 continuem fins el 22 de juliol.
- El Casal comença el dilluns 27 de juny.

- Venda de llibres: Dimarts, 28 de juny, a l’escola de Primària, entrada per Saleta. Horari de 10:00 a 13:00 i de 15:00 a 18:00.

- Entrega de notes: Dimecres, 29 de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00

FOTOS DE LES CONVIVÈNCIES PENJADES AL WEB DE L'ESCOLA
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Diumenge, 19 de juny de 2011
CONVIVÈNCIES 2011
El Director d’orquestra i gran comunicador Benjamin Zander va dir una vegada que l’èxit no es tracte de tenir riquesa, ni fama, ni poder sinó que es tracta de veure quants ulls brillants tens al teu voltant.
Fa dues setmanes que estic envoltada d’ulls brillants de felicitat. Tot un privilegi.










També va dir que un Director és el que dóna la cara, el que surt a la portada i el que rep tots els aplaudiments però ell no emet cap so. El veritable èxit, el poder real, deriva de l’habilitat de fer forts a altres persones.
No dubto ni un moment de la capacitat de les persones que dirigeixo i que formen part d’haver aconseguit ulls brillants.

Divendres, 17 de juny de 2011
BON DIA DES DE CAN RIBAS
La nit ha estat més tranquil·la tot i que el nostre veí ha seguit fent el seu concert norturn. Ara sento com canten els galls i els ocellets. D'aquí poc sentiré els nens i llavors serà ja el moment de posar-nos a fer motxil·les.

Recordeu fer cadena per agafar entre tots les motxil·les de l'autocar amb el màxim d'ordre possible i posar-les a la façana de l'escola.

Arribarem sobre les 16:45 segons l'horari previs.

Dijous, 16 de juny de 2011
BON DIA DES DE CAN RIBAS
Els nens han dormit però el gall dindi que viu just al costat de les habitacions no ha parat en tota la nit. Estem ara deliberant si sortim directament totes i el posem dins l'olla.
Des de les 7:00 del matí estan tots desperts i ahir l'últim es va dormir sobre la 1:00.
Ara ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem i abans d'anar a esmorzar tenim sessió de gimnàstica.
A les 13:00 hores, hora de dinar, intentarem engegar de nou la web cam. Quan ho faig som l'admiració de les cuineres i dels monitors. mai havíen vist una cosa igual.
Bon dia a tothom.

Activitat de matí molt interessant. Els indis ens han deixat unes pistes per l'hort i hem aconseguit saber on amaguen or i plata. Hem anat a recollir or i plata. Després ens hem perdut per dins el laberint.
Per acabar hem anat a veure les gallines, els galls, les cabres i el GALL D'INDI.
Les mestres no hem entrat a veure al famós gall d'indi perquè de ben segur que si el teniem a l'abast no ho explica.

Si que tindreu fotos però haureu d'esperar a que jo tingui un ordinador més gran i els 85 nens estiguin amb vosaltres. La feina s'acumula i el dia només té 24 hores. És molt estressant per totes nosaltres fer fotos, vigilar, atendre, fer tots els àpats, posar crema solar, curar genolls pelats, vigilar que no es desistin, vigilar que portin la gorra... jo que els persegueixo amb la we cam... paciència que tot arribarà.

Hem dinat arròs a la cubana, butifarra amb patets i síndria.
Comencen les activitats de tarda. El sol és fort i hem tornat a posar crema solar a tots.
Estem a la muntanya per tant van plens d'esgarrinxades de plantes i genolls pelats.
La calor no és sufocant.

Avui ens conectarem per un altre link que us el posarem a les 19:55 en el blog i que de ben segur ho veurem millor. L'equip informàtic va començar a treballar en les convivències de Can Vilalta i encara no ha parat.

Ens veiem després.

Per veure la webcam en directe aneu al link: www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html

Ara Disco ... a ballar!!!

Després de ballar hem anat ja a dormir i en aquests moments ja dormen practicament tots. Nosaltres estem descansant i comentant anècdotes. Tot i està molt cansades estem força divertides.
El gall dindi torna a cridar gairebé cada quinze minuts, si continua així no arribarà a demà. La meva paciència s'està acabant després de tants dies de convivències.

