Dimarts, 27 de gener de 2015
SEMÀFOR ANTI-SOROLL
Quan vaig anar a Finlàndia a visitar les escoles d’allà una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser un semàfor anti-soroll.
Consistia en un petit semàfor que mesurava els decibels que s’emetien a l’aula i quan es sobrepassava per l’excés de soroll sonava una alarma que feia emmudir a tots els nens de sobte.
He estat buscant aquest aparell aquí a Barcelona sense èxit però la setmana passada el vaig trobar i el vaig comprar.
Avui dilluns l’he programat i m’he disposat a posar-lo al menjador, tot dient al professorat i monitors, que em miraven amb desconfiança, que els dies de soroll ensordidor al menjador havien acabat.
Quants els nens sentissin l’alarma callarien i farien manera d’estar en silenci per no fer-la disparar tal i com vaig veure que passava a Finlàndia.
Però la sorpresa ha estat quan els nostres nens han fet just el contrari.
Quan he tornat a l’escola a la tarda per poc la Srta Elena i els monitors em tiren el semàfor al cap, literalment parlant.
Els nens han trobat avui una manera de fer més soroll que mai ja que els hi feia gràcia que es disparés l’alarma.
El semàfor porta un comptador i va registrant les vegades que es dispara i aquest ha estat la diversió: la gràcia era fer soroll per arribar a 100.
No sé si és el clima, el caràcter o la cultura mediterrània que fa que ens mantinguem en silenci sigui molt més complicat que a Finlàndia.
Avui, si em deixen, tornaré a connectar el semàfor tot recordant que la gràcia és aconseguir que es dispari el menys possible de vegades.