Divendres, 7 d'octubre de 2016
TEMES D'ACTUALITAT
En un article de La Vanguardia comentaven les 10 conductes dels pares que poden no anar massa bé en l’educació dels nens i nenes.

Evidentment alguna es pot discutir, comentar, ampliar, estar-hi d’acord o no però ho he trobat interessant de compartir amb vosaltres, si més no, per a que entre tots reflexionem.

1-      Estudiar amb ells. Ser pares i mestres alhora crea conflictes. Els deures són dels nens, no de la família. Els pares han de vetllar perquè el nen/a tingui un espai adequat, temps per fer les tasques i facilitar l’organització.

2-      Solucionar-los tot. Resoldre els seus problemes dificulta la maduració , no assumeixen les seves responsabilitats i no aprenen a ser autònoms.

3-      Centra-ho tot en l’estudi. La primera pregunta que cal fer als nens quan surten de l’escola és: Com ha anat el dia? Mai ha de ser: Quina nota has tret? La vida emocional i relacional dels fills és molt important també.

4-      Voler genis. La sobreestimulació no és una bona companya. Els pares volem que aprenguin ràpid i molt aviat. L’aprenentatge és un camí llarg i lent.

5-      Tractament de les notes. Les notes s’han d’elogiar i aplaudir, o analitzar si és necessari dedicar més temps a estudiar.

6-      Disfressar la ganduleria. Hi ha nens que no s’esforcen per fer deures o estudiar perquè són ganduls, i això és immaduresa, no un trastorn mental. De vegades l’actitud hiperprotectora dels pares fa que busquin l’etiqueta del trastorn.

7-      Exercir de detectius. Hi ha pares que rastregen de manera exhaustiva als seus fills, implicant en les indagacions els pares dels altres nens de la classe a través dels whatsapp de les famílies que acostumen a fer molt de mal a la comunitat educativa i a la feina dels professionals docents. Cal fer un acompanyament plegats.

8-      Els deures no són un càstig són una inversió de futur.

9-      Projectar-se en els fills.

10-   No respectar la línia escolar. Hem d’acompanyar als nostres fills i filles i tenir respecte i confiança en l’escola, i no donar al nen/a missatges diferents. Els educadors són especialment crítics amb els pares que mostren constantment el seu desacord amb els mestres i professors en presència dels nens, perquè aquests aprofiten aquesta situació per manipular uns i altres i abocar-los, sempre, al fracàs.