El "ratoncito Pérez" ha de venir aquesta nit, haurem d'enviar-li un mail per saber que estem a can Ribes amb una dent.

Bona nit.

Dimecres, 15 de juny 2011
MARXEM DE CONVIVÈNCIES A CAN RIBAS

9:30 Els dos autocars amb els alumnes de P3-P4-P5-1r i 2n han sortit de l'escola en direcció a la casa de colonies Can Ribas de Bigues i Riells (http://www.canribascasadecolonies.com/).

10:45 Ja hem arribat a Can Ribas sense cap incidència. Ara anem a esmorzar.

12:30 Després d'esmorzar hem estat jugant a futbol, voleibol, a correr, etc... i ara anem a instal-lar-nos a les habitacions. Després ens presentaran els monitors i anirem a dinar.

Ja ens hem instal·lat a les habitacions.
Ara rentar mans i anirem a dinar.
Hi ha wifi al menjador, l'únic lloc de la casa, per tant quan entrin els nens la conectaré.

Fa un sol de justicia buffff plens de crema solar.

14:00 Anem a dinar. Ens podeu veure per la webcam al link:
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html
Canelons, peix arrebossat amb amanida i plàtan.

Aquí el wifi és molt millor, arriba perfecte per tant la conexió funciona.
A les 20:00 hores que estarem sopant ens tornarem a conectar a la web cam.
Ara comença la tarda.

Els indis sioux estimen la natura i per això hem fet una excursió pel bosc. Hem recollit herbes per fer pintura i anem tots pintats. També hem trobat or i plata.
Els xamans feien rituals amb dibuixos màgics i sorra, ara estem fent un collage amb aquesta sorra.
A les 18:30 acabarem les activitats del dia i anirem a jugar al camps de futbol.
Sort que passa airet molt agradable i no estem asfixiats de calor.
Ningú vol anar amb la mama, només una petita ha preguntat per la tieta.
Estem genial.
Recordeu que a les 20:00 hores conectaré la web cam.

Quin estrés!!! Això de la web cam funcionant amb wifi ha estat una mica estressant ja què quan he vist que es veia volia que sortís tothom. Espero que si més no us fem una idea del què és un sopar de conviv¡encies. Sort que no havia so.
Demà ho repetirem a l'hora de dinar a les 13:00 hores.
Ara estan fent el joc de nit amb les llanternes.

Dimarts, 14 de juny de 2011
SEGON TORN DE CONVIVÈNCIES
Comencem setmana i amb ella el segon torn de les convivències.
El primer torn a anat perfecte i de ben segur aquest també anirà molt bé.
Portem nens i nenes d’edat molt diferents però les activitats també estaran destinats a cada grup d’edat.
Els de P3 i P4 no han anat mai però hi ha els veterans de P5 i 1r i els grans de 2n que ja porten una experiència triple.
La dinàmica és diferent del primer torn.
El tema que treballarem és Indis i Cowboys. Volem aconseguir l’amistat eterna i forjar un gran respecte per la natura que ens envolta.
A veure si els fantasmes del wifi es posen més del meu costat i aconseguim millor senyal.
Si més no sabeu que ho intentaré al màxim.
Ens espera una divertida setmana.

IMPORTANT
Demà NO els hi poseu esmorzar, quan arribem a la casa ens en donaran allà.
Poseu vosaltres les motxil·les a l'autocar.

Dissabte, 11 de juny de 2011
ELSA
Abans de tornar a anar de convivències en hem posat les nostres millors gales per assistir al casament de l’Elsa.
Vam compartir amb ella la seva felicitat en un dia tan especial.
Moltes felicitats!

DIVENDRES, CAN VILALTA

7:00 hores Han tocat diana i els nens s'han despertat. Després de la discoteca, ahir a la una estaven tots dormint i han passat una bona nit. Ara estan preparant les motxil·les i anirem a esmorzar.

Aquest matí farem una cursa d'orientació per trobar el satèl·lit que varem enviar dimecres.

