7/1/13

Dilluns, 7 de gener de 2013
REIS JOGUINES
No és tenir molts regals el que farà que un nen sigui més feliç o més popular entre els seus amics. És més aviat la capacitat de ser amable amb els altres i de compartir el que té.
Així ho demostra un nombre creixent d’investigacions que s’han endinsat en la ciència de la felicitat i que han comprovat com a totes les edats, des de nens petits fins a gent gran, són més felices les persones que comparteixen que les que acaparen.
En la més recent d’aquestes investigacions, en la qual han participat 415 nens i nenes de 9 a 11 anys de Vancouver (Canadà), s’ha analitzat com els actes de generositat influeixen en el benestar i la popularitat dels alumnes entre els seus companys de classe.
 
Els resultats, presentats el 26 de desembre a la revista científica Plos One, mostren que els nens que es van esforçar per ser amables amb els altres van millorar en felicitat, en emocions positives i en satisfacció vital. Però en el que més van millorar va ser en popularitat.
“Aquest estudi és la primera intervenció experimental de conducta prosocial en adolescents”, escriuen els investigadors a Plos One. “Demostra que fer una cosa bona pels altres també és bo per a qui la fa”.

Segons ha declarat a la BBC Kristin Layous, primera autora de la investigació, no “em va sorprendre gaire que la felicitat dels alumnes augmentés, perquè hem observat el mateix efecte en adults.
Els autors de la investigació recorden que, en l’adolescència, els alumnes que tenen bones relacions amb els seus companys solen tenir millors resultats acadèmics que els que no tenen tan bones relacions. 
Estimular les conductes de generositat en nens preadolescents pot ser una estratègia eficaç per combatre el bullying. Aquestes conductes, afirmen, “poden tenir un efecte dominó que vagi més enllà d’augmentar la felicitat i la popularitat dels nens generosos”.
 
Extret d'un article de Josep Corbella a La Vanguardia d'avui.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tornada a l’escola.
Per molts nens és un fet desitjat i esperat, sobretot per tornar a veure els amics.
Però per altra banda, tornar a l’escola suposa un gran esforç, les vacances agraden a petits i grans.
Tornar a l’escola suposa enfrontar-se a situacions i moments que per ells són difícils. Créixer amb responsabilitat costa.
Desprès de veure els àlbums estic contenta de què es treballi tant i se’ls prepari tan bé.

CARMEN

Anònim ha dit...

Penso que una de les prioritats a l'hora d'educar els nostres nens hauria de ser intentar fer "bones persones" i estic totalment d'acord amb l'article. Estic segura que conductes de generositat aporten benestar i felicitat els nens (i adults!) i eviten el bullying. Tots els pares hauríem de treballar més amb els nens l'amabilitat, generositat i respecte envers amb els altres pel bé individual però també de tot el col.lectiu. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Sempre he pensat que la feina més complicada que tenim els pares no és criar criatures sino educar personetes que amb els anys es tornaran PERSONES.Canviar-lis el bolquer, donar-lis de menjar, esbrinar el per qué dels plors, son feines relativament fàcils, la cosa es complica quan has de dir que no 40000 vegades al dia, ja estiguis cansat o no, quan has de castigar-los perqué es barallen entre ells, quan has d'explicar-lis a diari que el que importa és l'esforç, quan has de recordar-lis que el que no els hi agrada que els hi diguin o facin a ells tampoc ho fassin ells als altres. Inculcar valors és la feina més complicada, aixó si més gratificant, sobretot quan veus que els van adoptant. Aquest és l'esforç principal que hem de fer nosaltres els pares a diari.
Bon cap de setmana.

Francesca