Dimarts,
19 de setembre del 2017
FELICITATS PETITES
Sóc col·leccionista de felicitats petites. Com a mestra tinc moltes possibilitats d'ampliar la meva col·lecció.
Els "meus “nens gairebé cada dia em donen aquesta possibilitat.
Són moments que guardo i que em fan feliç.
Fa uns quants anys una petita estava nerviosa amb la seva padrina lectora. Els grans de l'escola apadrinen un petit i junts llegeixen, s'expliquen coses i creen vincles. És una activitat fascinant i tendre.
Els anys han passat i aquella petita fillola és ara una flamant padrina. Avui està més nerviosa, si cal, esperant conèixer a la que serà la seva fillola.
La padrina es sent gran, responsable i capaç d'ensenyar i escoltar a la petita.
Orgullosa observo com la protegeix i com es diverteixen juntes.
El més bonic de tot és que els pares també són observadors indirectes d'aquesta evolució i de l'orgull de veure com es fa gran aquella petita fillola.
De sobte tot té sentit. De sobte recordo perquè vaig decidir ser mestra.
Els mestres no estem acostumats a rebre elogis, però jo em sento afortunada perquè si els rebo.
L'instant en que uns pares compateixen amb tu fotos que vas fer fa molt de temps és just el moment meravellós que et regala la vida.
Aina, seràs una gran padrina i d'aquí molts anys les dues recordareu els moments que vau passar a l'escola i la complicitat que vau compartir.
Pares... gràcies per ampliar la meva col·lecció de felicitats petites.
FELICITATS PETITES
Sóc col·leccionista de felicitats petites. Com a mestra tinc moltes possibilitats d'ampliar la meva col·lecció.
Els "meus “nens gairebé cada dia em donen aquesta possibilitat.
Són moments que guardo i que em fan feliç.
Fa uns quants anys una petita estava nerviosa amb la seva padrina lectora. Els grans de l'escola apadrinen un petit i junts llegeixen, s'expliquen coses i creen vincles. És una activitat fascinant i tendre.
Els anys han passat i aquella petita fillola és ara una flamant padrina. Avui està més nerviosa, si cal, esperant conèixer a la que serà la seva fillola.
La padrina es sent gran, responsable i capaç d'ensenyar i escoltar a la petita.
Orgullosa observo com la protegeix i com es diverteixen juntes.
El més bonic de tot és que els pares també són observadors indirectes d'aquesta evolució i de l'orgull de veure com es fa gran aquella petita fillola.
De sobte tot té sentit. De sobte recordo perquè vaig decidir ser mestra.
Els mestres no estem acostumats a rebre elogis, però jo em sento afortunada perquè si els rebo.
L'instant en que uns pares compateixen amb tu fotos que vas fer fa molt de temps és just el moment meravellós que et regala la vida.
Aina, seràs una gran padrina i d'aquí molts anys les dues recordareu els moments que vau passar a l'escola i la complicitat que vau compartir.
Pares... gràcies per ampliar la meva col·lecció de felicitats petites.
1 comentari:
Muchas gracias a todo el equipo de la Escola Del Carme por compartir con nosotros los padres estos momentos que no vemos.
A mi me gusta muchissimo poder gracias a vosotras mirar como a través de un agujero mi hijo y sus compañeros de clase; ver como estan colocados en la clase; que actividad hacen etc... Seguir poniendo fotos por favor:) Miles de gracias
Mama de Mateu P5
Publica un comentari a l'entrada