9:30 hores Fins ara ha caigut una tormenta, amb trons i llamps, impressionantment xula. Ja sabeu com m'agraden les tormentes i aquí a la muntanya encara més. Els nens em veuen tan contenta que cap estava espantat.
Just ara que estem acabant d'esmorzar ja no plou i aprereixen clarianes. Perfecte, podrem sortir a fora a fer les activitats.
Us aviso que tot el camp està ple de fang.

IMPORTANT: quan arribem intenteu fer entre tots els pares una cadena per treure les motxil·les de l'autocar. Les poseu totes a la façana de l'escola. Un cop allà cadascú que agafi la seva. Si intenteu agafar només la vostra de l'autocar el caos que es munta és impressionant. Si ho fem així tot va com una seda i ningú es posa nerviós.
Gràcies per col·laborar.

Fins les 11:00 hem aprofitat però s'ha posat a ploure i no para.
Els nens estan per vàries sales fent les activitats a dins.
Ara dinarem i després estarem per aquí fins que arribin els autocars.

Dono la crònica de Can Vilalta per acabada. Vaig a tancar l'ordinador, que ja tinc ganes de deixar de buscar wifi per tot arreu. A la nit penjaré les fotos que tinc.
Els comentaris els seguiré penjant des del mòbil.
Ens veiem a l'escola a les 17:00 hores.

DIJOUS, CAN VILALTA
Bon dia, des de Can Vilalta.
A quarts de tres encara n'hi havia de desperts i abans de les sis del matí ja han notat corredises i ja els sentien riure.
Les poquetes hores que han dormit han estat plàcides.
Ara toca rentar-se, pentinar-se i baixar a esmorzar per començar el dia.
Jo recullo el 6è, i quan arribi a la casa actualitzo i provo la webcam de nou.

10:30 Ja estem tots a Can Vilalta. Fa un sol molt maco. Estan tots fent les activitats del matí.
Anem a gaudir de dia.

FUNCIONA!!! En un lloc estratègic funciona el wifi!!! Aneu entrant al web i els veureu. A les 13:00 els faré passar a tots.
Carreres amb cars de bici, planetari amb planetes gegants, excursió pel bosc, laberints, ponts... temperatura agradable tot i que no fa sol.

Per veure la web cam conecteu-vos aqui: http://www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html
A les 14:30 hem aconseguit una conexió. Els nens han dit hola a la càmera, esperem que algú ens hagi vist.
Al vespre, abans de sopar tornarem a conectar. Mentre la deixem posada.

Per fi funciona però no la puc moure ni un cm perque sino perdem la conexió.
AVUI A LES 20:00 HORES ESTAREM TOTS EN AQUEST VESTÍBUL I AIXÍ ENS VEUREU.

Hem dinat arrós a la cubana, hamburguesa amb patates i fruita.
Les cuineres estan sorpreses del molt que mengen aquests nens i ens han felicitat perquè NO LLENCEM MENJAR. Només faltaria. El nostre menjador escolar funciona molt bé i això es nota quan anem fora.

Tarda a can Vilalta
Ara estan fent les activitats de tarda.
Temps sense pluja, un sol lleganyós que ja va bé, i temperatura agradable.

Vespre a can Vilalta
Algú ha vist alguna cosa? han estat mitja hora saludant. Al final ja no volíen ni passar.
La tarda molt bé. Tallers, esport i molt de futbol.
Ara sopen puré de verdures, croquetes amb truita de patates i iogurt.
Després de sopar... disco!!!

Impossible pujar fotos amb aquesta conexió.

Nit de festa
Disco divertidíssima. hem ballat TOTS. Prohibit seure, cal cansar-los molt.
Estan molt cansats però molt contents.
Ara anem a dormir, i ja els hem comptat a tots.
Tením al 6è fora amb la monitora i la Srta Rai fent un joc de nit, amb les llanternes.
Des d'aquí veig els llums que fan i també la LLuna ja que el cel està ben destapat.
Bonica nit.
Estem contents.
Ja està el 6è a dins la casa. Menjant les "xuxes". Els altres dormen la majoria d'ells.
Bona nit i fins demà.

CAN VILALTA
Dimecres, 9:20 hores
L'autocar ha marxat sense incidències, tots a bord.
Quan arribem a la casa us ho notificarem de seguida.
Una petita sorpresa: intentarem conectar una webcam i així els podreu veure.
Entreu al web de l'escola i allà ho veureu, sempre i quan els fantasmes informàtics ens ajudin i ens ho deixin veure sense problemes i que tot funcioni.
Bones convivències.
11:00 hores
Ja hem arribat a Can Vilalta sense cap problema. Tots tranquils.




12:45 hores
Assitim al CONGRÉS DE CIENTÍFICS DE CAN VILALTA
Els científics ja estan instal·lats a les seves habitacions. La missió és enviar un satèl·lit a Mart per comprovar si hi ha vida.
Podrem enviar-ho sense problemes perquè no plou, només hi ha boira. La temperatura és agradable.



La conexió a Internet pèssima. Només tinc senyal en un racó d'un petit menjador. Si la boira s'aixeca és possible que agafi wifi en el menjador gran. Si ho aconsegueixo conectaré la webcam. A l'hora de berenar ho provaré de nou.

14:00 hores
Un bon plat de llenties, butifarra amb patates i un plàtan ha estat el menú dels nostres científics. Ara temps lliure per jugar i a les 15:00 començarem les activitats de tarda.






Un sol tímid sembla que vulgui sortir però la boira encara ens impedeix tenir senyal de wifi suficientment forta per conectar la càmera. Semblo un satèl·lit amb l'ordinador a la mà buscant el senyal per tot arreu. Seguirem insistint.

16:00 hores
Temperatura força agradable tot i que no surt el sol i la boira ens envolta igual que les muntanyes. Continuo sense la conexió suficient per mantenir la webcam. Ho sento, no és pot dir que no ho he provat.
Potser demà tenim més sort.
Ara estan fent proves esportives ja que per ser científics cal estar en forma.



Si algú portava mitjons blancs han passat a ser color xocolata. El fang també forma part de l'escenari.

Aquí teníu a l'equip de valentes




Ja hem berenat, galetes i suc de fruita.
Temps lliure fins l'hora de sopar.
Ara, si el temps ho permet, estarem en aquest camp que veieu a les fotos i a la gespa que l'envolta.


Hora de sopar
Han pogut jugar a l'aire lliure fins l'hora de sopar. Buffff menys mal ja sinó els cansem aquesta nit no dormirà ningú.
Han sopat sopa i peix arrebossat amb amanida i iogurt.
Quan es faci fosc sortiran a llençar el satèl·lit i fer llum amb les llanternes, una de les estones més divertides de les "convis".
El vespre és força fresc, bastant fresc.

Estàvem mirant com jugàven i diu la Srta. Núria: això és la felicitat!
Per mi la felicitat és ser còmplice de la felicitat d'aquests nens i nenes.

Nit a Can Vilalta
Hem pogut fer l'activitat de la nit sense pluja, fins i tot la Lluna ha tret el nas i ens ha saludat. just avui és quart creixent.
Hem llençat el satèl·lit al cel.
Jo ja estic a Barcelona, he baixat aquesta nit per pujar demà amb els de 6è.
Acabo de parlar amb la Srta Elena:
- Com anat la sortida nocturna?
- Molt bé. Ho passen molt bé, els sento des d'aquí com criden.
- Fa fred?
- Molt!!!
- Compteu-los!!! Quan entreu a dormir compteu-los!!!
- Siiiiiii no pateixis................

Però sóc molt pesada (ho reconec) i li envio un sms a la Pilar:
- Ja sou dins la casa? Els heu comptat?
- Siiiiii

Tot i així ara li envio a la Dolors de 5è:
- Ho han passat bé? Esteu tots bé? Els heu comptat?

La Dolors és amiga meva de tota la vida, hem estudiat juntes la carrera i la confiança fa que em contesti:
- Només ens en falten cinc! Ara els anem a buscar.

Malgrat haver de portar unes 70 criatures a dormir no perden el sentit de l'humor. Si més no el primer dia.

Bona nit a tothom. He d'anar a fer-me la motxilla per demà.

Dilluns, 6 de juny de 2011
A PUNT DE CONVIVÈNCIES
El primer torn ja està a punt de marxar de convivències aquest proper dimecres.
De ben segur les motxilles de tots ja deuen estar fetes. La meva encara no. Acostumo a fer i desfer les meves maletes en un instant. Sempre les faig el dia abans i al tornar les desfaig tot just entro a casa. A la mitja hora no en queda rastre. No m’agrada veure maletes a mig fer una setmana abans i encara menys al tornar dels viatges.
Estan neguitosos i amb ganes de marxar. Aquests dies costa de seguir la rutina escolar.
Les convivències són molt positives pel desenvolupament dels nens. Han d’espavilar-se, fer-se ells les coses i organitzar-se bé.
Al tornar són més autònoms i això sempre és positiu.
Tot i així estem pendents de tots ells a tota hora. Els vigilem, el mimem, els controlem i sobretot fem que ho passin molt i molt bé.
Segur que seran uns dies fantàstics però el més fantàstic és just el moment de tornada quan tot anat molt bé i l’últim nen marxa de la mà dels seus pares.
L’alliberació, la calma, la pau i el silenci són un bé que els mestres valorem com el do més apreciat al tornar de convivències.

Divendres, 3 de juny de 2011
GRADUACIONS 2010-2011
Contents, feliços i satisfets de fer la feina ben feta. Així és com ens sentim.
Tal i com us vaig dir per molt que s’entrebanqui, per molt poc que es valori, un mestre sempre confia en que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un nen i així el destí d’un home.

Amb això en tenim prou i amb això continuem endavant amb força, entusiasme i il•lusió i... AMB TOTS VOSALTRES.

Gràcies per ser-hi.

GRADUACIÓ DE P5
Entranyable Graduació i tarda feliç per a tots aquests il•lusionats nens i nenes.
Van cantar molt bé, tocar les campanetes com les fades i van parlar com a grans rapsodes.
Ben mudats van gaudir de la seva festa.
Ja són nens de 1r i això és molt important.

Les famílies ens van obsequiar amb un original regal

i amb aquestes boniques paraules:
“Tot va començar un calorós dia de setembre de 2006, llavors només teníem un anyet.
Aquell dia els nostres pares ens van portar per primera vegada davant d’una porta de color blau cridaner, i la majoria d’ells xerraven animadament amb una senyora de cabell ros que més tard varem saber que era la Srta Elena, aquella llampant porta era la porta de l’Escola del Carme, la nostra escola.
(...)
En poc temps ens convertiríem en una gran família. Els dies, els mesos, els anys han anat passat i hem compartit alegries amb la Isabel, la Maria, la Laura, l’Àngels, la teacher Dolors i la Pilar.
Aquest setembre hem tornat a la porta però aquest cop la porta no era blava sinó marró, i en ella no hem trobat a la Srta Elena sinó a la Srta Montserrat acompanyada del Sr Pinyol, i aquest cop hem entrat contents i il•lusionats, i de la mà del Jordi hem pujat les llargues escales que ens portaven a la nostra nova classe, la classe dels Lleons.
(...)
Acompanyats d’una gran mestra, la Laura. Hem continuat llegint amb la Candi, hem gaudit dels contes amb la Dolors, hem estimat la música amb la Montserrat i a resseguir i esborrar amb la Maria Dolors.
(...)
GRÀCIES per ajudar-nos, ensenyar-nos i educar-nos, que sabem no és tasca fàcil.
Ara comencem una nova etapa, PRIMÀRIA, en la qual tots nosaltres continuarem dipositant la nostra confiança en vosaltres perquè ens ajudeu a formar-nos com a persones.
Persones que serem sens dubte els Homes i les Dones del futur.

GRADUACIÓ DE 6È
Bonica celebració per acabar una etapa de la vida d'aquests nens i nenes.
Emotiu i emocionant van parlar tots de la seva estada a l’escola i van cantar molt bé.

Aquest cop van regalar a l'escola aquest original obsequi fet amb una de les seves primeres samarretes.

Després vam sopar i amb la disco va acabar el llarg dia. Ara, a les convivències, farem el final de festa.